War of the Castilian Succession

http://dbpedia.org/resource/War_of_the_Castilian_Succession an entity of type: Thing

Im Kastilischen Erbfolgekrieg, der von 1474 bis 1479 andauerte, ging es um die Nachfolge von Heinrich IV. von Kastilien. Die beiden Thronprätendenten waren Heinrichs mutmaßliche Tochter Johanna von Kastilien sowie seine Halbschwester Isabella mit ihrem Ehemann Ferdinand, die ihren Anspruch schließlich durchsetzen konnten. Durch das Eingreifen Portugals und Frankreichs bekam der Konflikt internationale Bedeutung. rdf:langString
La guerre de Succession de Castille (ou seconde guerre civile de Castille) vit s'opposer, entre 1475 et 1479, les deux prétendantes au trône de Castille, Jeanne de Castille, soutenue par son époux, Alphonse V de Portugal et Louis XI de France, et Isabelle la Catholique, soutenue par son époux Ferdinand, héritier du trône d'Aragon et roi de Sicile et les grands du royaume de Castille. rdf:langString
حرب الخلافة القشتالية هي حرب خلافة إندلعت في سنة 1475 إلى سنة 1479 بنزاع حول خلافة عرش إنريكي الرابع بين شقيقته إيزابيلا الأولى وبين ابنته المزعومة خوانا لا بلترانيخا، وقد إنقسم نبلاء المملكة حينها بين مؤيد لحكم إيزابيلا وبين المؤيدين لحكم خوانا. وكان المعترضون على خلافة خوانا يشككون في بنوة خوانا للملك المتوفي إنريكي الرابع وشككوا أن والدها الحقيقي هو وألذي كان أحد النبلاء المقربين من والدها، وألذي أعتقد بأنه على علاقة بزوجته خوانا من البرتغال، وقد جادل مؤيدي إيزابيلا أيضاً بكونها الوريثة ألتي اعتمدها شقيقها ألفونسو، أمير أستورياس وألذي كان على نزاع مع أخيه الغير الشقيق انريكي وألذي توفي أثناء صغره. بعد وفاة إنريكي بوقت قصير قامت إيزابيلا بتنصيب نفسها كملكة على قشتالة وطالبت بولاء النبلاء لها، مما أدى لاعتراض العديد من النبلاء ضدها ومن ضمنهم عائلة باتشيكو صاحبة النفوذ الكبير في المملكة. rdf:langString
La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta. El conflicte caldria situar-lo entre el 1475 i el 1479, i els seus actors foren Joana la Beltraneja, filla del fallit monarca Enric IV de Castella, més conegut com a “l'Impotent”, contra els partidaris d'Isabel, germanastra del fallit rei. La guerra va tenir un marcat caràcter internacional perquè Isabel estava casada amb Ferran, el successor posterior d'Aragó, i Joana, per la seva banda, va casar-se amb el rei Alfons V de Portugal. França també hi va intervenir donant suport a Portugal per tal d'evitar el triomf d'Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló, assetjant de manera fallida a H rdf:langString
La Milito de Kastilia Sukcedo okazis el 1475 ĝis 1479 pro klopodoj akiri la sukcedon de la Krono de Kastilio inter la partianoj de Johanino la Beltranida, filino de la forpasinta monarko Henriko la 4-a, kaj la partianoj de Isabel, duonfratino de tiu. La milito havis tre fortan internacian karakteron ĉar Isabel estis edzino de Fernando, heredanto de la Krono de Aragono, dum Johanino estis edzino de la reĝo Alfonso la 5-a de Portugalio. Ankaŭ Francio intervenis, apogante Portugalion por eviti, ke Aragono, ĝia rivalo en Italio, alianciĝu al Kastilio. rdf:langString
La guerra de sucesión castellana fue un conflicto bélico que se produjo de 1475 a 1479 por la sucesión de la Corona de Castilla entre los partidarios de Juana de Trastámara, hija del difunto monarca Enrique IV de Castilla, y los de Isabel, media hermana de este último. La guerra tuvo un marcado carácter internacional porque Isabel estaba casada con Fernando, heredero de la Corona de Aragón, mientras que Juana se había casado con el rey Alfonso V de Portugal. Francia también intervino, apoyando a Portugal para evitar que Aragón, su rival en Italia, se uniera a Castilla. rdf:langString
Gaztelako Ondorengotzaren Gerra 1475 eta 1479 artean Gaztelako Koroa lortzeko Henrike IV.a Gaztelakoa alaba zen Joana Trastamarakoaren aldekoen eta erregearen sasi-arreba zen Elisabeten aldekoen arteko gerra zibila izan zen. Gerra zibila bazen ere, nazioarteko oihartzuna ere bazuen, Elisabetek Fernando II.a Aragoikoa eta Joanak Alfontso V.a Portugalgoa senarrak zituzten eta. Frantziak Portugalen alde egin zuen, Italian bere arerioa zen Aragoik Gaztelarekin bat egin ez zezan. rdf:langString
The War of the Castilian Succession was the military conflict contested from 1475 to 1479 for the succession of the Crown of Castile fought between the supporters of Joanna 'la Beltraneja', reputed daughter of the late monarch Henry IV of Castile, and those of Henry's half-sister, Isabella, who was ultimately successful. rdf:langString
Con l'espressione di guerra di successione castigliana o seconda guerra civile castigliana ci si riferisce al conflitto militare svoltosi dal 1475 al 1479 per la successione alla Corona di Castiglia tra i sostenitori di Giovanna la Beltraneja, figlia del defunto re Enrico IV di Castiglia, e quelli di Isabella di Castiglia, sorellastra di quest'ultimo. rdf:langString
A Guerra de Sucessão de Castela, também conhecida por Guerra da Beltraneja, foi um conflito bélico para determinar a sucessão da Coroa de Castela. O conflito ocorreu entre 1475 a 1479 entre os partidários de Joana, a Beltraneja, alegadamente filha do falecido monarca Henrique IV de Castela, cognominado "o Impotente", e os apoiantes de Isabel, meia-irmã do falecido rei. Segundo estes, Joana seria, na verdade, filha de Beltrán de La Cueva, pajem na corte castelhana — daí ter sido cognominada "a Beltraneja" — e portanto, não poderia ser a herdeira do trono. rdf:langString
Война за кастильское наследство (исп. Guerra de Sucesión Castellana) — вооружённый конфликт, проходивший с 1475 по 1479 год между сторонниками Хуаны Бельтранехи, дочери короля Кастилии Энрике IV, и сводной сестры последнего Изабеллы за право наследования Кастильской короны. В этой войне на стороне Изабеллы выступал Арагон, за наследником которого она была замужем, а на стороне Хуаны, по аналогичной причине, — Португалия. Франция выступила на стороне Португалии по причине наличия территориальных споров с Арагоном за территории в Италии и Руссильон. rdf:langString
Війна за кастильську спадщину (ісп. Guerra de Sucesión Castellana) — збройний конфлікт за право успадкування корони королівства Кастилія між прихильниками Хуани Бельтранихи, дочки короля Кастилії Енріке IV і прихильниками його зведеної сестри Ізабели Кастильської, що відбувався у 1475—1479 роках. rdf:langString
rdf:langString حرب الخلافة القشتالية
rdf:langString Guerra de Successió de Castella
rdf:langString Kastilischer Erbfolgekrieg
rdf:langString Milito de Kastilia Sukcedo
rdf:langString Guerra de sucesión castellana
rdf:langString Gaztelako Ondorengotzaren Gerra
rdf:langString Guerra di successione castigliana
rdf:langString Guerre de Succession de Castille
rdf:langString Castiliaanse successieoorlog
rdf:langString Guerra de Sucessão de Castela
rdf:langString Война за кастильское наследство
rdf:langString War of the Castilian Succession
rdf:langString Війна за кастильську спадщину (1475—1479)
rdf:langString War of the Castilian Succession
xsd:integer 6871959
xsd:integer 1100015071
rdf:langString The two primary claimants: Isabella I of Castile and Joanna la Beltraneja
xsd:integer 20
rdf:langString
xsd:integer 15
rdf:langString
rdf:langString War of the Castilian Succession
xsd:gMonthDay --09-04
rdf:langString Iberian peninsula and Atlantic Ocean
rdf:langString Treaty of Alcáçovas: * Isabella is recognised as Queen of Castile * Marriage of Isabella of Aragon to Afonso of Portugal * Portugal gains hegemony in the Atlantic south of the Canary Islands * Portugal recognizes Castile's claim to the Canary Islands
rdf:langString حرب الخلافة القشتالية هي حرب خلافة إندلعت في سنة 1475 إلى سنة 1479 بنزاع حول خلافة عرش إنريكي الرابع بين شقيقته إيزابيلا الأولى وبين ابنته المزعومة خوانا لا بلترانيخا، وقد إنقسم نبلاء المملكة حينها بين مؤيد لحكم إيزابيلا وبين المؤيدين لحكم خوانا. وكان المعترضون على خلافة خوانا يشككون في بنوة خوانا للملك المتوفي إنريكي الرابع وشككوا أن والدها الحقيقي هو وألذي كان أحد النبلاء المقربين من والدها، وألذي أعتقد بأنه على علاقة بزوجته خوانا من البرتغال، وقد جادل مؤيدي إيزابيلا أيضاً بكونها الوريثة ألتي اعتمدها شقيقها ألفونسو، أمير أستورياس وألذي كان على نزاع مع أخيه الغير الشقيق انريكي وألذي توفي أثناء صغره. بعد وفاة إنريكي بوقت قصير قامت إيزابيلا بتنصيب نفسها كملكة على قشتالة وطالبت بولاء النبلاء لها، مما أدى لاعتراض العديد من النبلاء ضدها ومن ضمنهم عائلة باتشيكو صاحبة النفوذ الكبير في المملكة. تمكنت إيزابيلا من كسب تأييد عائلة ميندوزا ألتي كانت مقربة من الملك إنريكي، كما ساندتها مملكة أرغون وألتي كانت تحت قيادة زوجها الأمير فرناندو، فيما وقفت البرتغال بصف خوانا.
rdf:langString La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta. El conflicte caldria situar-lo entre el 1475 i el 1479, i els seus actors foren Joana la Beltraneja, filla del fallit monarca Enric IV de Castella, més conegut com a “l'Impotent”, contra els partidaris d'Isabel, germanastra del fallit rei. La guerra va tenir un marcat caràcter internacional perquè Isabel estava casada amb Ferran, el successor posterior d'Aragó, i Joana, per la seva banda, va casar-se amb el rei Alfons V de Portugal. França també hi va intervenir donant suport a Portugal per tal d'evitar el triomf d'Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló, assetjant de manera fallida a Hondarribia. En 1476, després de derrotar una flota portuguesa a l'estret de Gibraltar, les illes de Cabo Verde foren ocupades per forces de Castella i l'italià Antonio de Noli va romandre com a governador de Cap Verd sota bandera castellana, Després de combatre els genovesos en la batalla del Cap de Sant Vicent, Guillem de Casanova va escoltar Alfons V de Portugal a França el mes de setembre, on va establir-se un anys, per entendre que el francès concertava un acord amb Ferran i Isabel i va abdicar en el seu fill en 1477, En 1478 una flota castellana va ocupar La Mina d'Or, però els portuguesos aconseguiren derrotar-los a la batalla naval de Guinea, i gràcies a l'or aconseguit amb aquesta victòria, el rei portuguès Alfons V va poder rellançar la guerra per terra contra Castella, on a més la notícia de la derrota va provocar desànim i crítiques a Ferran II d'Aragó. El Papa Sixt IV va decidir dissoldre la unió entre Joana i Alfons pel vincle de consanguinitat el 1479. Pel Tractat d'Alcaçovas es posa fi a les hostilitats, Alfons V de Portugal renuncia al tron de Castella i s'acorda el casament de la infanta Isabel d'Aragó amb el príncep Alfons de Portugal, fill del príncep Joan de Portugal i el casament de Joana la Beltraneja amb l'infant hereu dels Regnes de les Espanyes, infant Joan d'Aragó o bé ingressar en un convent portuguès renunciant als seus drets i títols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta última opció, restant reclosa fins a la seva mort el 1530. El resultat de la batalla naval de Guinea va ser probablement decisiu perquè Portugal obtingués un repartiment de l'Atlàntic molt favorable, i aconseguís el control exclusiu de tota Guinea, entre altres territoris atlàntics i el restabliment del domini portuguès a Cabo Verde.
rdf:langString La Milito de Kastilia Sukcedo okazis el 1475 ĝis 1479 pro klopodoj akiri la sukcedon de la Krono de Kastilio inter la partianoj de Johanino la Beltranida, filino de la forpasinta monarko Henriko la 4-a, kaj la partianoj de Isabel, duonfratino de tiu. La milito havis tre fortan internacian karakteron ĉar Isabel estis edzino de Fernando, heredanto de la Krono de Aragono, dum Johanino estis edzino de la reĝo Alfonso la 5-a de Portugalio. Ankaŭ Francio intervenis, apogante Portugalion por eviti, ke Aragono, ĝia rivalo en Italio, alianciĝu al Kastilio. Post dekomencaj sukcesoj de la partianoj de Johanino, la sekvoj de la Batalo de Toro kondukis al la disiĝo de la johanina flanko inter 1476 kaj 1477. La geedzeco de Isabel kaj Fernando estis agnoskita en la Kortesoj de Madrigal (aprilo-oktobro 1476) kaj ilia filino Isabel estis akceptita heredantino de la Krono de Kastilio. Ekde tiam la konflikto esence reduktiĝis al milito inter Kastilio kaj Portugalio, kun fokuso al marmilito en la Atlantiko. La portugala ŝiparo venkis super la kastilia en la lukto por la aliro al la riĉeco de Gvineo (oro kaj sklavoj), kiel rezulto de la Militŝipa batalo de Gvineo. La milito finis en 1479 per la subskribo de la Traktato de Alcáçovas, kiu rekonis Isabel kaj Fernando kiel reĝoj de Kastilio kaj havigis al Portugalio la hegemonion en la Atlantiko, kun la escepto de la Kanarioj. Johanino perdis siajn rajtojn al la kastilia trono kaj devis resti en Portugalio ĝis sia morto.
rdf:langString La guerra de sucesión castellana fue un conflicto bélico que se produjo de 1475 a 1479 por la sucesión de la Corona de Castilla entre los partidarios de Juana de Trastámara, hija del difunto monarca Enrique IV de Castilla, y los de Isabel, media hermana de este último. La guerra tuvo un marcado carácter internacional porque Isabel estaba casada con Fernando, heredero de la Corona de Aragón, mientras que Juana se había casado con el rey Alfonso V de Portugal. Francia también intervino, apoyando a Portugal para evitar que Aragón, su rival en Italia, se uniera a Castilla. A pesar de algunos éxitos iniciales para los partidarios de Juana, la escasa agresividad militar de Alfonso V y las consecuencias políticas de la batalla de Toro​​ llevaron a la desintegración del bando juanista entre 1476 y 1477. El matrimonio de Isabel y Fernando fue reconocido en las Cortes de Madrigal (abril-octubre de 1476) y su hija Isabel jurada heredera de la Corona de Castilla.​ A partir de entonces, el conflicto consistió esencialmente en una guerra entre Castilla y Portugal, cobrando gran importancia la guerra naval en el océano Atlántico. Las flotas portuguesas se impusieron a las castellanas en la lucha por el acceso a las riquezas de Guinea (oro y esclavos), ​ ​donde se libró la decisiva batalla naval de Guinea. La guerra concluyó en 1479 con la firma del Tratado de Alcazobas, que reconocía a Isabel y Fernando como reyes de Castilla y otorgaba a Portugal el monopolio marítimo comercial en la costa occidental africana al mantener el control de los territorios en los que ya tenía cierta presencia, los cuales eran Guinea, Elmina, Madeira, Azores, Flores y Cabo Verde; por el contrario, las islas Canarias quedaron al margen de las pretensiones portuguesas. Juana, por otra parte, perdió el derecho al trono castellano y tuvo que permanecer en Portugal hasta su muerte. Este conflicto ha sido llamado también guerra Civil Castellana, pero este nombre induce a confusión con otras guerras civiles que afectaron a Castilla en los siglos XIV y XV. Algunos autores hablan de guerra de Portugal, pero este nombre es parcial (claramente denota un punto de vista castellano) y hace olvidar que el bando juanista también podía considerarse castellano legítimamente. Otras veces se ha utilizado el término guerra peninsular, que no debe confundirse con el nombre inglés y portugués de la guerra de la Independencia Española (1808–1814). Por último, algunos autores prefieren la expresión neutra de guerra de 1475-1479.
rdf:langString Im Kastilischen Erbfolgekrieg, der von 1474 bis 1479 andauerte, ging es um die Nachfolge von Heinrich IV. von Kastilien. Die beiden Thronprätendenten waren Heinrichs mutmaßliche Tochter Johanna von Kastilien sowie seine Halbschwester Isabella mit ihrem Ehemann Ferdinand, die ihren Anspruch schließlich durchsetzen konnten. Durch das Eingreifen Portugals und Frankreichs bekam der Konflikt internationale Bedeutung.
rdf:langString Gaztelako Ondorengotzaren Gerra 1475 eta 1479 artean Gaztelako Koroa lortzeko Henrike IV.a Gaztelakoa alaba zen Joana Trastamarakoaren aldekoen eta erregearen sasi-arreba zen Elisabeten aldekoen arteko gerra zibila izan zen. Gerra zibila bazen ere, nazioarteko oihartzuna ere bazuen, Elisabetek Fernando II.a Aragoikoa eta Joanak Alfontso V.a Portugalgoa senarrak zituzten eta. Frantziak Portugalen alde egin zuen, Italian bere arerioa zen Aragoik Gaztelarekin bat egin ez zezan. Gatazkaren hasieran garaipen Joanaren aldekoek batzuk izan arren, Alfontso V.aren erasokortasun militarrik ezak eta porrotak 1476 eta 1477 artean alderdiaren desegitea bultzatu zuten. Handik aurrera, gerra Gaztela eta Portugalen arteko gatazka bilakatu zen noiz Ozeano Atlantikoan portugaldar itsas-armadak gaztelarra garaiatu zuen Ginea kontrolatzean. 1479ko gerra amaitu zuen. Itun honen bitartez, Elisabet eta Fernando Gaztelako errege-erregina bilakatu ziren eta Portugalek Atlantikoko lurraldeen jabetza, Kanariak izan ezik, lortu zuen. Joanak tronuarekiko bere eskubideak galdu zituen eta hil arte Portugalen bizi izan zen.
rdf:langString La guerre de Succession de Castille (ou seconde guerre civile de Castille) vit s'opposer, entre 1475 et 1479, les deux prétendantes au trône de Castille, Jeanne de Castille, soutenue par son époux, Alphonse V de Portugal et Louis XI de France, et Isabelle la Catholique, soutenue par son époux Ferdinand, héritier du trône d'Aragon et roi de Sicile et les grands du royaume de Castille.
rdf:langString Con l'espressione di guerra di successione castigliana o seconda guerra civile castigliana ci si riferisce al conflitto militare svoltosi dal 1475 al 1479 per la successione alla Corona di Castiglia tra i sostenitori di Giovanna la Beltraneja, figlia del defunto re Enrico IV di Castiglia, e quelli di Isabella di Castiglia, sorellastra di quest'ultimo. La guerra ebbe un marcato carattere internazionale perché Isabella era sposata con Ferdinando, erede della Corona d'Aragona, mentre Giovanna si sposò con il re Alfonso V del Portogallo. Anche la Francia intervenne, appoggiando il Portogallo per evitare la vittoria dell'Aragona, contro cui combatteva in Italia. Nonostante alcuni successi iniziali dei sostenitori di Giovanna, la scarsa aggressività militare di Alfonso V e il risultato indeciso nella battaglia di Toro portarono alla disintegrazione dell'alleanza di Giovanna tra il 1476 e il 1477. A partire da quel momento il conflitto si ridusse a una guerra tra Castiglia e Portogallo e divenne di grande importanza la guerra navale nell'Oceano Atlantico, dove le flotte portoghesi si imposero su quelle castigliane nella lotta per l'accesso alle ricchezze della Guinea. Soprattutto dopo la decisiva battaglia navale della Guinea (1478). La guerra si concluse nel 1479 con la firma del trattato di Alcáçovas, che riconosceva Isabella e Ferdinando come re di Castiglia e garantiva al Portogallo l'egemonia nell'Atlantico, con l'eccezione delle isole Canarie. Giovanna perse i suoi diritti al trono e dovette rimanere in Portogallo fino alla morte. Questo conflitto è stato anche chiamato guerra civile castigliana, però questo nome induce a confonderla con che ci furono in Castiglia nei secoli XIV e XV. Alcuni autori parlano di guerra del Portogallo però questo nome è parziale (chiaramente denota un punto di vista castigliano) e manca di notare che anche il partito juanista poteva considerarsi legittimamente castigliano. Altre volte è stato utilizzato il termine di guerra peninsulare, che però può essere confuso con il nome usato dagli inglesi per indicare la guerra d'indipendenza spagnola (1808-1814), all'interno delle guerre napoleoniche. Infine, alcuni autori preferiscono l'espressione neutra di guerra del 1475-1479.
rdf:langString The War of the Castilian Succession was the military conflict contested from 1475 to 1479 for the succession of the Crown of Castile fought between the supporters of Joanna 'la Beltraneja', reputed daughter of the late monarch Henry IV of Castile, and those of Henry's half-sister, Isabella, who was ultimately successful. The war had a marked international character, as Isabella was married to Ferdinand, heir apparent to the Crown of Aragon, while Joanna was strategically married to King Afonso V of Portugal, her uncle, after the suggestion of her supporters. France intervened in support of Portugal, as they were rivals with Aragon for territory in Italy and Roussillon. Despite a few initial successes by the supporters of Joanna, a lack of military aggressiveness by Afonso V and the stalemate in the Battle of Toro (1476) led to the disintegration of Joanna's alliance and the recognition of Isabella in the Courts of Madrigal-Segovia (April–October 1476):"In 1476, immediately after the indecisive battle of Peleagonzalo [near Toro], Ferdinand and Isabella hailed the result as a great victory and called Courts at Madrigal. The newly gained prestige was used to win municipal support from their allies ..." (Marvin Lunenfeld). The war between Castile and Portugal alone continued. This included naval warfare in the Atlantic, which became more important: a struggle for maritime access to the wealth of Guinea (gold and slaves). In 1478, the Portuguese navy defeated the Castilians in the decisive Battle of Guinea. The war concluded in 1479 with the Treaty of Alcáçovas, which recognized Isabella and Ferdinand as sovereigns of Castile and granted Portugal hegemony in the Atlantic, with the exception of the Canary Islands. Joanna lost her right to the throne of Castile and remained in Portugal until her death. This conflict has also been called the Second Castilian Civil War, but this name may lead to confusion with the other civil wars that involved Castile in the 14th and 15th centuries. Some authors refer to it as the War of Portugal; however, this name clearly represents a Castilian point of view and implicitly denies Joanna's claim. At other times the term Peninsular War has been used, but it is easily confused with the Peninsular War of 1808–1814, part of the Napoleonic Wars. Some authors prefer the neutral expression War of 1475–1479.
rdf:langString A Guerra de Sucessão de Castela, também conhecida por Guerra da Beltraneja, foi um conflito bélico para determinar a sucessão da Coroa de Castela. O conflito ocorreu entre 1475 a 1479 entre os partidários de Joana, a Beltraneja, alegadamente filha do falecido monarca Henrique IV de Castela, cognominado "o Impotente", e os apoiantes de Isabel, meia-irmã do falecido rei. Segundo estes, Joana seria, na verdade, filha de Beltrán de La Cueva, pajem na corte castelhana — daí ter sido cognominada "a Beltraneja" — e portanto, não poderia ser a herdeira do trono. A guerra teve um marcado caráter internacional porque Isabel estava casada com Fernando, herdeiro da Coroa de Aragão, enquanto Joana se casou com o rei Afonso V de Portugal. A França também interveio, apoiando Portugal para evitar o triunfo de Aragão, seu rival na Itália. Apesar de alguns êxitos iniciais para os partidários de Joana, a pouca agressividade militar de Afonso V e as consequências políticas da indecisa batalha de Toro, habilmente aproveitada pela propaganda dos Reis Católicos, levaram à desintegração do grupo joanista entre 1476 e 1477. A partir de então o conflito consistiu essencialmente numa guerra entre Castela e Portugal, tendo grande importância a guerra naval no oceano Atlântico, onde as frotas portuguesas impuseram-se às castelhanas na luta pelo acesso às riquezas da Guiné. A guerra acabou em 1479 com a assinatura do Tratado das Alcáçovas-Toledo, que reconhecia a Isabel e Fernando como reis de Castela e outorgava a Portugal a hegemonia no Atlântico, com a exceção das ilhas Canárias. Joana perdeu seu direito ao trono e teve que permanecer em Portugal até sua morte. Esse conflito foi também chamado de Guerra Civil Castelhana, mas esse nome induz a confusão com outras guerras civis que afetaram Castela nos séculos XIV e XV. Alguns autores falam de Guerra de Portugal mas esse nome é parcial (claramente denota um ponto de vista castelhano) e faz lembrar que o grupo joanista também podia considerar-se castelhano legitimamente. Outras vezes utiliza-se o termo Guerra Peninsular, a não confundir com a Guerra da Independência Espanhola de 1808-1814 (também chamada de "Invasões Francesas"). Por último, alguns autores preferem a expressão neutra de Guerra de 1475-1479.
rdf:langString Война за кастильское наследство (исп. Guerra de Sucesión Castellana) — вооружённый конфликт, проходивший с 1475 по 1479 год между сторонниками Хуаны Бельтранехи, дочери короля Кастилии Энрике IV, и сводной сестры последнего Изабеллы за право наследования Кастильской короны. В этой войне на стороне Изабеллы выступал Арагон, за наследником которого она была замужем, а на стороне Хуаны, по аналогичной причине, — Португалия. Франция выступила на стороне Португалии по причине наличия территориальных споров с Арагоном за территории в Италии и Руссильон. Несмотря на первоначальные успехи, вследствие нерешительности Афонсу V и после ничейного результата битвы при Торо сторонники Хуаны утратили единство, а Изабелла была признана кортесами в 1476 году. В дальнейшем противостояние между Кастилией и Португалией происходило в Атлантике, и в решающей морской кастильский флот потерпел сокрушительное поражение. Война завершилась в 1479 году подписанием Алкасовашского договора, согласно которому Фердинанд и Изабелла признавались королями Кастилии. Этот договор закреплял владычество Португалии в Атлантике, включая исключительное право на завоевание королевства Фес. Хуана утратила право на наследование кастильского престола.
rdf:langString Війна за кастильську спадщину (ісп. Guerra de Sucesión Castellana) — збройний конфлікт за право успадкування корони королівства Кастилія між прихильниками Хуани Бельтранихи, дочки короля Кастилії Енріке IV і прихильниками його зведеної сестри Ізабели Кастильської, що відбувався у 1475—1479 роках. Конфлікт набув міжнародного характеру, оскільки на боці Ізабели виступав Арагон, за спадкоємцем якого вона була заміжня, а на стороні Хуани, з аналогічної причини, — Португалія. Франція виступила на боці Португалії через наявність територіальних суперечок з Арагоном за території в Італії та Руссільйоні. Незважаючи на початкові успіхи, через нерішучість короля Португалії Афонсу V і невдалий результат прихильники Хуани втратили єдність і в 1476 році кортеси визнали королевою Кастилії Ізабелу. Подальше протистояння між Кастилією та Португалією відбувалося в Атлантиці і у вирішальній морській Гвінейській битві в 1478 році кастильській флот зазнав нищівної поразки. Війна завершилася в 1479 році підписанням Алкасоваського договору. Згідно цього договору Фернандо і Ізабела визнавалися королями Кастилії, а Хуана втратила право на спадкування кастильського престолу. З іншої сторони цей договір закріплював панування Португалії в Атлантиці. Кастилія визнала суверенітет Португалії над усіма відкритими островами (крім Канарських) і Гвінеєю в Африці, а також виключне право Португалії на будь-які землі чи острова, що розташовані південніше Канарських островів,.що були відкриті на момент підписання договору або будуть відкриті будь-коли в майбутньому
xsd:nonNegativeInteger 42994
xsd:string 20pxKingdom of France
xsd:string 20pxCrown of Aragon
xsd:string 20pxKingdom of Portugal
xsd:string 20pxIsabella's supporters
xsd:string 20pxJoanna's supporters
xsd:date 1479-09-04
xsd:string * Isabella is recognised as Queen of Castile
xsd:string * Portugal recognizes Castile's claim to the Canary Islands
xsd:string Treaty of Alcáçovas:
xsd:string * Portugal gainshegemonyin the Atlantic south of theCanary Islands
xsd:string * Marriage ofIsabella of AragontoAfonso of Portugal

data from the linked data cloud