Zazas

rdf:langString Zazes

rdf:langString Els zazes (a vegades també dimilis, esmentats erròniament com alevis o kizilbaixis) són un poble iranià que viu a Turquia, a la part oriental d'Anatòlia (províncies d'Adıyaman, Aksaray, Batman, Bingöl, Diyarbakır, Elazığ, Erzurum, Erzincan o Erzincan, Kars, Malatya, Muş, Şanlıurfa, Sivas i Tunceli). La cultura zaza mostra coses similars a altres grups ètnics iranians com els goranis, , paixtus, gilakis, mazandaranis, perses i altres. Els zazes són considerats un grup ètnic separat però avui dia molts d'ells es consideren kurds especialment els de sud que són sunnites. El seu nombre no es coneix, però es calcula entre no menys d'un i no més de cinc milions. El nom zaza es creu que fou inicialment un nom pejoratiu (els que parlen una llengua diferent, com per exemple "blabateur" en francès) però ells mateixos no s'anomenaven així encara que avui dia de vegades ho fan. Els sunnites anomenen a la seva llengua dimli (potser una denominació de l'origen geogràfic al Daylam), i els alevites kirmanjki o zine (llengua nostra). Els estudis de la llengua mostren que haurien emigrat fa uns dos mil anys de les terres de la riba sud de la mar Càspia. Alguns zazes es refereixen a si mateixos com dimli o dimilis derivat de daylamita que faria referència a un origen a Daylam o a Gilan; llengües iranianes encara es parlen al sud de la mar Càspia (Sangsarī, Māzandarānī, Tātī o Herzendī, Semnānī i Tāleshī) i totes són gramaticalment properes del zaza. El lingüista alemany Paul Ludwig considera que el zaza és molt proper a la llengua dels parts. Al tom de la meitat dels zazes són alevis i la resta sunnites, predominant els primers a les regions del nord de les que habiten mentre els sunnites predominen a les regions del sud. Abans de ser musulmans se suposa que eren zoroastrians. El 1917 alguns zazes es van revoltar i utilitzaven banderes vermelles que es posaven al cap per lluitar a manera de turbant; com que molts eren alevis (anomenats kizilbaixis a Pèrsia) i amb aquesta costum del turbant, foren anomenats kizilbaixis (caps vermells). El 1920-1921 Ismail Aga va dirigir la revolta dels zazes a la regió de Koçgiri (prop de Sivas), que fou reprimida amb violència (20.000 morts); durant aquesta revolta es va crear (1921) la bandera vermella amb una "Z" estilitzada blanca que era un disseny tradicional als vestits dels zazes; el 1923 la seva llengua fou prohibida i el 1925 els líders zazes foren executats. Els zazes es van revoltar diverses vegades més: el 1934 a la regió de Dersim (Tunceli) dirigits per Koç Asıretı; el 1937-38 a la mateixa regió dirigits per Seyit Rıza (que fou executat); el 1978 a Marash, dirigits per Halil Öztoprak; el 1979 a la regió de Sivas; i el 1980 a Tchorum. Als anys noranta van sorgir alguns grups reclamant el reconeixement nacional i es van proposar noves banderes nacionals, però molts zazes s'han identificat amb els kurds. Zaza press, que es qualifica de "veu del poble zaza" només reconeix com a bandera nacional la històrica de 1921. El seu territori és anomenat Zazaistan i té centre a Dersim. Vegeu també: Zazaqui (llengua)