Westermarck effect

http://dbpedia.org/resource/Westermarck_effect an entity of type: Disease

L'effet Westermarck est un mécanisme naturel d'évitement de l'inceste décrit par Edward Westermarck (1862-1939) dans plusieurs de ses œuvres, et en particulier dans Histoire du mariage. rdf:langString
The Westermarck effect, also known as reverse sexual imprinting, is a psychological hypothesis that people tend not to be attracted to peers with whom they lived like siblings before age six. This hypothesis was first proposed by Finnish anthropologist Edvard Westermarck in his book The History of Human Marriage (1891) as one explanation for the incest taboo. rdf:langString
ウェスターマーク効果(ウェスターマークこうか、英: Westermarck effect)とは、幼少期から同一の生活環境で育った相手に対しては、長じてから性的興味を持つ事は少なくなる、とする仮説的な心理現象である。 この理論(仮説)は、19世紀にフィンランドの哲学者・社会学者であるエドワード・ウェスターマークが、1891年の自著『人類婚姻史』で提唱したとされているのでこう呼ばれている。reverse sexual imprinting リバース・セクシュアル・インプリンティング と呼ばれることもある。 rdf:langString
O efeito Westermarck, também conhecido como imprinting sexual reverso, é uma hipótese psicológica de que as pessoas tendem a não se sentir atraídas por colegas com quem viviam como irmãos antes dos seis anos. Esta hipótese foi proposta pela primeira vez pelo antropólogo finlandês Edvard Westermarck em seu livro The History of Human Marriage (A História do Casamento Humano, 1891) como uma explicação para o tabu do incesto. rdf:langString
韋斯特馬克效應(英語:Westermarck effect),又稱童年熟悉理論(childhood familiarity theory)、韋斯特馬克假說(westermarck hypothesis),指出兩個早年共同長大的兒童在成年後不會對彼此產生性吸引力。這個現象由芬蘭人類學家愛德華·韋斯特馬克在他的著作《人類婚姻史》(The History of Human Marriage)中提出。韋斯特馬克效應在許多地區和文化背景中都能觀察到,包括以色列吉布茨集體社區文化和中國的童養媳習俗,以及其他有血緣關係的家庭。這個現象被認為是在人類進化中為避免近親性交而發展出來的。 rdf:langString
تأثير ويسترمارك (بالإنجليزية: The Westmarck effect)‏ أو التطبع الجنسي المعاكس هو تأثير افتراضي نفسي يصبح فيه الأشخاص الذين عاشوا قريبا من بعضهم في منزل واحد في السنوات الأولى من حياتهم حساسين للانجذاب الجنسي بينهم. كان عالم الإنسان الفنلندي «إدوارد ويسترمارك» أول من افترض هذه الظاهرة في كتابه «زواج الإنسان» (1891) كتفسير لطابوه زنا المحارم، مثل نظام «كيبوتس» الإسرائيلي وتقليد زواج «سيم-بوا» الصيني، بالإضافة إلى العائلات المتصلة بيولوجيا. rdf:langString
L'efecte Westermarck fa referència al que seria un mecanisme natural per tal d'evitar l'incest. Rep el nom per (1862-1939), al qual es va referir en diverses de les seves obres i, en particular, a Història del matrimoni. Diversos estudis independents en l'humà i en els altres primats semblarien confirmar aquesta hipòtesi. Totes aquestes conclusions experimentals convergirien cap a l'existència d'un efecte Westermarck en els primats, tal com postula per (1962). rdf:langString
Westermarckův efekt (někdy též kibucový efekt podle původních studií v izraelských kibucech) je psychologický efekt popisující jev, kdy si vzájemně nejsou sexuálně přitažlivé osoby, které spolu prožily své útlé dětství (zhruba do 30 měsíců věku). Podmínkou projevení efektu není příbuzenská spřízněnost, protože se mezi těmito osobami i tak vytvoří sourozenecký či kvazisourozenecký vztah.Tento efekt souvisí s jevem exogamie, tj. faktu, že lidé si obvykle hledají sexuálního partnera jinde než v komunitě, ve které vyrostli. Efekt popsal finský antropolog Edvard Westermarck a postavil jej proti názoru Sigmunda Freuda, že sklon k incestu je univerzální. Westermarckův efekt je pozorován u všech druhů sociálních primátů. Je pozorován i u pedofilů; praví pedofilové se proto zpravidla nedopouštějí i rdf:langString
El efecto Westermarck, o impronta sexual inversa, es un hipotético efecto psicológico a través del cual las personas que viven cerca durante los primeros años de sus vidas se vuelven insensibles a la atracción sexual entre sí. Este fenómeno, evolutivamente útil para evitar la endogamia, es una explicación al tabú del incesto y fue señalado por primera vez por el filósofo y sociólogo finés (20 de noviembre de 1862 – 3 de septiembre de 1939) en su libro La historia del matrimonio humano, de 1891.​ Michelle Scalise Sugiyama (2001) menciona que: rdf:langString
베스테르마르크 효과(핀란드어: Westermarck-ilmiö 베스테르마르크일미외[*]) 또는 역(逆) 성각인(reverse sexual imprinting)은 인생 초기에 물리적으로 가까운 거리에서 함께 생활한 사람에게는 성적 매력을 느끼기 어려워진다는 가설상의 심리적 효과다. 영어식으로 웨스터마크 효과라고 읽기도 한다. 스웨덴계 핀란드 인류학자 에드바르드 베스테르마르크가 1891년 책 《인간 결혼의 역사》에서 근친상간 금기시에 대한 해설로서 처음 제시했다. 베스테르마르크 효과에 따르면 생물학적 혈연이 없어도 어릴 때부터 알고 지낸 사이라면 성적 대상으로 여기려는 경향이 감소하며, 이스라엘의 키부츠나 중국의 문화가 그 증거로 제시된다. 이 6살이라는 임계 시기에 물리적 접근성이 없었다면, 예컨대 친남매가 태어나자마자 떨어져서 따로이 자라 어른이 될 때까지 한 번도 만난 적이 없을 경우, 성인기 또는 사춘기에 처음 만났을 때, 서로간에 함께 자랐다면 느끼지 않았을 성적 매력을 느끼게 될 수 있다. 베스테르마르크 효과는 정신분석학에서 이야기하는 오이디푸스 컴플렉스나 가 존재하지 않는다는 반박으로 주로 인용된다. rdf:langString
L'effetto Westermarck è un ipotetico effetto psicologico secondo il quale le persone che vivono a stretto contatto domestico durante i primi anni della loro vita vengono desensibilizzati a una successiva attrazione sessuale. Questo fenomeno, che potrebbe spiegare l'origine del tabù dell'incesto, è stato ipotizzato per la prima volta dall'antropologo finlandese Edvard Westermarck nel suo libro La storia del Matrimonio Umano, nel 1891. rdf:langString
Het Westermarck-effect is een verondersteld verschijnsel waarbij kinderen die hun jeugd met elkaar doorbrengen uiteindelijk geen seksuele belangstelling voor elkaar zullen hebben. Het verschijnsel is genoemd naar de Zweeds-Finse antropoloog . Het bekendste voorbeeld van het Westermarck-effect is het ontbreken van seksuele belangstelling tussen broers en zussen. Het effect hangt dan ook sterk samen met het taboe op incest. rdf:langString
Efekt Westermarcka – negatywny imprinting seksualny, zahamowanie seksualne wśród osób dorastających razem. Hipoteza przedstawiona przez fińskiego antropologa Edvarda Westermarcka, według której osoby, które przebywały ze sobą w okresie niemowlęctwa i wczesnego dzieciństwa, rozwijają względem siebie silną awersję seksualną. Hipoteza znalazła potwierdzenie w obserwacjach i badaniach, jednak nie można stwierdzić, aby dochodziło do całkowitego unicestwienia pożądania seksualnego między takimi osobami. Możliwe, że bodźcem zniechęcającym seksualnie dorosłych jest zapach. Hamowanie jest silniejsze u kobiet niż u mężczyzn, a generalizacja bodźca może być odpowiedzialna za ogólną niechęć do kontaktów seksualnych z dziećmi. Takie wyjaśnienie jest zgodne z danymi eksperymentalnymi, efekt nie powstawa rdf:langString
rdf:langString تأثير ويسترمارك
rdf:langString Efecte Westermarck
rdf:langString Westermarckův efekt
rdf:langString Westermarck-Effekt
rdf:langString Efecto Westermarck
rdf:langString Effet Westermarck
rdf:langString Effetto Westermarck
rdf:langString ウェスターマーク効果
rdf:langString 베스테르마르크 효과
rdf:langString Westermarck-effect
rdf:langString Efekt Westermarcka
rdf:langString Efeito Westermarck
rdf:langString Westermarck effect
rdf:langString 韋斯特馬克效應
xsd:integer 99471
xsd:integer 1121645614
rdf:langString تأثير ويسترمارك (بالإنجليزية: The Westmarck effect)‏ أو التطبع الجنسي المعاكس هو تأثير افتراضي نفسي يصبح فيه الأشخاص الذين عاشوا قريبا من بعضهم في منزل واحد في السنوات الأولى من حياتهم حساسين للانجذاب الجنسي بينهم. كان عالم الإنسان الفنلندي «إدوارد ويسترمارك» أول من افترض هذه الظاهرة في كتابه «زواج الإنسان» (1891) كتفسير لطابوه زنا المحارم، مثل نظام «كيبوتس» الإسرائيلي وتقليد زواج «سيم-بوا» الصيني، بالإضافة إلى العائلات المتصلة بيولوجيا. فبالنسبة لنظام «كيبوتس» الإسرائيلي، كانت تتم تربية الأطفال في مجموعات من فردين حسب العمر وليس حسب علاقة النسب. كشفت لاحقا دراسة عن أنماط زواج هؤلاء الأطفال بعد بلوغهم على أن 14 فقط من بين ما يقارب 3000 زواجا كان بين شخصين من نفس المجموعة. وجميع حالات الزواج الأربعة عشر كانت بين شخصين لم يكبرا معا في ست سنوات الأولى من حياتهم، وتقترح هذه النتيجة أن «تأثير ويسترمارك» يحدث أثناء الفترة بين الولادة وبلوغ سن السادسة. عندما لا يكون تقارب في هذه الفترة الحرجة—مثلا عندما يكبر أخ وأخت متفرقين دون أن يقابلا بعضهما—فقد يجدان بعضهما مثيرين جنسيا بشكل كبير عندما يلتقيان وهما بالغان، وفقا لفرضية الانجذاب الجنسي الوراثي. وهذا يدعم النظرية التي تقول أن الناس الذين يظهرون تصرفات خاضعة لتأثير ويسترمارك انتشروا بشكل كبير بسبب العواقب الضارة لالتوالد الداخلي التي عانا منها من لم يظهروا هذه التصرفات.
rdf:langString L'efecte Westermarck fa referència al que seria un mecanisme natural per tal d'evitar l'incest. Rep el nom per (1862-1939), al qual es va referir en diverses de les seves obres i, en particular, a Història del matrimoni. Segons Westermarck, fins a l'edat de 30 mesos, l'infant desenvolupa un sistema instintiu de rebuig dels sentiments amorosos i de les pulsions sexuals amb qui viu. Westermarck s'oposa a la concepció que desenvolupa Freud amb el tabú de l'incest. Segons això, l'home no evitaria l'incest fruit d'una condemna moral o social, sinó per un moviment biològic innat. L'infant, instintivament, no se sentiria atret per la seva família, perquè en darrer terme la naturalesa l'incita a diversificar el seu patrimoni genètic per evitar les tares genètiques degudes a la consanguinitat. Diversos estudis independents en l'humà i en els altres primats semblarien confirmar aquesta hipòtesi. Als quibuts, on els nens són criats des del naixement en grups de sis a vuit individus, s'ha demostrat que els nens que creixen junts, sense interrupció durant els sis primers anys de vida, no es casaven mai tot i que ningú no ho regulava ni ho prohibia, però sí que ho feien sovint amb membres d'altres grups. A més, no es va observar cap relació sexual entra adults o adolescents criats conjuntament. A Taiwan, un extens estudi sobre el (matrimoni entre un fill i una filla adoptada en edat primerenca amb l'objectiu de casar-los, i qui s'han criat junts) demostraria que són molt reticents a casar-se con arriba el moment. Les esposes shim-pua tenen una taxa de fecunditat 40% inferior a la normal i un risc de divorci tres vegades superior. De forma relacionada, fruit d'un estudi es va trobar que el judici moral que estudiants universitaris americans feien de l'incest entre germans era directament proporcional a la durada de coresidència durant la infantesa amb un germà de sexe oposat (una germana o un germà), també si eren adoptats. Fins i tot els casos d'incest i el desig d'incest són molt més probables entre familiars separats en edats molt inicials i, en cas d'associació precoç, l'incest és molt rarament desitjat mútuament. Això és, és perpetrat per força per un pare o germà, sovint el mateix agressor havent estat prèviament víctima d'abús. En els primats no-humans, tots els estudis semblen indicar que l'incest no s'evita sistemàticament amb certs parents del costat matrilineal. Això podria explicar-se perquè no es reconeixeria una associació mútua excepte amb la mare, ja que el pare sovint seria desconegut. Aquesta situació preval en les espècies multimascles-multifemelles, on el pare és sempre desconegut. El grau d'evitació de l'incest seria proporcional al grau de parentesc. Quan cohabiten al mateix grup, les mares, fills, germans i germanes, àvies i nets no copulen mai o molt rarament. En certes espècies, com ara la mona de Gibraltar, pot estendre's a les parelles oncles-nebodes i tites-nebots. Per tots els altres emparentats, no sembla haver-hi cap inhibició de la copulació. Quan els relacionats a nivell patern manifesten una forma d'evitació de l'incest, es tracta sistemàticament d'individus de la mateixa cohort i, podria pensar-se que hi han implicades regles socials. Totes aquestes conclusions experimentals convergirien cap a l'existència d'un efecte Westermarck en els primats, tal com postula per (1962).
rdf:langString Westermarckův efekt (někdy též kibucový efekt podle původních studií v izraelských kibucech) je psychologický efekt popisující jev, kdy si vzájemně nejsou sexuálně přitažlivé osoby, které spolu prožily své útlé dětství (zhruba do 30 měsíců věku). Podmínkou projevení efektu není příbuzenská spřízněnost, protože se mezi těmito osobami i tak vytvoří sourozenecký či kvazisourozenecký vztah.Tento efekt souvisí s jevem exogamie, tj. faktu, že lidé si obvykle hledají sexuálního partnera jinde než v komunitě, ve které vyrostli. Efekt popsal finský antropolog Edvard Westermarck a postavil jej proti názoru Sigmunda Freuda, že sklon k incestu je univerzální. Westermarckův efekt je pozorován u všech druhů sociálních primátů. Je pozorován i u pedofilů; praví pedofilové se proto zpravidla nedopouštějí incestního zneužití vlastních dětí, pokud o ně pečovali v raném věku. Zdánlivým protikladem Westermarckova efektu je genetická sexuální přitažlivost, tedy jev, že pro člověka může být přitažlivý geneticky spřízněný člověk, pokud se oba poznali až v dospělosti. Příčina efektu je spatřována spíše v elementárním negativním imprintingu, ač jev svádí folkovou psychologii k představám složitých interpersonálních procesů. Tyto efekty nebývají narušeny ani u osob s disjunkčními sexuálními anomáliemi (exhibicionistů či sexuálních agresorů) ani u osob s odlišným zaměřením sexuality, například pravých heterosexuálních i homosexuálních pedofilů, je-li specifická atraktivita dobře diferenciována. Incestní jednání a poruchy protiincestních efektů se typicky vyskytují u osob s psychosexuálně infantilními variacemi sexuality, u nichž je atraktivita nevyhraněná, málo selektivní nebo absentující.
rdf:langString L'effet Westermarck est un mécanisme naturel d'évitement de l'inceste décrit par Edward Westermarck (1862-1939) dans plusieurs de ses œuvres, et en particulier dans Histoire du mariage.
rdf:langString El efecto Westermarck, o impronta sexual inversa, es un hipotético efecto psicológico a través del cual las personas que viven cerca durante los primeros años de sus vidas se vuelven insensibles a la atracción sexual entre sí. Este fenómeno, evolutivamente útil para evitar la endogamia, es una explicación al tabú del incesto y fue señalado por primera vez por el filósofo y sociólogo finés (20 de noviembre de 1862 – 3 de septiembre de 1939) en su libro La historia del matrimonio humano, de 1891.​ Michelle Scalise Sugiyama (2001) menciona que: La posición de Westermarck tiene fuerte apoyo de los datos tanto etológicos como etnográficos. El contacto cercano con los parientes inmediatos en la vida temprana es crucial para la activación de mecanismos de evitación del incesto en una amplia variedad de animales, desde los campañoles de la pradera a los babuinos y a los chimpancés. Pero sin duda la evidencia más convincente es un cuerpo de datos recogidos por investigadores independientes desde 3 poblaciones humanas culturalmente distintas. Estos datos indican abrumadoramente que la gente no desarrolla deseos sexuales hacia los familiares de su infancia. El primero de estos estudios fue conducido por Yonina Talmon, quien encontró que, de 125 parejas que habían crecido en kibutzim israelíes, en ningún caso ambos habían sido criados desde el nacimiento en la misma casa o grupo de pares. Tampoco ella encontró ningún affair amoroso entre miembros del mismo grupo (sabras). Los siguientes estudios de kibutzim arrojaron resultados similares: ningún matrimonio y muy pocas relaciones sexuales extramaritales entre sabras (Parker). El más ambicioso de estos estudios posteriores fue conducido por Joseph Shepher, quien examinó los registros de matrimonio de más de 2.769 individuos criados en kibutz. Su investigación reveló un patrón interesante: no encontró ningún matrimonio entre personas que hubiesen sido miembros del mismo kibutz durante la niñez temprana (0 a 6 años de edad), solo 8 matrimonios entre personas que habían sido miembros del mismo kibutz durante la niñez tardía (6 a 12 años de edad), y solo 9 matrimonios entre personas que habían estado en el mismo kibutz durante la mayor parte de su adolescencia (12 a 18 años de edad). La investigación de Shepher indica que los mecanismos que inhiben el deseo sexual entre familiares tienen su periodo más sensible entre el nacimiento y los 6 años de edad. Pero Shepher no solo indagó los registros de matrimonios. También investigó las preferencias sexuales premaritales de adolescentes criados en kibutzim: los jóvenes señalaban que casarse con una persona de la misma casa de uno sería como casarse con su hermano o hermana. Reveladoramente, Shepher encontró solo un caso de actividad heterosexual entre adolescentes que habían sido miembros del mismo kibutz, y en este caso el varón no había entrado al kibutz hasta que él tuvo 10 años de edad. Estos hallazgos son especialmente relevantes dada la política de apertura de los kibutzim sobre asuntos sexuales y dado el aliento que daban los padres al matrimonio entre sabras (Shepher). Otro “experimento natural” que apoya la hipótesis de Westermarck fue reportado por Arthur Wolf, quien, junto a su colega Chieh-shan Huang, estudió matrimonios simpua en Taiwán. En el matrimonio simpua, una pareja es prometida en la infancia, y la destinada-a-ser-novia es criada en la casa de su futuro marido. Wolf y Huang encontraron que las parejas simpua frecuentemente sienten aversión hacia consumar su unión, y que las tasas de infidelidad y divorcio son más altas entre parejas simpua que entre otras parejas. Además encontraron que la tasa de nacimientos era cerca de 30% menos para las parejas simpua que para otras parejas (presumiblemente debido a una menor frecuencia de relaciones sexuales). Evidencia adicional de que la familiaridad en la infancia produce apatía o aversión sexual viene de la práctica libanesa de casar al hijo de un hermano con la hija del otro. Puesto que los hermanos tienden a vivir cerca, sus hijos crecen en contacto continuo entre sí. Justine McCabe encontró que estos matrimonios produjeron 23% menos hijos y tuvieron una probabilidad 4 veces mayor de terminar en divorcio que los matrimonios entre personas no relacionadas. Además, los matrimonios entre primos que no fueron criados cerca entre sí mostraron un perfil similar al de los matrimonios entre personas no relacionadas, lo que indica que la familiaridad en la infancia y no el grado de parentesco fue la causa del deseo sexual disminuido entre primos que crecieron juntos. Scalise Sugiyama, Michelle (2001). New science, old myth. An evolutionary critique of the Oedipal paradigm. Mosaic, 34, 1: 121-136
rdf:langString The Westermarck effect, also known as reverse sexual imprinting, is a psychological hypothesis that people tend not to be attracted to peers with whom they lived like siblings before age six. This hypothesis was first proposed by Finnish anthropologist Edvard Westermarck in his book The History of Human Marriage (1891) as one explanation for the incest taboo.
rdf:langString L'effetto Westermarck è un ipotetico effetto psicologico secondo il quale le persone che vivono a stretto contatto domestico durante i primi anni della loro vita vengono desensibilizzati a una successiva attrazione sessuale. Questo fenomeno, che potrebbe spiegare l'origine del tabù dell'incesto, è stato ipotizzato per la prima volta dall'antropologo finlandese Edvard Westermarck nel suo libro La storia del Matrimonio Umano, nel 1891. Vi sono numerose prove empiriche che sembrano supportare questa tesi. Le osservazioni interpretate come prova dell'effetto Westermarck sono state da allora verificate in molti ambienti e culture, come nei kibbutzim israeliani, nei matrimoni combinati Shim-Pua in Cina così come nelle famiglie biologicamente imparentate. Nel caso dei kibbutzim israeliani (fattorie collettive), i bambini erano suddivisi in gruppi comunali basati sull'età piuttosto che sulle relazioni biologiche. Uno studio sui legami matrimoniali dei suddetti bambini negli anni successivi rivelò che su quasi 3.000 matrimoni avvenuti all'interno del sistema del kibbutz, solo quattordici erano tra bambini dello stesso gruppo. In questi quattordici matrimoni, nessuno aveva conosciuto la propria controparte durante i primi sei anni di vita. Questo risultato suggerisce che l'effetto Westermarck operi tra la nascita e il sesto anno di vita. Sigmund Freud sosteneva che i bambini provino un'attrazione naturale per gli altri membri della famiglia (teoria del Complesso di Edipo), rendendo necessario per la società la creazione del tabù dell'incesto, mentre Westermarck sosteneva l'opposto, cioè che i tabù si originano naturalmente come prodotto di attitudini innate.
rdf:langString 베스테르마르크 효과(핀란드어: Westermarck-ilmiö 베스테르마르크일미외[*]) 또는 역(逆) 성각인(reverse sexual imprinting)은 인생 초기에 물리적으로 가까운 거리에서 함께 생활한 사람에게는 성적 매력을 느끼기 어려워진다는 가설상의 심리적 효과다. 영어식으로 웨스터마크 효과라고 읽기도 한다. 스웨덴계 핀란드 인류학자 에드바르드 베스테르마르크가 1891년 책 《인간 결혼의 역사》에서 근친상간 금기시에 대한 해설로서 처음 제시했다. 베스테르마르크 효과에 따르면 생물학적 혈연이 없어도 어릴 때부터 알고 지낸 사이라면 성적 대상으로 여기려는 경향이 감소하며, 이스라엘의 키부츠나 중국의 문화가 그 증거로 제시된다. 이스라엘 키부츠는 일종의 집단농장으로, 생물학적 근친관계가 아닌 아동들이 나이에 따라 또래집단을 형성한다. 이후 이 아동들이 성장한 뒤의 결혼 패턴을 분석한 결과 키부츠 내에서 있었언 3천여 결혼 사례 중 동일 또래집단 내에서 결혼상대를 찾은 경우는 14차례에 불과했다. 그리고 그 14건 중에서도 여섯 살 이전부터 또래집단을 형성한 사례는 단 하나도 없었다. 이런 결과는 베스테르마르크 효과가 출생 이후 여섯 살 무렵 때까지 발휘된다는 추측을 가능케 한다. 이 6살이라는 임계 시기에 물리적 접근성이 없었다면, 예컨대 친남매가 태어나자마자 떨어져서 따로이 자라 어른이 될 때까지 한 번도 만난 적이 없을 경우, 성인기 또는 사춘기에 처음 만났을 때, 서로간에 함께 자랐다면 느끼지 않았을 성적 매력을 느끼게 될 수 있다. 베스테르마르크 효과는 정신분석학에서 이야기하는 오이디푸스 컴플렉스나 가 존재하지 않는다는 반박으로 주로 인용된다.
rdf:langString Efekt Westermarcka – negatywny imprinting seksualny, zahamowanie seksualne wśród osób dorastających razem. Hipoteza przedstawiona przez fińskiego antropologa Edvarda Westermarcka, według której osoby, które przebywały ze sobą w okresie niemowlęctwa i wczesnego dzieciństwa, rozwijają względem siebie silną awersję seksualną. Hipoteza znalazła potwierdzenie w obserwacjach i badaniach, jednak nie można stwierdzić, aby dochodziło do całkowitego unicestwienia pożądania seksualnego między takimi osobami. Możliwe, że bodźcem zniechęcającym seksualnie dorosłych jest zapach. Hamowanie jest silniejsze u kobiet niż u mężczyzn, a generalizacja bodźca może być odpowiedzialna za ogólną niechęć do kontaktów seksualnych z dziećmi. Takie wyjaśnienie jest zgodne z danymi eksperymentalnymi, efekt nie powstawał u osób pozbawionych węchu. Chociaż zjawisko opisywane jest zwykle u ludzi, istnieją dowody, że negatywny i pozytywny imprinting seksualny jest wspólny dla człowieka i innych zwierząt. Negatywny imprinting byłby sposobem zapobieżenia kontaktom seksualnym pomiędzy osobnikami spokrewnionymi, naturalną ochroną przed chowem wsobnym. Badania potwierdziły, że rozdzielenie rodzeństwa we wczesnym okresie dzieciństwa przez przynajmniej rok zwiększa prawdopodobieństwo kazirodztwa.
rdf:langString ウェスターマーク効果(ウェスターマークこうか、英: Westermarck effect)とは、幼少期から同一の生活環境で育った相手に対しては、長じてから性的興味を持つ事は少なくなる、とする仮説的な心理現象である。 この理論(仮説)は、19世紀にフィンランドの哲学者・社会学者であるエドワード・ウェスターマークが、1891年の自著『人類婚姻史』で提唱したとされているのでこう呼ばれている。reverse sexual imprinting リバース・セクシュアル・インプリンティング と呼ばれることもある。
rdf:langString Het Westermarck-effect is een verondersteld verschijnsel waarbij kinderen die hun jeugd met elkaar doorbrengen uiteindelijk geen seksuele belangstelling voor elkaar zullen hebben. Het verschijnsel is genoemd naar de Zweeds-Finse antropoloog . Het bekendste voorbeeld van het Westermarck-effect is het ontbreken van seksuele belangstelling tussen broers en zussen. Het effect hangt dan ook sterk samen met het taboe op incest. Het Westermarck-effect wordt gezien als een vorm van tegengestelde seksuele inprenting. Freud beargumenteerde dat familieleden van nature een seksuele aantrekkingskracht tot elkaar hebben, waardoor het incesttaboe is ontstaan, en Westermarck betoogde het tegengestelde. Het taboe op incest zou volgens Westermarck zijn ontstaan uit het gegeven dat familieleden juist geen seksuele belangstelling voor elkaar hadden en seks tussen familieleden daardoor onacceptabel is. Niet alleen is het Westermarck-effect waargenomen bij familieleden, maar ook bij andere groepen kinderen die het grootste deel van hun jeugd samen doorbrachten. Een onderzoek in Israëlische kibboetsen toonde bijvoorbeeld aan dat van de 3000 gesloten huwelijken er slechts 14 (minder dan 0,5%) gesloten waren tussen partners uit dezelfde groep. Een ander voorbeeld waren de Shim pua huwelijken in China en op Taiwan. In een verkocht een arme familie een dochter aan een rijke familie om later met de zoon te trouwen. Doordat de kinderen zoveel tijd met elkaar doorbrachten hadden ze geen seksuele belangstelling voor elkaar. Wanneer broers en zussen daarentegen gescheiden van elkaar opgroeien is het mogelijk dat ze zich seksueel zeer sterk tot elkaar aangetrokken voelen, een verschijnsel dat bekendstaat als genetische seksuele aantrekking. Doordat broers en zussen een neiging hebben om zowel lichamelijk als geestelijk op elkaar te lijken kunnen ze zich sneller tot elkaar aangetrokken voelen. In vrijwel alle gevallen waarin familieleden verliefd op elkaar werden ging het om familieleden die gescheiden van elkaar opgroeiden, zoals het Duitse broer-zuster-koppel Patrick Stübing en Susan Karolewski. Gedragsdeskundigen vermoeden dat het Westermarck-effect zich evolutionair heeft ontwikkeld doordat nakomelingen van een broer en zus veelal ernstig gehandicapt zijn (inteelt) en geen nakomelingen krijgen, waardoor seksuele aantrekkingskracht tussen broer en zus als erfelijkheidstrek weinig kansrijk is.
rdf:langString O efeito Westermarck, também conhecido como imprinting sexual reverso, é uma hipótese psicológica de que as pessoas tendem a não se sentir atraídas por colegas com quem viviam como irmãos antes dos seis anos. Esta hipótese foi proposta pela primeira vez pelo antropólogo finlandês Edvard Westermarck em seu livro The History of Human Marriage (A História do Casamento Humano, 1891) como uma explicação para o tabu do incesto.
rdf:langString 韋斯特馬克效應(英語:Westermarck effect),又稱童年熟悉理論(childhood familiarity theory)、韋斯特馬克假說(westermarck hypothesis),指出兩個早年共同長大的兒童在成年後不會對彼此產生性吸引力。這個現象由芬蘭人類學家愛德華·韋斯特馬克在他的著作《人類婚姻史》(The History of Human Marriage)中提出。韋斯特馬克效應在許多地區和文化背景中都能觀察到,包括以色列吉布茨集體社區文化和中國的童養媳習俗,以及其他有血緣關係的家庭。這個現象被認為是在人類進化中為避免近親性交而發展出來的。
xsd:nonNegativeInteger 5932

data from the linked data cloud