United Nations Security Council Resolution 242

http://dbpedia.org/resource/United_Nations_Security_Council_Resolution_242 an entity of type: Thing

Die UN-Resolution 242 vom 22. November 1967 war eine Reaktion auf den Sechstagekrieg, den dritten Nahostkrieg, und versuchte die Regelung des Nahostkonfliktes. rdf:langString
La résolution 242 est une résolution du Conseil de sécurité de l'ONU qui a été votée le 22 novembre 1967 à la suite de la guerre des Six Jours. L'ONU se réfère régulièrement à ce texte dans d'autres résolutions adoptées sur la question israélo-palestinienne. rdf:langString
Resolusi Dewan Keamanan PBB 242 adalah resolusi yang menuntut Israel untuk segera menarik mundur pasukannya dari seluruh wilayah yang didudukinya dalam Perang Enam Hari. Meski demikian, Israel hanya bersedia mematuhi sebagian dari isi resolusi ini. rdf:langString
La risoluzione 242 fu votata il 22 novembre 1967 dal Consiglio di sicurezza dell'ONU dopo la guerra dei sei giorni; è stata emanata sulla scorta del VI capitolo della Carta delle Nazioni Unite, relativo alla risoluzione pacifica di dispute, e come tale ha natura di raccomandazione ma non è vincolante. rdf:langString
Resolutie 242 van de Veiligheidsraad van de Verenigde Naties van 22 november 1967 is een resolutie met betrekking tot de ernstige situatie in het Midden-Oosten en is een reactie op de Zesdaagse Oorlog. De resolutie stelde dat Israël zich uit de gebieden die het had bezet zou moeten terugtrekken om duurzame vrede in het Midden-Oosten mogelijk te maken. rdf:langString
Резолюція Ради Безпеки ООН 242 — резолюція Ради Безпеки ООН за підсумками Шестиденної війни. Була прийнята одноголосно Радою Безпеки ООН від 22 листопада 1967 року на 1382-му засіданні. rdf:langString
Резолюция Совета Безопасности ООН 242 — резолюция Совета Безопасности ООН по итогам Шестидневной войны. Была принята единогласно Советом Безопасности ООН 22 ноября 1967 года на 1382-м заседании. rdf:langString
《联合国安理会242号决议》是联合国安全理事会于1967年11月22日在第1382次会议上一致通过的一项决议,是由英国提案的。该决议援引联合国宪章第二条,要求以色列撤离其在第三次中东战争中占领的领土,各方立即停战,并保证苏伊士运河等国际航道的畅通。 rdf:langString
القرار رقم 242 هو قرار أصدره مجلس الأمن الدولي التابع لمنظمة الأمم المتحدة في 22 نوفمبر 1967، وجاء في أعقاب الحرب العربية الإسرائيلية الثالثة والتي وقعت في يونيو 1967 والتي أسفرت عن هزيمة الجيوش العربية واحتلال إسرائيل لمناطق عربية جديدة. rdf:langString
La Resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 22 de novembre de 1967 a conseqüència de la Guerra dels Sis Dies. La resolució va ser afavorida per l'ambaixador britànic i va ser adoptada en el marc del Capítol VI de la Carta de les Nacions Unides. El preàmbul d'aquesta resolució es refereix a la "inadmissibilitat de l'adquisició de territori per mitjà de la guerra" i a "la necessitat de treballar per una pau justa i duradora, en la qual tots els Estats de la zona puguin viure amb seguretat". rdf:langString
Rezoluce Rady bezpečnosti OSN č. 242 (S/RES/242) byla Radou bezpečnosti OSN jednomyslně schválena 22. listopadu 1967 po šestidenní válce. Rezoluce byla přijata na základě VI. kapitoly Charty OSN. Sepsal ji britský velvyslanec a výsledný návrh byl jedním z pěti zvažovaných návrhů. Preambule rezoluce upozorňuje na „nepřípustnost nabývání území válkou a na nutnost usilovat o spravedlivý mír, v němž bude moci každý stát v oblasti žít v bezpečí.“ rdf:langString
La resolución 242 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas fue aprobada por unanimidad el 22 de noviembre de 1967 como consecuencia de la guerra de los seis días. La resolución fue auspiciada por el embajador británico Hugh Foot, basándose en modificaciones de un proyecto argentino-brasileño,​ y fue adoptada en el marco del Capítulo VI de la Carta de las Naciones Unidas. rdf:langString
United Nations Security Council Resolution 242 (S/RES/242) was adopted unanimously by the UN Security Council on November 22, 1967, in the aftermath of the Six-Day War. It was adopted under Chapter VI of the UN Charter. The resolution was sponsored by British ambassador Lord Caradon and was one of five drafts under consideration. The preamble refers to the "inadmissibility of the acquisition of territory by war and the need to work for a just and lasting peace in the Middle East in which every State in the area can live in security". rdf:langString
22 listopada 1967 Rada Bezpieczeństwa ONZ wystosowała Rezolucję nr 242, (S/RES/242) wzywającą do „utworzenia sprawiedliwego i trwałego pokoju na Bliskim Wschodzie”, który miał być osiągnięty poprzez przyjęcie następujących zasad: 1. * wycofanie izraelskich wojsk z terenów zajętych w wojnie sześciodniowej, 2. * wycofaniu wszystkich żądań sprzed wojny oraz 3. * poszanowaniu praw wszystkich państw regionu do bezpiecznego istnienia w swoich granicach. rdf:langString
A Resolução 242 do Conselho de Segurança das Nações Unidas Aprovado por unanimidade em 22 de novembro de 1967, após a Guerra dos Seis Dias. Foi aprovada nos termos do da Carta das Nações Unidas. A resolução foi patrocinada pelo embaixador britânico Lord Caradon e foi um dos cinco projetos em consideração. O não-obrigatório preâmbulo não vinculativo refere-se à "inadmissibilidade da aquisição de território pela guerra e à necessidade de trabalhar por uma paz justa e duradoura no Médio Oriente, em que todos os Estados da área possam viver em segurança". rdf:langString
rdf:langString قرار مجلس الأمن التابع للأمم المتحدة رقم 242
rdf:langString Resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
rdf:langString Rezoluce Rady bezpečnosti OSN č. 242
rdf:langString Resolution 242 des UN-Sicherheitsrates
rdf:langString Resolución 242 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas
rdf:langString Resolusi 242 Dewan Keamanan Perserikatan Bangsa-Bangsa
rdf:langString Résolution 242 du Conseil de sécurité des Nations unies
rdf:langString Risoluzione 242 del Consiglio di sicurezza delle Nazioni Unite
rdf:langString Resolutie 242 Veiligheidsraad Verenigde Naties
rdf:langString Rezolucja Rady Bezpieczeństwa ONZ nr 242
rdf:langString Resolução 242 do Conselho de Segurança das Nações Unidas
rdf:langString United Nations Security Council Resolution 242
rdf:langString Резолюция Совета Безопасности ООН 242
rdf:langString 聯合國安全理事會第242號決議
rdf:langString Резолюція Ради Безпеки ООН 242
xsd:integer 47541
xsd:integer 1113983379
rdf:langString Map of territories occupied by Israel
xsd:gMonthDay --11-22
xsd:integer 15
xsd:integer 242
rdf:langString Unanimously approved
rdf:langString Territories occupied by Israel
xsd:integer 1967
xsd:integer 0
rdf:langString القرار رقم 242 هو قرار أصدره مجلس الأمن الدولي التابع لمنظمة الأمم المتحدة في 22 نوفمبر 1967، وجاء في أعقاب الحرب العربية الإسرائيلية الثالثة والتي وقعت في يونيو 1967 والتي أسفرت عن هزيمة الجيوش العربية واحتلال إسرائيل لمناطق عربية جديدة. وقد جاء هذا القرار كحل وسط بين عدة مشاريع قرارات طرحت للنقاش بعد الحرب. وورد في المادة الأولى، الفقرة أ: «انسحاب القوات الإسرائيلية من الأراضي التي احتلت في النزاع الأخير». وقد حذفت «أل» التعريف من كلمة «الأراضي» في النص الإنجليزي بهدف المحافظة على الغموض في تفسير هذا القرار. وإضافة إلى قضية الانسحاب فقد نص القرار على إنهاء حالة الحرب والاعتراف ضمنا بإسرائيل دون ربط ذلك بحل قضية فلسطين التي اعتبرها القرار مشكلة لاجئين. ويشكل هذا القرار منذ صدوره صُلب كل المفاوضات والمساعي الدولية العربية لإيجاد حل للصراع العربي الإسرائيلي.
rdf:langString La Resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 22 de novembre de 1967 a conseqüència de la Guerra dels Sis Dies. La resolució va ser afavorida per l'ambaixador britànic i va ser adoptada en el marc del Capítol VI de la Carta de les Nacions Unides. El preàmbul d'aquesta resolució es refereix a la "inadmissibilitat de l'adquisició de territori per mitjà de la guerra" i a "la necessitat de treballar per una pau justa i duradora, en la qual tots els Estats de la zona puguin viure amb seguretat". El primer paràgraf "afirma que el acatament dels principis de la Carta de les Nacions Unides requereix que s'estableixi una pau justa i duradora a Orient Mitjà, la qual inclogui l'aplicació dels dos principis següents: (i) Retirada de les forces armades israelianes de territoris que van ocupar durant el recent conflicte;(ii) Terminació de totes les situacions de bel·ligerància o al·legacions de la seva existència, i respecte i reconeixement de la sobirania, integritat territorial i independència política de tots els Estats de la zona i del seu dret a viure en pau dins de fronteres segures i reconegudes i lliures d'amenaces o actes de força." Egipte, Jordània, Israel i Líban es van adherir a les amb el sobre la implementació de la resolució 242. Després de denunciar-la en 1967, Síria va acceptar "condicionalment" la resolució al març de 1972. Síria va acceptar formalment la Resolució 338 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l'alto el foc i el final de la Guerra del Yom Kippur (en 1973), que va abraçar la resolució 242. L'1 de maig de 1968 l'ambaixador israelià davant les Nacions Unides va expressar la posició d'Israel davant el Consell de Seguretat: "El meu govern ha expressat la seva acceptació de la resolució del Consell de Seguretat per promoure l'acord sobre l'establiment d'una pau justa i duradora. També estic autoritzat a reafirmar que estem disposats a buscar un acord amb cada Estat àrab sobre tots els assumptes inclosos en aquesta resolució ". El setembre de 1993, l'OAP va acordar que les Resolucions 242 i 338 haurien de ser la base de les negociacions amb Israel quan es va signar la . La Resolució 242 ha estat una de les més àmpliament acceptades (encara que discutida en els seus abastos) en el marc del conflicte àrab-israelià, i va servir de base per a posteriors negociacions entre les parts, aplanant el camí als tractats de pau entre Israel i (1979), (1994), així com els acords amb els palestins de 1993.
rdf:langString Rezoluce Rady bezpečnosti OSN č. 242 (S/RES/242) byla Radou bezpečnosti OSN jednomyslně schválena 22. listopadu 1967 po šestidenní válce. Rezoluce byla přijata na základě VI. kapitoly Charty OSN. Sepsal ji britský velvyslanec a výsledný návrh byl jedním z pěti zvažovaných návrhů. Preambule rezoluce upozorňuje na „nepřípustnost nabývání území válkou a na nutnost usilovat o spravedlivý mír, v němž bude moci každý stát v oblasti žít v bezpečí.“ První odstavec rezoluce „prohlašuje, že naplňování principů Charty vyžaduje dosažení spravedlivého a trvalého míru na Blízkém východě, který bude zahrnovat aplikaci následujících principů: (i) stažení izraelských ozbrojených sil z území okupovaných v předešlém konfliktu;(ii) ukončení všech nároků a ozbrojených akcí a respektování a uznání svrchovanosti, územní celistvosti a politické nezávislosti všech států v této oblasti, práva na život jejich obyvatel uvnitř bezpečných a uznávaných hranic, bez hrozeb a užívání síly.“ Rezoluce č. 242 patří mezi nejčastěji zmiňované rezoluce OSN v souvislosti s ukončením arabsko-izraelského konfliktu a stala se základem pozdějších jednání mezi dotčenými stranami.
rdf:langString Die UN-Resolution 242 vom 22. November 1967 war eine Reaktion auf den Sechstagekrieg, den dritten Nahostkrieg, und versuchte die Regelung des Nahostkonfliktes.
rdf:langString La resolución 242 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas fue aprobada por unanimidad el 22 de noviembre de 1967 como consecuencia de la guerra de los seis días. La resolución fue auspiciada por el embajador británico Hugh Foot, basándose en modificaciones de un proyecto argentino-brasileño,​ y fue adoptada en el marco del Capítulo VI de la Carta de las Naciones Unidas. El preámbulo de esta resolución se refiere a la "inadmisibilidad de la adquisición de territorio por medio de la guerra" y a "la necesidad de trabajar por una paz justa y duradera, en la que todos los Estados de la zona puedan vivir con seguridad". El primer párrafo "afirma que el acatamiento de los principios de la Carta de las Naciones Unidas requiere que se establezca una paz justa y duradera en Oriente Medio, la cual incluya la aplicación de los dos principios siguientes: (i) Retiro de las fuerzas armadas israelíes de territorios que ocuparon durante el reciente conflicto;(ii) Terminación de todas las situaciones de beligerancia o alegaciones de su existencia, y respeto y reconocimiento de la soberanía, integridad territorial e independencia política de todos los Estados de la zona y de su derecho a vivir en paz dentro de fronteras seguras y reconocidas y libres de amenazas o actos de fuerza." La Resolución 242 ha sido una de las más ampliamente aceptadas (aunque discutida en sus alcances) en el marco del conflicto árabe-israelí, y sirvió de base para posteriores negociaciones entre las partes, allanando el camino a los tratados de paz entre Israel y Egipto (1979), Jordania (1994), así como los acuerdos con los palestinos de 1993.​
rdf:langString La résolution 242 est une résolution du Conseil de sécurité de l'ONU qui a été votée le 22 novembre 1967 à la suite de la guerre des Six Jours. L'ONU se réfère régulièrement à ce texte dans d'autres résolutions adoptées sur la question israélo-palestinienne.
rdf:langString Resolusi Dewan Keamanan PBB 242 adalah resolusi yang menuntut Israel untuk segera menarik mundur pasukannya dari seluruh wilayah yang didudukinya dalam Perang Enam Hari. Meski demikian, Israel hanya bersedia mematuhi sebagian dari isi resolusi ini.
rdf:langString La risoluzione 242 fu votata il 22 novembre 1967 dal Consiglio di sicurezza dell'ONU dopo la guerra dei sei giorni; è stata emanata sulla scorta del VI capitolo della Carta delle Nazioni Unite, relativo alla risoluzione pacifica di dispute, e come tale ha natura di raccomandazione ma non è vincolante.
rdf:langString United Nations Security Council Resolution 242 (S/RES/242) was adopted unanimously by the UN Security Council on November 22, 1967, in the aftermath of the Six-Day War. It was adopted under Chapter VI of the UN Charter. The resolution was sponsored by British ambassador Lord Caradon and was one of five drafts under consideration. The preamble refers to the "inadmissibility of the acquisition of territory by war and the need to work for a just and lasting peace in the Middle East in which every State in the area can live in security". Operative Paragraph One "Affirms that the fulfillment of Charter principles requires the establishment of a just and lasting peace in the Middle East which should include the application of both the following principles: (i) Withdrawal of Israeli armed forces from territories occupied in the recent conflict;(ii) Termination of all claims or states of belligerency and respect for and acknowledgment of the sovereignty, territorial integrity and political independence of every State in the area and their right to live in peace within secure and recognized boundaries free from threats or acts of force." Egypt, Jordan, Israel and Lebanon entered into consultations with the UN Special representative over the implementation of 242. After denouncing it in 1967, Syria "conditionally" accepted the resolution in March 1972. Syria formally accepted UN Security Council Resolution 338, the cease-fire at the end of the Yom Kippur War (in 1973), which embraced Resolution 242. On 1 May 1968, the Israeli ambassador to the UN expressed Israel's position to the Security Council: "My government has indicated its acceptance of the Security Council resolution for the promotion of agreement on the establishment of a just and lasting peace. I am also authorized to reaffirm that we are willing to seek agreement with each Arab State on all matters included in that resolution." Resolution 242 is one of the most widely affirmed resolutions on the Arab–Israeli conflict and formed the basis for later negotiations between the parties. These led to peace treaties between Israel and Egypt (1979) and Jordan (1994), as well as the 1993 and 1995 agreements with the Palestinians.
rdf:langString Resolutie 242 van de Veiligheidsraad van de Verenigde Naties van 22 november 1967 is een resolutie met betrekking tot de ernstige situatie in het Midden-Oosten en is een reactie op de Zesdaagse Oorlog. De resolutie stelde dat Israël zich uit de gebieden die het had bezet zou moeten terugtrekken om duurzame vrede in het Midden-Oosten mogelijk te maken.
rdf:langString A Resolução 242 do Conselho de Segurança das Nações Unidas Aprovado por unanimidade em 22 de novembro de 1967, após a Guerra dos Seis Dias. Foi aprovada nos termos do da Carta das Nações Unidas. A resolução foi patrocinada pelo embaixador britânico Lord Caradon e foi um dos cinco projetos em consideração. O não-obrigatório preâmbulo não vinculativo refere-se à "inadmissibilidade da aquisição de território pela guerra e à necessidade de trabalhar por uma paz justa e duradoura no Médio Oriente, em que todos os Estados da área possam viver em segurança". Parágrafo Operativo Um "Afirma que o cumprimento dos princípios da Carta exige o estabelecimento de uma paz justa e duradoura no Oriente Médio que deve incluir a aplicação dos dois princípios seguintes: (i) Retirada das forças armadas israelitas dos territórios ocupados no recente conflito;(ii) Rescisão de todas as reivindicações ou estados de beligerância e respeito e reconhecimento da soberania, integridade territorial e independência política de cada Estado na área e seu direito de viver em paz dentro de limites seguros e reconhecidos, livres de ameaças ou atos de força". Egito, Jordânia, Israel e Líbano entraram em com o sobre a implementação da Resolução 242. Depois de renunciá-lo em 1967, a Síria "condicionalmente" aceitou a resolução em março de 1972. A Síria aceitou formalmente a , o cessar-fogo no final da Guerra do Yom Kippur (em 1973), que abraçava a resolução 242. Em 1 de maio de 1968, o embaixador de Israel nas Nações Unidas expressou a posição de Israel ao Conselho de Segurança: "Meu governo indicou sua aceitação da resolução do Conselho de Segurança para a promoção de um acordo sobre o estabelecimento de uma paz justa e duradoura. Também estou autorizado a reafirmar que estamos dispostos a procurar um acordo com cada Estado árabe sobre todos os assuntos incluídos nessa resolução". Em setembro de 1993, a Organização para a Libertação da Palestina concordou que as Resoluções 242 e 338 deveriam ser a base para as negociações com Israel quando assinou a Declaração de Princípios. A Resolução 242 é uma das resoluções mais amplamente afirmadas sobre o conflito árabe-israelense e formou a base para negociações posteriores entre as partes. Estes conduziram a tratados de paz entre Israel e Egito (1979) e Jordânia (1994), bem como os acordos de 1993 e 1995 com os palestinos.
rdf:langString 22 listopada 1967 Rada Bezpieczeństwa ONZ wystosowała Rezolucję nr 242, (S/RES/242) wzywającą do „utworzenia sprawiedliwego i trwałego pokoju na Bliskim Wschodzie”, który miał być osiągnięty poprzez przyjęcie następujących zasad: 1. * wycofanie izraelskich wojsk z terenów zajętych w wojnie sześciodniowej, 2. * wycofaniu wszystkich żądań sprzed wojny oraz 3. * poszanowaniu praw wszystkich państw regionu do bezpiecznego istnienia w swoich granicach. Rezolucja została przyjęta jednogłośnie przez Radę Bezpieczeństwa ONZ. Została ona przyjęta na mocy rozdziału VI w Karcie Narodów Zjednoczonych. Uchwała została przedstawiona przez brytyjskiego ambasadora barona Caradona i była jednym z pięciu projektów rozpatrywanych w tym dniu. 23 listopada 1967 Sekretarz generalny Organizacji Narodów Zjednoczonych U Thant upoważnił szwedzkiego dyplomatę by jako specjalny wysłannik ONZ nadzorował wprowadzenie Rezolucji 242 w życie. umieścił swoją główną kwaterę na wyspie Cypr i rozpoczął konsultacje z Izraelem, Egiptem, Jordanią i Libanem. Syria odmówiła udziału w jakichkolwiek konsultacjach w sprawie porozumienia z Izraelem. Konsultacje prowadzone przez Gunnara Jarringa były niezwykle trudne. Izrael nalegał na rozpoczęcie bezpośrednich rozmów pokojowych z państwami arabskimi twierdząc, że żadne ustępstwa terytorialne nie mogą być uczynione zanim nie powstanie perspektywa trwałego pokoju. Natomiast państwa arabskie popierane przez Związek Radziecki utrzymywały, że bezpośrednie rozmowy z Izraelem mogą rozpocząć się dopiero po wycofaniu jego wojsk z zajętych terenów. Impas doprowadził do zerwania konsultacji przez państwa arabskie.
rdf:langString Резолюція Ради Безпеки ООН 242 — резолюція Ради Безпеки ООН за підсумками Шестиденної війни. Була прийнята одноголосно Радою Безпеки ООН від 22 листопада 1967 року на 1382-му засіданні.
rdf:langString Резолюция Совета Безопасности ООН 242 — резолюция Совета Безопасности ООН по итогам Шестидневной войны. Была принята единогласно Советом Безопасности ООН 22 ноября 1967 года на 1382-м заседании.
rdf:langString 《联合国安理会242号决议》是联合国安全理事会于1967年11月22日在第1382次会议上一致通过的一项决议,是由英国提案的。该决议援引联合国宪章第二条,要求以色列撤离其在第三次中东战争中占领的领土,各方立即停战,并保证苏伊士运河等国际航道的畅通。
xsd:integer 0
xsd:integer 1382
rdf:langString SC
xsd:nonNegativeInteger 84341

data from the linked data cloud