Vyacheslav von Plehve

rdf:langString Viatxeslav von Pleve

rdf:langString Viatxeslav Konstantínovitx von Pleve (en rus: Вячесла́в Константи́нович фон Пле́ве, romanització: Vjačeslav Konstantínovič von Pleve), també anomenat Plehve o von Plehwe , fou un funcionari, polític i ministre rus. Nascut en 1846, va ingressar en el funcionariat imperial en 1867. En 1881 se'l va nomenar director del Departament de Policia i en 1899, ministre del Gran Ducat de Finlàndia, on va adquirir fama de defensor de la autocracia. Va aprovar una sèrie de mesures que van acabar amb l'autonomia que el ducat gaudia des del seu ingrés en l'imperi en 1809, la qual cosa va fomentar el nacionalisme finlandès. Intel·ligent, lliurat a conservar el model polític absolutista rus i conscient de la crisi que travessava el país, el tsar el va nomenar ministre d'Interior —el lloc més important de l'Administració— a l'abril de 1902, després de morir assassinat el seu antecessor. Se'l considera un dels estadistes més reaccionaris i astuts dels últims anys de l'imperi. Es va convertir en la principal figura governamental, juntament amb el ministre de Finances, Serguéi Witte, que anhelava com ell dirigir la política nacional. Pleve va tractar de forjar un sistema autocràtic fort, disposat a adaptar-se a la nova situació, però solament mitjançant reformes graduals dirigides pel mateix règim. Sense tolerància per la dissensió, Pleve admetia la cooperació subordinada de la societat, dels organismes locals i de les minories, però sempre sota el control i direcció estatals. Per reforçar l'autoritat de la monarquia, va tractar de recobrar el respatller de la noblesa, millorar la situació econòmica d'obrers i camperols per neutralitzar el seu descontentament, aixafar als moviments revolucionaris mitjançant l'ús de la policia i aconseguir la cooperació de la societat. No obstant això, les seves reformes van ser tan limitades i les seves mesures de repressió tan extenses que solament van aconseguir agreujar l'hostilitat dels diferents sectors de la població (camperols, obrers, noblesa, classes mitjanes de les províncies o minories). Va morir assassinat per l'Organització de Combat Socialrevolucionaria, paradoxalment encapçalada llavors per un agent de la policia, al juliol de 1904, pocs mesos abans de l'esclat de la Revolució russa.