Virtue ethics

http://dbpedia.org/resource/Virtue_ethics an entity of type: Thing

أخلاقيات الفضيلة هي نظريات أخلاقية معيارية التي تحدد فضائل العقل وطبع الفرد. يناقش الأخلاقيون الفاضلون مسائل وطبيعة وتعريف الفضائل وغيرها من المسائل ذات الصلة. على سبيل المثال، كيف يتم الحصول على الفضائل؟ كيف يتم تطبيقها في مختلف سياقات الحياة الحقيقية؟ هل الفضائل متجذرة في طبيعة الإنسان العالمية أو في تعدد الثقافات؟ rdf:langString
Tugendethik (englisch virtue ethics) bezeichnet eine Klasse ethischer Theorien, deren Zentralbegriff die menschliche Tugend ist. rdf:langString
Virta etiko (aŭ aretea etiko, el la greka ἀρετή (arete)) estas scienco aŭ pensaro komponita el normigaj etikaj teorioj kiuj emfazas virtojn de la menso kaj de la karaktero, tio estas parto de la etiko. Virtetikistoj diskutas la naturon kaj difino de virtoj kaj de aliaj rilataj aferoj. Por ekzemplo, kiel oni akiras virtojn? Kiel ili aplikiĝas en variaj realvivaj kuntekstoj? Ĉu estas virtoj enradikigitaj en universala homa naturo aŭ en pluraleco de kulturoj? rdf:langString
徳倫理学(とくりんりがく、英語 Virtue Ethics)は、規範倫理学のアプローチの一つである。それは、義務や規則(義務論)や行為の帰結(帰結主義、功利主義)を強調する倫理学と対比され、徳や性格を強調するものとみなされている。この理論の起源は、少なくともプラトンやアリストテレスに遡る(それが、より古くは中国哲学に起源があるかは議論がある)。近代の徳倫理学は、必ずしもアリストテレス的な伝統を引き継いでいるわけではない。だが、多くのタイプが古代ギリシャ哲学に由来する三つの概念を利用している。これらの概念は、アレテー(卓越性や徳)、フロネーシス(実践的もしくは道徳的知慮)、エウダイモニア(普通は「幸福」と訳される)である。 rdf:langString
Virtue ethics (also aretaic ethics, from Greek ἀρετή [aretḗ]) is an approach to ethics that treats the concept of moral virtue as central. Virtue ethics is usually contrasted with two other major approaches in ethics, consequentialism and deontology, which make the goodness of outcomes of an action (consequentialism) and the concept of moral duty (deontology) central. While virtue ethics does not necessarily deny the importance of goodness of states of affairs or moral duties to ethics, it emphasizes moral virtue, and sometimes other concepts, like eudaimonia, to an extent that other ethical dispositions do not. rdf:langString
덕 윤리학 (德倫理學, 영어 Virtue Ethics)은 의 세 개의 주요한 접근의 하나이다. 그것은 당초, 의무나 규칙 (의무론)이나 행위의 귀결 를 강조하는 윤리학과 대비되어 덕이나 성격을 강조하는 것으로 간주해지고 있었다. 이 이론의 기원은 적어도 플라톤이나 아리스토텔레스에 거슬러 올라간다 (그것이 보다 옛날에는 중국 철학에 기원이 있는가 하는 논의가 있다). 근대의 덕 윤리학은 반드시 아리스토텔레스적인 전통을 계승하고 있는 것은 아니다. 하지만, 많은 타입이 고대 그리스 철학에 유래하는 세 개의 개념을 이용하고 있다. 이러한 개념은 아레테 (탁월성이나 덕), 프로네시스 (실천적 혹은 도덕적 지려), 에우다이모니아 (보통은 '행복'이라고 번역된다)이다. 덕 윤리는 아리스토텔레스의 사상을 따라 행위자의 품성과 덕성을 중요시 여긴다. 덕 윤리는 행위에 초점을 맞추는 의무론이나 행위의 결과에 초점을 맞추는 공리주의를 비판하면서 행위자의 덕(품성)에 따라 도덕적 행동이 정해진다고 본다. 대표적 학자인 아리스토텔레스는 덕 윤리를 쉽게 두가지 덕으로 나누어 설명했는데, 바로 교육을 통해 형성되는 실천적 지혜인 지성적 덕과 반복과 습관을 통해 형성되는 품성적 덕이다. 특히 품성적 덕에 있어서 '중용'을 강조했는데, 한쪽에 치우치지 않는 중용은 그렇다고 해서 정가운데를 계산하는 산술평균은 아니다. 여러 도덕성과 인성 등을 고려하면서 이성적으로 판단해서 합당한 값을 찾아내야 한다는 것이다. rdf:langString
Deugdethiek of deugdenethiek is een tak van de filosofie die zich bezighoudt met de vraag: 'hoe te leven?' Het antwoord op deze vraag naar 'het goede leven' wordt geformuleerd in termen van deugd, doel (telos) en eudaimonía (geluk). Verschillende filosofen hebben zich beziggehouden met de deugdethiek, zoals Thomas van Aquino, David Hume, Friedrich Nietzsche, Elizabeth Anscombe, Philippa Foot, Mary Midgley, Alasdair MacIntyre, Martha Nussbaum, , e.a. Over het algemeen worden Socrates, Plato en Aristoteles echter gezien als het beginpunt van de deugdethische traditie. Bij de behandeling van de deugdethiek wordt vaak van Aristoteles' Ethica Nicomachea gebruikgemaakt. rdf:langString
Ética das virtudes (ou ética aretaica /ˌærəˈteɪ.ɪk/, do grego ἀρετή (arete, virtude) são teorias éticas normativas que enfatizam virtudes da mente, caráter e senso de honestidade. Os eticistas da virtude discutem a natureza e a definição de virtudes e outros problemas relacionados que enfocam as consequências da ação. Estes incluem como as virtudes são adquiridas, como elas são aplicadas em vários contextos da vida real, e se elas estão enraizadas em uma natureza humana universal ou em uma pluralidade de culturas. rdf:langString
Etyka cnót (etyka aretaiczna) – rodzaj teorii etycznych, dla którego centralnym pojęciem jest cnota lub moralne cechy charakteru. Etyki cnót są obok etyk deontologicznych i konsekwencjalistycznych najważniejszym obecnie typem teorii etycznych. rdf:langString
德性倫理學(英語:Virtue Ethics)也称为德行倫理學或美德伦理学,是一個規範倫理學理論。德性倫理學聚焦在,即行為的推動者。道德主體的性格為倫理行為的推動力。不同于其他规范伦理学理论(如目的論、義務論),德行伦理学不试图判断单一行为是否符合道德。德性伦理学认为,当且仅当道德主体有正确的性格特质,道德主体所作的行为是道德的。古希臘哲學家柏拉圖和亞里士多德、古希臘和古羅馬的斯多亞學派、中國的孔子都被視為德性倫理學代表。美國哲學家阿拉斯代爾·麥金泰爾則是20世紀後半期美德倫理學復興的重要人物,代表作為。 rdf:langString
L'ètica de les virtuts descriu el caràcter d'un agent moral com a força motriu per al comportament ètic, en lloc de regles (deontologia) o conseqüencialisme, que es deriva com a correcte o incorrecte del resultat de l'acte en si mateix. Per exemple, un conseqüencialista pot argumentar que mentir és dolent a causa de les conseqüències negatives produïdes per la mentida, a través d'un conseqüencialista es podrà permetre que determinades conseqüències previsibles podrien fer acceptable mentir. Un deontològic podria argumentar que la mentida sempre és dolenta, independentment de qualsevol possible "bé" que podria venir de la mentida. Un expert en ètica de la virtut, però, se centra menys en la mentida en un cas particular, i en lloc de considerar la decisió de dir una mentida o no dir una ment rdf:langString
La ética de las virtudes es la corriente de estudio de la moral que parte en que esta surge de rasgos internos de la persona, las virtudes, en contraposición a la posición de la deontología —la moral surge de reglas— y del consecuencialismo —la moral depende del resultado del acto—. La diferencia entre estos tres enfoques de la moral yace más en la forma en que se abordan los dilemas morales que en las conclusiones a las que se llega. rdf:langString
Etika kebajikan (juga etika aretaik, dari kata Yunani ἀρετή []) adalah sebuah kelas teori yang memperlakukan konsep kebajikan moral sebagai pusat etika. Etika kebajikan biasanya berlawanan dengan dua pemahaman besar lain dalam etika normatif, dan deontologi, yang menyatakan bahwa kebaikan datang dari sebuah tindakan (konsekuentialisme) dan konsep tugas moral (deontologi). rdf:langString
L'éthique de la vertu est une expression utilisée en philosophie morale contemporaine, afin de la distinguer de deux autres courants majeurs de l'éthique normative : la morale déontologique, qui insiste sur le devoir moral propre à l'action, et le conséquentialisme, qui insiste sur les conséquences de l'action. L'éthique de la vertu insiste sur l'importance des traits caractéristiques d'une personne, et prête ainsi davantage attention à ce qu'on considère habituellement sous le nom de vertus. Différentes éthiques de la vertu existent selon la ou les vertus mises en avant : l'honnêteté, la sympathie, la prudence voire la phronesis grecque, ou encore la sagacité, la douceur, le courage. Ces vertus sont mises en avant parce qu'elles permettent la réalisation de soi, autrement dit de mener une rdf:langString
Dygdetik är en normativ gren, som till skillnad från andra grenar av etiken som betonar att goda handlingar är handlingar som leder till vad som är gott (konsekventialism) eller som betonar människans plikter (deontologi). Vad som är en dygdig handling bedöms efter vad en (annan) dygdig människa hade gjort i samma situation. Några av de mest namnkunniga dygdetikerna är Platon, Aristoteles, Elizabeth Anscombe, Philippa Foot, Richard Taylor, Alasdair MacIntyre, , och Martha Nussbaum. rdf:langString
rdf:langString Virtue ethics
rdf:langString أخلاقيات الفضيلة
rdf:langString Ètica de les virtuts
rdf:langString Tugendethik
rdf:langString Virta etiko
rdf:langString Ética de las virtudes
rdf:langString Etika kebajikan
rdf:langString Éthique de la vertu
rdf:langString 徳倫理学
rdf:langString 덕 윤리학
rdf:langString Deugdethiek
rdf:langString Etyka cnót
rdf:langString Ética das virtudes
rdf:langString Этика добродетели
rdf:langString Dygdetik
rdf:langString 德性倫理學
xsd:integer 261873
xsd:integer 1119245712
rdf:langString أخلاقيات الفضيلة هي نظريات أخلاقية معيارية التي تحدد فضائل العقل وطبع الفرد. يناقش الأخلاقيون الفاضلون مسائل وطبيعة وتعريف الفضائل وغيرها من المسائل ذات الصلة. على سبيل المثال، كيف يتم الحصول على الفضائل؟ كيف يتم تطبيقها في مختلف سياقات الحياة الحقيقية؟ هل الفضائل متجذرة في طبيعة الإنسان العالمية أو في تعدد الثقافات؟
rdf:langString L'ètica de les virtuts descriu el caràcter d'un agent moral com a força motriu per al comportament ètic, en lloc de regles (deontologia) o conseqüencialisme, que es deriva com a correcte o incorrecte del resultat de l'acte en si mateix. Per exemple, un conseqüencialista pot argumentar que mentir és dolent a causa de les conseqüències negatives produïdes per la mentida, a través d'un conseqüencialista es podrà permetre que determinades conseqüències previsibles podrien fer acceptable mentir. Un deontològic podria argumentar que la mentida sempre és dolenta, independentment de qualsevol possible "bé" que podria venir de la mentida. Un expert en ètica de la virtut, però, se centra menys en la mentida en un cas particular, i en lloc de considerar la decisió de dir una mentida o no dir una mentida analitza el caràcter i la conducta moral. Com a tal, la mentida es faria en una base cas per cas, que es basa en factors com ara el benefici personal, el benefici del grup, i les intencions (pel que fa a si són bones o dolentes). Encara que la preocupació per la virtut apareix en diverses tradicions filosòfiques, en la Filosofia Occidental, la virtut és present en l'obra de Plató i Aristòtil, i encara avui en dia els conceptes clau de la tradició es deriven de l'antiga filosofia grega. Aquests conceptes inclouen areté (excel·lència o virtut), phronesis (saviesa pràctica o moral), i eudaimonia (felicitat). A Occident l'ètica de la virtut va ser l'enfocament predominant de pensament ètic en els períodes antic i medieval. La tradició de l'ètica de les virtuts va ser oblidada durant el període modern, quan l'aristotelisme va caure en desgràcia. La teoria de la virtut va tornar a la prominència en el pensament filosòfic occidental al segle xx, i avui és un dels tres enfocaments dominants a les teories normatives (les altres dues deontologia (Kant) i el conseqüencialisme o teleològic, on podríem incloure l'Utilitarisme).
rdf:langString Tugendethik (englisch virtue ethics) bezeichnet eine Klasse ethischer Theorien, deren Zentralbegriff die menschliche Tugend ist.
rdf:langString Virta etiko (aŭ aretea etiko, el la greka ἀρετή (arete)) estas scienco aŭ pensaro komponita el normigaj etikaj teorioj kiuj emfazas virtojn de la menso kaj de la karaktero, tio estas parto de la etiko. Virtetikistoj diskutas la naturon kaj difino de virtoj kaj de aliaj rilataj aferoj. Por ekzemplo, kiel oni akiras virtojn? Kiel ili aplikiĝas en variaj realvivaj kuntekstoj? Ĉu estas virtoj enradikigitaj en universala homa naturo aŭ en pluraleco de kulturoj?
rdf:langString La ética de las virtudes es la corriente de estudio de la moral que parte en que esta surge de rasgos internos de la persona, las virtudes, en contraposición a la posición de la deontología —la moral surge de reglas— y del consecuencialismo —la moral depende del resultado del acto—. La diferencia entre estos tres enfoques de la moral yace más en la forma en que se abordan los dilemas morales que en las conclusiones a las que se llega. La ética de virtud es una teoría que se remonta a Platón y, de modo más articulado, a Aristóteles, según la cual una acción es éticamente correcta si hacerla fuera propio de una persona virtuosa.​​ Por ejemplo, si para el utilitarismo hay que ayudar a los necesitados porque eso aumenta el bienestar general, y para la deontología hay que hacerlo porque es nuestro deber, para la ética de virtudes, hay que ayudar a los necesitados porque hacerlo sería caritativo y benevolente.​ La ética de las virtudes busca explicar​ la naturaleza de un agente moral como fuerza motriz para el comportamiento ético, en lugar de reglas (deontología) o consecuencialismo, que se deriva como correcto o incorrecto del resultado del acto en sí mismo. Por ejemplo, un consecuencialista argumentaría que mentir es malo debido a las consecuencias negativas producidas por mentir, aunque un consecuencialista permitiría que determinadas consecuencias previsibles hicieran aceptable mentir en algunos casos. Un deontólogo argumentaría que la mentira siempre es mala, independientemente de cualquier "bien" potencial que pudiera venir de una mentira. Un partidario de la ética de la virtud, sin embargo, se centraría menos en mentir en una ocasión particular, y en lugar de eso consideraría lo que la decisión de contar o no una mentira nos dice del carácter y la conducta moral de uno. Como tal, la moralidad de mentir se determinaría caso por caso, lo cual se basaría en factores como el beneficio personal, el beneficio del grupo, y las intenciones (en cuanto a si son benévolas o malévolas). Aunque la preocupación por la virtud aparece en varias tradiciones filosóficas, en la Filosofía Occidental, la virtud es presente en la obra de Platón y Aristóteles, y aún hoy en día los conceptos clave de la tradición se derivan de la antigua filosofía griega. Estos conceptos incluyen areté (excelencia o virtud), phrónesis (sabiduría práctica o moral), y eudaimonia (felicidad). En Occidente la ética de la virtud fue el enfoque predominante de pensamiento ético en los períodos antiguo y medieval. La tradición de la ética de las virtudes fue olvidada durante el período moderno, cuando el aristotelismo cayó en desgracia. La teoría de la virtud volvió a la prominencia en el pensamiento filosófico occidental en el siglo XX, y hoy es uno de los tres enfoques dominantes a las teorías normativas (las otras dos son la deontología de Kant y el consecuencialismo o teleologismo; donde podríamos incluir el utilitarismo).
rdf:langString Etika kebajikan (juga etika aretaik, dari kata Yunani ἀρετή []) adalah sebuah kelas teori yang memperlakukan konsep kebajikan moral sebagai pusat etika. Etika kebajikan biasanya berlawanan dengan dua pemahaman besar lain dalam etika normatif, dan deontologi, yang menyatakan bahwa kebaikan datang dari sebuah tindakan (konsekuentialisme) dan konsep tugas moral (deontologi). Baru-baru ini ada kebangkitan minat dalam etika kebajikan, khususnya dalam konteks pendidikan karakter di lingkungan sekolah. Hal ini menyebabkan penelitian di Inggris tentang dampak mata pelajaran sekolah, termasuk Pendidikan Agama, terhadap pendidikan karakter dan pengembangan moral.
rdf:langString L'éthique de la vertu est une expression utilisée en philosophie morale contemporaine, afin de la distinguer de deux autres courants majeurs de l'éthique normative : la morale déontologique, qui insiste sur le devoir moral propre à l'action, et le conséquentialisme, qui insiste sur les conséquences de l'action. L'éthique de la vertu insiste sur l'importance des traits caractéristiques d'une personne, et prête ainsi davantage attention à ce qu'on considère habituellement sous le nom de vertus. Différentes éthiques de la vertu existent selon la ou les vertus mises en avant : l'honnêteté, la sympathie, la prudence voire la phronesis grecque, ou encore la sagacité, la douceur, le courage. Ces vertus sont mises en avant parce qu'elles permettent la réalisation de soi, autrement dit de mener une vie bonne. Trois des concepts centraux de ce type de philosophie sont la vertu, la sagesse pratique et l'eudémonisme (penser qu'une vie bonne est une vie heureuse).
rdf:langString 徳倫理学(とくりんりがく、英語 Virtue Ethics)は、規範倫理学のアプローチの一つである。それは、義務や規則(義務論)や行為の帰結(帰結主義、功利主義)を強調する倫理学と対比され、徳や性格を強調するものとみなされている。この理論の起源は、少なくともプラトンやアリストテレスに遡る(それが、より古くは中国哲学に起源があるかは議論がある)。近代の徳倫理学は、必ずしもアリストテレス的な伝統を引き継いでいるわけではない。だが、多くのタイプが古代ギリシャ哲学に由来する三つの概念を利用している。これらの概念は、アレテー(卓越性や徳)、フロネーシス(実践的もしくは道徳的知慮)、エウダイモニア(普通は「幸福」と訳される)である。
rdf:langString Virtue ethics (also aretaic ethics, from Greek ἀρετή [aretḗ]) is an approach to ethics that treats the concept of moral virtue as central. Virtue ethics is usually contrasted with two other major approaches in ethics, consequentialism and deontology, which make the goodness of outcomes of an action (consequentialism) and the concept of moral duty (deontology) central. While virtue ethics does not necessarily deny the importance of goodness of states of affairs or moral duties to ethics, it emphasizes moral virtue, and sometimes other concepts, like eudaimonia, to an extent that other ethical dispositions do not.
rdf:langString 덕 윤리학 (德倫理學, 영어 Virtue Ethics)은 의 세 개의 주요한 접근의 하나이다. 그것은 당초, 의무나 규칙 (의무론)이나 행위의 귀결 를 강조하는 윤리학과 대비되어 덕이나 성격을 강조하는 것으로 간주해지고 있었다. 이 이론의 기원은 적어도 플라톤이나 아리스토텔레스에 거슬러 올라간다 (그것이 보다 옛날에는 중국 철학에 기원이 있는가 하는 논의가 있다). 근대의 덕 윤리학은 반드시 아리스토텔레스적인 전통을 계승하고 있는 것은 아니다. 하지만, 많은 타입이 고대 그리스 철학에 유래하는 세 개의 개념을 이용하고 있다. 이러한 개념은 아레테 (탁월성이나 덕), 프로네시스 (실천적 혹은 도덕적 지려), 에우다이모니아 (보통은 '행복'이라고 번역된다)이다. 덕 윤리는 아리스토텔레스의 사상을 따라 행위자의 품성과 덕성을 중요시 여긴다. 덕 윤리는 행위에 초점을 맞추는 의무론이나 행위의 결과에 초점을 맞추는 공리주의를 비판하면서 행위자의 덕(품성)에 따라 도덕적 행동이 정해진다고 본다. 대표적 학자인 아리스토텔레스는 덕 윤리를 쉽게 두가지 덕으로 나누어 설명했는데, 바로 교육을 통해 형성되는 실천적 지혜인 지성적 덕과 반복과 습관을 통해 형성되는 품성적 덕이다. 특히 품성적 덕에 있어서 '중용'을 강조했는데, 한쪽에 치우치지 않는 중용은 그렇다고 해서 정가운데를 계산하는 산술평균은 아니다. 여러 도덕성과 인성 등을 고려하면서 이성적으로 판단해서 합당한 값을 찾아내야 한다는 것이다.
rdf:langString Deugdethiek of deugdenethiek is een tak van de filosofie die zich bezighoudt met de vraag: 'hoe te leven?' Het antwoord op deze vraag naar 'het goede leven' wordt geformuleerd in termen van deugd, doel (telos) en eudaimonía (geluk). Verschillende filosofen hebben zich beziggehouden met de deugdethiek, zoals Thomas van Aquino, David Hume, Friedrich Nietzsche, Elizabeth Anscombe, Philippa Foot, Mary Midgley, Alasdair MacIntyre, Martha Nussbaum, , e.a. Over het algemeen worden Socrates, Plato en Aristoteles echter gezien als het beginpunt van de deugdethische traditie. Bij de behandeling van de deugdethiek wordt vaak van Aristoteles' Ethica Nicomachea gebruikgemaakt.
rdf:langString Ética das virtudes (ou ética aretaica /ˌærəˈteɪ.ɪk/, do grego ἀρετή (arete, virtude) são teorias éticas normativas que enfatizam virtudes da mente, caráter e senso de honestidade. Os eticistas da virtude discutem a natureza e a definição de virtudes e outros problemas relacionados que enfocam as consequências da ação. Estes incluem como as virtudes são adquiridas, como elas são aplicadas em vários contextos da vida real, e se elas estão enraizadas em uma natureza humana universal ou em uma pluralidade de culturas.
rdf:langString Etyka cnót (etyka aretaiczna) – rodzaj teorii etycznych, dla którego centralnym pojęciem jest cnota lub moralne cechy charakteru. Etyki cnót są obok etyk deontologicznych i konsekwencjalistycznych najważniejszym obecnie typem teorii etycznych.
rdf:langString Dygdetik är en normativ gren, som till skillnad från andra grenar av etiken som betonar att goda handlingar är handlingar som leder till vad som är gott (konsekventialism) eller som betonar människans plikter (deontologi). Vad som är en dygdig handling bedöms efter vad en (annan) dygdig människa hade gjort i samma situation. Dygdetikens grundpelare är tre fundamentala begrepp: dygd, praktisk visdom och eudaimoni. Dygder uppfattas inom eidetiken som karaktärsdrag snarare än som handlingar. Dygden "ärlig" innebär med andra ord för en dygdetiker inte det att tala sanning om personen gör så av rädsla för konsekvenserna eller av andra odygdiga skäl, utan en stark motvillig känsla inför lögnen. Från Aristoteles, som är en viktig gestalt inom dygdetiken, har termen eudaimoni inlånats, vilket innebär 'lycka', 'välmående'. För dygdetiken hålls rationellt tänkade framför instinkter, och handlingar bör bedömas med rationella argument istället för efter den handlandes instinktiva begär. Några av de mest namnkunniga dygdetikerna är Platon, Aristoteles, Elizabeth Anscombe, Philippa Foot, Richard Taylor, Alasdair MacIntyre, , och Martha Nussbaum.
rdf:langString 德性倫理學(英語:Virtue Ethics)也称为德行倫理學或美德伦理学,是一個規範倫理學理論。德性倫理學聚焦在,即行為的推動者。道德主體的性格為倫理行為的推動力。不同于其他规范伦理学理论(如目的論、義務論),德行伦理学不试图判断单一行为是否符合道德。德性伦理学认为,当且仅当道德主体有正确的性格特质,道德主体所作的行为是道德的。古希臘哲學家柏拉圖和亞里士多德、古希臘和古羅馬的斯多亞學派、中國的孔子都被視為德性倫理學代表。美國哲學家阿拉斯代爾·麥金泰爾則是20世紀後半期美德倫理學復興的重要人物,代表作為。
xsd:nonNegativeInteger 42540

data from the linked data cloud