White Army

rdf:langString Exèrcit Blanc

rdf:langString L'Exèrcit Blanc (Белая Армия) o Guàrdia Blanca (Белая Гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa. Els seus membres s'anomenaven blancs (Белые, o despectivament Беляки) o russos blancs (un terme que posseeix altres significats). Va abastar algunes de les forces russes, tant polítiques com militars, que es van oposar als bolxevics després de la Revolució d'Octubre i que van lluitar contra l'Exèrcit Roig (igual que el nacionalista Exèrcit Verd i l'anarquista Exèrcit Negre) durant la Guerra Civil Russa des de 1918 fins a 1921. El qualificatiu blanc tenia dos significats. Primer, en contraposició als rojos —l'Exèrcit Roig que donava suport als soviètics i comunistes. Segon, la paraula «blanc» tenia connotacions monàrquiques: històricament cada tsar era anomenat solemnement el tzar blanc, i l'ideal monàrquic durant la guerra civil era conegut com a ideal blanc. En sentit estricte, no existia cap «Exèrcit Blanc»; sense coordinació central, les forces blanques mai van ser més que una feble confederació de grups contra-revolucionaris. La majoria d'oficials que conformaven el nucli de l'exèrcit eren d'ideologia monàrquica, però altres grups donaven suport a altres tendències polítiques: demòcrates, social-revolucionaris i altres opositors de la Revolució d'Octubre. En altres temps i altres circumstàncies, els mateixos grups donarien suport a l'Exèrcit Roig. També va existir un tercer grup conegut com a Exèrcit Verd que s'oposava a ambdós. Les tropes de base de l'Exèrcit Blanc incloïen tant a enemics declarats dels bolxevics (molts cosacs, per exemple) com camperols apolítics reclutats. De vegades, els aliats occidentals de la Triple Entesa i forces estrangeres intervencionistes van proporcionar important assistència a les unitats de l'exèrcit. Això duria a alguns a veure a l'Exèrcit Blanc com a representant dels interessos de les potències rivals. La Guerra Civil Russa entre blancs i rojos duraria fins a 1921. L'Exèrcit Blanc, en col·laboració ocasional amb les forces intervencionistes estrangeres (japoneses, britàniques, canadenques, franceses, nord-americanes…), va aguantar en algunes zones (especialment Sibèria, Ucraïna i Crimea) durant bastant temps i va posar sobre el terreny un considerable capital humà però va fracassar en la unitat o la cooperació efectiva entre els seus cossos, mentre que l'Exèrcit Vermell a poc a poc va aconseguir avantatge. L'activitat blanca es concentraria posteriorment en cercles d'exiliats. Un gran nombre de russos antisoviétics es van agrupar a Berlín, París, Harbin i Shanghai, establint xarxes culturals que durarien fins a l'època de la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquest moment, les seves activitats trobarien acollida als Estats Units. Després de la seva derrota, va haver-hi romanents i continuacions del moviment en diverses organitzacions, algunes de les quals només van tenir un suport estret, perdurant dins de la comunitat d'emigrants blancs de tot l'estranger fins a la caiguda del comunisme en les revolucions d'Europa oriental de 1989 i la posterior dissolució de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991. Aquesta comunitat en l'exili d'anticomunistes sovint es dividia entre els liberals i els segments més conservadors, i alguns encara esperaven la restauració de la dinastia Romanov, inclosos diversos reclamants al tron buit com Nicolau Romanov, Príncep de Rússia (1924-2014) que va viure a Itàlia i el príncep Andrei Romanov (nascut en 1923) dels Estats Units i altres exiliats que desitjaven una república democràtica constitucional a Rússia.