Voice (phonetics)

http://dbpedia.org/resource/Voice_(phonetics) an entity of type: Thing

الجَهْر لغة: الإعلان والظهور، واصطلاحا: انحباس جريان النفس عند النطق بحرف من حروف الجهر قوة الاعتماد عليه في المخرج. أو هو الوضوح في السمع نتيجة تضام الوترين الصوتيين واهتزازهما وانحباس كثير لهواء النفس. وحروف الجهر (أو الحروف المجهورة) هي الحروف المتبقية بعد حروف الهمس وعددها ثمانية عشرة حرفاً: أ - ب - ج - د - ذ - ر - ز - ض - ط - ظ - ع - غ - ق - ل - م - ن - و -ي. rdf:langString
Stimmhaftigkeit (Adjektiv: stimmhaft) ist ein Begriff aus den sprachwissenschaftlichen Teildisziplinen Phonetik und Phonologie und kennzeichnet einen Sprachlaut, der mit Beteiligung des Stimmtons ausgesprochen wird. rdf:langString
청음(淸音)과 탁음(濁音)은 중국의 음운학에서 무성음과 유성음의 대립 구조를 가리킨다. rdf:langString
清濁(せいだく)とは、伝統的な中国音韻学上、声母(音節頭子音)が無声音・有声音、無気音・有気音・それ以外のいずれであるかを表す用語である。 日本語の仮名や朝鮮語のハングルの分類にも用いられることがあった。現在の日本語の清濁については清音・濁音を参照。 rdf:langString
Дзві́нкість (англ. voice, voicing) — у мовознавстві якість звуку, що вимовляється з вібрацією голосових звязок; у фонетиці — тип фонації, що протистоїть глухості тощо. Приголосні звуки, які вимовляються дзівнко, називається дзвінкі́ при́голосні (англ. voiced consonants) звуки; у них шум переважає над голосом. У Міжнародному фонетичному алфавіті дзвінкість деяких приголосних позначається клиноподібним діакритичним знаком ⟨◌̬⟩ під основним символом звуку; для більшості дзвінких приголосних звуків існують окремі символи (наприклад: [b], [d], [g], [ɢ]], [p], [z]). rdf:langString
語音學中,將發音時聲帶振動的音稱爲濁音(又稱有聲音,英語:voiced sound),聲帶不振動的音稱爲清音(又稱無聲音,英語:voiceless sound)。輔音(子音)有清有濁,而多數語言中元音(母音)均爲濁音,鼻音、邊音、半元音等响音通常也是濁音。 有时清浊,也表示音系学概念,例如英语的浊塞音往往在语音学上已经清化,但在音系学上仍属于浊音。 汉语裏的現代標準漢語,以及多數漢語分支沒有濁的塞音、塞擦音和擦音。漢語拼音p [pʰ](ㄆ)和b [p](ㄅ)均爲清音,其分別在於送氣(aspirated)與不送氣(unaspirated),是兩個音位(phoneme)。法语、西班牙语等拉丁语族语言中,pin的p是不送氣清輔音,bin的b是不送氣浊輔音,以北方漢語及部份南方漢語爲母語的人通常聽不出有什麽區別,但是拉丁語族語言爲母語的人則分得很清楚。反之,他們也無法分辨漢語官話中“波、得、哥”和“坡、特、科”的差別。 rdf:langString
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords). La sonoritat és un dels paràmetres usats en fonètica per a descriure un so. Els altres són el punt d'articulació i el mode d'articulació. Un so és sord quan s'emet amb la glotis abduïda (tancada) i, per tant, sense aquesta vibració. rdf:langString
Znělost je fonetická a fonologická vlastnost hlásek. Z akustického hlediska se jedná o přítomnost základní frekvence zvuku (F0), která je dána aktivní činností hlasivek (fonací) při jejich tvoření znělých hlásek. U znělých hlásek jsou hlasivky napjaté a kmitají, u neznělých hlásek jsou hlasivky v klidu, tj. neúčastní se tvoření hlásky. Znělost se také někdy označuje pojmem z jako hlasnost (podle účasti hlasivek při tvoření). rdf:langString
La voz (del latín: vox, vocis) se refiere, entre otras acepciones, «al sonido que el aire expelido de los pulmones produce al salir de la laringe, haciendo que vibren las cuerdas vocales»,​ además de la «calidad, timbre o intensidad de este sonido».​ Consiste en el sonido producido por un ser humano haciendo uso de sus cuerdas vocales para hablar, cantar, reírse, gritar, chillar, etc. Su frecuencia oscila entre alrededor de 60 a 7000 hercios. rdf:langString
Le voisement est une qualité (ou propriété) de certains sons de la parole. Un son est voisé (c'est un anglicisme, le terme « sonore » a toujours été utilisé jusqu'à un passé récent dans la tradition linguistique francophone) si sa production s’accompagne d'une vibration des cordes vocales et sinon, il est non voisé (c'est encore un anglicisme, le terme « sourd » est utilisé dans la tradition linguistique francophone). Dans la tradition francophone, on utilise le terme sonorisation (opposition sourd / sonore), voisement étant un anglicisme. rdf:langString
Suara adalah istilah yang digunakan dalam ilmu fonetik dan fonologi untuk mencirikan bunyi bahasa, apakah bunyi tersebut dapat dikatakan nirsuara (tak bersuara) atau bersuara. Istilah itu digunakan untuk mengacu kepada dua konsep yang berbeda. Bersuara dapat berarti proses artikulatoris di mana pita suara bergetar. Dalam tingkat artikulastoris, suatu bunyi yang bersuara adalah bunyi yang terjadi karena getaran pita suara, sedangkan bunyi nirsuara tidak demikian. Contohnya, pada bunyi b dan p dalam bahasa Indonesia, posisi mulut saat mengucapkannya sama, beda dari kedua bunyi itu hanyalah bahwa pada b, pita suara digetarkan sedangkan pada p tidak. Dengan demikian, dikatakan bahwa b adalah bunyi bersuara dan p nirsuara. Contoh pasangan lainnya adalah z (bersuara) dan s (nirsuara), atau g (be rdf:langString
Voice or voicing is a term used in phonetics and phonology to characterize speech sounds (usually consonants). Speech sounds can be described as either voiceless (otherwise known as unvoiced) or voiced. The term, however, is used to refer to two separate concepts: Yidiny has no underlyingly voiceless consonants, only voiced ones. When used to classify speech sounds, voiced and unvoiced are merely labels used to group phones and phonemes together for the purposes of classification. rdf:langString
Stemhebbendheid is een eigenschap van een bepaalde klasse van medeklinkers. In tegenstelling tot zogenaamde stemloze medeklinkers worden stemhebbende medeklinkers gevormd door de lucht die uit de longen in het spraakkanaal wordt geperst, om de stembanden in trilling te brengen. Bij de uitspraak van alle klinkers zijn de stembanden in trilling. Stemhebbende medeklinkers in het Nederlands: rdf:langString
Dźwięczność (fonacja) – jedna z cech artykulacji głosek związana z pracą więzadeł głosowych. Głoski wymawiane z wymuszeniem drgań więzadeł przy produkcji dźwięku nazywane są głoskami dźwięcznymi, natomiast wymawiane bez ich drgania nazywane są głoskami bezdźwięcznymi. rdf:langString
A voz é um termo usado em fonética e fonologia para caracterizar os sons da fala (geralmente consoantes). Os sons da fala podem ser descritos como surdos (também conhecidos como surdos) ou sonoros. O termo, no entanto, é usado para se referir a dois conceitos separados: rdf:langString
rdf:langString جهر
rdf:langString Sonoritat
rdf:langString Znělost
rdf:langString Stimmhaftigkeit
rdf:langString Voz (fonología)
rdf:langString Suara (fonetik)
rdf:langString Voisement
rdf:langString 清濁
rdf:langString 청음과 탁음
rdf:langString Stemhebbend
rdf:langString Dźwięczność
rdf:langString Voz (fonética)
rdf:langString Voice (phonetics)
rdf:langString Дзвінкість
rdf:langString 清濁音
xsd:integer 598329
xsd:integer 1091830880
rdf:langString no
rdf:langString Voiceless
rdf:langString Voiced
rdf:langString الجَهْر لغة: الإعلان والظهور، واصطلاحا: انحباس جريان النفس عند النطق بحرف من حروف الجهر قوة الاعتماد عليه في المخرج. أو هو الوضوح في السمع نتيجة تضام الوترين الصوتيين واهتزازهما وانحباس كثير لهواء النفس. وحروف الجهر (أو الحروف المجهورة) هي الحروف المتبقية بعد حروف الهمس وعددها ثمانية عشرة حرفاً: أ - ب - ج - د - ذ - ر - ز - ض - ط - ظ - ع - غ - ق - ل - م - ن - و -ي.
rdf:langString La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords). La sonoritat és un dels paràmetres usats en fonètica per a descriure un so. Els altres són el punt d'articulació i el mode d'articulació. La sonoritat és una mesura subjectiva de la intensitat sonora que percep l'oïda humana. D'aquesta manera es pot classificar el que s'entén per so fort o fluix. Concretament, en fonètica fa referència a la vibració de les cordes vocals que es produeix durant la pronunciació de sons. L'aire procedent dels pulmons travessa la glotis, que és l'espai obert entre les dues cordes vocals inserides a la laringe. El control voluntari dels músculs laringis fa possible la configuració adduïda (amb vibració de les cordes vocals) o abduïda (sense vibració de les cordes vocals) de la glotis. Un so és sonor quan s'emet amb la glotis adduïda (oberta), és a dir, tot permetent la vibració de les cordes vocals. Cadascun dels moviments d'obertura i tancament de la glotis durant la vibració s'anomena cicle glotal. Segons la teoria aerodinàmico-mioelàstica de la fonació, el procés de vibració mostra les etapes següents: * les cordes vocals es troben adduïdes, registren una certa tensió i el nivell de la pressió de l'aire subglotal esdevé superior al nivell de la pressió de l'aire supraglotal. * Gràcies a aquestes condicions, es fa possible l'obertura de la glotis i la sortida d'aire a les cavitats supraglotals. Al seu pas per la glotis, es produeix un augment de la velocitat de l'aire i un descens de la pressió exercida contra les parets interiors de les cordes vocals. * Per aquest motiu, i gràcies a la seva elasticitat, les cordes vocals s'aproximen l'una a l'altra i la glotis es tanca. Durant la producció d'un so sonor, els moviments d'obertura i tancament glotals es repeteixen successivament (cicles glotals), to creant una ona glotal. Un so és sord quan s'emet amb la glotis abduïda (tancada) i, per tant, sense aquesta vibració.
rdf:langString Znělost je fonetická a fonologická vlastnost hlásek. Z akustického hlediska se jedná o přítomnost základní frekvence zvuku (F0), která je dána aktivní činností hlasivek (fonací) při jejich tvoření znělých hlásek. U znělých hlásek jsou hlasivky napjaté a kmitají, u neznělých hlásek jsou hlasivky v klidu, tj. neúčastní se tvoření hlásky. Znělost se také někdy označuje pojmem z jako hlasnost (podle účasti hlasivek při tvoření). Nejčastěji je znělost rozlišovacím fonologickým znakem u souhlásek, samohlásky jsou ve většině jazyků (včetně češtiny) pouze znělé – jen náhodně se mohou vlivem souhláskového okolí vyslovovat nezněle (např. i ve slově architektura), což není považováno za samostatný foném. Neznělé samohlásky se vyskytují jen v některých jazycích (např. v japonštině).
rdf:langString Stimmhaftigkeit (Adjektiv: stimmhaft) ist ein Begriff aus den sprachwissenschaftlichen Teildisziplinen Phonetik und Phonologie und kennzeichnet einen Sprachlaut, der mit Beteiligung des Stimmtons ausgesprochen wird.
rdf:langString La voz (del latín: vox, vocis) se refiere, entre otras acepciones, «al sonido que el aire expelido de los pulmones produce al salir de la laringe, haciendo que vibren las cuerdas vocales»,​ además de la «calidad, timbre o intensidad de este sonido».​ Consiste en el sonido producido por un ser humano haciendo uso de sus cuerdas vocales para hablar, cantar, reírse, gritar, chillar, etc. Su frecuencia oscila entre alrededor de 60 a 7000 hercios. Simplificando, para generar la voz humana entran en funcionamiento los órganos de respiración (las cavidades infraglóticas, es decir, pulmones, bronquios y tráquea); los órganos de fonación y resonancia (las cavidades glóticas, es decir, laringe, cuerdas vocales y resonadores -nasal, bucal y faríngeo) y los órganos de articulación (las , es decir, paladar, lengua, dientes, labios y glotis).
rdf:langString Suara adalah istilah yang digunakan dalam ilmu fonetik dan fonologi untuk mencirikan bunyi bahasa, apakah bunyi tersebut dapat dikatakan nirsuara (tak bersuara) atau bersuara. Istilah itu digunakan untuk mengacu kepada dua konsep yang berbeda. Bersuara dapat berarti proses artikulatoris di mana pita suara bergetar. Dalam tingkat artikulastoris, suatu bunyi yang bersuara adalah bunyi yang terjadi karena getaran pita suara, sedangkan bunyi nirsuara tidak demikian. Contohnya, pada bunyi b dan p dalam bahasa Indonesia, posisi mulut saat mengucapkannya sama, beda dari kedua bunyi itu hanyalah bahwa pada b, pita suara digetarkan sedangkan pada p tidak. Dengan demikian, dikatakan bahwa b adalah bunyi bersuara dan p nirsuara. Contoh pasangan lainnya adalah z (bersuara) dan s (nirsuara), atau g (bersuara) dan k (nirsuara).Dalam komunikasi tertulis (tulisan), suatu perbedaan antara bunyi bersuara dan nirsuara dapat dilambangkan dengan huruf, entah sebagai alfabet atau abjad (satu lambang untuk satu fonem), atau silabis (satu lambang untuk satu suku kata). Dalam alfabet maupun abjad, bunyi bersuara dan nirsuara juga dapat dilambangkan dengan dwihuruf (digraf), contoh dalam bahasa Inggris pressure dan pleasure, di mana huruf s melambangkan konsonan pasca-alveolar (pertemuan lidah dengan pangkal gusi) bersuara, sedangkan dwihuruf ss melambangka konsonan pasca-alveolar nirsuara. Kadang kala, satu dwihuruf dapat melambangkan dua fonem bersuara dan nirsuara sekaligus, contohnya th dalam bahasa Inggris. Dalam komunikasi tertulis (tulisan), suatu perbedaan antara bunyi bersuara dan nirsuara dapat dilambangkan dengan huruf, entah sebagai alfabet atau abjad (satu lambang untuk satu fonem), atau silabis (satu lambang untuk satu suku kata). Dalam alfabet maupun abjad, bunyi bersuara dan nirsuara juga dapat dilambangkan dengan dwihuruf (digraf), contoh dalam bahasa Inggris pressure dan pleasure, di mana huruf s melambangkan konsonan pasca-alveolar (pertemuan lidah dengan pangkal gusi) bersuara, sedangkan dwihuruf ss melambangkan konsonan pasca-alveolar nirsuara. Kadang kala, satu dwihuruf dapat melambangkan dua fonem bersuara dan nirsuara sekaligus, contohnya th dalam bahasa Inggris.
rdf:langString Le voisement est une qualité (ou propriété) de certains sons de la parole. Un son est voisé (c'est un anglicisme, le terme « sonore » a toujours été utilisé jusqu'à un passé récent dans la tradition linguistique francophone) si sa production s’accompagne d'une vibration des cordes vocales et sinon, il est non voisé (c'est encore un anglicisme, le terme « sourd » est utilisé dans la tradition linguistique francophone). Tout locuteur peut facilement faire l’expérience de ce phénomène en plaçant sa main sur sa gorge (au niveau de la pomme d'Adam) puis en prononçant successivement « ssssss » (non voisé) et « zzzzzz » (voisé). Dans la tradition francophone, on utilise le terme sonorisation (opposition sourd / sonore), voisement étant un anglicisme. Les voyelles, étant par essence portées par la voix, sont naturellement voisées (même s’il leur arrive de subir un processus de dévoisement, avec une atténuation de la vibration laryngale, dans le cas de la parole chuchotée, par exemple). Les consonnes de la série suivante sont voisées, ou sonores : * occlusives ([b], [d], [g]) ou fricatives ([β], [v], [ð], [z], [ʒ], [ʁ]). La série suivante donne leurs pendants sourdes (non voisées) : * occlusives ([p], [t], [k]) ou fricatives ([ɸ], [f], [θ], [s], [ʃ], [χ]). Les consonnes vibrantes ([r]), latérales ([l]) et nasales ([m], [n]) sont considérées comme voisées.
rdf:langString Voice or voicing is a term used in phonetics and phonology to characterize speech sounds (usually consonants). Speech sounds can be described as either voiceless (otherwise known as unvoiced) or voiced. The term, however, is used to refer to two separate concepts: * Voicing can refer to the articulatory process in which the vocal folds vibrate, its primary use in phonetics to describe phones, which are particular speech sounds. * It can also refer to a classification of speech sounds that tend to be associated with vocal cord vibration but may not actually be voiced at the articulatory level. That is the term's primary use in phonology: to describe phonemes; while in phonetics its primary use is to describe phones. For example, voicing accounts for the difference between the pair of sounds associated with the English letters "s" and "z". The two sounds are transcribed as [s] and [z] to distinguish them from the English letters, which have several possible pronunciations, depending on the context. If one places the fingers on the voice box (i.e. the location of the Adam's apple in the upper throat), one can feel a vibration while [z] is pronounced but not with [s]. (For a more detailed, technical explanation, see modal voice and phonation.) In most European languages, with a notable exception being Icelandic, vowels and other sonorants (consonants such as m, n, l, and r) are modally voiced. Yidiny has no underlyingly voiceless consonants, only voiced ones. When used to classify speech sounds, voiced and unvoiced are merely labels used to group phones and phonemes together for the purposes of classification.
rdf:langString 청음(淸音)과 탁음(濁音)은 중국의 음운학에서 무성음과 유성음의 대립 구조를 가리킨다.
rdf:langString 清濁(せいだく)とは、伝統的な中国音韻学上、声母(音節頭子音)が無声音・有声音、無気音・有気音・それ以外のいずれであるかを表す用語である。 日本語の仮名や朝鮮語のハングルの分類にも用いられることがあった。現在の日本語の清濁については清音・濁音を参照。
rdf:langString Stemhebbendheid is een eigenschap van een bepaalde klasse van medeklinkers. In tegenstelling tot zogenaamde stemloze medeklinkers worden stemhebbende medeklinkers gevormd door de lucht die uit de longen in het spraakkanaal wordt geperst, om de stembanden in trilling te brengen. Bij de uitspraak van alle klinkers zijn de stembanden in trilling. Het is eenvoudig om na te gaan of een spraakklank al dan niet stemhebbend is; wanneer men het strottenhoofd ter hoogte van de stembanden met twee vingers omvat, voelt men bij het uitspreken van een stemhebbende klank een trilling. Bij stemloze spraakklanken geldt dat niet. Stemhebbende medeklinkers in het Nederlands: * /b/ (met als stemloze pendant /p/) * /d/ (met als stemloze pendant /t/) * /g/ (met als stemloze pendant /ch/) * /l/ (geen stemloze pendant) * /r/ of /R/ (geen stemloze pendant) * /v/ (met als stemloze pendant /f/) * /w/ (geen stemloze pendant) * /z/ (met als stemloze pendant /s/) * /m/ (geen stemloze pendant) * /n/ (geen stemloze pendant) Daar men zijn stem nodig heeft om deze klanken voort te brengen, is het onmogelijk, om ze uit te spreken als men fluistert. Daardoor veranderen de stemhebbende klanken vanzelf in hun stemloze pendanten. Als men bijvoorbeeld al fluisterende probeert de zin "De Vlieg Bleef Zeuren en Dreinen" te produceren, lijkt het resultaat op: "Te Flieg Pleef Seuren en Treinen".
rdf:langString Dźwięczność (fonacja) – jedna z cech artykulacji głosek związana z pracą więzadeł głosowych. Głoski wymawiane z wymuszeniem drgań więzadeł przy produkcji dźwięku nazywane są głoskami dźwięcznymi, natomiast wymawiane bez ich drgania nazywane są głoskami bezdźwięcznymi. W węższym znaczeniu dźwięczność oznacza cechę artykulacyjną głoski dźwięcznej odróżniającą ją od odpowiadającej jej pod względem miejsca i sposobu artykulacji głoski bezdźwięcznej, np. głoska [d] różni się od głoski [t] właśnie dźwięcznością. Cecha braku tak zdefiniowanej dźwięczności, charakteryzująca głoskę [t], nazywa się bezdźwięcznością. Dźwięczność jest stałą cechą samogłosek, w przypadku spółgłosek jest cechą fakultatywną (tzn. istnieją spółgłoski dźwięczne i spółgłoski bezdźwięczne). W wielu językach świata, w tym w języku polskim czy angielskim, dźwięczność jest cechą fonologicznie relewantną – pełni funkcję rozróżniania fonemów, np. w języku polskim wyrazy pary minimalnej „kody” i „koty”, różniące się dźwięcznością jednej z głosek, różnią się też znaczeniem (a więc /d/ i /t/ są oddzielnymi fonemami). Istnieją też języki, w których dźwięczność nie ma funkcji dystynktywnej (tak jest m.in. w języku tamilskim).
rdf:langString A voz é um termo usado em fonética e fonologia para caracterizar os sons da fala (geralmente consoantes). Os sons da fala podem ser descritos como surdos (também conhecidos como surdos) ou sonoros. O termo, no entanto, é usado para se referir a dois conceitos separados: * Voz pode se referir ao processo articulatório no qual as pregas vocais vibram, seu principal uso na fonética para descrever os fones, que são sons particulares da fala. * Também pode se referir a uma classificação dos sons da fala que tendem a estar associados à vibração das cordas vocais, mas podem não ser expressos no nível articulatório. Esse é o principal uso do termo em fonologia: para descrever fonemas; enquanto na fonética, seu uso principal é descrever fones. Por exemplo, a voz é responsável ​​pela diferença entre o par de sons associados às letras do português "s" e "z". Os dois sons são transcritos como [s] e [z] para distinguir as letras do português, que possuem várias pronúncias possíveis, dependendo do contexto. Se alguém colocar os dedos na caixa de voz (ou seja, a localização do pomo de Adão na parte superior da garganta), poderá sentir uma vibração enquanto zzzz é pronunciado, mas não com ssss. Na maioria das línguas europeias, com uma exceção notável sendo o islandês, as vogais e outras sonorantes (consoantes como m, n, l e r) são expressas modalmente.
rdf:langString Дзві́нкість (англ. voice, voicing) — у мовознавстві якість звуку, що вимовляється з вібрацією голосових звязок; у фонетиці — тип фонації, що протистоїть глухості тощо. Приголосні звуки, які вимовляються дзівнко, називається дзвінкі́ при́голосні (англ. voiced consonants) звуки; у них шум переважає над голосом. У Міжнародному фонетичному алфавіті дзвінкість деяких приголосних позначається клиноподібним діакритичним знаком ⟨◌̬⟩ під основним символом звуку; для більшості дзвінких приголосних звуків існують окремі символи (наприклад: [b], [d], [g], [ɢ]], [p], [z]).
rdf:langString 語音學中,將發音時聲帶振動的音稱爲濁音(又稱有聲音,英語:voiced sound),聲帶不振動的音稱爲清音(又稱無聲音,英語:voiceless sound)。輔音(子音)有清有濁,而多數語言中元音(母音)均爲濁音,鼻音、邊音、半元音等响音通常也是濁音。 有时清浊,也表示音系学概念,例如英语的浊塞音往往在语音学上已经清化,但在音系学上仍属于浊音。 汉语裏的現代標準漢語,以及多數漢語分支沒有濁的塞音、塞擦音和擦音。漢語拼音p [pʰ](ㄆ)和b [p](ㄅ)均爲清音,其分別在於送氣(aspirated)與不送氣(unaspirated),是兩個音位(phoneme)。法语、西班牙语等拉丁语族语言中,pin的p是不送氣清輔音,bin的b是不送氣浊輔音,以北方漢語及部份南方漢語爲母語的人通常聽不出有什麽區別,但是拉丁語族語言爲母語的人則分得很清楚。反之,他們也無法分辨漢語官話中“波、得、哥”和“坡、特、科”的差別。
xsd:integer 805 812
rdf:langString ◌̥
rdf:langString ◌̬
xsd:nonNegativeInteger 11700

data from the linked data cloud