Vitriol

http://dbpedia.org/resource/Vitriol an entity of type: Thing

الزَّاجُ ((بالفارسية: زَاگ)، الجمع: زَاجَاتٌ) هو الاسم التاريخي العربي الذي كان يطلق على أملاح الكبريتات، وهي أملاح حمض الكبريتيك. كانت أملاح الزاج المختلفة معروفة عند العلماء العرب والكيميائيين العرب الذين يستخدمونها في تجاربهم، وكانوا يميزونها حسب الألوان. أما زيت الزاج فهو الاسم القديم لحمض الكبريتيك المركز ، الذي أكتشفه الكيميائي جابر بن حيان (721-815 م) من خلال طريقة (الانحلال الحراري) للزجاج. استمر استخدام الاسم (الذي تم اختصاره إلى زاج)، لهذا السائل اللزج لفترة طويلة من الزمن بعد أن أصبحت المعادن تسمى «كبريتات». rdf:langString
Vitriol (lateinisch Vitriolum) ist ein Trivialname für die kristallwasserhaltigen Sulfate (Salze der Schwefelsäure) von zweiwertigen Metallen, zum Beispiel Zink- oder weißes Vitriol (Zinksulfat, ZnSO4 · 7 H2O, das Mineral Goslarit), Eisen- oder grünes Vitriol (Eisen(II)-sulfat, FeSO4 · 7 H2O, das Mineral Melanterit) und Kupfer- oder blaues Vitriol (Kupfersulfat, CuSO4 · 5 H2O, das Mineral Chalkanthit). Eine veraltete Bezeichnung ist Galitzenstein. Ein Gemisch aus Kupfervitriol und Eisenvitriol wird auch als Adlervitriol bezeichnet. Eisen- bzw. Kupfervitriol wurden früher lateinisch auch Atrament(um) und Atriment genannt. rdf:langString
El término vitriolo​ proviene de la palabra "vidrio". rdf:langString
Le vitriol est un composé dit sulfaté, à base d'anions sulfates. rdf:langString
Vitriol atau terusi adalah nama yang diberikan kepada asam sulfat oleh para alkimiawan. Nama ini dulu juga digunakan untuk beberapa garam-garam sulfat, seperti tembaga (II) silfat (vitriol biru, atau vitriol romawi), seng sulfat (vitriol putih), besi(II) sulfate (vitriol hijau), besi(III) sulfate (vitriol dari Mars), juga kobalt (II) sulfat (vitriol merah). Untuk asam sulfat pekat, sering disebut dengan minyak vitriol karena penampakannya yang serupa minyak/berminyak. rdf:langString
Col termine vitriol (dal latino medievale vitriòlum) nell'alchimia ermetica si fa riferimento a vari materiali di lucentezza vitrea, particolarmente forti e acidi come il vetriolo, l'acido solforico, o altro solfato metallico, utilizzato ad esempio come composto della polvere di simpatia. Sul piano metaforico indica in realtà il procedimento alchemico della Grande Opera, che consiste nel dissolvimento degli aspetti più duri ed egoistici della persona, così come degli elementi fisici più grossolani, per ricomporli in forma nobile e giungere alla realizzazione della pietra filosofale. rdf:langString
Witriol, olej szklany, dawniej także witriolej (z śrdw-łac. vitriolum, od łac. vitrum, szkło + oleum, olej) – dawna nazwa stężonego kwasu siarkowego, który jest przezroczystą cieczą o szklistym wyglądzie i oleistej konsystencji. Nazwą tą określano także uwodnione siarczany metali dwuwartościowych, np.: * witriol żelazny: siedmiowodny siarczan żelaza(II) FeSO4·7H2O – Vitriol Romanum, Vitriol viride, Vitriol Goslariense * witriol miedzi: pięciowodny siarczan miedzi(II) CuSO4·5H2O – Vitriol coeruleum rdf:langString
Купоро́с (от фр. couperose; реже — витрио́л) — общее название кристаллогидратов сульфатов некоторых двухвалентных металлов. В промышленности, сельском хозяйстве, медицине широко применяются следующие купоросы: * ванадиевый купорос (VSO4·7H2O); * железный купорос (FeSO4·7H2O); * кобальтовый купорос (CoSO4·7H2O); * медный купорос (CuSO4·5H2O); * никелевый купорос (NiSO4·7H2O); * свинцовый купорос (PbSO4); * (CrSO4·7H2O); * цинковый купорос (ZnSO4·7H2O); * (MnSO4·5H2O); rdf:langString
Vitriol är en äldre benämning på några sulfathydrater som bildar glasliknande kristaller. Exempel är zinkvitriol (vit vitriol), järnvitriol (grön vitriol) och kopparvitriol (blå vitriol). Vitriololja är detsamma som koncentrerad svavelsyra. Ledet olja har uppkommit med anledning av att svavelsyra i hög koncentration får en oljeliknande viskositet. rdf:langString
Купорос (рос. купорос, англ. vitriol, нім. Vitriol n) — технічна назва кристалогідратів сульфатів деяких важких металів. rdf:langString
Vidriol és una denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats, que empraren els alquimistes i els químics fins al segle xix. Antigament els alquimistes i els químics anomenaven vidriol a diversos minerals, principalment al vidriol blau o vidriol de Xipre (sulfat de coure(II) pentahidratat, ), essent tots sulfats (tots contenien l'anió sulfat, ) els cristalls dels quals se semblaven al vidre. Etimològicament vidriol prové del llatí vulgar vitrĕŏlu, derivat diminutiu de vitrĕum, ‘de vidre’. D'aquest minerals es podia obtenir l'àcid sulfúric, , el primer en fer-ho fou l'alquimista alsacià Basilius Valentinus que, en el segle xv, l'obtingué destil·lant vidriol verd o vidriol marcial, el sulfat de ferro(II) heptahidratat, , amb arena. L'anomenava oli de vidriol o licor de vidriol per haver-lo obt rdf:langString
Vitriol is the general chemical name encompassing a class of chemical compound comprising sulfates of certain metals – originally, iron or copper. Those mineral substances were distinguished by their color, such as green vitriol for hydrated iron(II) sulfate and blue vitriol for hydrated copper(II) sulfate. rdf:langString
rdf:langString Vitriol
rdf:langString زاج
rdf:langString Vidriol (química)
rdf:langString Vitriole
rdf:langString Vitriolo
rdf:langString Vitriol
rdf:langString Vitriol
rdf:langString Vitriol
rdf:langString Witriol
rdf:langString Купорос
rdf:langString Vitriol
rdf:langString Купорос
xsd:integer 599305
xsd:integer 1113089597
rdf:langString Vidriol és una denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats, que empraren els alquimistes i els químics fins al segle xix. Antigament els alquimistes i els químics anomenaven vidriol a diversos minerals, principalment al vidriol blau o vidriol de Xipre (sulfat de coure(II) pentahidratat, ), essent tots sulfats (tots contenien l'anió sulfat, ) els cristalls dels quals se semblaven al vidre. Etimològicament vidriol prové del llatí vulgar vitrĕŏlu, derivat diminutiu de vitrĕum, ‘de vidre’. D'aquest minerals es podia obtenir l'àcid sulfúric, , el primer en fer-ho fou l'alquimista alsacià Basilius Valentinus que, en el segle xv, l'obtingué destil·lant vidriol verd o vidriol marcial, el sulfat de ferro(II) heptahidratat, , amb arena. L'anomenava oli de vidriol o licor de vidriol per haver-lo obtingut del vidriol verd. Malgrat varis sulfats s'anomenaven com a vidriols, no es feia així amb tots, ja que se'n desconeixia la seva composició química. Per exemple el sulfat de calci, , s'anomenava guix; el sulfat de magnesi, , s'anomenava sal d'Epson, sal de Sedlitz,...; el , , s'anomenava alum, etc. Durant el segle xviii els nous composts químics que es descobrien començaren a anomenar-se de forma més sistemàtica a partir de la seva composició química gràcies als avenços en l'anàlisi química. Un dels químics impulsors d'aquest mètode fou el francès Pierre Joseph Macquer (1718-1784) que proposà anomenar les sals a partir de l'àcid del qual s'havien obtingut. Així s'anomenaren sals que duien totes el nom de vidriol (els actuals sulfats): la combinació de l'àcid sulfúric (oli de vidriol) i ferro donava el vidriol de ferro, nom que havia de substituir els antics vidriol verd i vidriol marcià; quan es combinava amb el coure, vidriol de coure, que havia de substituir els noms vidriol blau i vidriol de Xipre. El 1787 es publicà el Méthode de Nomenclature Chimique dels químics francesos Louis Bernard Guyton de Morveau (1737-1816), Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794), Claude Louis Berthollet (1748-1822) i Antoine François Fourcroy (1755-1809), on s'estableix per primera vegada un mètode sistemàtic per anomenar les substàncies químiques. En les noves regles se substitueix el nom vidriol pel de sulfat. Tanmateix la nova nomenclatura necessità molt de temps en implantar-se. a poc a poc els químics s'hi adaptaren, però molt més lentament els comerciants i la població en general. Així encara en el segle XX alguns pagesos de la comarca tarragonina de la Terra Alta, utilitzaven la paraula vidriol per referir-se al sulfat de coure(II) en forma de cristalls que utilitzaven per barrejar-lo amb calç i obtenir el brou bordelès amb què tractaven les malalties fúngiques d'alguns conreus.
rdf:langString الزَّاجُ ((بالفارسية: زَاگ)، الجمع: زَاجَاتٌ) هو الاسم التاريخي العربي الذي كان يطلق على أملاح الكبريتات، وهي أملاح حمض الكبريتيك. كانت أملاح الزاج المختلفة معروفة عند العلماء العرب والكيميائيين العرب الذين يستخدمونها في تجاربهم، وكانوا يميزونها حسب الألوان. أما زيت الزاج فهو الاسم القديم لحمض الكبريتيك المركز ، الذي أكتشفه الكيميائي جابر بن حيان (721-815 م) من خلال طريقة (الانحلال الحراري) للزجاج. استمر استخدام الاسم (الذي تم اختصاره إلى زاج)، لهذا السائل اللزج لفترة طويلة من الزمن بعد أن أصبحت المعادن تسمى «كبريتات».
rdf:langString Vitriol (lateinisch Vitriolum) ist ein Trivialname für die kristallwasserhaltigen Sulfate (Salze der Schwefelsäure) von zweiwertigen Metallen, zum Beispiel Zink- oder weißes Vitriol (Zinksulfat, ZnSO4 · 7 H2O, das Mineral Goslarit), Eisen- oder grünes Vitriol (Eisen(II)-sulfat, FeSO4 · 7 H2O, das Mineral Melanterit) und Kupfer- oder blaues Vitriol (Kupfersulfat, CuSO4 · 5 H2O, das Mineral Chalkanthit). Eine veraltete Bezeichnung ist Galitzenstein. Ein Gemisch aus Kupfervitriol und Eisenvitriol wird auch als Adlervitriol bezeichnet. Eisen- bzw. Kupfervitriol wurden früher lateinisch auch Atrament(um) und Atriment genannt.
rdf:langString El término vitriolo​ proviene de la palabra "vidrio".
rdf:langString Le vitriol est un composé dit sulfaté, à base d'anions sulfates.
rdf:langString Vitriol atau terusi adalah nama yang diberikan kepada asam sulfat oleh para alkimiawan. Nama ini dulu juga digunakan untuk beberapa garam-garam sulfat, seperti tembaga (II) silfat (vitriol biru, atau vitriol romawi), seng sulfat (vitriol putih), besi(II) sulfate (vitriol hijau), besi(III) sulfate (vitriol dari Mars), juga kobalt (II) sulfat (vitriol merah). Untuk asam sulfat pekat, sering disebut dengan minyak vitriol karena penampakannya yang serupa minyak/berminyak.
rdf:langString Vitriol is the general chemical name encompassing a class of chemical compound comprising sulfates of certain metals – originally, iron or copper. Those mineral substances were distinguished by their color, such as green vitriol for hydrated iron(II) sulfate and blue vitriol for hydrated copper(II) sulfate. These materials were originally found as crystals formed by evaporation of groundwater that percolated through sulfide minerals and collected in pools on the floor of old mines. The word vitriol comes from the Latin word vitriolus, meaning "small glass", as those crystals resembled pieces of colored glass. Oil of vitriol was an old name for concentrated sulfuric acid, which was historically obtained through the dry distillation (pyrolysis) of vitriols. The name, shortened to vitriol, continued to be used for this viscous liquid long after the minerals came to be called "sulfates". The term vitriolic in the sense of "harshly condemnatory" is derived from the corrosive nature of this substance.
rdf:langString Col termine vitriol (dal latino medievale vitriòlum) nell'alchimia ermetica si fa riferimento a vari materiali di lucentezza vitrea, particolarmente forti e acidi come il vetriolo, l'acido solforico, o altro solfato metallico, utilizzato ad esempio come composto della polvere di simpatia. Sul piano metaforico indica in realtà il procedimento alchemico della Grande Opera, che consiste nel dissolvimento degli aspetti più duri ed egoistici della persona, così come degli elementi fisici più grossolani, per ricomporli in forma nobile e giungere alla realizzazione della pietra filosofale.
rdf:langString Witriol, olej szklany, dawniej także witriolej (z śrdw-łac. vitriolum, od łac. vitrum, szkło + oleum, olej) – dawna nazwa stężonego kwasu siarkowego, który jest przezroczystą cieczą o szklistym wyglądzie i oleistej konsystencji. Nazwą tą określano także uwodnione siarczany metali dwuwartościowych, np.: * witriol żelazny: siedmiowodny siarczan żelaza(II) FeSO4·7H2O – Vitriol Romanum, Vitriol viride, Vitriol Goslariense * witriol miedzi: pięciowodny siarczan miedzi(II) CuSO4·5H2O – Vitriol coeruleum
rdf:langString Купоро́с (от фр. couperose; реже — витрио́л) — общее название кристаллогидратов сульфатов некоторых двухвалентных металлов. В промышленности, сельском хозяйстве, медицине широко применяются следующие купоросы: * ванадиевый купорос (VSO4·7H2O); * железный купорос (FeSO4·7H2O); * кобальтовый купорос (CoSO4·7H2O); * медный купорос (CuSO4·5H2O); * никелевый купорос (NiSO4·7H2O); * свинцовый купорос (PbSO4); * (CrSO4·7H2O); * цинковый купорос (ZnSO4·7H2O); * (MnSO4·5H2O);
rdf:langString Vitriol är en äldre benämning på några sulfathydrater som bildar glasliknande kristaller. Exempel är zinkvitriol (vit vitriol), järnvitriol (grön vitriol) och kopparvitriol (blå vitriol). Vitriololja är detsamma som koncentrerad svavelsyra. Ledet olja har uppkommit med anledning av att svavelsyra i hög koncentration får en oljeliknande viskositet.
rdf:langString Купорос (рос. купорос, англ. vitriol, нім. Vitriol n) — технічна назва кристалогідратів сульфатів деяких важких металів.
xsd:nonNegativeInteger 6567

data from the linked data cloud