We shall fight on the beaches
http://dbpedia.org/resource/We_shall_fight_on_the_beaches an entity of type: Thing
Mit We Shall Fight on the Beaches („Wir werden an den Stränden kämpfen“) wird eine Rede des britischen Premierministers Winston Churchill bezeichnet, die dieser am 4. Juni 1940 vor dem britischen Unterhaus hielt.
rdf:langString
Noi combatteremo sulle spiagge (in inglese We Shall Fight on the Beaches) è il nome comunemente dato al famoso discorso pronunciato da Winston Churchill alla Camera dei Comuni il 4 giugno 1940, subito dopo la sconfitta anglo-francese nella battaglia di Dunkerque e la rocambolesca evacuazione via mare di oltre 300.000 soldati alleati durante l'Operazione Dynamo.Churchill descrisse il disastro militare, comunicando il possibile tentativo di invasione da parte dei nazisti, ma senza mettere in dubbio l'eventuale vittoria, in coerenza con il precedente discorso del 13 maggio, in cui aveva dichiarato l'obiettivo della "vittoria, per quanto lunga e difficile possa essere la strada".
rdf:langString
We shall fight on the beaches（直譯：我们将在沙滩上战斗，或譯我们将战斗到底）是第二次世界大战时期英国首相温斯顿·丘吉尔在1940年6月4日发表於国会下议院一篇演讲的简称。该演讲被认为是丘吉尔对二战前期英法及同盟国联军与海内外自治领发表激励喊话的三大演讲之一；另外两篇重要的演讲分别是於5月13日发表的「热血、辛劳、眼泪和汗水」，以及於6月18日的发表的「」。丘吉尔每次发表演说都是随着第二次世界大战欧洲战场事态越发不利于联军，这使得虽然这些演讲的主题大致相似，但每次都涉及不同的军事及外交背景。 在这场演讲中，丘吉尔认为必须描述可能来临的巨大军事灾难，同时对纳粹德国的入侵意图向全世界发出警告；另一方面，尽管当时整体战局已不利于英法两国，丘吉尔仍坚信这场战争的最后结局必定会以联军的全面胜利而告终。丘吉尔让英国民众为法国退出战争的可能做好心理准备，但坚决不以任何方式承认或鼓励法国投降。虽然自5月13日的演讲以来发生了在军事上的很多重大事件，但这次演讲主题并没有明显的变化。他在最后向联军宣告「将争取最终的胜利，无论道路有多么漫长和艰难」。
rdf:langString
"Lluitarem a les platges" (anglès: "We shall fight on the beaches") és un títol habitual donat a un discurs pronunciat pel primer ministre britànic Winston Churchill a la Cambra dels Comuns del Parlament del Regne Unit el 4 de juny de 1940. Aquest va ser el segon dels tres grans discursos pronunciats. al voltant del període de la batalla de França; els altres són el discurs sobre "" del 13 de maig i el discurs sobre "Aquesta va ser la seva millor hora" del 18 de juny. Els esdeveniments es van desenvolupar dràsticament durant el període de cinc setmanes i, tot i que els seus temes són generalment similars, cada discurs va tractar un context militar i diplomàtic diferent.
rdf:langString
Lucharemos en las playas (en inglés: We shall fight on the beaches) es un título común dado a un discurso pronunciado por el primer ministro británico Winston Churchill en la Cámara de los Comunes del Parlamento del Reino Unido el 4 de junio de 1940. Este fue el segundo de los tres discursos principales que se dieron en el período de la Batalla de Francia, siendo los otros el discurso Sangre, esfuerzo, lágrimas y sudor del 13 de mayo y el discurso Esta fue su hora más gloriosa del 18 de junio. Los eventos se desarrollaron dramáticamente durante el período de cinco semanas, y aunque en términos generales eran similares, cada discurso se dirigió a un contexto militar y diplomático diferente.
rdf:langString
We shall fight on the beaches (pouvant être traduit en français par « Nous nous battrons sur les plages ») est un titre informel donné à un discours prononcé le 4 juin 1940 par Winston Churchill à la Chambre des communes du Parlement du Royaume-Uni. C'est le deuxième de trois discours d'importance prononcés dans le cadre de la bataille de France, après Du sang, du labeur, des larmes et de la sueur, prononcé le 13 mai, et avant C'était là leur heure de gloire, prononcé le 18 juin.
rdf:langString
"We shall fight on the beaches" is a common title given to a speech delivered by the British Prime Minister Winston Churchill to the House of Commons of the Parliament of the United Kingdom on 4 June 1940. This was the second of three major speeches given around the period of the Battle of France; the others are the "Blood, toil, tears and sweat" speech of 13 May 1940, and the "This was their finest hour" speech of 18 June 1940. Events developed dramatically over the five-week period, and although broadly similar in themes, each speech addressed a different military and diplomatic context.
rdf:langString
We Shall Fight on the Beaches (We zullen vechten op de stranden) is de algemeen gangbare benaming die is gegeven aan een toespraak van de Britse conservatieve politicus Winston Churchill op 4 juni 1940 voor het Lagerhuis, die tevens bekend is om Churchill's resolute woorden We shall never surrender (We zullen ons nooit overgeven). Dit was ook een antwoord op het door hem afgewimpeld aanbod van de Italiaanse leider Benito Mussolini te bemiddelen tussen Nazi-Duitsland en de Geallieerden, iets waarvoor zijn partijgenoten Neville Chamberlain en Halifax nog wel ontvankelijk hadden geleken. Churchill, die anders dan zij voor zijn aantreden als premier al jarenlang een hardere koers tegen Nazi-Duitsland voorstond, stelde zich consequent op het standpunt niet te willen onderhandelen met dictators.
rdf:langString
«Мы будем сражаться на пляжах» (англ. We Shall Fight on the Beaches) — речь Уинcтона Черчилля, произнесённая им 4 июня 1940 года перед палатой общин. Второе выступление перед парламентом в качестве премьер-министра после вступления Великобритании во Вторую мировую войну.
rdf:langString
We Shall Fight on the Beaches (tradução literal: "Lutaremos nas Praias") é um título comum dado ao discurso proferido pelo então Primeiro-Ministro do Reino Unido, Winston Churchill para a Câmara dos Comuns do Parlamento do Reino Unido em 4 de junho de 1940. Foi o segundo de três grandes discursos dados por volta do período da batalha de França sendo os outros designados como Blood, toil, tears, and sweat (tradução literal: "Sangue, labuta, lágrimas e suor"), proferido em 13 de maio de 1940, e This was their finest hour (tradução literal: "Este foi o seu melhor momento"), proferido em 18 de junho de 1940. Os eventos evoluíram dramaticamente durante este período de cinco semanas, de modo que, embora tenham tratado de temas genericamente similares, cada discurso abordou um contexto militar e
rdf:langString
«Ми будемо битися на пляжах» (англ. We Shall Fight on the Beaches) — промова Вінстона Черчилля, виголошена ним 4 червня 1940 року перед палатою громад. Другий виступ перед парламентом в якості прем'єр-міністра після вступу Великої Британії в Другу світову війну.
rdf:langString
"We shall fight on the beaches" (Vi ska strida på stränderna) är namnet på ett tal av den brittiske premiärministern Winston Churchill, som han höll inför Brittiska underhuset i Storbritanniens parlament den 4 juni 1940. Detta var den andra av hans tre stora tal som gavs under Nazitysklands invasion av Frankrike.
rdf:langString
rdf:langString
Lluitarem a les platges
rdf:langString
We Shall Fight on the Beaches
rdf:langString
Lucharemos en las playas
rdf:langString
We shall fight on the beaches
rdf:langString
Noi combatteremo sulle spiagge
rdf:langString
We Shall Fight on the Beaches
rdf:langString
We Shall Fight on the Beaches
rdf:langString
We shall fight on the beaches
rdf:langString
Мы будем сражаться на пляжах
rdf:langString
Ми будемо битися на пляжах
rdf:langString
We shall fight on the beaches
rdf:langString
我们将在沙滩上战斗
xsd:integer
1240945
xsd:integer
1116927181
rdf:langString
"Lluitarem a les platges" (anglès: "We shall fight on the beaches") és un títol habitual donat a un discurs pronunciat pel primer ministre britànic Winston Churchill a la Cambra dels Comuns del Parlament del Regne Unit el 4 de juny de 1940. Aquest va ser el segon dels tres grans discursos pronunciats. al voltant del període de la batalla de França; els altres són el discurs sobre "" del 13 de maig i el discurs sobre "Aquesta va ser la seva millor hora" del 18 de juny. Els esdeveniments es van desenvolupar dràsticament durant el període de cinc setmanes i, tot i que els seus temes són generalment similars, cada discurs va tractar un context militar i diplomàtic diferent. En aquest discurs, Churchill va haver de descriure un gran desastre militar i advertir d'un possible intent d'invasió de l'Alemanya nazi, sense posar dubtes sobre la victòria eventual. També va haver de preparar la seva audiència nacional per la sortida de França de la guerra sense de cap manera d'evitar-ho, i desitja reiterar una política i un objectiu sense canvis - malgrat els esdeveniments que intervenen - del seu discurs de el 13 de maig en què havia declarat l'objectiu de "la victòria, per molt llarg i dur que sigui el camí".
rdf:langString
Mit We Shall Fight on the Beaches („Wir werden an den Stränden kämpfen“) wird eine Rede des britischen Premierministers Winston Churchill bezeichnet, die dieser am 4. Juni 1940 vor dem britischen Unterhaus hielt.
rdf:langString
We shall fight on the beaches (pouvant être traduit en français par « Nous nous battrons sur les plages ») est un titre informel donné à un discours prononcé le 4 juin 1940 par Winston Churchill à la Chambre des communes du Parlement du Royaume-Uni. C'est le deuxième de trois discours d'importance prononcés dans le cadre de la bataille de France, après Du sang, du labeur, des larmes et de la sueur, prononcé le 13 mai, et avant C'était là leur heure de gloire, prononcé le 18 juin. We shall fight on the beaches décrit les désastres militaires de la campagne des 18 jours, notamment en critiquant la capitulation de Léopold III de Belgique et en vantant le succès de l'opération Dynamo ainsi que le travail de la Royal Air Force. Il met en garde la Chambre de la possibilité d'une invasion de la Grande-Bretagne par le Troisième Reich. Il réitère la volonté ferme du gouvernement britannique de combattre ce dernier par tous les moyens et d'atteindre la « victoire, quels que soient le temps et les efforts que cela demandera ». Il termine par un appel à l'aide indirect au reste de l'Empire britannique et au Nouveau Monde (États-Unis).
rdf:langString
Lucharemos en las playas (en inglés: We shall fight on the beaches) es un título común dado a un discurso pronunciado por el primer ministro británico Winston Churchill en la Cámara de los Comunes del Parlamento del Reino Unido el 4 de junio de 1940. Este fue el segundo de los tres discursos principales que se dieron en el período de la Batalla de Francia, siendo los otros el discurso Sangre, esfuerzo, lágrimas y sudor del 13 de mayo y el discurso Esta fue su hora más gloriosa del 18 de junio. Los eventos se desarrollaron dramáticamente durante el período de cinco semanas, y aunque en términos generales eran similares, cada discurso se dirigió a un contexto militar y diplomático diferente. En el discurso, Churchill tuvo que describir un gran desastre militar y advertir sobre un posible intento de invasión por parte de los nazis, sin poner en duda la eventual victoria. También deseó reiterar un objetivo firme -a pesar de los acontecimientos intermedios- de su discurso del 13 de mayo, en el cual él había declarado el objetivo de la "victoria, por largo y difícil que sea el camino".
rdf:langString
"We shall fight on the beaches" is a common title given to a speech delivered by the British Prime Minister Winston Churchill to the House of Commons of the Parliament of the United Kingdom on 4 June 1940. This was the second of three major speeches given around the period of the Battle of France; the others are the "Blood, toil, tears and sweat" speech of 13 May 1940, and the "This was their finest hour" speech of 18 June 1940. Events developed dramatically over the five-week period, and although broadly similar in themes, each speech addressed a different military and diplomatic context. In this speech, Churchill had to describe a great military disaster, and warn of a possible invasion attempt by Nazi Germany, without casting doubt on eventual victory. He also had to prepare his domestic audience for France's falling out of the war without in any way releasing France to do so, and wished to reiterate a policy and an aim unchanged – despite the intervening events – from his speech of 13 May, in which he had declared the goal of "victory, however long and hard the road may be".
rdf:langString
We Shall Fight on the Beaches (We zullen vechten op de stranden) is de algemeen gangbare benaming die is gegeven aan een toespraak van de Britse conservatieve politicus Winston Churchill op 4 juni 1940 voor het Lagerhuis, die tevens bekend is om Churchill's resolute woorden We shall never surrender (We zullen ons nooit overgeven). Dit was ook een antwoord op het door hem afgewimpeld aanbod van de Italiaanse leider Benito Mussolini te bemiddelen tussen Nazi-Duitsland en de Geallieerden, iets waarvoor zijn partijgenoten Neville Chamberlain en Halifax nog wel ontvankelijk hadden geleken. Churchill, die anders dan zij voor zijn aantreden als premier al jarenlang een hardere koers tegen Nazi-Duitsland voorstond, stelde zich consequent op het standpunt niet te willen onderhandelen met dictators. Dit was de tweede van drie belangrijke toespraken ten tijde van de Slag om Frankrijk in het tweede jaar van de Tweede Wereldoorlog. In deze toespraak moest Churchill een grote militaire ramp beschrijven en waarschuwen voor een mogelijke invasie van Groot-Brittannië door Nazi-Duitsland. Hij moest ook zijn binnenlandse publiek voorbereiden op een mogelijke capitulatie van Frankrijk. De tekst bevat ook zinspeling op het zo nodig vanuit de koloniën voortzetten van de strijd en met Amerikaanse hulp.
rdf:langString
Noi combatteremo sulle spiagge (in inglese We Shall Fight on the Beaches) è il nome comunemente dato al famoso discorso pronunciato da Winston Churchill alla Camera dei Comuni il 4 giugno 1940, subito dopo la sconfitta anglo-francese nella battaglia di Dunkerque e la rocambolesca evacuazione via mare di oltre 300.000 soldati alleati durante l'Operazione Dynamo.Churchill descrisse il disastro militare, comunicando il possibile tentativo di invasione da parte dei nazisti, ma senza mettere in dubbio l'eventuale vittoria, in coerenza con il precedente discorso del 13 maggio, in cui aveva dichiarato l'obiettivo della "vittoria, per quanto lunga e difficile possa essere la strada".
rdf:langString
"We shall fight on the beaches" (Vi ska strida på stränderna) är namnet på ett tal av den brittiske premiärministern Winston Churchill, som han höll inför Brittiska underhuset i Storbritanniens parlament den 4 juni 1940. Detta var den andra av hans tre stora tal som gavs under Nazitysklands invasion av Frankrike. Churchill var i detta tal tvungen att beskriva en stor militärkatastrof och varna för ett eventuellt invasionståg av nazisterna, utan att han skulle tvivla på en eventuell seger. Han var också tvungen att förbereda sin publik om att Frankrike skulle falla ut ur kriget, utan att på något sätt låta Frankrike göra det, och ville fortsätta samma politik och ett oförändrat mål som han framhävde i sitt tidigare tal från den 13 maj, där han förklarade målet om "seger, hur lång och svår vägen än må bli".
rdf:langString
We Shall Fight on the Beaches (tradução literal: "Lutaremos nas Praias") é um título comum dado ao discurso proferido pelo então Primeiro-Ministro do Reino Unido, Winston Churchill para a Câmara dos Comuns do Parlamento do Reino Unido em 4 de junho de 1940. Foi o segundo de três grandes discursos dados por volta do período da batalha de França sendo os outros designados como Blood, toil, tears, and sweat (tradução literal: "Sangue, labuta, lágrimas e suor"), proferido em 13 de maio de 1940, e This was their finest hour (tradução literal: "Este foi o seu melhor momento"), proferido em 18 de junho de 1940. Os eventos evoluíram dramaticamente durante este período de cinco semanas, de modo que, embora tenham tratado de temas genericamente similares, cada discurso abordou um contexto militar e diplomático diferente. Neste discurso, Churchill deveria descrever um grande desastre militar e alertar sobre a possibilidade de uma tentativa de invasão pela Alemanha Nazista, sem gerar dúvidas sobre a futura vitória dos Aliados. Também deveria preparar a audiência local para a possibilidade de que a República Francesa deixasse a guerra, sem que com isso a liberasse para fazê-lo, além de pretender reiterar que mesmo com a modificação de panorama dos eventos daquele período, suas políticas e alvos não haviam mudado desde seu discurso proferido em 13 de maio, no qual ele havia declarado que o objetivo era a "Vitória, independentemente de quão longa e difícil o caminho possa ser" (no original: "Victory, however long and hard the road may be").
rdf:langString
«Ми будемо битися на пляжах» (англ. We Shall Fight on the Beaches) — промова Вінстона Черчилля, виголошена ним 4 червня 1940 року перед палатою громад. Другий виступ перед парламентом в якості прем'єр-міністра після вступу Великої Британії в Другу світову війну. У цій промові Черчиллю довелося повідомити про військову катастрофу, що спіткала союзників та попередити про можливу спробу вторгнення Німеччини. Прем'єр-міністр готував британців до того, що Францію не вдасться врятувати, і вона вийде з війни, а також ще раз підтверджував свою прихильність принципам, вираженим у промові від 13 травня 1940 року «Кров, піт і сльози».
rdf:langString
«Мы будем сражаться на пляжах» (англ. We Shall Fight on the Beaches) — речь Уинcтона Черчилля, произнесённая им 4 июня 1940 года перед палатой общин. Второе выступление перед парламентом в качестве премьер-министра после вступления Великобритании во Вторую мировую войну. В этой речи Черчиллю пришлось сообщить нации о постигшей союзников военной катастрофе и предупредить о возможной попытке вторжения Германии. Премьер-министр подготавливал британцев к тому, что Францию спасти не удастся, и она выйдет из войны, а также ещё раз подтверждал свою приверженность принципам, выраженным в речи от 13 мая 1940 года «Кровь, пот и слёзы».
rdf:langString
We shall fight on the beaches（直譯：我们将在沙滩上战斗，或譯我们将战斗到底）是第二次世界大战时期英国首相温斯顿·丘吉尔在1940年6月4日发表於国会下议院一篇演讲的简称。该演讲被认为是丘吉尔对二战前期英法及同盟国联军与海内外自治领发表激励喊话的三大演讲之一；另外两篇重要的演讲分别是於5月13日发表的「热血、辛劳、眼泪和汗水」，以及於6月18日的发表的「」。丘吉尔每次发表演说都是随着第二次世界大战欧洲战场事态越发不利于联军，这使得虽然这些演讲的主题大致相似，但每次都涉及不同的军事及外交背景。 在这场演讲中，丘吉尔认为必须描述可能来临的巨大军事灾难，同时对纳粹德国的入侵意图向全世界发出警告；另一方面，尽管当时整体战局已不利于英法两国，丘吉尔仍坚信这场战争的最后结局必定会以联军的全面胜利而告终。丘吉尔让英国民众为法国退出战争的可能做好心理准备，但坚决不以任何方式承认或鼓励法国投降。虽然自5月13日的演讲以来发生了在军事上的很多重大事件，但这次演讲主题并没有明显的变化。他在最后向联军宣告「将争取最终的胜利，无论道路有多么漫长和艰难」。
xsd:nonNegativeInteger
20764
