Tuscan order

http://dbpedia.org/resource/Tuscan_order an entity of type: Thing

Die toskanische Ordnung (auch als Rustika, tuskische oder etruskische Ordnung bekannt) ist eine der fünf klassischen Säulenordnungen. In der Hierarchie der Säulenordnungen nimmt sie den untersten Platz ein. Somit wird sie auch in der mehrstöckigen Fassadengestaltung für das unterste Stockwerk (Superposition) verwendet. rdf:langString
La toskana ordo (ankaŭ nomata etruska ordo) estas unu el la kvin klasikaj kolonaj ordoj. En la hierarkio de la kolonaj ordoj, unuafoje sisteme priskribita en la verkoj de Marcus Vitruvius Pollio (Vitruvio), sed en arktiektura praktiko aplikata longe antaŭe, ĝi havis la plej suban rangon. Laŭ Francisko Azorín Toskano estas Varianto de la dorika ordo, elpensita de la romanoj. Li indikas etimologion el Toscana, propra nomo de itala regiono, kaj de tie la latina tuscanus. rdf:langString
An ceann is simplí den 5 phríomhord ailtireachta clasaicí. Is dócha gur díorthaíodh é ó na teampaill Éatruscacha. An-chosúil leis an ord Dorach, bunanna, stoic is taibhléadain uile simplí. rdf:langString
L'ordine tuscanico od ordine toscano (dal latino tuscanĭcus con il significato di etrusco) è un ordine architettonico proprio dell'architettura etrusca per poi giungere in quella romana e successivamente in quella rinascimentale italiana. rdf:langString
De Toscaanse of Tuskische bouworde is ontstaan in de Romeinse architectuur en vormt een versimpelde versie van de . rdf:langString
Тоска́нский о́рдер — архитектурный ордер, возникший в Древнем Риме на рубеже I века до н. э. и I века н. э. Является упрощенным вариантом дорического ордера, от которого отличается гладким фризом, наличием базы и колонной без каннелюр. Тосканский ордер в большей степени — плод творчества теоретиков эпохи Возрождения. rdf:langString
A ordem toscana é desenvolvida na época romana e trata-se de uma simplificação de mesmas proporções do dórico. A coluna apresenta base circular, o fuste é liso, sem caneluras, e o capitel simples, com aneletes. As colunas dessa ordem são separadas por grandes distâncias. rdf:langString
Toskansk ordning är en kolonnordning som härstammar från det etruskiska templet och har enligt Vitruvius en "utomordentligt primitiv karaktär", där de glest ställda kolonnerna nödvändigtvis förutsätter ett timrat bjälklag. 1500-talets teoretiker betraktade den toskanska ordningen som proto-dorisk. rdf:langString
托斯卡納柱式是古罗马發展起來的兩個古典秩序柱式之一,另一個是混合柱式它的风格简约朴素,类似于多立克柱式,但是同多立克相比省去了柱子表面的凹槽。柱身长度与直径的比例大约是7:1,显得粗壮有力。 rdf:langString
L'ordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics. Deriva del dòric, del qual n'és una simplificació, i va ser utilitzat a Etrúria en època anterior a la conquesta romana de Grècia. Posteriorment, va ser adoptat i difós pels romans. Amb el pas del temps, atès que els arquitectes renaixentistes coneixien molt millor l'art romà que no pas el grec, l'ordre toscà també va ser molt habitual des del segle xv (molt més que l'ordre dòric que, pràcticament, era desconegut i no va ser recuperat fins al neoclassicisme). rdf:langString
Toskánský řád je antický stavební řád, který se používal ve starověkém Římě a později opět od renesance. Původní podoba je známa pouze z popisu v díle římského architekta Vitruvia, který řád označoval jménem (tuscanicus) podle údajného etruského původu. rdf:langString
Ο Τοσκανικός ρυθμός (λατινικά: Ordo Tuscanicus or Ordo Tuscanus) είναι αρχιτεκτονικός ρυθμός που αναπτύχθηκε από τους Ρωμαίους. Είναι ο ένας από τους δύο ρυθμούς που ανέπτυξαν, ο άλλος είναι ο σύνθετος. Μοιάζει με τον Δωρικό ρυθμό αλλά είναι απλούστερος, χωρίς ανάγλυφη διακόσμηση στο κιονόκρανο ή στο θριγκό. Στις αναλογίες του, στη διάταξη και στις αποστάσεις των κιόνων, ακολουθεί τον Ιωνικό ρυθμό. Περιγράφεται αναλυτικά μετά τα 1400, ενώ ο Βιτρούβιος τον αναφέρει επιφανειακά στα γραπτά του περί Ετρουσκικών ναών. Ο ρυθμός βελτιώθηκε κατά την Ιταλική Αναγέννηση. rdf:langString
El orden toscano (en lengua latina, Ordo Etruscus, Ordo Tuscanus u Ordo Tuscanicus; en idioma griego, Τοσκανικός ρυθμός) no pertenece al grupo de los órdenes arquitectónicos griegos (dórico, jónico y corintio), sino que es la aportación etrusca a los órdenes clásicos. Deriva del dórico, del que es una simplificación, y fue utilizado en Etruria , Italia, en época anterior a la conquista de Grecia. Posteriormente fue adoptada y difundida por los romanos. Con el paso del tiempo, dado que los arquitectos renacentistas conocían mucho mejor el arte romano que el griego, el orden toscano también fue muy habitual desde el siglo XV (mucho más que el orden dórico que, prácticamente era desconocido y no fue recuperado hasta el Neoclasicismo). rdf:langString
Toskanar ordena arkitektura ordena bat da, Vitruviok sailkatua eta, hortaz, arkitektura erromatarreko berezkoa. Hori dela eta, ez da arkitektura ordena klasiko greziarren artean aurkitzen (doriarra, joniarra eta korintiarra). Autore batzuen arabera, ordena klasikoetara etruriarrek egin zuten ekarpena izan zen. Doriarretik eratorria da, honen sinplifikazioa, eta Etrurian erabilia izan zen Greziaren konkista baino lehenago. Geroago, erromatarrek hartu eta hedatu zuten. rdf:langString
L’ordre toscan originel est un ordre architectural contemporain de l'ordre dorique grec, plus épuré que lui. On le regarde comme originaire de l’ancienne Étrurie et les Romains l’employèrent avant de faire la conquête de la Grèce. Les monuments d’ordre toscan, à Rome, étaient donc anciens ; ils furent, depuis, ruinés par le temps ou rebâtis d’après les systèmes divers que la Grèce fit connaître aux architectes ; aussi n’a-t-il survécu jusqu’à nos jours aucun édifice entier construit d’après les règles de cet ordre. rdf:langString
The Tuscan order (Latin Ordo Tuscanicus or Ordo Tuscanus, with the meaning of Etruscan order) is one of the two classical orders developed by the Romans, the other being the composite order. It is influenced by the Doric order, but with un-fluted columns and a simpler entablature with no triglyphs or guttae. While relatively simple columns with round capitals had been part of the vernacular architecture of Italy and much of Europe since at least Etruscan architecture, the Romans did not consider this style to be a distinct architectural order (for example, the Roman architect Vitruvius did not include it alongside his descriptions of the Greek Doric, Ionic, and Corinthian orders). Its classification as a separate formal order is first mentioned in Isidore of Seville's Etymologies and refin rdf:langString
Porządek toskański – jeden z klasycznych porządków w architekturze. Wykształcił się na terenie Italii z porządku doryckiego. Podstawowe różnice to: * kolumny miały gładkie trzony (w porządku doryckim pokryte były żłobieniami) * pod kolumnami wprowadzono bazy (w porządku doryckim kolumny stały bezpośrednio na stylobacie). rdf:langString
Тосканський ордер — один з п'яти архітектурних ордерів, що виник у Стародавньому Римі на рубежі I століття до нової ери і I століття нової ери. Назва пов'язана з архітектурою етрусків (тусків). У грецькій системі ордерів відсутній, хоча схожий на простіший в деталях грецький доричний ордер, з яким його зближують форми і пропорції. Фриз тосканського ордера позбавлений тригліфів і метоп. Відсутні мутули під виносною плитою карнизу. Колони тосканського ордеру частіше за все повністю обробляли штукатури, іноді капітель готували ліпники і встановлювали її після обробки колони. rdf:langString
rdf:langString Ordre toscà
rdf:langString Toskánský řád
rdf:langString Toskanische Ordnung
rdf:langString Τοσκανικός ρυθμός
rdf:langString Toskana ordo
rdf:langString Orden toscano
rdf:langString Toskanar ordena
rdf:langString Tuscánach
rdf:langString Ordre toscan
rdf:langString Ordine tuscanico
rdf:langString Toscaanse orde
rdf:langString Porządek toskański
rdf:langString Ordem toscana
rdf:langString Tuscan order
rdf:langString Тосканский ордер
rdf:langString Toskansk ordning
rdf:langString 托斯卡納柱式
rdf:langString Тосканський ордер
xsd:integer 1095203
xsd:integer 1066617769
rdf:langString L'ordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics. Deriva del dòric, del qual n'és una simplificació, i va ser utilitzat a Etrúria en època anterior a la conquesta romana de Grècia. Posteriorment, va ser adoptat i difós pels romans. Amb el pas del temps, atès que els arquitectes renaixentistes coneixien molt millor l'art romà que no pas el grec, l'ordre toscà també va ser molt habitual des del segle xv (molt més que l'ordre dòric que, pràcticament, era desconegut i no va ser recuperat fins al neoclassicisme). Es caracteritza per les peculiaritats següents: * La columna toscana, a diferència de la dòrica grega, recolza sobre una basa (i aquesta, sobre un podi). * El fust és de secció circular, normalment llis. La grandària total de la columna sol ser de catorze mòduls, i n'és de dotze el del fust. El seu diàmetre no és constant, sinó que va augmentant fins a produir un lleuger bombament o èntasi, decreixent després cap a l'extrem superior. * El capitell està integrat per tres peces, totes aquestes llises: * L'àbac és una peça prismàtica semblant a un tauler de planta quadrada que suporta directament sobre si l'estructura horitzontal de l'edifici. * L'equí, la geometria del qual és la d'una figura convexa de revolució, s'expandeix cap a la part superior amb un sentit de transició entre les dimensions de l'extrem del fust i les de l'àbac més gran. * El collarí, tambor cilíndric intercalat entre l'equí i el fust, a manera de prolongació i separat d'aquest per una motlura horitzontal. * L'entaulament està compost per: * L'arquitrau, una espècie de biga grossa i llisa que recorre tota l'alineació de columnes. * El fris, banda horitzontal llisa de la mateixa aparença que l'arquitrau i separada d'aquest per un llistell. * La cornisa remata l'ordre, formant un ixent que generalment conté una motlura de tipus cimaci.
rdf:langString Toskánský řád je antický stavební řád, který se používal ve starověkém Římě a později opět od renesance. Původní podoba je známa pouze z popisu v díle římského architekta Vitruvia, který řád označoval jménem (tuscanicus) podle údajného etruského původu. Toskánský řád se svou jednoduchostí nejvíce podobá dórskému řádu, odlišuje se však zejména sloupem s patkou, hladkým dříkem bez kanelování a zpravidla menší mohutností. Patka sloupu sestává z plintu (desky) a oblounu (toru) nebo jiného profilu. Na patku navazuje hladký dřík s entazí (vydutím); v horní části je prstenec. Hlavice sestává z abaku a (desky a talíře), které málo přesahují šířku sloupu. Toskánské kladí je shodné jako kladí iónské, tj. s hladkým průběžným vlysem a římsou bez konzolek.
rdf:langString Die toskanische Ordnung (auch als Rustika, tuskische oder etruskische Ordnung bekannt) ist eine der fünf klassischen Säulenordnungen. In der Hierarchie der Säulenordnungen nimmt sie den untersten Platz ein. Somit wird sie auch in der mehrstöckigen Fassadengestaltung für das unterste Stockwerk (Superposition) verwendet.
rdf:langString Ο Τοσκανικός ρυθμός (λατινικά: Ordo Tuscanicus or Ordo Tuscanus) είναι αρχιτεκτονικός ρυθμός που αναπτύχθηκε από τους Ρωμαίους. Είναι ο ένας από τους δύο ρυθμούς που ανέπτυξαν, ο άλλος είναι ο σύνθετος. Μοιάζει με τον Δωρικό ρυθμό αλλά είναι απλούστερος, χωρίς ανάγλυφη διακόσμηση στο κιονόκρανο ή στο θριγκό. Στις αναλογίες του, στη διάταξη και στις αποστάσεις των κιόνων, ακολουθεί τον Ιωνικό ρυθμό. Προέρχεται από τους Ετρούσκους της Τοσκάνης, το αρχαιότερο δείγμα είναι o ναός της Μινέρβα (Αθηνά) στο Πορτονάτσιο (Portonaccio) στην Ετρουσκική αρχαία πόλη Βήιοι, βόρεια της Ρώμης και χρονολογείται στο 510 π.Χ. Περιγράφεται αναλυτικά μετά τα 1400, ενώ ο Βιτρούβιος τον αναφέρει επιφανειακά στα γραπτά του περί Ετρουσκικών ναών. Ο ρυθμός βελτιώθηκε κατά την Ιταλική Αναγέννηση.
rdf:langString La toskana ordo (ankaŭ nomata etruska ordo) estas unu el la kvin klasikaj kolonaj ordoj. En la hierarkio de la kolonaj ordoj, unuafoje sisteme priskribita en la verkoj de Marcus Vitruvius Pollio (Vitruvio), sed en arktiektura praktiko aplikata longe antaŭe, ĝi havis la plej suban rangon. Laŭ Francisko Azorín Toskano estas Varianto de la dorika ordo, elpensita de la romanoj. Li indikas etimologion el Toscana, propra nomo de itala regiono, kaj de tie la latina tuscanus.
rdf:langString Toskanar ordena arkitektura ordena bat da, Vitruviok sailkatua eta, hortaz, arkitektura erromatarreko berezkoa. Hori dela eta, ez da arkitektura ordena klasiko greziarren artean aurkitzen (doriarra, joniarra eta korintiarra). Autore batzuen arabera, ordena klasikoetara etruriarrek egin zuten ekarpena izan zen. Doriarretik eratorria da, honen sinplifikazioa, eta Etrurian erabilia izan zen Greziaren konkista baino lehenago. Geroago, erromatarrek hartu eta hedatu zuten. Denboraren igaroan, Pizkundeko arkitektoek arte erromatarra greziarra baino askoz hobeto ezagutzen zutenez, toskanar ordena ere oso ohikoa izan zen XV. mendetik (doriar ordena baino are gehiago, ia erabat ezezaguna zena eta Neoklasizismoa arte berreskuratu ez zena).
rdf:langString El orden toscano (en lengua latina, Ordo Etruscus, Ordo Tuscanus u Ordo Tuscanicus; en idioma griego, Τοσκανικός ρυθμός) no pertenece al grupo de los órdenes arquitectónicos griegos (dórico, jónico y corintio), sino que es la aportación etrusca a los órdenes clásicos. Deriva del dórico, del que es una simplificación, y fue utilizado en Etruria , Italia, en época anterior a la conquista de Grecia. Posteriormente fue adoptada y difundida por los romanos. Con el paso del tiempo, dado que los arquitectos renacentistas conocían mucho mejor el arte romano que el griego, el orden toscano también fue muy habitual desde el siglo XV (mucho más que el orden dórico que, prácticamente era desconocido y no fue recuperado hasta el Neoclasicismo). Se caracteriza por las siguientes peculiaridades: * El entablamento está compuesto por: * El arquitrabe, una especie de viga gruesa y lisa que recorre toda la alineación de columnas. * El friso, banda horizontal lisa de igual apariencia que el arquitrabe y separada de este por un listel llamado tenia. * La cornisa remata el orden formando un saledizo que generalmente cuenta con una moldura de tipo cimacio. * El capitel está integrado por cinco piezas, todas ellas lisas: * Un listel. * El ábaco es una pieza prismática similar a un tablero de planta cuadrada que soporta directamente sobre sí la estructura horizontal del edificio. * El equino, cuya geometría es la de una figura convexa de revolución, se expande hacia la parte superior con un sentido de transición entre las dimensiones del extremo del fuste y las del ábaco de mayor tamaño. * El collarino, tambor cilíndrico intercalado entre el equino y el fuste, a modo de prolongación de este y separado de él por una moldura horizontal. * El fuste. * La columna toscana, a diferencia de la dórica griega, se apoya sobre una base (y ésta, sobre un podio) * El fuste es de sección circular, normalmente liso. El tamaño total de la columna suele ser de catorce módulos, siendo de doce el del fuste. Su diámetro no es constante, sino que va aumentando hasta producir un ligero abombamiento o éntasis, decreciendo luego hacia el extremo superior. * Datos: Q654057 * Multimedia: Tuscanic order / Q654057
rdf:langString An ceann is simplí den 5 phríomhord ailtireachta clasaicí. Is dócha gur díorthaíodh é ó na teampaill Éatruscacha. An-chosúil leis an ord Dorach, bunanna, stoic is taibhléadain uile simplí.
rdf:langString L’ordre toscan originel est un ordre architectural contemporain de l'ordre dorique grec, plus épuré que lui. On le regarde comme originaire de l’ancienne Étrurie et les Romains l’employèrent avant de faire la conquête de la Grèce. Les monuments d’ordre toscan, à Rome, étaient donc anciens ; ils furent, depuis, ruinés par le temps ou rebâtis d’après les systèmes divers que la Grèce fit connaître aux architectes ; aussi n’a-t-il survécu jusqu’à nos jours aucun édifice entier construit d’après les règles de cet ordre. Vignole assigne à l’ordre toscan les proportions suivantes : entablement, 3 modules et 6 minutes ou 3 modules ½, dont 1 module 4 minutes pour la corniche, 1 module 2 minutes pour la frise et 1 module pour l’architrave ; colonnes, 14 modules, dont 12 pour le fût, 1 pour la base et 1 pour le chapiteau ; piédestal, 4 modules 8 minutes, dont 3 modules 8 minutes pour le dé, 6 minutes pour la base et 6 pour la corniche ; diminution de la base au sommet, 6 minutes ; entrecolonnement, 4 modules 8 minutes. Ce qui caractérise surtout l’ordre toscan, c’est l’absence de tout ornement. Les architectes de la Renaissance ont quelquefois fait usage de l’ordre toscan, mais avec des modifications : ils y ont ajouté différentes sortes de bossages, des vermiculations, des congélations, etc. C’est le « toscan rustique » du palais Pitti à Florence, dont le palais du Luxembourg, à Paris est une copie presque exacte.
rdf:langString The Tuscan order (Latin Ordo Tuscanicus or Ordo Tuscanus, with the meaning of Etruscan order) is one of the two classical orders developed by the Romans, the other being the composite order. It is influenced by the Doric order, but with un-fluted columns and a simpler entablature with no triglyphs or guttae. While relatively simple columns with round capitals had been part of the vernacular architecture of Italy and much of Europe since at least Etruscan architecture, the Romans did not consider this style to be a distinct architectural order (for example, the Roman architect Vitruvius did not include it alongside his descriptions of the Greek Doric, Ionic, and Corinthian orders). Its classification as a separate formal order is first mentioned in Isidore of Seville's Etymologies and refined during the Italian Renaissance. Sebastiano Serlio described five orders including a "Tuscan order", "the solidest and least ornate", in his fourth book of Regole generali di architettura sopra le cinque maniere de gli edifici (1537). Though Fra Giocondo had attempted a first illustration of a Tuscan capital in his printed edition of Vitruvius (1511), he showed the capital with an egg and dart enrichment that belonged to the Ionic. The "most rustic" Tuscan order of Serlio was later carefully delineated by Andrea Palladio. In its simplicity, the Tuscan order is seen as similar to the Doric order, and yet in its overall proportions, intercolumniation and simpler entablature, it follows the ratios of the Ionic. This strong order was considered most appropriate in military architecture and in docks and warehouses when they were dignified by architectural treatment. Serlio found it "suitable to fortified places, such as city gates, fortresses, castles, treasuries, or where artillery and ammunition are kept, prisons, seaports and other similar structures used in war."
rdf:langString L'ordine tuscanico od ordine toscano (dal latino tuscanĭcus con il significato di etrusco) è un ordine architettonico proprio dell'architettura etrusca per poi giungere in quella romana e successivamente in quella rinascimentale italiana.
rdf:langString De Toscaanse of Tuskische bouworde is ontstaan in de Romeinse architectuur en vormt een versimpelde versie van de .
rdf:langString Porządek toskański – jeden z klasycznych porządków w architekturze. Wykształcił się na terenie Italii z porządku doryckiego. Podstawowe różnice to: * kolumny miały gładkie trzony (w porządku doryckim pokryte były żłobieniami) * pod kolumnami wprowadzono bazy (w porządku doryckim kolumny stały bezpośrednio na stylobacie). Budowle wzniesione w stylu toskańskim sprawiały wrażenie bardziej przysadzistych niż budowle greckie. Wynikało to przede wszystkim z jakości (cech wytrzymałościowych) dostępnych materiałów. Budowle (przede wszystkim świątynie etruskie) wznoszone były na planie prostokąta, na podwyższeniu, na które prowadziły schody usytuowane przy krótszym boku. Budynek był otoczony kolumnadą z trzech stron. Dach dwuspadowy z okapem tworzył portyk z trzech stron budynku. Kolumny zakończone były głowicami złożonymi z echinusa i abakusa.
rdf:langString Тоска́нский о́рдер — архитектурный ордер, возникший в Древнем Риме на рубеже I века до н. э. и I века н. э. Является упрощенным вариантом дорического ордера, от которого отличается гладким фризом, наличием базы и колонной без каннелюр. Тосканский ордер в большей степени — плод творчества теоретиков эпохи Возрождения.
rdf:langString A ordem toscana é desenvolvida na época romana e trata-se de uma simplificação de mesmas proporções do dórico. A coluna apresenta base circular, o fuste é liso, sem caneluras, e o capitel simples, com aneletes. As colunas dessa ordem são separadas por grandes distâncias.
rdf:langString Toskansk ordning är en kolonnordning som härstammar från det etruskiska templet och har enligt Vitruvius en "utomordentligt primitiv karaktär", där de glest ställda kolonnerna nödvändigtvis förutsätter ett timrat bjälklag. 1500-talets teoretiker betraktade den toskanska ordningen som proto-dorisk.
rdf:langString 托斯卡納柱式是古罗马發展起來的兩個古典秩序柱式之一,另一個是混合柱式它的风格简约朴素,类似于多立克柱式,但是同多立克相比省去了柱子表面的凹槽。柱身长度与直径的比例大约是7:1,显得粗壮有力。
rdf:langString Тосканський ордер — один з п'яти архітектурних ордерів, що виник у Стародавньому Римі на рубежі I століття до нової ери і I століття нової ери. Назва пов'язана з архітектурою етрусків (тусків). У грецькій системі ордерів відсутній, хоча схожий на простіший в деталях грецький доричний ордер, з яким його зближують форми і пропорції. Фриз тосканського ордера позбавлений тригліфів і метоп. Відсутні мутули під виносною плитою карнизу. Стовбури колон, що мають більшу товщину, ніж доричні — гладкі, без канелюр. Гранично прості бази складаються лише з плінта і торуса. Висота колон дорівнює 7 нижнім діаметрам, або 14 модулям. На 1/3 висоти колона рівна, а вище вона звужується (таке звуження називається ентазисом) до капітелі на 1/5 нижнього діаметра. Колона завершується простою круглою капітеллю. Фриз та архітрав гладкі. Колони тосканського ордеру частіше за все повністю обробляли штукатури, іноді капітель готували ліпники і встановлювали її після обробки колони. Правила побудови ордера викладені у Вітрувія в його трактаті «Про архітектуру», I ст. до н. е. Зовні будівлі тосканського ордера виглядали міцними і значними, тому символізували фізичну міць і силу та використовувалися, головним чином, як споруди господарського або військового (оборонного) призначення.
xsd:nonNegativeInteger 9220

data from the linked data cloud