Zika virus

rdf:langString Virus del Zika

rdf:langString El virus del Zika (ZIKV) és un virus del gènere Flavivirus, família Flaviviridae, grup IV de la Classificació de Baltimore. Té interès en medicina per produir la febre del Zika. La febre i el virus porten el nom del bosc de Zika, a Uganda, on el virus es va aïllar per primer cop el 1947. Les infeccions, conegudes com a febre del Zika, sovint no provoquen símptomes o són símptomes lleus. Des dels anys cinquanta, s'ha detectat la presència del virus dins d'un estret cinturó equatorial de l'Àfrica cap a Àsia. El 2014, el virus s'estengué a l'est a través de l'oceà Pacífic cap a la Polinèsia Francesa, després cap a l'illa de Pasqua i, el 2015, a Mèxic, Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud, on el brot va assolir el caràcter de pandèmia. El virus del Zika està emparentat taxonòmicament amb els virus del dengue, la febre groga, l'encefalitis japonesa, el virus de l'encefalitis de Saint Louis i el virus del Nil occidental. Filogenèticament és molt proper al virus Spondweni, amb el qual forma un clade dintre del gènere Flavivirus. Emprant serologies, no és fàcil veure les diferències entre aquests dos virus. Habitualment, la malaltia que provoca és semblant a una forma tènue de dengue, si bé –en alguns casos d'infecció en dones embarassades– pot comportar lesions cerebrals fetals, sobre tot si la infecció es produeix durant el primer trimestre de gestació. Així mateix, l'infecció materna implica un risc d'avortament. Alguns investigadors vinculen la infecció congènita pel ZIKV amb el desenvolupament de greus anomalies articulars (artrogriposi) en determinats nadons. El ZIKV roman en el nadó infectat més de dos mesos. També s'han descrit lesions oculars de diferents tipus en nens de mares infectades. El virus és capaç d'inflamar greument la còrnia, la retina i el nervi òptic del fetus/nounat, fet que pot comportar la pèrdua de la visió, o provocar una important atròfia de la màcula. En casos congènits, s'ha observat l'existència de coloboma, cataractes, glaucoma, ectòpia del cristal·lí, microftàlmia, estrabisme (convergent i divergent) i alteracions pigmentàries predominantment bilaterals. Tanmateix, és una causa d'edema generalitzat (hydrops) fetal no-immune. En adults, s'han identificat diversos casos d'uveïtis, tant anteriors com posteriors i de grau molt variable, i també pèrdues transitòries d'audició. En persones sota tractament immunosupressor el ZIKV pot ocasionar lesions corioretinals no necrotitzants. La principal diferència entre les alteracions oculars de la síndrome congènita i de la infecció adquirida és la presència en aquesta d'uveïtis activa. Estudis ecocardiogràfics indiquen una prevalència alta de defectes cardíacs en nadons afectes de la síndrome congènita per ZIKV, en especial del septe (no tots impliquen alteracions hemodinàmiques significatives).