War of the Eight Princes
http://dbpedia.org/resource/War_of_the_Eight_Princes an entity of type: Thing
Der Krieg der Acht Prinzen (chinesisch 八王之亂 / 八王之乱, Pinyin Bā Wáng zhī Luàn – „Die Unruhen der acht Prinzen“) war ein Bürgerkrieg im antiken China der Jin-Dynastie, welcher von 291 bis 306 andauerte.
rdf:langString
八王の乱（はちおうのらん）は、中国の王朝晋（西晋）の滅亡のきっかけを作った皇族同士の内乱である。西晋は三国時代に終止符を打って全土を統一したが、その平穏はわずか数十年で崩れ去った。この後、中国は隋が統一するまでのおよそ300年にわたり、再び動乱の時代を迎える事となる。
rdf:langString
De Oorlog van de Acht Prinsen (291-306) was een successieoorlog tussen leden van de familie Sima, de heersersfamilie van de Chinese Jin-dynastie. De oorlog kenmerkte zich door bloedige veldslagen en betekende voor Noord-China het begin van een langdurige economische, sociale en politieke crisis. De Jin raakten militair zo verzwakt dat zij niet konden verhinderen dat nomadische ruitervolkeren uit het noorden en westen eigen staten gingen vestigen in Noord-China. Dit leidde tot de vernietiging van de westelijke Jin en betekende het begin van de Periode van de Zestien Koninkrijken.
rdf:langString
八王之乱是發生於西晋末年元康元年（291年）至光熙元年（306年）間的政治內鬥，是一场由西晋皇族為争夺中央政权而引发的內鬥，為中国历史上一場極为严重的皇族内乱，共持续16年。西晋 皇族中参与这场动乱的王不止八个，但八王为主要参与者，《晉書》将八王彙為一列传，故史称“八王之乱”。 这场动乱从宫廷内权力斗争开始，进而引发战争，祸及全社会，造成大量破坏，也加剧西晋的统治危机，成为西晋迅速灭亡的重要因素。八王之乱期間，北方主要少数民族匈奴、羯、鲜卑、羌及氐等五族的各个部族趁西晋政权内部空虚，纷纷起兵脫離晉朝控制，並陸續建立割据政权，入驻中原，最後導致建興四年（316年）西晉滅亡。之后晋室遗族避走中原、至江南地區建立王朝，設都建康，史称东晋。 北方的中原地区则由汉族以及非汉族的各游牧民族部族政权割据，前后建立十六个国家，其中以鲜卑族建立的一系列政权影响力最广。因为鲜卑属于上古华夏族同时期的北方游牧民族东胡族后裔，所以这五个少数民族被南方王朝统称作“五胡”，中国古代史进入五胡十六国时期。南北分裂的局面从東晉十六國一直持续到南北朝，直到589年隋滅陳之戰后，隋朝正式成為統一的王朝。
rdf:langString
Війна восьми принців — громадянська війна у Китаї, що відбувалася з 291 до 306 року нашої ери. В ній брали участь багато князів та герцогів, проте найсильнішими з них були саме 8 феодалів (це і дало назву війні). Проте цей конфлікт не був безперервним. Війна була серією конфліктів між якими був певний проміжок миру. Війна восьми принців принесла велику розруху в Китай. Також, її наслідком є збільшення впливу варварів на китайські землі.
rdf:langString
Война́ восьми́ князе́й (кит. трад. 八王之亂, упр. 八王之乱, пиньинь bā wáng zhī luàn, палл. ба ван чжи луань) — гражданская война среди ванов (王) китайской династии Цзинь с 291 по 306 н. э. Военные действия протекали в Северном Китае и опустошили страну, что привело к вторжению варваров (У Ху — «пять варваров»). Название этой войны — отсылка к 59 главе «Книги Цзинь».
rdf:langString
La Guerra dels Vuit Prínceps o Revolta dels Vuit Reis o Revolta dels Vuit Prínceps (xinès tradicional: 八王之亂, xinès simplificat: 八王之乱, pinyin: bā wáng zhī luàn; romanització Wade-Giles: pa wang chih luan) va ser una guerra civil pel poder entre els prínceps i els ducs ( x. 王) de la Dinastia Jin xinesa del 291 EC fins al 306 EC. Es va lluitar sobretot al nord de la Xina i va devastar el país, més tard desencadenant el saqueig Wu Hu. El terme es deriva de les biografies dels vuit prínceps recollides en el capítol 59 de la "Història de la Dinastia Jin" (Jinshu). Els vuit prínceps hi eren:
rdf:langString
La guerre des Huit Princes ou rébellion des Huit Rois ou rébellion des Huit Princes ((zh)) est une série de guerres civiles entre rois/princes ( wáng 王) de la dynastie Jin, qui ont lieu entre 291 et 306. L'élément déclencheur de cette série de conflits est la régence de l'empire. En effet, l'empereur Jin Huidi est un handicapé mental incapable de gérer les affaires de la Chine. Le terme "guerre des Huit princes" provient des biographies des huit princes qui sont rassemblées dans le chapitre 59 du livre des Jin ( Jin Shu 晋书).
rdf:langString
La guerra de los ocho príncipes, la rebelión de los ocho reyes o la rebelión de los ocho príncipes (en chino tradicional, 八王之亂; en chino simplificado, 八王之乱; pinyin, bā wáng zhī luàn; Wade-Giles, pa wang chih luan) fue una serie de guerras civiles entre reyes/príncipes (en chino, wáng 王) de la dinastía china Jin desde el 291 al 306 d. C. El punto clave de la discordia en estos conflictos fue la regencia sobre el discapacitado . El nombre del conflicto se deriva de las biografías de los ocho príncipes recopiladas en el capítulo 59 del (Jinshu).
rdf:langString
Pemberontakan Delapan Pangeran, Pemberontakan Delapan Raja, atau Perang Delapan Pangeran (Hanzi sederhana: 八王之乱; Hanzi tradisional: 八王之亂; Pinyin: bā wáng zhī luàn; Wade–Giles: pa wang chih luan) adalah serangkaian perang saudara antara para raja/pangeran (Hanzi: wáng ) Dinasti Jin dari tahun 291 hingga 306 M. Pokok permasalahan utama dalam konflik ini adalah soal perwalian atas Kaisar Hui dari Jin yang menderita cacat perkembangan. Nama konfliknya sendiri berasal dari biografi delapan pangeran yang terdapat dalam Bab 59 Kitab Jin (Jinshu).
rdf:langString
The War of the Eight Princes, Rebellion of the Eight Kings, or Rebellion of the Eight Princes (simplified Chinese: 八王之乱; traditional Chinese: 八王之亂; pinyin: bā wáng zhī luàn; Wade–Giles: pa wang chih luan) was a series of civil wars among kings/princes (Chinese: wáng 王) of the Chinese Jin dynasty from 291 to 306 AD. The key point of contention in these conflicts was the regency over the developmentally disabled Emperor Hui of Jin. The name of the conflict is derived from the biographies of the eight princes collected in Chapter 59 of the Book of Jin (Jinshu).
rdf:langString
La guerra degli otto principi, detta anche ribellione degli otto re o ribellione degli otto principi (in cinese: 八王之亂), fu una serie di guerre civili tra re/principi (in cinese: wáng 王) della dinastia Jìn dal 291 al 306. Il punto principale del contenzioso di questi conflitti fu la reggenza sul mentalmente instabile imperatore . Le biografie degli otto principi sono state raccolte al cap. 59 del Libro dei Jin (Jinshu).
rdf:langString
팔왕의 난(八王-亂)은 291년부터 306년까지 이어진 중국 서진의 내란으로, 서진 멸망의 직접적인 원인이 되었다. 서진 황실 내부의 권력 투쟁으로 인해 발생하였으며, 명칭 또한 내란을 주동한 주요 황족 제후왕이 8명인 데서 유래하였다. 팔왕의 난으로 인해 계속된 오랜 혼란의 결과 서진의 통치기반은 급격히 악화하여, 흉노족 침입(영가의 난)으로 서진이 멸망하였다. 이후 살아남은 황족 사마예가 강남에서 피신하여 나라를 다시 일으켰지만 과거 서진이 차지한 화북영토는 되찾지 못하였다. 화북지방은 흉노족 등이 정복하였다. 관련된 8명의 왕은 다음과 같다.(관계는 서진 무제 사마염 기준으로 서술)
rdf:langString
rdf:langString
Guerra dels Vuit Prínceps
rdf:langString
Krieg der Acht Prinzen
rdf:langString
Guerra de los ocho príncipes
rdf:langString
Pemberontakan Delapan Pangeran
rdf:langString
Guerre des huit princes
rdf:langString
Guerra degli otto principi
rdf:langString
팔왕의 난
rdf:langString
八王の乱
rdf:langString
Oorlog van de Acht Prinsen
rdf:langString
War of the Eight Princes
rdf:langString
Война восьми князей
rdf:langString
八王之乱
rdf:langString
Війни восьми принців
xsd:integer
349821
xsd:integer
1103521040
rdf:langString
center
rdf:langString
bā wáng zhī luàn
rdf:langString
八王之乱
rdf:langString
font-size:110%;
rdf:langString
Boxes and lines diagram with 52 boxes
rdf:langString
八王之亂
rdf:langString
pa wang chih luan
rdf:langString
La Guerra dels Vuit Prínceps o Revolta dels Vuit Reis o Revolta dels Vuit Prínceps (xinès tradicional: 八王之亂, xinès simplificat: 八王之乱, pinyin: bā wáng zhī luàn; romanització Wade-Giles: pa wang chih luan) va ser una guerra civil pel poder entre els prínceps i els ducs ( x. 王) de la Dinastia Jin xinesa del 291 EC fins al 306 EC. Es va lluitar sobretot al nord de la Xina i va devastar el país, més tard desencadenant el saqueig Wu Hu. El terme es deriva de les biografies dels vuit prínceps recollides en el capítol 59 de la "Història de la Dinastia Jin" (Jinshu). Després de la mort de l'Emperador Wu en el 290, una complexa lluita pel poder va començar entre els membres del clan Sima. El nou emperador, l'Emperador Hui, era discapacitat de desenvolupament, i és així que les distintes faccions van lluitar pel control de la cort imperial. En un principi, la madastra de l'emperador, l'Emperadriu Vídua Yang, va exercir la majoria del poder en la cort, i va atorgar poders a la seva família, el dels Yang, amb el seu pare, , sostenint el càrrec més rellevant. L'esposa de l'emperador, l' va aconseguir l'ajuda de Sima Wei i , les tropes dels quals llavors va matar a Yang Jun i a la seva facció en el palau 291; l'emperadriu vídua va ser derrocada i va morir empresonada. El poder llavors va passar-hi a Sima Liang, el besoncle de l'emperador. Això no obstant, l'Emperadriu Jia va conspirar amb Sima Wei i va convèncer el príncep de matar a Sima Liang. Llavors ella va anunciar que Sima Wei estava actuant sense cap ordre imperial i el van fer executar. L'Emperadriu Jia i el seu clan van romandre en el poder fins al 300, quan va deposar i assassinar l'hereu al tron, Sima Yu, el fill d'una de les concubines del seu marit (la ). Sima Lun, que comandava la guàrdia imperial, va aprofitar aquesta oportunitat per eliminar-hi a l'Emperadriu Jia i a la seva facció. Sima Lun es va situar a si mateix en el poder i va tractar de centralitzar el control sobre els prínceps poderosos; això va donar lloc a la revolta de Sima Yao, que va marxar amb les seves tropes sobre la capital en contra de Sima Lun; Sima Yao va ser mort per les tropes de Sima Lun en la subsegüent batalla a Luoyang. Sima Lun llavors va empresonar a l'Emperador Hui i es va decretar a si mateix com el nou emperador. En resposta, Sima Jiong va dirigir una coalició de forces, incloent a i a , contra Sima Lun. Ell van derrotar les forces de Sima Lun, i el van matar, per tornar a establir a l'Emperador Hui com l'emperador, amb Sima Jiong exercint com la major influència en la cort imperial. Quan Sima Jiong va tractar de centralitzar el poder en les seves mans, els prínceps es van revoltar contra ell, i va ser derrotat i mort per Sima Ai, el Príncep de Changsha. De la mateixa manera, Sima Ai va estar en el poder durant breu temps, ja que més tard seria derrotat i mort per . Les tropes de Sima Yue per aleshores havien incorporat en gran manera tropes i xianbei com a cavalleria. El poder va passar llavors a Sima Ying, que va ser derrotat i va fugir Luoyang amb l'emperador. Finalment seria capturat per Sima Yong, que al seu torn va ser derrotat per les tropes de Sima Yue. L'Emperador Hui va ser enverinat en el 307, i el seu germà, l', va ascendir al tron. Sima Ying i Sima Yong van ser finalment capturats i morts; Sima Yong va morir el 7 de febrer del 307, fet que va marcar la fi oficial de la lluita. El guanyador resultant va ser l'últim príncep supervivent major, Sima Yue. La lluita despoblar el nord de la Xina i va debilitar molt la fortalesa de la dinastia Jin. Els vuit prínceps hi eren:
* Sima Liang (x. 司馬亮), fill de Sima Yi (x. 司馬懿), amb el títol de Príncep de (x. 汝南王)
* Sima Wei (x. 司馬瑋), fill de l'Emperador Wu, amb el títol de Príncep de (x. 楚王)
* Sima Lun (x. 司馬倫), fill de Sima Yi, amb el títol de Príncep de Zhao (x. 趙王)
* Sima Jiong (x. 司馬冏), nebot de l'Emperador Wu, amb el títol de Príncep de Qi (x. 齊王)
* (x. 司馬穎), fill de l'Emperador Wu, amb el títol de Príncep de Chengdu (x. 成都王)
* Sima Ai (x. 司馬乂), fill de l'Emperador Wu, amb el títol de Príncep de Changsha (x. 長沙王)
* (x. 司馬顒), cosí llunyà de l'Emperador Wu, amb el títol de Príncep de . (x. 河間王)
* (x. 司馬越), cosí llunyà de l'Emperador Wu, amb el títol de Príncep de Donghai (x. 東海王)
rdf:langString
Der Krieg der Acht Prinzen (chinesisch 八王之亂 / 八王之乱, Pinyin Bā Wáng zhī Luàn – „Die Unruhen der acht Prinzen“) war ein Bürgerkrieg im antiken China der Jin-Dynastie, welcher von 291 bis 306 andauerte.
rdf:langString
La guerra de los ocho príncipes, la rebelión de los ocho reyes o la rebelión de los ocho príncipes (en chino tradicional, 八王之亂; en chino simplificado, 八王之乱; pinyin, bā wáng zhī luàn; Wade-Giles, pa wang chih luan) fue una serie de guerras civiles entre reyes/príncipes (en chino, wáng 王) de la dinastía china Jin desde el 291 al 306 d. C. El punto clave de la discordia en estos conflictos fue la regencia sobre el discapacitado . El nombre del conflicto se deriva de las biografías de los ocho príncipes recopiladas en el capítulo 59 del (Jinshu). El término «guerra de los ocho príncipes» es un nombre poco apropiado: en lugar de un conflicto continuo, la guerra de los ocho príncipes vio intervalos de paz interpuestos con períodos cortos e intensos de conflicto interno. En ningún momento de todo el conflicto estuvieron los ocho príncipes de un lado de la lucha (a diferencia de, por ejemplo, la rebelión de los Siete Estados). La traducción literal desde el chino, desorden de los ocho reyes, puede ser más apropiada en este sentido. Si bien los conflictos iniciales fueron relativamente menores y se limitaron a la capital imperial de Luoyang y sus alrededores, el alcance de la guerra se expandió con cada nuevo príncipe que ingresaba a la lucha. Los numerosos grupos tribales del norte y el noroeste que habían sido fuertemente reclutados por el ejército explotaron el caos para tomar el poder. Al concluir, la guerra devastó el poderío de los Jin en el norte de China y marcó el comienzo de la era de los levantamientos de Wu Hu que terminaron con el Jin Occidental, provocando siglos de guerra entre los reinos bárbaros del norte y las dinastías del sur de China.
rdf:langString
La guerre des Huit Princes ou rébellion des Huit Rois ou rébellion des Huit Princes ((zh)) est une série de guerres civiles entre rois/princes ( wáng 王) de la dynastie Jin, qui ont lieu entre 291 et 306. L'élément déclencheur de cette série de conflits est la régence de l'empire. En effet, l'empereur Jin Huidi est un handicapé mental incapable de gérer les affaires de la Chine. Le terme "guerre des Huit princes" provient des biographies des huit princes qui sont rassemblées dans le chapitre 59 du livre des Jin ( Jin Shu 晋书). Alors que les premiers conflits restent d'une importance relativement mineure et sont limités à la capitale impériale de Luoyang et à ses environs, la guerre s'étend à chaque intervention d'un nouveau prince. Finalement, cette série de conflits va dévaster le cœur même de l'empire des Jin en Chine du Nord et la quasi-vacance du pouvoir va permettre à Liu Yuan, un général Xiongnu, de se déclarer indépendant et de fonder le royaume du Han Zhao. En 311, son neveu Liu Yao s'empare de Luoyang, date qui marque la fin des Jin occidentaux et le début de la période des seize royaumes.
rdf:langString
Pemberontakan Delapan Pangeran, Pemberontakan Delapan Raja, atau Perang Delapan Pangeran (Hanzi sederhana: 八王之乱; Hanzi tradisional: 八王之亂; Pinyin: bā wáng zhī luàn; Wade–Giles: pa wang chih luan) adalah serangkaian perang saudara antara para raja/pangeran (Hanzi: wáng ) Dinasti Jin dari tahun 291 hingga 306 M. Pokok permasalahan utama dalam konflik ini adalah soal perwalian atas Kaisar Hui dari Jin yang menderita cacat perkembangan. Nama konfliknya sendiri berasal dari biografi delapan pangeran yang terdapat dalam Bab 59 Kitab Jin (Jinshu). "Pemberontakan Delapan Pangeran" agaknya salah judul: alih-alih suatu konflik yang berkelanjutan, pemberontakan ini malah diselingi dengan interval perdamaian serta konflik internal yang singkat dan intens. Tidak ada kejadian saat kedelapan pangeran berada dalam suatu pertempuran (sebagai lawan, misalnya seperti Pemberontakan Tujuh Negara). Terjemahan judul secara harfiah dalam bahasa Mandarin yaitu Kekacauan Delapan Raja, mungkin lebih tepat dalam hal ini. Pada awalnya hanya terjadi konflik yang relatif kecil dan terbatas di ibu kota kekaisaran Luoyang dan sekitarnya, kemudian ruang lingkup konflik diperluas setiap ada pangeran baru yang masuk ke dalam konflik. Berbagai kelompok suku di utara dan barat laut yang telah banyak direkrut menjadi militer kemudian memanfaatkan kekacauan ini untuk merebut kekuasaan. Pada akhirnya, kekacauan ini menghancurkan pusat dinasti Jin di Tiongkok utara dan masuk ke era pemberontakan Lima Barbar yang meruntuhkan Jin Barat, menyebabkan perang berabad-abad antara kerajaan barbar utara dan dinasti Tiongkok selatan.
rdf:langString
八王の乱（はちおうのらん）は、中国の王朝晋（西晋）の滅亡のきっかけを作った皇族同士の内乱である。西晋は三国時代に終止符を打って全土を統一したが、その平穏はわずか数十年で崩れ去った。この後、中国は隋が統一するまでのおよそ300年にわたり、再び動乱の時代を迎える事となる。
rdf:langString
The War of the Eight Princes, Rebellion of the Eight Kings, or Rebellion of the Eight Princes (simplified Chinese: 八王之乱; traditional Chinese: 八王之亂; pinyin: bā wáng zhī luàn; Wade–Giles: pa wang chih luan) was a series of civil wars among kings/princes (Chinese: wáng 王) of the Chinese Jin dynasty from 291 to 306 AD. The key point of contention in these conflicts was the regency over the developmentally disabled Emperor Hui of Jin. The name of the conflict is derived from the biographies of the eight princes collected in Chapter 59 of the Book of Jin (Jinshu). The "War of the Eight Princes" is somewhat of a misnomer: rather than one continuous conflict, the War of the Eight Princes saw intervals of peace interposed with short and intense periods of internecine conflict. At no point in the whole conflict were all of the eight princes on one side of the fighting (as opposed to, for example, the Rebellion of the Seven States). The literal Chinese translation, Disorder of the Eight Kings, may be more appropriate in this regard. While initial conflicts were relatively minor and confined to the imperial capital of Luoyang and its surroundings, the scope of the war expanded with each new prince who entered the struggle. The numerous tribal groups in the north and northwest who had been heavily drafted into the military then exploited the chaos to seize power. At its conclusion, the war devastated the Jin heartlands in northern China, and ushered in the era of Wu Hu uprisings that ended Western Jin, causing centuries of warfare between northern barbarian kingdoms and southern Chinese dynasties.
rdf:langString
팔왕의 난(八王-亂)은 291년부터 306년까지 이어진 중국 서진의 내란으로, 서진 멸망의 직접적인 원인이 되었다. 서진 황실 내부의 권력 투쟁으로 인해 발생하였으며, 명칭 또한 내란을 주동한 주요 황족 제후왕이 8명인 데서 유래하였다. 팔왕의 난으로 인해 계속된 오랜 혼란의 결과 서진의 통치기반은 급격히 악화하여, 흉노족 침입(영가의 난)으로 서진이 멸망하였다. 이후 살아남은 황족 사마예가 강남에서 피신하여 나라를 다시 일으켰지만 과거 서진이 차지한 화북영토는 되찾지 못하였다. 화북지방은 흉노족 등이 정복하였다. 관련된 8명의 왕은 다음과 같다.(관계는 서진 무제 사마염 기준으로 서술)
* 여남왕(汝南王) 사마량(司馬亮) - 무제 사마염의 숙부, 선제 사마의의 5남
* 초왕(楚王) (司馬瑋) - 무제 사마염의 5남.
* 조왕(趙王) 사마륜(司馬倫) - 무제의 숙부, 사마의의 9남
* 제왕(齊王) (司馬冏) - 무제의 조카, 무제의 동생인 제헌왕 사마유(司馬攸)의 아들
* 장사왕(長沙王) (司馬乂) - 무제 사마염의 16남.
* 성도왕(成都王) (司馬穎) - 무제 사마염의 6남.
* 하간왕(河間王) 사마옹(司馬顒) - 무제 사마염의 6촌, 사마의의 동생인 안평헌왕 사마부(司馬孚)의 손자
* 동해왕(東海王) (司馬越) - 무제 사마염의 6촌, 사마의의 동생인 사마규의 손자, 고밀문헌왕 의 차남
rdf:langString
La guerra degli otto principi, detta anche ribellione degli otto re o ribellione degli otto principi (in cinese: 八王之亂), fu una serie di guerre civili tra re/principi (in cinese: wáng 王) della dinastia Jìn dal 291 al 306. Il punto principale del contenzioso di questi conflitti fu la reggenza sul mentalmente instabile imperatore . Le biografie degli otto principi sono state raccolte al cap. 59 del Libro dei Jin (Jinshu). Tecnicamente, il termine "guerra degli otto principi" può essere una scorrettezza: piuttosto che un solo conflitto continuo, la guerra degli otto principi vide intervalli di pace interposti a brevi ma intensi conflitti interni, al punto che in un'occasione (la ) essi si trovarono tutti su un unico fronte a combattere. La traslazione cinese letterale, "disordine degli otto principi", sembra essere quindi la più appropriata. Mentre i conflitti iniziali erano perlopiù di breve entità e confinati nella capitale imperiale di Luoyang e nel suo circondario, la guerra si espanse man mano che ogni nuovo principe entrò nel conflitto. Alla sua conclusione, la guerra aveva devastato l'interno del Jin nel nord della Cina attuale, e fu la causa principale della vendetta dei .
rdf:langString
De Oorlog van de Acht Prinsen (291-306) was een successieoorlog tussen leden van de familie Sima, de heersersfamilie van de Chinese Jin-dynastie. De oorlog kenmerkte zich door bloedige veldslagen en betekende voor Noord-China het begin van een langdurige economische, sociale en politieke crisis. De Jin raakten militair zo verzwakt dat zij niet konden verhinderen dat nomadische ruitervolkeren uit het noorden en westen eigen staten gingen vestigen in Noord-China. Dit leidde tot de vernietiging van de westelijke Jin en betekende het begin van de Periode van de Zestien Koninkrijken.
rdf:langString
八王之乱是發生於西晋末年元康元年（291年）至光熙元年（306年）間的政治內鬥，是一场由西晋皇族為争夺中央政权而引发的內鬥，為中国历史上一場極为严重的皇族内乱，共持续16年。西晋 皇族中参与这场动乱的王不止八个，但八王为主要参与者，《晉書》将八王彙為一列传，故史称“八王之乱”。 这场动乱从宫廷内权力斗争开始，进而引发战争，祸及全社会，造成大量破坏，也加剧西晋的统治危机，成为西晋迅速灭亡的重要因素。八王之乱期間，北方主要少数民族匈奴、羯、鲜卑、羌及氐等五族的各个部族趁西晋政权内部空虚，纷纷起兵脫離晉朝控制，並陸續建立割据政权，入驻中原，最後導致建興四年（316年）西晉滅亡。之后晋室遗族避走中原、至江南地區建立王朝，設都建康，史称东晋。 北方的中原地区则由汉族以及非汉族的各游牧民族部族政权割据，前后建立十六个国家，其中以鲜卑族建立的一系列政权影响力最广。因为鲜卑属于上古华夏族同时期的北方游牧民族东胡族后裔，所以这五个少数民族被南方王朝统称作“五胡”，中国古代史进入五胡十六国时期。南北分裂的局面从東晉十六國一直持续到南北朝，直到589年隋滅陳之戰后，隋朝正式成為統一的王朝。
rdf:langString
Війна восьми принців — громадянська війна у Китаї, що відбувалася з 291 до 306 року нашої ери. В ній брали участь багато князів та герцогів, проте найсильнішими з них були саме 8 феодалів (це і дало назву війні). Проте цей конфлікт не був безперервним. Війна була серією конфліктів між якими був певний проміжок миру. Війна восьми принців принесла велику розруху в Китай. Також, її наслідком є збільшення впливу варварів на китайські землі.
rdf:langString
Война́ восьми́ князе́й (кит. трад. 八王之亂, упр. 八王之乱, пиньинь bā wáng zhī luàn, палл. ба ван чжи луань) — гражданская война среди ванов (王) китайской династии Цзинь с 291 по 306 н. э. Военные действия протекали в Северном Китае и опустошили страну, что привело к вторжению варваров (У Ху — «пять варваров»). Название этой войны — отсылка к 59 главе «Книги Цзинь».
xsd:nonNegativeInteger
34181
