Ulysses S. Grant

http://dbpedia.org/resource/Ulysses_S._Grant an entity of type: Thing

Ο Οδυσσεύς Σ. Γκραντ (αγγλικά:Ulysses S. Grant, γενν. Χάιραμ Οδυσσεύς Γκραντ, 27 Απριλίου 1822 - 23 Ιουλίου 1885) ήταν Αμερικανός στρατιωτικός και πολιτικός που υπήρξε στρατηγός των Βορείων κατά τον Αμερικανικό Εμφύλιο Πόλεμο και 18ος πρόεδρος των Ηνωμένων Πολιτειών της Αμερικής. rdf:langString
Ulysses S. Grant (* 27. April 1822 in Point Pleasant, Ohio als Hiram Ulysses Grant; † 23. Juli 1885 in , New York) war ein US-amerikanischer General und Politiker. Er war Oberbefehlshaber des US-Heeres im Sezessionskrieg und von 1869 bis 1877 der 18. Präsident der Vereinigten Staaten von Amerika. rdf:langString
Hiram Ulysses Grant, ezagunagoa da Ulysses Simpson Grant izenaz (Point Pleasant, Ohio, AEB, 1822ko apirilaren 27an jaioa – Mount McGregor, New York, AEB, 1885eko uztailaren 23a), Ameriketako Estatu Batuetako 18. presidentea izan zen. rdf:langString
Ba é Ulysses S. Grant (27 Aibreán, 1822 – 23 Iúil, 1885) ceannaire fhórsaí an Aontais i gCogadh Cathartha Mheiriceá, an 18ú uachtarán ar Stáit Aontaithe Mheiriceá agus laoch cogaidh. Bhí sé i bhfeidhmeannas ón 4 Márta, 1869 go dtí an 3 Márta, 1877. rdf:langString
ユリシーズ・S・グラント(英: Ulysses S. Grant、1822年4月27日 - 1885年7月23日)は、アメリカ合衆国の軍人、政治家。南北戦争時の北軍の将軍および第18代アメリカ合衆国大統領。アメリカ史上初の陸軍士官出身の大統領。南北戦争で戦った将軍の中では南軍のロバート・E・リー将軍と並んで(またそのリー将軍を最終的に破ったことで)最も有名な将軍の1人である。 軍人としては成功したが、大統領在任中の「」を始めとする多くのスキャンダルおよび汚職により、歴史家からアメリカ最悪の大統領のうちの一人と考えられている。 「ジェイ・グールド#暗黒の金曜日」も参照 rdf:langString
Ulysses S. Grant (Point Pleasant (Ohio), 27 april 1822 – , 23 juli 1885) was een Amerikaans generaal en opperbevelhebber van de Noordelijke strijdkrachten tijdens de Amerikaanse Burgeroorlog. Hij was de 18e president van de Verenigde Staten van 1869 tot 1877. rdf:langString
Ulysses Simpson Grant (ur. 27 kwietnia 1822 w (hrabstwo Clermont), zm. 23 lipca 1885 w (hrabstwo Saratoga)) – amerykański generał, osiemnasty prezydent USA (1869–1877). rdf:langString
Ули́сс С. Грант (англ. Ulysses S. Grant, при рождении Хайрам Улисс Грант, англ. Hiram Ulysses Grant; 27 апреля 1822, Пойнт-Плезант, Огайо — 23 июля 1885, Уилтон, Нью-Йорк) — американский политический и военный деятель, возглавлял Армию Союза в годы Гражданской войны в США, генерал армии (25 июля 1866 — 4 марта 1869). C 4 марта 1869 по 4 марта 1877 — 18-й президент США. Член Американского философского общества (1868), удостоен Золотой медали Конгресса (1863). Создал Департамент юстиции США, преследовал Ку-клукс-клан. Герой войны. rdf:langString
Ulysses S. Grant, ursprungligen Hiram Ulysses Grant, född 27 april 1822 i i Ohio, död 23 juli 1885 nära i Saratoga County i New York, var en amerikansk militär och politiker. Han verkade som general under amerikanska inbördeskriget och tjänstgjorde 1869–1877 som landets 18:e president. rdf:langString
У́лісс Сі́мпсон Гра́нт, або Юлисис Симпсон Ґрант (англ. Ulysses Simpson Grant, ім'я при народженні англ. Hiram Ulysses Grant, тобто Гайрем Улісс Грант; 27 квітня 1822, Пойнт-Плезант, Огайо, США — 23 липня 1885, Маунт-Макгрегор, штат Нью-Йорк, США) — американський політик та військовик, полководець військ півночі в роки Громадянської війни в США, генерал армії (1866–1868). У 1869–1877 — 18-й президент США. Не зважаючи на його нескороминущу славу як полководця, історики розцінюють його президентство досить стримано. Портрет Гранта зображений на банкноті номіналом 50 доларів. rdf:langString
يوليسيس جرانت (بالإنجليزية: Ulysses S. Grant)‏ (اسم الولادة حيرام يوليسيس جرانت، 27 أبريل 1822 – 23 يوليو 1885) هو الرئيس الثامن عشر للولايات المتحدة (1869-1877). وكان القائد العام لجيش الولايات المتحدة (1864-1869)، وعمل مع الرئيس أبراهام لينكون لقيادة جيش الاتحاد للانتصار على الكونفدرالية في الحرب الأهلية الأمريكية. طبق جرانت سياسات الكونغرس لإعادة الإعمار، وكثيرا ما اختلف في هذا الموضوع مع الرئيس أندرو جونسون خليفة لينكون. انتخب جرانت مرتين لهذا المنصب، وقاد الجمهوريين في جهودهم الرامية إلى إزالة بقايا القومية الكونفدرالية والعبودية، وحماية المواطنين السود، وأطلق العنان للتوسع الصناعي في البلاد خلال العصر الذهبي. rdf:langString
Ulysses S. Grant - nascut Hiram Ulysses Grant (27 d'abril de 1822 - 23 de juliol de 1885) va ser el 18è President dels Estats Units (1869-1877). Com a Comandant en Cap (1864-1869), Grant va treballar al costat del president Abraham Lincoln per liderar l'Exèrcit de la Unió cap a la victòria sobre la Confederació en la Guerra Civil dels Estats Units. Va implementar el que es coneix com la reconstrucció radical, sovint en desacord amb el successor de Lincoln, Andrew Johnson. Escollit president dues vegades, Grant va liderar el Partit Republicà promovent l'eliminació de qualsevol rastre d'esclavitud i de nacionalisme confederat, protegint la ciutadania Afroamericana i impulsant la prosperitat econòmica arreu del país. La seva presidència sovint s'ha criticat per protegir a col·legues corruptes rdf:langString
Ulysses S. Grant (rodným jménem Hiram Ulysses Grant; 27. dubna 1822 – 23. července 1885) byl generál Unie v americké občanské válce a v letech 1869 až 1877 v pořadí 18. prezident Spojených států amerických. Vojenským historikem J. F. C. Fullerem byl Grant označen za „největšího generála své doby a jednoho z největších stratégů všech dob“. Vyhrál mnoho důležitých bitev, stal se nakonec nejvyšším velícím generálem všech unijních armád a je mu připisována rozhodující úloha ve vítězství Unie v občanské válce. rdf:langString
Ulysses Simpson GRANT [julisiz simpsn grant], la dek-oka prezidento de Usono, naskiĝis la 27-an de aprilo 1822 en Point Pleasant, Ohio. Li mortis 63-jaraĝa, la 23-an de julio 1885, en Mount McGregor, Nov-Jorkio, pro kancero en la gorĝo. Lia tombo estas en Novjorko. Grant estis la generalo por la Nordo en la Usona Enlanda Milito, kiu fine povis venki la ribelintan Sudon en 1865. Sed bona generalo ne ĉiam estas bona prezidento. Dum lia prezidentado (1869–1877) estis multaj skandaloj en sia administrado. el Pensilvanio estis lia edzino, kaj la paro havis kvar gefilojn. Li estis metodisto. rdf:langString
Ulysses S. Grant, nacido Hiram Ulysses Grant (Point Pleasant, Ohio, 27 de abril de 1822-Wilton, Nueva York, 23 de julio de 1885), fue un militar y político estadounidense que se desempeñó como el 18.º presidente de los Estados Unidos (1869-1877). Antes de su presidencia, entre 1864 y 1865, lideró el Ejército de la Unión como comandante general del Ejército de los Estados Unidos al final de la guerra de Secesión. Al asumir la presidencia, trabajó con los republicanos radicales durante la Reconstrucción de la Unión mientras lidiaba con la corrupción en su administración. rdf:langString
Ulysses S. Grant, né Hiram Ulysses Grant le 27 avril 1822 à Point Pleasant et mort le 23 juillet 1885 à Wilton, est un homme d'État américain, 18e président des États-Unis mais il est également largement connu pour avoir commandé les armées unionistes durant la guerre de sécession. Après une brillante carrière militaire, il fut élu président en 1868. Sa présidence fut marquée par ses tentatives visant à intégrer davantage les anciens États confédérés dans l'Union, à éliminer les vestiges du nationalisme sudiste et à protéger les droits des Afro-Américains. La fin de son mandat fut néanmoins ternie par les dissensions du Parti républicain, la panique bancaire de 1873 et la corruption de son administration. rdf:langString
Ulysses S. Grant (nama lahir: Hiram Ulysses Grant; 27 April 1822 – 23 Juli 1885) adalah seorang Jenderal dan Presiden Amerika Serikat yang ke-18. Ia menjabat presiden selama dua masa jabatan berturut-turut antara tahun 1869 hingga tahun 1877. rdf:langString
Ulysses Simpson Grant, nato Hiram Ulysses Grant, (Point Pleasant, 27 aprile 1822 – Wilton, 23 luglio 1885), è stato un generale e politico statunitense. Fu generale dell'Unione nel corso della guerra di secessione americana, comandante generale dell'esercito statunitense alla sua conclusione; lavorò a stretto contatto con la presidenza di Abraham Lincoln. Dopo l'assassinio di Lincoln, avvenuto il 14-15 aprile del 1865, l'incarico di realizzare l'era della ricostruzione lo mise spesso in contrasto con la presidenza di Andrew Johnson, che era succeduto a Lincoln. rdf:langString
Ulysses S. Grant (born Hiram Ulysses Grant /ˈhaɪrəm juːˈlɪsiːz/ HY-rəm yoo-LISS-eez; April 27, 1822 – July 23, 1885) was an American military officer and politician who served as the 18th president of the United States from 1869 to 1877. As Commanding General, he led the Union Army to victory in the American Civil War in 1865 and thereafter briefly served as Secretary of War. Later, as president, Grant was an effective civil rights executive who signed the bill that created the Justice Department and worked with Radical Republicans to protect African Americans during Reconstruction. rdf:langString
율리시스 심슨 그랜트(Ulysses Simpson Grant, 1822년 4월 27일 ~ 1885년 7월 23일)는 미국 남북 전쟁이 일어난 동안 북군의 사령관 장군이자 미국의 18대 대통령 (1869년 ~ 1877년)이었다. 그랜트는 군사 역사가 J. F. C. 풀러에 의하여 "그의 나이의 거대한 장군이자 아무 나이에 거대한 전략가들 중의 하나"로 묘사되어 왔다. 그는 빅스버그와 실로를 포함한 서부 전선에서 많은 전투들을 이겼고, 감소 운동을 통하여 맹방을 꺾으면서 명예를 얻었다. 적과 함께 그의 무자비한 교전의 전략은 북부의 뛰어난 전쟁 능력에게 장점을 준 엄청난 손실들로 이끌었으며 아직 그랜트는 전쟁의 인적 비용으로 엄하게 비판을 받았다. 전쟁에서 그랜트의 인성은 승리에서 그의 신중과 아량에 의하여 배합되었다. 1863년 빅스버그에서 자신의 화려한 캠페인 후에 북군들의 명령을 가정하는 데 워싱턴 D. C.를 부른 그랜트는 영웅으로서 환영을 받고, 1864년 선거에서 대통령직을 위하여 나가는 데 몰아졌다. 그러나 그랜트는 이 항소들을 기각하였고, 에이브러햄 링컨 대통령의 리더십과 군사 목표들로 자시의 약속을 확인하였다. rdf:langString
Ulysses Simpson Grant (Point Pleasant, 27 de abril de 1822 – Wilton, 23 de julho de 1885), nascido Hiram Ulysses Grant, foi um militar e político norte-americano que serviu como o 18º Presidente dos Estados Unidos de 1869 até 1877, anteriormente trabalhando junto com o presidente Abraham Lincoln para liderar o Exército da União até a vitória sobre os Estados Confederados da América na Guerra de Secessão. Grant formou-se em 1843 na Academia Militar dos Estados Unidos, servindo na Guerra Mexicano-Americana até inicialmente aposentar-se em 1854. Ele voltou para o exército em 1861 com o começo da Guerra de Secessão, tomando no ano seguinte o controle de Kentucky e a maior parte do Tennessee, liderando as forças da União na vitoriosa Batalha de Shiloh. Grant derrotou os exércitos Confederados a rdf:langString
尤利西斯·S·格兰特(英語:Ulysses S. Grant,1822年4月27日-1885年7月23日)原名海勒姆·尤利西斯·格兰特(Hiram Ulysses Grant),是1869至1877年当上第18任美国总统的军官兼政治家。他执掌白宫后建立司法部,行之有效地推动民权,重建时期与合作保护非裔美国人权利。他还是美国陆军总司令,1865年率联邦军赢得南北战争,后短暂担任战争部长。 格兰特在俄亥俄州长大,对马。他获西点军校录取,1843年以全班第21名毕业,在美墨戰爭表现卓越。1848年他与朱莉娅·登特成婚,两人育有四个孩子。1854年格兰特退伍,家庭生活贫苦。1861年南北战争爆发后他加入联邦军,在西部战场参与多次胜利战事后打响名气。1863年他带兵赢得維克斯堡戰役控制密西西比河,在获胜后由亚伯拉罕·林肯晋升为中将。格兰特与羅伯特·E·李在伤亡惨重的和持续交手达13个月,李逃往彼得斯堡后又在败给格兰特,走投无路下于1865年4月9日正式投降。一周后林肯遇刺,副总统安德鲁·约翰逊继任后于1866年晋升格兰特至陆军上将。格兰特后因重建政策分歧与约翰逊公开决裂,国会推翻总统否决通过,格兰特执法保障刚获自由的黑人民权。 rdf:langString
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString يوليسيس جرانت
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Οδυσσεύς Γκραντ
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Ulysses Simpson Grant
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString ユリシーズ・グラント
rdf:langString 율리시스 S. 그랜트
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Ulysses Grant
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Грант, Улисс
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString 尤利西斯·格兰特
rdf:langString Улісс Грант
rdf:langString Sam
rdf:langString Unconditional Surrender
rdf:langString Wilton, New York, U.S.
xsd:date 1885-07-23
rdf:langString Point Pleasant, Ohio, U.S.
xsd:date 1822-04-27
xsd:integer 31752
xsd:integer 1124893992
xsd:integer 1839
xsd:integer 1861
rdf:langString
rdf:langString Cursive signature in ink
rdf:langString
rdf:langString None
rdf:langString Grant's Tomb, New York City
rdf:langString UlyssesSGrantSignature.svg
rdf:langString White
xsd:integer 476
xsd:integer 2016
rdf:langString Simon
xsd:integer 248
xsd:integer 2002
rdf:langString Burdekin
rdf:langString Siklos
xsd:integer 24
xsd:integer 2013
rdf:langString center
rdf:langString left
rdf:langString right
rdf:langString Union soldiers charging into battle, some injured or dying
rdf:langString Paper currency, double image of obverse and reverse
rdf:langString Image of first Grant U.S. postage stamp, issued in 1890, brown, five cents.
rdf:langString Thure de Thulstrup;s painting of the Battle of Shiloh, depicting soldiers in battles in the woods
rdf:langString Portrait of Ulysses S. Grant.
rdf:langString Image of Grant on the One dollar gold piece, depicting date of mintage, 1922
rdf:langString Map of the battle of Shiloh depicting troop movements
rdf:langString no
rdf:langString American Civil War
rdf:langString Mexican–American War
rdf:langString
rdf:langString cornsilk
xsd:date 1822-04-27
rdf:langString Hiram Ulysses Grant
rdf:langString U.S. Army
rdf:langString Battle of Shiloh
rdf:langString Battle of Fort Donelson
rdf:langString Map showing Fort Donelson and surrounding area during capture
rdf:langString The first U.S. postage stamp honoring Grant, issued 1890
rdf:langString Battle of Shiloh map
rdf:langString Portrait by Mathew Brady, 1870–1880
rdf:langString Published 1887
rdf:langString Thulstrup 1888
rdf:langString The 1922 one-dollar gold piece of the Grant Memorial coinage issued on the 100th anniversary of his birth. See also: Grant half-dollar
rdf:langString Grant has appeared on the United States fifty-dollar bill since 1913. See also:1913 issue
rdf:langString center
rdf:langString
rdf:langString Frederick
rdf:langString Nellie
rdf:langString Jesse II
rdf:langString Ulysses Jr.
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString y
xsd:date 1885-07-23
rdf:langString horizontal
rdf:langString vertical
rdf:langString United States Military Academy
<perCent> 100.0
rdf:langString Ulysses S. Grant honored on currency and postage
rdf:langString center
xsd:integer 50
rdf:langString Capture of Fort Donelson map.jpg
rdf:langString Battle of Fort Donelson.png
rdf:langString Battle of Shiloh battle map, 1865.jpg
rdf:langString Grant 1890 2-5c.jpg
rdf:langString Thure de Thulstrup - Battle of Shiloh.jpg
rdf:langString Ulysses S. Grant One Dollar Gold Piece, 1922 issue.JPG
rdf:langString no
rdf:langString
rdf:langString Sam
rdf:langString Unconditional Surrender
rdf:langString
rdf:langString politician
rdf:langString Military officer
rdf:langString President of the United States
rdf:langString Acting United States Secretary of War
xsd:integer 18
rdf:langString
rdf:langString Hannah Simpson Grant
rdf:langString Jesse Root Grant
rdf:langString Abraham Lincoln
rdf:langString Andrew Johnson
rdf:langString
rdf:langString Ulysses S. Grant
rdf:langString Confederate General John Brown Gordon declared to General Lee after the Wilderness that there was “no doubt that Grant is retreating.” Lee replied, “You are mistaken, quite mistaken. Grant is not retreating. He is not a retreating man."
rdf:langString Author:Ulysses S. Grant
rdf:langString center
rdf:langString no
xsd:date 1848-08-22
rdf:langString
rdf:langString Edwin Stanton
xsd:date 1868-01-14
xsd:date 1869-03-04
xsd:date 1877-03-04
xsd:date 1864-03-09
xsd:date 1867-08-12
xsd:date 1869-03-04
rdf:langString Offices and distinctions
rdf:langString Articles related to Ulysses S. Grant
rdf:langString no
xsd:integer 30 128 220 280 326
rdf:langString no
rdf:langString Ulysses S. Grant - nascut Hiram Ulysses Grant (27 d'abril de 1822 - 23 de juliol de 1885) va ser el 18è President dels Estats Units (1869-1877). Com a Comandant en Cap (1864-1869), Grant va treballar al costat del president Abraham Lincoln per liderar l'Exèrcit de la Unió cap a la victòria sobre la Confederació en la Guerra Civil dels Estats Units. Va implementar el que es coneix com la reconstrucció radical, sovint en desacord amb el successor de Lincoln, Andrew Johnson. Escollit president dues vegades, Grant va liderar el Partit Republicà promovent l'eliminació de qualsevol rastre d'esclavitud i de nacionalisme confederat, protegint la ciutadania Afroamericana i impulsant la prosperitat econòmica arreu del país. La seva presidència sovint s'ha criticat per protegir a col·legues corruptes i, en el seu segon mandat, per portar els Estats Units cap a una greu depressió econòmica.Grant es va graduar el 1843 de l'Acadèmia Militar dels Estats Units a West Point, va servir a la Guerra Mexicana-Americana i es va retirar inicialment el 1854. Durant la seva vida com a civil va passar dificultats econòmiques. Quan va començar la Guerra Civil el 1861, es va reincorporar a l'Exèrcit dels Estats Units. El 1862, Grant va prendre el control de Kentucky i d'una gran part de Tennessee, i va liderar les forces de la Unió en la victòria de la Batalla de Shiloh, la qual li va fer guanyar-se la reputació de comandant agressiu. Va incorporar esclaus afroamericans desplaçats al bàndol de la Unió. El juliol de 1863, després d'una sèrie de batalles coordinades, Grant va derrotar els exèrcits confederats i va prendre el control de Vicksburg, atorgant a la Unió el control del riu Mississipí i dividint la Confederació en dos. Després de les victòries en la campanya de Chattanooga, al març de 1864 Lincoln va promocionar-lo a tinent general i a Comandant en Cap dels Estats Units. Grant es va enfrontar a Robert E. Lee en una sèrie de batalles sagnants, atrapant l'exèrcit de Lee en la seva defensa de Richmond. Grant va coordinar una sèrie de campanyes devastadores en altres indrets. L'abril de 1865, Lee es va rendir a Grant a , posant punt final a la guerra. Els historiadors han aclamat el geni militar de Grant i les seves estratègies apareixen en llibres de text sobre història militar, tot i que una minoria sosté que va guanyar més per força bruta que no pas per una estratègia superior. Després de la Guerra Civil, Grant va supervisar la Reconstrucció dels antics estats confederats des del capdavant de l'exèrcit. Un cop elegit president el 1868 i reelegit el 1872, Grant va estabilitzar el país durant el turbulent període de la Reconstrucció, va perseguir el Ku Klux Klan, i fent servir l'exèrcit i el Departament de Justícia, va fer complir les lleis de drets civils i de sufragi. Va utilitzar l'exèrcit per construir el Partit Republicà al sud, basant el suport d'aquest partit en votants de raça negra, nouvinguts del nord (carpetbaggers) i seguidors blancs nadius del sud (scalawags). Després de permetre de nou el sufragi a alguns antics estats confederats, els republicans van obtenir majories electorals i això va permetre a ciutadans afroamericans ser escollits al Congrés, així com obtenir alts càrrecs d'estat. En el seu segon mandat, les coalicions republicanes del sud van escindir-se i van ser derrotades una per una pels conservadors blancs coneguts com a redemptors (redeemers), que van recuperar el control fent servir la coacció i la violència. La política de pau amb els nadius americans va reduir inicialment la violència a les fronteres, però la seva política amb els indis és més coneguda per la Gran Guerra Sioux de 1876, on George Custer i el seu regiment van morir a la Batalla de Little Bighorn. Al llarg de la seva presidència, Grant va haver d'afrontar càrrecs per corrupció en agències governamentals, inclosa una investigació del Congrés sobre dues secretaries del gabinet. En política exterior, Grant va pretendre incrementar la influència i el comerç dels Estats Units, mentre es mantenia en pau amb el món. La seva administració va resoldre amb èxit les reclamacions de l'Alabama (vaixell confederat fabricat a Anglaterra que va destruir 65 vaixells de la Unió) amb la Gran Bretanya, donant per acabades les tensions que hi va haver en temps de guerra. Grant va evitar la guerra amb Espanya amb l'incident del Virginius, però el Congrés va rebutjar el seu intent d'annexionar la República Dominicana als Estats Units. En matèria de comerç, l'administració Grant va establir el patró or amb la intenció de reforçar el dòlar. La seva resposta al Pànic de 1873 va donar un cert alleujament financer a les entitats bancàries de Nova York, però no va servir per aturar la depressió econòmica de 5 anys que produir un elevat atur, preus baixos, beneficis reduïts i fallides. Al deixar el càrrec el 1877 es va embarcar en una elogiosa gira mundial durant dos anys. El 1880, Grant no va poder obtenir la nominació republicana per a un tercer mandat. Afrontant importants revessos en diferents inversions econòmiques i mentre patia un càncer de gola que acabaria amb la seva vida, va completar les seves memòries, que van demostrar ser tot un èxit tant econòmic com de crítica. La seva mort el 1885 va comportar una efusió d'unitat nacional. Les avaluacions dels historiadors sobre la seva presidència eren negatives fins a principis dels anys 80 del segle xx, quan van millorar sensiblement. Els crítics de Grant tenen una opinió negativa d'ell per la seva mala gestió econòmica i pel seu fallit tractat per annexar-se la República Dominicana, mentre que els admiradors posen l'èmfasi en la seva preocupació pels nadius americans i per fer respectar els drets civils i de sufragi.
rdf:langString يوليسيس جرانت (بالإنجليزية: Ulysses S. Grant)‏ (اسم الولادة حيرام يوليسيس جرانت، 27 أبريل 1822 – 23 يوليو 1885) هو الرئيس الثامن عشر للولايات المتحدة (1869-1877). وكان القائد العام لجيش الولايات المتحدة (1864-1869)، وعمل مع الرئيس أبراهام لينكون لقيادة جيش الاتحاد للانتصار على الكونفدرالية في الحرب الأهلية الأمريكية. طبق جرانت سياسات الكونغرس لإعادة الإعمار، وكثيرا ما اختلف في هذا الموضوع مع الرئيس أندرو جونسون خليفة لينكون. انتخب جرانت مرتين لهذا المنصب، وقاد الجمهوريين في جهودهم الرامية إلى إزالة بقايا القومية الكونفدرالية والعبودية، وحماية المواطنين السود، وأطلق العنان للتوسع الصناعي في البلاد خلال العصر الذهبي. تخرج جرانت عام 1843 من الأكاديمية العسكرية الأمريكية في وست بوينت، وخدم في الحرب المكسيكية الأمريكية وتقاعد في البداية في عام 1854، وعانى من متاعب مالية في حياته المدنية. عاد للجيش عندما بدأت الحرب الأهلية في عام 1861. سيطر جرانت على كنتاكي ومعظم ولاية تينيسي في عام 1862، وقاد قوات الاتحاد إلى النصر في معركة شيلوه، واكتسب سمعة بكونه قائدا هجوميا. أدرج جرانت العبيد السود المشردين في جهود الاتحاد الحربية. في يوليو 1863، قاد جرانت سلسلة من المعارك المنسقة، وهزم الجيوش الكونفدرالية واستولى على مدينة فيكسبورج، ومنح الاتحاد السيطرة على نهر المسيسيبي وقسم الكونفدرالية إلى قسمين. وبعد انتصاراته في حملة تشاتانوغا، رقاه الرئيس لينكولن لرتبة فريق وقائد عام لجيش الولايات المتحدة في مارس 1864. وواجه نظيره روبرت إدوارد لي في سلسلة من المعارك الدموية، وحاصر جيش لي في دفاعهم عن ريتشموند. قاد جرانت سلسلة من الحملات المدمرة في أماكن أخرى. استسلم لي لجرانت في أبوماتوكس في أبريل 1865 ما أنهى الحرب. وقد أشاد المؤرخون بعبقرية جرانت العسكرية، وأدخلت استراتيجياته في كتب مدارس التاريخ العسكري، ولكن أقلية من المؤرخين تؤكد أنه انتصر بالقوة الغاشمة وليس بالتكتيكات والمناورات. بعد الحرب الأهلية، أشرف جرانت على عمليات الجيش لإعادة إعمار الولايات الكونفدرالية السابقة. انتخب رئيسا في عام 1868 وأعيد انتخابه في عام 1872، وعمل على استقرار الأمة خلال فترة إعادة الإعمار المضطربة وحاكم أعضاء جماعة كو كلوكس كلان، وفرض القوانين المدنية وحقوق التصويت باستخدام الجيش ووزارة العدل. استعان جرانت بالجيش لبناء الحزب الجمهوري في الجنوب معتمدا على الناخبين السود، والسكان الجدد من الشمال (وكانوا يدعون كاربت باغرز carpetbaggers)، وأنصاره من البيض الجنوبيين (وكانوا يدعون سكالاواغز scalawags). تم حرمان بعض زعماء الكونفدرالية السابقين، واكتسب الجمهوريون الأغلبية وانتخب السود إلى الكونغرس والمناصب رفيعة المستوى. ولكن في فترة ولايته الثانية، تشرذمت تحالفات الحزب الجمهوري في الجنوب وهزمت واحدة تلو الأخرى واستعاد البيض المحافظون السيطرة بالإكراه والعنف. قلصت سياسة السلام الهندية التي اتبعها أعمال العنف عبر الحدود، ولكن أبرز حدث فيها كانت حرب سيوكس العظمى العام 1876، حيث قتل جورج أرمسترونغ كاستر وفوجه في معركة لتل بيج هورن. رد جرانت على عدة اتهامات بالفساد في المناصب التنفيذية أكثر من أي رئيس آخر في القرن التاسع عشر. وفي السياسة الخارجية، سعى جرانت لزيادة التجارة والنفوذ الأميركيين، ويبقى في ذات الوقت في سلام مع العالم. ونجحت إدارته بحل مطالب ألاباما بموجب معاهدة واشنطن مع بريطانيا العظمى، وأنهت توترات الحرب. كما تجنب الحرب مع اسبانيا على مسألة فرجينيوس، ولكن الكونغرس رفض مسعاه لضم جمهورية الدومينيكان. في السياسة التجارية، طبقت إدارة جرانت معيار الذهب وسعى لتعزيز الدولار. تصاعدت الاتهامات بالفساد خلال فترة ولايته الثانية، وفي ذات الوقت لم تؤتي خططه أكلها لكبح أزمة ذعر العام 1873 على المستوى الوطني ووقف الكساد الصناعي الذي استمر لخمس سنوات ما رفع معدلات البطالة، وخفض الأسعار والأرباح وأدى إلى الإفلاس. غادر جرانت منصبه في 1877 وانطلق في جولة حول العالم لمدة عامين ما ساعد بشكل كبير في إثبات حضور الولايات المتحدة في الخارج وجذب اهتمام الأمم لها. لم ينجح جرانت في تأمين ترشيح الحزب الجمهوري لولاية ثالثة في انتخابات العام 1880. كما واجه أيضا انتكاسات مالية شديدة وكان يحتضر بسبب سرطان الحنجرة، فقام بإكمال مذكراته التي أصبحت عملا أدبيا كبيرا وحققت نجاحا ماليا. وأججت وفاته في عام 1885 المشاعر الفياضة اتجاه الوحدة الوطنية. وقد تنوعت آراء المؤرخين بحياة جرانت وإرثه بشكل كبير على مر السنين. وكانت آراء المؤرخين الأوائل سلبية عن رئاسة جرانت، وغالبا ما ركزوا على اتهامات الفساد ضد مساعديه. وبدأ هذا الاتجاه يتغير في أواخر القرن العشرين، ووضعوه في مرتبة أقل من المتوسط بين الرؤساء، ولكن البحوث الحديثة، والتي تركز على إطار الحقوق المدنية، قيمت إدارته بصورة أكثر إيجابية.
rdf:langString Ulysses S. Grant (rodným jménem Hiram Ulysses Grant; 27. dubna 1822 – 23. července 1885) byl generál Unie v americké občanské válce a v letech 1869 až 1877 v pořadí 18. prezident Spojených států amerických. Vojenským historikem J. F. C. Fullerem byl Grant označen za „největšího generála své doby a jednoho z největších stratégů všech dob“. Vyhrál mnoho důležitých bitev, stal se nakonec nejvyšším velícím generálem všech unijních armád a je mu připisována rozhodující úloha ve vítězství Unie v občanské válce. Navzdory kritickému pohledu mnoha historiků, kteří považují jeho volební období za jedno z nejslabších v amerických dějinách, jeho přítomnost v Bílém domě měla bezesporu stabilizující vliv v kritickém období tzv. . Na rozdíl od mnoha významných veřejně působících současníků byl uznáván jak v severních, tak v jižních státech a to v době, kdy necitlivost ze strany vlády a jakékoli vzbuzení pocitu, že se Sever mstí, by mohl vyvolat nové povstání. Navíc se tehdy celá federace vyrovnávala se zákazem otroctví, který nastolil nové problémy týkající se rovnoprávnosti ras, jež nakonec vyvrcholily v době hnutí za občanská práva v 60. letech 20. století. Přestože byla jeho administrativa zamořena korupcí a častými skandály, on sám byl zřejmě v tomto ohledu bezúhonný. Historiky je mu spíš vyčítáno, že se proti korupci razantněji nepostavil. Novější studie zdůrazňují to, čeho jeho administrativa v rámci dosáhla. Jeho podpora volebního práva černochů a jejich možnosti obsazovat veřejné pozice byly ve své době především na jihu velmi nepopulární, ale později mu získaly respekt.
rdf:langString Ο Οδυσσεύς Σ. Γκραντ (αγγλικά:Ulysses S. Grant, γενν. Χάιραμ Οδυσσεύς Γκραντ, 27 Απριλίου 1822 - 23 Ιουλίου 1885) ήταν Αμερικανός στρατιωτικός και πολιτικός που υπήρξε στρατηγός των Βορείων κατά τον Αμερικανικό Εμφύλιο Πόλεμο και 18ος πρόεδρος των Ηνωμένων Πολιτειών της Αμερικής.
rdf:langString Ulysses S. Grant (* 27. April 1822 in Point Pleasant, Ohio als Hiram Ulysses Grant; † 23. Juli 1885 in , New York) war ein US-amerikanischer General und Politiker. Er war Oberbefehlshaber des US-Heeres im Sezessionskrieg und von 1869 bis 1877 der 18. Präsident der Vereinigten Staaten von Amerika.
rdf:langString Ulysses Simpson GRANT [julisiz simpsn grant], la dek-oka prezidento de Usono, naskiĝis la 27-an de aprilo 1822 en Point Pleasant, Ohio. Li mortis 63-jaraĝa, la 23-an de julio 1885, en Mount McGregor, Nov-Jorkio, pro kancero en la gorĝo. Lia tombo estas en Novjorko. Grant estis la generalo por la Nordo en la Usona Enlanda Milito, kiu fine povis venki la ribelintan Sudon en 1865. Sed bona generalo ne ĉiam estas bona prezidento. Dum lia prezidentado (1869–1877) estis multaj skandaloj en sia administrado. el Pensilvanio estis lia edzino, kaj la paro havis kvar gefilojn. Li estis metodisto. Dum lia administrado (1869–1877) okazis; * 1871 La traktato de Vaŝingtono * 1873 La Paniko de 1873 – ekonomika depresio inter 1873 kaj 1878 * 1875 La Akto de Civilaj Rajtoj * 1875 La Rekomenco de la Akto de Metalmono
rdf:langString Hiram Ulysses Grant, ezagunagoa da Ulysses Simpson Grant izenaz (Point Pleasant, Ohio, AEB, 1822ko apirilaren 27an jaioa – Mount McGregor, New York, AEB, 1885eko uztailaren 23a), Ameriketako Estatu Batuetako 18. presidentea izan zen.
rdf:langString Ulysses S. Grant, nacido Hiram Ulysses Grant (Point Pleasant, Ohio, 27 de abril de 1822-Wilton, Nueva York, 23 de julio de 1885), fue un militar y político estadounidense que se desempeñó como el 18.º presidente de los Estados Unidos (1869-1877). Antes de su presidencia, entre 1864 y 1865, lideró el Ejército de la Unión como comandante general del Ejército de los Estados Unidos al final de la guerra de Secesión. Al asumir la presidencia, trabajó con los republicanos radicales durante la Reconstrucción de la Unión mientras lidiaba con la corrupción en su administración. Nacido en Ohio, ya de joven poseía una habilidad excepcional con los caballos, lo que le sirvió durante su carrera militar. Fue admitido en West Point y se graduó en 1843. Sirvió con distinción en la guerra entre Estados Unidos y México. En 1848, se casó con Julia Dent y tuvo cuatro hijos. Renunció abruptamente a su comisión del ejército en 1854 y regresó con su familia, aunque vivió en la pobreza durante siete años. Durante la guerra civil, se unió al Ejército de la Unión en 1861 y dirigió la campaña de Vicksburg, que obtuvo el control del Misisipi en 1863. Luego de su victoria en Chattanooga, el presidente Abraham Lincoln lo promovió a teniente general. Durante trece meses, luchó contra Robert E. Lee durante la sangrienta campaña de Overland y en el asedio de Petersburg. El 9 de abril de 1865, Lee se entregó a Grant en Appomattox. Una semana después, Lincoln fue asesinado y sucedido por Andrew Johnson, quien promovió a Grant al rango de general del Ejército en 1866. Más tarde, se desligó públicamente de Johnson por sus políticas sobre la Reconstrucción; utilizó las leyes de Reconstrucción, que se habían pasado por alto al veto de Johnson, para hacer cumplir los derechos civiles de los libertos africanos. Héroe de guerra pero político renuente, fue nominado por unanimidad por el Partido Republicano y elegido presidente en 1868. Ya en la presidencia, estabilizó la economía nacional de posguerra, creó el Departamento de Justicia y procesó al Ku Klux Klan. Nombró a afrodescendientes y judíos estadounidenses para importantes puestos federales. En 1871, creó la primera Comisión de Servicio Civil. Los republicanos liberales y demócratas se unieron a su oponente en las elecciones presidenciales de 1872, pero fue reelegido fácilmente. Su política hacia los nativos americanos tuvo éxitos y fracasos. En asuntos exteriores, su Administración resolvió pacíficamente las reclamaciones de Alabama contra el Reino Unido, aunque el Senado rechazó la preciada anexión caribeña de la República Dominicana. La corrupción en el poder ejecutivo se hizo notoria: varios miembros del Gabinete y otros funcionarios fueron removidos o tuvieron que renunciar. El Pánico de 1873 sumió a la nación en una grave depresión económica, lo que facilitó a los demócratas ganar la mayoría de la Cámara de Representantes. Durante la muy disputada elección presidencial de 1876, Grant facilitó la aprobación por parte del Congreso de un compromiso pacífico. En su retiro, fue el primer presidente en circunnavegar el mundo en su gira internacional con muchos líderes extranjeros. En 1880, no logró obtener la nominación presidencial republicana para un tercer mandato. En el último año de su vida, mientras se enfrentaba con severas reversiones financieras y sufriendo de cáncer de garganta, escribió sus memorias, que demostraron ser un gran éxito de crítica y comercial. Al momento de su muerte, fue conmemorado como un símbolo de la unidad nacional. Los historiadores han reconocido su genio militar y sus estrategias modernas de guerra se detallan en los libros de texto de . Las evaluaciones históricas de su presidencia han mejorado con el tiempo; en los índices de popularidad, Grant ocupó el puesto 38 en 1994 y 1996, y llegó al 21 en 2018. Los historiadores han enfatizado sus logros presidenciales, como el acuerdo de las reclamaciones de Alabama, la protección de afrodescendientes e indígenas y la primera Comisión de Servicio Civil.
rdf:langString Ulysses S. Grant, né Hiram Ulysses Grant le 27 avril 1822 à Point Pleasant et mort le 23 juillet 1885 à Wilton, est un homme d'État américain, 18e président des États-Unis mais il est également largement connu pour avoir commandé les armées unionistes durant la guerre de sécession. Après une brillante carrière militaire, il fut élu président en 1868. Sa présidence fut marquée par ses tentatives visant à intégrer davantage les anciens États confédérés dans l'Union, à éliminer les vestiges du nationalisme sudiste et à protéger les droits des Afro-Américains. La fin de son mandat fut néanmoins ternie par les dissensions du Parti républicain, la panique bancaire de 1873 et la corruption de son administration. Né dans l'Ohio, Grant s'orienta rapidement vers une carrière militaire et il fut diplômé de l'académie militaire de West Point en 1843. Il participa à la guerre américano-mexicaine de 1846-1848 et au début de la guerre de Sécession en 1861, il rejoignit l'armée de l'Union. L'année suivante, il fut promu major-général et son commandement victorieux à la bataille de Shiloh lui valut une réputation de commandant agressif. En juillet 1863, il s'empara de Vicksburg et le contrôle unioniste du Mississippi coupa la Confédération en deux. Après la bataille de Chattanooga en novembre 1863, le président Abraham Lincoln le promut lieutenant-général avec autorité sur toutes les armées de l'Union. En 1864, il coordonna une série de sanglantes batailles (Overland Campaign) qui permirent d'isoler le général sudiste Robert E. Lee à Petersburg. Après la prise de la capitale confédérée de Richmond, la Confédération s'effondra et Lee se rendit à Appomattox en avril 1865 pour signer la fameuse reddition d'Appomattox (ou reddition de Lee) qui marqua la capitulation de l'Armée de Virginie du Nord, principale armée confédérée. Considéré comme le sauveur de l'Union et comme un véritable héros de guerre, Grant fut facilement choisi par la convention républicaine pour briguer la présidence et il remporta aisément l'élection. Durant cette période appelée la « Reconstruction », il s'efforça d'apaiser les tensions provoquées par la guerre de Sécession. Il encouragea l'adoption du 15e amendement de la Constitution garantissant les droits civiques des Afro-Américains et fit appliquer fermement ses dispositions dans le Sud, notamment en faisant appel à l'armée. Les démocrates reprirent néanmoins le contrôle des législatures sudistes dans les années 1870 et les Afro-Américains furent écartés du jeu politique pendant près d'un siècle. En politique étrangère, le secrétaire d'État Hamilton Fish régla la question des réclamations de l'Alabama avec le Royaume-Uni et évita que l'affaire Virginius ne dégénère avec l'Espagne. En 1873, la popularité de Grant s'effondra en même temps que l'économie américaine qui était frappée par la première crise industrielle de son histoire. Ses mesures furent globalement inefficaces et la dépression dura jusqu'au début des années 1880. En plus des difficultés économiques, son second mandat fut marqué par les scandales au sein de son gouvernement et deux membres de son cabinet furent accusés de corruption. Après avoir quitté ses fonctions, Grant se lança dans un tour du monde de deux ans et tenta sans succès d'obtenir la nomination républicaine pour l'élection présidentielle de 1880. Ses mémoires, rédigées alors qu'il souffrait d'un cancer de la gorge, connurent un large succès critique et populaire et plus d'1,5 million de personnes assistèrent à ses funérailles. Admiré après sa mort, les évaluations historiques de sa présidence sont néanmoins devenues très défavorables en raison de la corruption de son administration ; son engagement en faveur des droits civiques et son courage dans la lutte contre le Ku Klux Klan sont cependant reconnus.
rdf:langString Ba é Ulysses S. Grant (27 Aibreán, 1822 – 23 Iúil, 1885) ceannaire fhórsaí an Aontais i gCogadh Cathartha Mheiriceá, an 18ú uachtarán ar Stáit Aontaithe Mheiriceá agus laoch cogaidh. Bhí sé i bhfeidhmeannas ón 4 Márta, 1869 go dtí an 3 Márta, 1877.
rdf:langString Ulysses S. Grant (nama lahir: Hiram Ulysses Grant; 27 April 1822 – 23 Juli 1885) adalah seorang Jenderal dan Presiden Amerika Serikat yang ke-18. Ia menjabat presiden selama dua masa jabatan berturut-turut antara tahun 1869 hingga tahun 1877. Ulysess Grant adalah pahlawan militer ketika ia terpilih menjadi presiden. Pada 1864, ia diangkat menjadi Jenderal tertinggi oleh Presiden Abraham Lincoln dalam Perang Saudara Amerika. Pada 1865 ia menerima penyerahan Jenderal Robert Lee, panglima negara-negara bagian selatan Amerika yang memberontak, yang menandakan berakhirnya Perang Saudara. Ia dianggap yang bisa memenangkan perang ini, sebagai panglima pasukan Federal yang mengalahkan pasukan Konfederasi.
rdf:langString Ulysses Simpson Grant, nato Hiram Ulysses Grant, (Point Pleasant, 27 aprile 1822 – Wilton, 23 luglio 1885), è stato un generale e politico statunitense. Fu generale dell'Unione nel corso della guerra di secessione americana, comandante generale dell'esercito statunitense alla sua conclusione; lavorò a stretto contatto con la presidenza di Abraham Lincoln. Dopo l'assassinio di Lincoln, avvenuto il 14-15 aprile del 1865, l'incarico di realizzare l'era della ricostruzione lo mise spesso in contrasto con la presidenza di Andrew Johnson, che era succeduto a Lincoln. Fu scelto dal Partito Repubblicano come candidato alle elezioni presidenziali del 1868, le vinse e divenne il 18º Presidente degli Stati Uniti d'America restando in carica dal 1869 al 1877, essendo stato rieletto nel 1872. Guidò il Partito Repubblicano nel tentativo di eliminare i residui di nazionalismo e di schiavismo negli ex Stati Confederati d'America, di proteggere il diritto alla cittadinanza degli afroamericani e i loro diritti civili, di attuare la ricostruzione del Sud e sostenere la prosperità economica. Militare di carriera, diplomatosi a 21 anni nella celebre United States Military Academy di West Point, si distinse nella guerra messico-statunitense. Al termine del conflitto sposò Julia Dent e insieme ebbero quattro figli. Ritiratosi in un primo momento dallo United States Army nel 1854, s'impegnò in alterne operazioni commerciali che però non gli consentirono mai di fare fortuna. Allo scoppio della guerra di secessione nel 1861 rientrò in campo e rapidamente salì tutti i gradi dell'esercito; l'anno seguente prese il controllo del Kentucky e della maggior parte del Tennessee e portò le forze unioniste alla vittoria nella battaglia di Shiloh, guadagnandosi la reputazione di comandante intraprendente. Nel luglio del 1863, dopo una serie coordinata di scontri, guidò le truppe federali in una fondamentale serie di successi nel Teatro Occidentale, culminati con l'assedio di Vicksburg, che concludeva vittoriosamente l'omonima campagna. Assicurato all'Unione il pieno controllo del fiume Mississippi e tagliata in due la Confederazione, Grant si spostò sul Teatro Orientale e dopo le vittorie ottenute nella campagna di Chattanooga alla fine di quello stesso anno il presidente Abraham Lincoln lo nominò luogotenente generale e comandante di tutti gli eserciti dell'Unione nel marzo seguente. Fronteggiò e sconfisse il temuto generale Lee dopo una serie di sanguinose battaglie terminate con l'assedio di Petersburg, intrappolando l'Armata di Lee e costringendola ad arroccarsi alla difesa di Richmond. Nell'aprile del 1865, in seguito alla battaglia di Appomattox, Lee si arrese, ponendo così fine alla guerra fratricida durata quattro anni. La maggior parte degli storici è concorde nel riconoscere la grandezza del genio militare di Grant, sebbene una minoranza affermi che ottenne vittorie con la forza bruta piuttosto che attraverso una strategia superiore. Guidò quindi la supervisione militare per la ricostruzione del Sud. Come presidente fece imporre il rispetto della legge sui diritti civili del 1866 e successivamente, dopo le ripetute aggressioni ad afroamericani da parte di bianchi, della legge sui diritti civili del 1871 e quella del 1875; lottò contro la violenza del Ku Klux Klan, da lui fatto sciogliere con la forza nel 1871. Nel 1870 fece ratificare il XV emendamento della Costituzione, dando l'appoggio costituzionale necessario per mettere in pratica il diritto di voto degli afroamericani. Utilizzò per un breve periodo di tempo anche la forza militare per far rispettare le leggi sul suffragio universale maschile nel Sud e creò il Dipartimento di Giustizia. Sostenne i governi Repubblicani radicali degli Stati del Sud, appoggiati da una base elettorale di neri, di immigrati discesi dal Nord (i carpetbagger) e simpatizzanti bianchi del Sud (scalawag). Nell'arco di otto anni quattordici deputati e due senatori neri furono eletti al Congresso. Al termine della presidenza i conservatori sudisti ripresero però il controllo di tutti gli Stati Uniti meridionali e ciò causò il totale fallimento delle politiche per i diritti civili degli afroamericani. In politica estera Grant cercò di aumentare il peso commerciale e l'influenza della nazione rimanendo in pace con il resto del mondo; grazie all'aiuto determinante offertogli dal Segretario di Stato Hamilton Fish si distinse per la soluzione, con piena soddisfazione di entrambe le parti, dell'arbitrato internazionale relativo alle rivendicazioni dell'Alabama, con cui gli Stati Uniti riuscirono a ottenere dall'Impero britannico un risarcimento per gli aiuti forniti alla Confederazione durante la guerra civile. Negoziò inoltre una soluzione pacifica, evitando lo scontro aperto, con l'Impero spagnolo dopo l'Affare Virginius, un contenzioso internazionale in cui gli Stati Uniti vennero accusati di favorire il tentativo indipendentista cubano durante la guerra dei dieci anni. Fallì invece il tentativo di Grant di annettere la Repubblica Dominicana, cosa che provocò una profonda frattura tra i Repubblicani. Sul piano economico Grant implementò un rigoroso sistema aureo e cercò di rafforzare il dollaro. La risposta immediata all'esplosione del "panico del 1873" non riuscì a fermare una grande depressione economico-industriale, che produsse alti tassi di disoccupazione, deflazione e bancarotte; la conseguenza fu il dilagare della corruzione su larga scala nel settore pubblico. Nel 1875 scoppiò lo scandalo del Whiskey Ring, nel quale oltre tre milioni di dollari di tasse furono sottratti al governo federale, il che danneggiò ulteriormente la sua reputazione. Quando lasciò l'incarico nel 1877, s'imbarcò per un viaggio intorno al mondo di due anni e mezzo che catturò l'attenzione mondiale e suscitò simpatia sia verso di lui sia verso gli Stati Uniti. Nelle elezioni presidenziali del 1880 tentò, senza successo, la corsa per un terzo mandato presidenziale. Subì in seguito cospicue perdite sui suoi investimenti e scrisse le sue memorie, che si rivelarono un importante successo critico e finanziario. Morì di cancro alla gola per la sua abitudine inveterata al sigaro.
rdf:langString ユリシーズ・S・グラント(英: Ulysses S. Grant、1822年4月27日 - 1885年7月23日)は、アメリカ合衆国の軍人、政治家。南北戦争時の北軍の将軍および第18代アメリカ合衆国大統領。アメリカ史上初の陸軍士官出身の大統領。南北戦争で戦った将軍の中では南軍のロバート・E・リー将軍と並んで(またそのリー将軍を最終的に破ったことで)最も有名な将軍の1人である。 軍人としては成功したが、大統領在任中の「」を始めとする多くのスキャンダルおよび汚職により、歴史家からアメリカ最悪の大統領のうちの一人と考えられている。 「ジェイ・グールド#暗黒の金曜日」も参照
rdf:langString Ulysses S. Grant (born Hiram Ulysses Grant /ˈhaɪrəm juːˈlɪsiːz/ HY-rəm yoo-LISS-eez; April 27, 1822 – July 23, 1885) was an American military officer and politician who served as the 18th president of the United States from 1869 to 1877. As Commanding General, he led the Union Army to victory in the American Civil War in 1865 and thereafter briefly served as Secretary of War. Later, as president, Grant was an effective civil rights executive who signed the bill that created the Justice Department and worked with Radical Republicans to protect African Americans during Reconstruction. Raised in Ohio, Grant possessed an exceptional ability with horses. Admitted to West Point, Grant graduated 21st in the class of 1843 and served with distinction in the Mexican–American War. In 1848, he married Julia Dent, and together they had four children. Grant resigned from the army in 1854 and returned to his family but lived in poverty. He joined the Union Army after the American Civil War broke out in 1861 and rose to prominence after winning several early Union victories on the Western Theater. In 1863 he led the Vicksburg campaign, which gained control of the Mississippi River, dealing a serious strategic blow to the Confederacy, splitting it in two. President Abraham Lincoln promoted him to lieutenant general after his victory at Chattanooga. For thirteen months, Grant fought Robert E. Lee during the high-casualty Overland Campaign and at Petersburg. After Lee fled Petersburg, Grant defeated him at Appomattox. On April 9, 1865, Lee formally surrendered to Grant. A week later, Lincoln was assassinated and was succeeded by President Andrew Johnson, who promoted Grant to General of the Army in 1866. Later, Grant openly broke with Johnson over Reconstruction policies; Grant used the Reconstruction Acts, which had been passed over Johnson's veto, to enforce civil rights for recently freed African Americans. A war hero, drawn in by his sense of duty, Grant was unanimously nominated by the Republican Party and was elected president in 1868. As president, Grant stabilized the post-war national economy, supported Congressional Reconstruction, ratification of the 15th Amendment, and crushed the Ku Klux Klan. Under Grant, the Union was completely restored. He appointed African Americans and Jewish Americans to prominent federal offices. In 1871, Grant created the first Civil Service Commission, advancing the civil service more than any prior president. The Liberal Republicans and Democrats united behind Grant's opponent in the presidential election of 1872, but Grant was handily reelected. Grant's Native American policy was to assimilate Indians into White culture; the Great Sioux War was fought during his term. Grant's foreign policy was mostly peaceful, without war, the Alabama Claims against Great Britain skillfully resolved. However, his prized Caribbean Dominican Republic annexation was rejected by the Senate. The Grant administration was often remembered primarily for a number of scandals, including the Gold Ring and the Whiskey Ring, but modern scholarship has better appreciated Grant's appointed reformers and prosecutions. Grant appointed John Brooks Henderson and David Dyer, who prosecuted the Whiskey Ring; Benjamin Bristow and Edwards Pierrepont, who served as Grant's anti-corruption team; and Zachariah Chandler, who cleaned up corruption in the Interior. Grant's administration prosecuted Mormon polygamists (1871), vice crimes such as pornography, and abortion (1873–1877). The Panic of 1873 plunged the nation into a severe economic depression that allowed the Democrats to win the House majority. In the intensely disputed presidential election of 1876, Grant facilitated the approval by Congress of a peaceful compromise. With the tour he took in his retirement, Grant became the first president to circumnavigate the world, dining with Queen Victoria and meeting many other prominent foreign leaders. In 1880, Grant was unsuccessful in obtaining the Republican presidential nomination for a third term. In the final year of his life, facing severe financial reversals and dying of throat cancer, he wrote his memoirs, which proved to be a major critical and financial success. They were published in two volumes in 1885 and 1886 by Mark Twain, shortly after Grant's death. Grant biographer Ronald C. White Jr. called the book "one of the finest memoirs in American letters". At the time of his death, he was memorialized as a symbol of national unity. Grant was a modern general and "a skillful leader who had a natural grasp of tactics and strategy". Historical assessments once ranked Grant as one of the worst presidents in American history. However, revisionist challenges to this narrative have received significant support in recent times. Although critical of the scandals, modern historians have emphasized his presidential administration's accomplishments, including the prosecution of the Klan, support for African American civil rights, an innovative Native American policy, the appointment of Hamilton Fish as Secretary of State, and the peaceful settlements of the Alabama Claims and the controversial 1876 presidential election.
rdf:langString Ulysses S. Grant (Point Pleasant (Ohio), 27 april 1822 – , 23 juli 1885) was een Amerikaans generaal en opperbevelhebber van de Noordelijke strijdkrachten tijdens de Amerikaanse Burgeroorlog. Hij was de 18e president van de Verenigde Staten van 1869 tot 1877.
rdf:langString 율리시스 심슨 그랜트(Ulysses Simpson Grant, 1822년 4월 27일 ~ 1885년 7월 23일)는 미국 남북 전쟁이 일어난 동안 북군의 사령관 장군이자 미국의 18대 대통령 (1869년 ~ 1877년)이었다. 그랜트는 군사 역사가 J. F. C. 풀러에 의하여 "그의 나이의 거대한 장군이자 아무 나이에 거대한 전략가들 중의 하나"로 묘사되어 왔다. 그는 빅스버그와 실로를 포함한 서부 전선에서 많은 전투들을 이겼고, 감소 운동을 통하여 맹방을 꺾으면서 명예를 얻었다. 적과 함께 그의 무자비한 교전의 전략은 북부의 뛰어난 전쟁 능력에게 장점을 준 엄청난 손실들로 이끌었으며 아직 그랜트는 전쟁의 인적 비용으로 엄하게 비판을 받았다. 전쟁에서 그랜트의 인성은 승리에서 그의 신중과 아량에 의하여 배합되었다. 1863년 빅스버그에서 자신의 화려한 캠페인 후에 북군들의 명령을 가정하는 데 워싱턴 D. C.를 부른 그랜트는 영웅으로서 환영을 받고, 1864년 선거에서 대통령직을 위하여 나가는 데 몰아졌다. 그러나 그랜트는 이 항소들을 기각하였고, 에이브러햄 링컨 대통령의 리더십과 군사 목표들로 자시의 약속을 확인하였다. 부적절한 일련과 하급 장군들을 통하여 고통을 겪은 링컨에 의하여 신임된 그랜트는 대통령의 노예제에 관한 증오, 합중국을 보존하는 자신의 결심과 중요하게 동족 살해의 전쟁 이후에 징계 조치 없이 북부와 남부를 화해시키는 위임을 나누었다. 영원히 귀족주의의 남군의 장군 로버트 E. 리와 영원히 대조되고, 슬로베니아 옷을 입고 엽궐련을 씹는 그랜트는 1865년 4월 버지니아주 애포매톡스 코트 하우스에서 리 장군의 항복에서 자신의 강한 상대에게 관대한 용어를 마련하였다. 대통령으로서 많은 역사가들은 그를 적게 성공적으로 숙고하는 데 그랜트가 개인적으로 부패 혐의에 더럽혀지지 않았어도 그는 스캔들에 의하여 괴롭혀진 행정부를 지도하였다. 그랜트가 아직 논쟁적인 남부의 재건의 기간을 다르리면서 재건을 보존하는 데 애를 쓰고, 법적과 전 노예들의 투표권의 인기없는 입장을 택하였다. 그랜트는 북부와 남부 양쪽에서 자신의 일생 동안 존경을 받았고, 그는 세계적으로 넓은 명성을 얻었다. 역사가들은 대통령으로서 그랜트의 리더십이 무효화되었어도 그렇지 않으면 도발과 반란의 경로했을 것 같은 행로에 연방 정부를 이끌었다고 동의한다. 말기 질환이 있는 동안과 재정적 필요성 아래에 작문된 그랜트의 회고록들은 군사 지도자의 가장 감명적이고 조명 글 중으로 여겨졌다. 그는 미국의 역대 대통령들 중에 4번째로 가장 뚱뚱한 편으로 알려졌다.
rdf:langString Ulysses Simpson Grant (ur. 27 kwietnia 1822 w (hrabstwo Clermont), zm. 23 lipca 1885 w (hrabstwo Saratoga)) – amerykański generał, osiemnasty prezydent USA (1869–1877).
rdf:langString Ulysses Simpson Grant (Point Pleasant, 27 de abril de 1822 – Wilton, 23 de julho de 1885), nascido Hiram Ulysses Grant, foi um militar e político norte-americano que serviu como o 18º Presidente dos Estados Unidos de 1869 até 1877, anteriormente trabalhando junto com o presidente Abraham Lincoln para liderar o Exército da União até a vitória sobre os Estados Confederados da América na Guerra de Secessão. Grant formou-se em 1843 na Academia Militar dos Estados Unidos, servindo na Guerra Mexicano-Americana até inicialmente aposentar-se em 1854. Ele voltou para o exército em 1861 com o começo da Guerra de Secessão, tomando no ano seguinte o controle de Kentucky e a maior parte do Tennessee, liderando as forças da União na vitoriosa Batalha de Shiloh. Grant derrotou os exércitos Confederados após uma série de batalhas coordenadas e conquistou Vicksburg, dando à União controle do rio Mississippi e dividindo a Confederação em duas. Lincoln o promoveu em março de 1864 a tenente-general e General Comandante após suas vitórias na Campanha de Chattanooga. Grant enfrentou o general Robert E. Lee em uma série de confrontos sangrentos, prendendo o inimigo em sua defesa de Richmond. Lee se rendeu para Grant em Appomattox em abril de 1865, efetivamente encerrando a guerra. Historiadores elogiaram o gênio militar de Grant e suas estratégias aparecem em livros militares, porém uma minoria afirma que ele venceu mais por força bruta do que por estratégias superiores. Grant liderou a supervisão do exército na Reconstrução do ex-estados Confederados após a guerra. Ele foi eleito presidente em 1868 e reeleito 1872, estabilizando a nação durante o período, perseguindo a Ku Klux Klan e reforçando leis de direitos civis e de voto através do exército e do Departamento de Justiça. Grant empregou o exército para construir o Partido Republicano no sul com eleitores negros, novatos nortenhos e brancos sulistas. Os Republicanos conseguiram maiorias no Congresso e a eleição de negros após a privação de direitos em alguns ex-estados Confederados. As coligações do partido estilhaçaram-se durante seu segundo mandato e foram derrotadas por brancos conservadores, que reconquistaram o controle por meio de coerção e violência. A política de Grant com nativos americanos inicialmente reduziu a violência na fronteira, porém é mais conhecida pela derrota e morte de George Armstrong Custer e seus regimentos na Batalha de Little Bighorn. Ele foi o presidente norte-americano do século XIX que mais enfrentou acusações de corrupção em cargos executivos. Grant procurou aumentar a influência e o comércio dos Estados Unidos em sua política internacional, ao mesmo mantendo paz com o resto do mundo. Sua administração resolveu tensões com o Reino Unido por meio da assinatura do Tratado de Washington de 1871. Ele conseguiu evitar uma guerra contra a Espanha, porém o Congresso rejeitou sua tentativa de anexação da República Dominicana. O governo de Grant implementou o padrão-ouro e tentou fortalecer o dólar. As acusações de corrupção aumentaram em seu segundo mandato, enquanto sua resposta para o Pânico de 1873 mostrou-se ineficiente para impedir uma depressão industrial de cinco anos que criou grandes números de desempregados, preços baixos, lucros baixos e falências. Grant deixou a presidência em 1877 e partiu em uma viagem ao redor do mundo por dois anos. Ele fracassou em conseguir a indicação Republicana para presidente em 1880 para seu terceiro mandato. Grant estava sofrendo de vários reveses financeiros e câncer de garganta, completando suas memórias que tornaram-se um enorme sucesso comercial e de crítica. Sua morte aos 63 anos em 1885 provocou uma efusão de união nacional. Historiadores do século XX foram negativos sobre sua presidência até melhorarem um pouco suas visões na década de 1980. Acadêmicos avaliam Grant abaixo da média de outros presidentes, com sua gestão da Reconstrução sendo controversa até os dias de hoje. Seus críticos tem opiniões negativas sobre sua defesa de associados corruptos, políticas financeiras deflacionárias e o fracasso da anexação da República Dominicana, enquanto admiradores enfatizam suas preocupações sobre nativos americanos, sua aplicação dos direitos civis e de voto dos negros e a assinatura do Tratado de Washington.
rdf:langString Ули́сс С. Грант (англ. Ulysses S. Grant, при рождении Хайрам Улисс Грант, англ. Hiram Ulysses Grant; 27 апреля 1822, Пойнт-Плезант, Огайо — 23 июля 1885, Уилтон, Нью-Йорк) — американский политический и военный деятель, возглавлял Армию Союза в годы Гражданской войны в США, генерал армии (25 июля 1866 — 4 марта 1869). C 4 марта 1869 по 4 марта 1877 — 18-й президент США. Член Американского философского общества (1868), удостоен Золотой медали Конгресса (1863). Создал Департамент юстиции США, преследовал Ку-клукс-клан. Герой войны.
rdf:langString Ulysses S. Grant, ursprungligen Hiram Ulysses Grant, född 27 april 1822 i i Ohio, död 23 juli 1885 nära i Saratoga County i New York, var en amerikansk militär och politiker. Han verkade som general under amerikanska inbördeskriget och tjänstgjorde 1869–1877 som landets 18:e president.
rdf:langString У́лісс Сі́мпсон Гра́нт, або Юлисис Симпсон Ґрант (англ. Ulysses Simpson Grant, ім'я при народженні англ. Hiram Ulysses Grant, тобто Гайрем Улісс Грант; 27 квітня 1822, Пойнт-Плезант, Огайо, США — 23 липня 1885, Маунт-Макгрегор, штат Нью-Йорк, США) — американський політик та військовик, полководець військ півночі в роки Громадянської війни в США, генерал армії (1866–1868). У 1869–1877 — 18-й президент США. Не зважаючи на його нескороминущу славу як полководця, історики розцінюють його президентство досить стримано. Портрет Гранта зображений на банкноті номіналом 50 доларів.
rdf:langString 尤利西斯·S·格兰特(英語:Ulysses S. Grant,1822年4月27日-1885年7月23日)原名海勒姆·尤利西斯·格兰特(Hiram Ulysses Grant),是1869至1877年当上第18任美国总统的军官兼政治家。他执掌白宫后建立司法部,行之有效地推动民权,重建时期与合作保护非裔美国人权利。他还是美国陆军总司令,1865年率联邦军赢得南北战争,后短暂担任战争部长。 格兰特在俄亥俄州长大,对马。他获西点军校录取,1843年以全班第21名毕业,在美墨戰爭表现卓越。1848年他与朱莉娅·登特成婚,两人育有四个孩子。1854年格兰特退伍,家庭生活贫苦。1861年南北战争爆发后他加入联邦军,在西部战场参与多次胜利战事后打响名气。1863年他带兵赢得維克斯堡戰役控制密西西比河,在获胜后由亚伯拉罕·林肯晋升为中将。格兰特与羅伯特·E·李在伤亡惨重的和持续交手达13个月,李逃往彼得斯堡后又在败给格兰特,走投无路下于1865年4月9日正式投降。一周后林肯遇刺,副总统安德鲁·约翰逊继任后于1866年晋升格兰特至陆军上将。格兰特后因重建政策分歧与约翰逊公开决裂,国会推翻总统否决通过,格兰特执法保障刚获自由的黑人民权。 格兰特出于责任感入伍,是南北战争最耀眼的英雄,在共和党一致推举下。他在白宫稳定战后国民经济,支持国会重建,推动批准第十五条宪法修正案,严厉打击三K党。联邦在他任内全面恢复。他提名非裔和犹太裔出任联邦要职,1871年设立第一个美国公务员委员会,对公务员制度的推动超越过去任何总统。和民主党在与总统政敌联手,但格兰特轻松连任。格兰特主张推动印第安人朝白人文化同化,任内爆发。美国在格兰特执掌白宫期间没有对外战争,针对英国的巧妙解决,但的条约遭参议院否决。 格兰特政府长期因黄金帮、等丑闻名声不佳,近年来学者更加认可他任命改革派官员并打击犯罪。格兰特任命与起诉威士忌酒帮,任命本杰明·布里斯托和着力反腐,清理内政腐败。格兰特政府起诉摩门教一夫多妻分子、色情制品商,1873至1877年还打击堕胎。1873年恐慌令国家经济萧条严重,民主党拿下众议院多数席位。1876年美國總統選舉发生重大争议,格兰特促使国会达成妥协,和平解决问题。 格兰特卸任后,与维多利亚女王共进晚餐并会见多国政要,是首位环游世界的美国总统。1880年他争取共和党提名第三个总统任期未果。面对严重经济困境和喉癌折磨,格兰特在生命最后一年写完,出版后广受好评而且非常热销。去世之际,他已是民族团结象征。格兰特是“天生熟练掌握战术和战略”的现代将领和领导人,在历任总统一度排名靠后,1994和1996年都只排到第38;但进入21世纪后提升显著,2018年升至第21位,2021年第20位。现代史学家批评他任内丑闻频发,但更重视他执政八年的成果,如起诉三K党、保障非裔人权和公民权、原住民政策创新、和平解决“亚拉巴马号”索赔案和1876年大选之争。
xsd:integer 21
rdf:langString United States Army
rdf:langString
rdf:langString Army of the Tennessee
rdf:langString District of Cairo
rdf:langString Company F, 4th Infantry
rdf:langString District of Southeast Missouri
rdf:langString Division of the Mississippi
xsd:nonNegativeInteger 242328
rdf:langString Hiram Ulysses Grant
xsd:string UlyssesSGrantSignature.svg

data from the linked data cloud