Tuscan dialect

http://dbpedia.org/resource/Tuscan_dialect an entity of type: Thing

اللغة التوسكانية (بالإيطالية: lingua toscana)‏ أو لهجة توسكانا (بالإيطالية: dialetto toscano)‏ هي نوع من الإيطالية المستخدمة في توسكانا إيطاليا. الإيطالية القياسية مبنية على التوسكانية وتحديداً على اللهجة الفلورنسية. أصبحت لغة الثقافة لجميع سكان إيطاليا وذلك بفضل روائع دانتي أليغييري و فرانشيسكو بتراركا و جيوفاني بوكاتشو و نيكولو مكيافيلي و . أصبحت هذه اللغة رسمية في وقت لاحق في جميع الدول الإيطالية و مملكة إيطاليا عند تشكيلها. rdf:langString
Toskánština je jazyk neboli dialekt italštiny, kterým se mluví v Toskánsku a podobná varianta je také na Korsice. rdf:langString
Η τοσκανική γλώσσα (lingua toscana) ή τοσκανική διάλεκτος (dialetto toscano) είναι μια λατινογενής διάλεκτος που ομιλείται στην Τοσκάνη της Ιταλίας, στην οποία έχει στηριχθεί η επίσημη Ιταλική γλώσσα. Η πρώτη σημαντική λογοτεχνική συμβολή στην τοσκανική διάλεκτο χρονολογείται τον 13ο-14ο αιώνα με τα έργα των Δάντη Αλιγκέρι, Πετράρχη και Βοκκάκιου, και αργότερα στο 16ο αιώνα από τους Νικολό Μακιαβέλι και , που ανέδειξαν την τοσκανική διάλεκτο ως "λογοτεχνική γλώσσα" της ιταλικής χερσονήσου. rdf:langString
Toskana (dialetto toscano {[di.aˈlɛtto toˈskaːno]) estas Ital-Dalmata variaĵo ĉefe parolata en Toskanio, Italio. La normiga itala estas bazita sur la Toskana, specife en ties Florenca dialekto, kaj ĝi iĝis la lingvo de kulturo por la tuta popolo de Italio danke al la prestiĝo de la majstroverkoj de Dante Alighieri, Petrarko, Giovanni Boccaccio, Niccolò Machiavelli kaj Francesco Guicciardini. Ĝi poste iĝos la oficiala lingvo de la sinsekvaj ŝtatoj de Italio kaj de la Reĝlando Italio kiam ĝi formiĝis. rdf:langString
El toscano es un idioma italorromance que se desarrolló durante la Edad Media y que sirvió de base para el italiano. Poco influida por otras lenguas románicas, se impuso sobre las demás lenguas y dialectos italianos gracias al prestigio de sus grandes escritores del siglo XIV: Dante Alighieri, Francesco Petrarca, Giovanni Boccaccio, y, en época posterior, de Maquiavelo y Francesco Guicciardini, que confirieron al toscano la dignidad de "lengua literaria" de Italia. A partir del siglo XVI dejó de identificarse con el nombre del habla regional (toscano), que tuvo su propia evolución, tomando la función de lengua nacional con el nombre de italiano.​​ En la actualidad las diferencias más marcadas entre el toscano y el italiano estándar son de carácter fonético y, en menor medida, léxico. rdf:langString
Les parlers toscans sont des dialectes romans de la famille italienne parlés en Toscane. rdf:langString
Dialek Toskano (bahasa Italia: dialetto toscano [djaˈlɛtto toˈskaːno; di.a-]; bahasa Italia: vernacolo) ialah serangkaian varieties Roman dari Bahasa Italo-Dalmasia yang terutamanya dituturkan di Toskana, Italia. Bahasa Italia Baku didasarkan pada dialek Toskano, khususnya Dialek Firenzenya, dan menjadi bahasa budaya di seluruh Italia karena prestise karya oleh Dante Alighieri, Petrarch, Giovanni Boccaccio, Niccolò Machiavelli, dan . Bahasa ini nantinya akan menjadi bahasa resmi dari seluruh dan Kerajaan Italia ketika terbentuk. rdf:langString
Tuscan (Italian: dialetto toscano [djaˈlɛtto tosˈkaːno; di.a-]; locally: vernacolo) is a set of Italo-Dalmatian varieties of Romance mainly spoken in Tuscany, Italy. Standard Italian is based on Tuscan, specifically on its Florentine dialect, and it became the language of culture throughout Italy due to the prestige of the works by Dante Alighieri, Petrarch, Giovanni Boccaccio, Niccolò Machiavelli, and Francesco Guicciardini. It would later become the official language of all the Italian states and of the Kingdom of Italy when it was formed. rdf:langString
O dialeto toscano constitui-se num grupo de falas românicas da área geográfica que hoje corresponde à região italiana da Toscana, com exceção da província de Massa-Carrara e da zona da Alta Garfagnana, onde se falam dialetos galo-itálicos. O toscano constitui a base da língua italiana padrão devido sobretudo às obras de Dante Alighieri, Francesco Petrarca e Giovanni Boccaccio, sem esquecer as de Niccolò Machiavelli e Francesco Guicciardini, que conferiram ao dialeto toscano a dignidade de "língua literária" da península Itálica. rdf:langString
托斯卡納語(拉丁語:lingua toscana,義大利語:Dialetto toscano),又稱為托斯卡納方言,流行在義大利托斯卡納地區,是意大利-達爾馬提亞語的分支。由拉丁語演變至現在的形式,標準義大利語就是源自於托斯卡納語中的佛羅倫斯方言。在義大利王國時期,它成為義大利各地區的官方語言,逐步形成現在的標準義大利語。 rdf:langString
El toscà és una llengua italiana que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui. La Toscana, per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat; per això el toscà és, entre les llengües italianes, la que menys s'ha distanciat del llatí. rdf:langString
I dialetti toscani costituiscono un insieme di vernacoli (ossia un continuum dialettale) di ceppo romanzo diffuso nell'area d'Italia corrispondente all'attuale regione Toscana, con l'esclusione delle parlate della Romagna toscana, di quelle della Lunigiana e di quelle dell’area carrarese. Tradizionalmente, i dialetti toscani erano considerati semplici varianti o "vernacoli" dell'italiano, data la grande somiglianza con l'italiano colto di cui, peraltro, costituiscono la fonte (sia pure modificatasi nel tempo rispetto alla parlata odierna). rdf:langString
Тоска́нский диале́кт (итал. dialetto toscano) или тосканский язык (итал. lingua toscana) — диалект итальянского языка, на котором говорят в области Тоскана, Италия (центр — Флоренция). В процессе развития тосканский диалект меньше других отошёл от исходного латинского языка, постепенно изменяясь в одном направлении, не испытывая при этом сильного влияния других языков. Начиная с позднего Средневековья, он лёг в основу литературного языка Италии, благодаря созданным на нём классическим произведениям Данте Алигьери, Франческо Петрарки и Джованни Боккаччо. rdf:langString
Тоска́нська мо́ва (італ. lingua toscana), або тоска́нський діа́лект (італ. dialetto toscano) — італійський діалект, яким користуються у Тоскані, Італія (центр — Флоренція). Тосканський діалект у процесі свого розвитку менш за інші відійшов від латинської мови, змінювався поступово, в одному напрямку, не зазнаючи при цьому сильного впливу інших мов. Цей діалект починаючи з пізнього Середньовіччя ліг в основу літературної італійської мови завдяки створеним на ньому класичним творам Данте Аліг'єрі, Франческо Петрарки і Джованні Боккаччо. rdf:langString
rdf:langString اللغة التوسكانية
rdf:langString Toscà
rdf:langString Toskánština
rdf:langString Τοσκανική γλώσσα
rdf:langString Toskana dialekto
rdf:langString Toscano
rdf:langString Toscan
rdf:langString Dialek Toskano
rdf:langString Dialetti toscani
rdf:langString Tuscan dialect
rdf:langString Тосканский диалект
rdf:langString Dialeto toscano
rdf:langString 托斯卡納語
rdf:langString Тосканський діалект
rdf:langString Tuscan
rdf:langString Tuscan
xsd:integer 1804416
xsd:integer 1124203193
rdf:langString Sardinia, Gallura
rdf:langString France
rdf:langString Italy
rdf:langString ?
rdf:langString El toscà és una llengua italiana que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui. La Toscana, per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat; per això el toscà és, entre les llengües italianes, la que menys s'ha distanciat del llatí. Aquesta llengua ha evolucionat d'una manera linear i homogènia, sense majors influències de llengües estrangeres. El toscà és la base de l'idioma italià gràcies als escrits de Dante Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio, però també dels de Nicolau Maquiavel i Francesco Guicciardini, que li van conferir la dignitat de ser la "llengua literària" de la península italiana. En el moment de la unificació d'Itàlia, el 1861, el toscà va ser seleccionat com a llengua d'ús, entrant en una discussió centenària en la qual havia participat també Dante, que veia dues faccions principals: una que sostenia el naixement d'una llengua italiana sobre la base d'una de les llengües de la península itàlica i una altra que es proposava crear una nova llengua que prengués característiques de diverses d'aquestes llengües. Amb el suport d'Alessandro Manzoni, va ser elegida la versió literària del toscà.
rdf:langString اللغة التوسكانية (بالإيطالية: lingua toscana)‏ أو لهجة توسكانا (بالإيطالية: dialetto toscano)‏ هي نوع من الإيطالية المستخدمة في توسكانا إيطاليا. الإيطالية القياسية مبنية على التوسكانية وتحديداً على اللهجة الفلورنسية. أصبحت لغة الثقافة لجميع سكان إيطاليا وذلك بفضل روائع دانتي أليغييري و فرانشيسكو بتراركا و جيوفاني بوكاتشو و نيكولو مكيافيلي و . أصبحت هذه اللغة رسمية في وقت لاحق في جميع الدول الإيطالية و مملكة إيطاليا عند تشكيلها.
rdf:langString Toskánština je jazyk neboli dialekt italštiny, kterým se mluví v Toskánsku a podobná varianta je také na Korsice.
rdf:langString Η τοσκανική γλώσσα (lingua toscana) ή τοσκανική διάλεκτος (dialetto toscano) είναι μια λατινογενής διάλεκτος που ομιλείται στην Τοσκάνη της Ιταλίας, στην οποία έχει στηριχθεί η επίσημη Ιταλική γλώσσα. Η πρώτη σημαντική λογοτεχνική συμβολή στην τοσκανική διάλεκτο χρονολογείται τον 13ο-14ο αιώνα με τα έργα των Δάντη Αλιγκέρι, Πετράρχη και Βοκκάκιου, και αργότερα στο 16ο αιώνα από τους Νικολό Μακιαβέλι και , που ανέδειξαν την τοσκανική διάλεκτο ως "λογοτεχνική γλώσσα" της ιταλικής χερσονήσου.
rdf:langString Toskana (dialetto toscano {[di.aˈlɛtto toˈskaːno]) estas Ital-Dalmata variaĵo ĉefe parolata en Toskanio, Italio. La normiga itala estas bazita sur la Toskana, specife en ties Florenca dialekto, kaj ĝi iĝis la lingvo de kulturo por la tuta popolo de Italio danke al la prestiĝo de la majstroverkoj de Dante Alighieri, Petrarko, Giovanni Boccaccio, Niccolò Machiavelli kaj Francesco Guicciardini. Ĝi poste iĝos la oficiala lingvo de la sinsekvaj ŝtatoj de Italio kaj de la Reĝlando Italio kiam ĝi formiĝis.
rdf:langString El toscano es un idioma italorromance que se desarrolló durante la Edad Media y que sirvió de base para el italiano. Poco influida por otras lenguas románicas, se impuso sobre las demás lenguas y dialectos italianos gracias al prestigio de sus grandes escritores del siglo XIV: Dante Alighieri, Francesco Petrarca, Giovanni Boccaccio, y, en época posterior, de Maquiavelo y Francesco Guicciardini, que confirieron al toscano la dignidad de "lengua literaria" de Italia. A partir del siglo XVI dejó de identificarse con el nombre del habla regional (toscano), que tuvo su propia evolución, tomando la función de lengua nacional con el nombre de italiano.​​ En la actualidad las diferencias más marcadas entre el toscano y el italiano estándar son de carácter fonético y, en menor medida, léxico.
rdf:langString Les parlers toscans sont des dialectes romans de la famille italienne parlés en Toscane.
rdf:langString Dialek Toskano (bahasa Italia: dialetto toscano [djaˈlɛtto toˈskaːno; di.a-]; bahasa Italia: vernacolo) ialah serangkaian varieties Roman dari Bahasa Italo-Dalmasia yang terutamanya dituturkan di Toskana, Italia. Bahasa Italia Baku didasarkan pada dialek Toskano, khususnya Dialek Firenzenya, dan menjadi bahasa budaya di seluruh Italia karena prestise karya oleh Dante Alighieri, Petrarch, Giovanni Boccaccio, Niccolò Machiavelli, dan . Bahasa ini nantinya akan menjadi bahasa resmi dari seluruh dan Kerajaan Italia ketika terbentuk.
rdf:langString Tuscan (Italian: dialetto toscano [djaˈlɛtto tosˈkaːno; di.a-]; locally: vernacolo) is a set of Italo-Dalmatian varieties of Romance mainly spoken in Tuscany, Italy. Standard Italian is based on Tuscan, specifically on its Florentine dialect, and it became the language of culture throughout Italy due to the prestige of the works by Dante Alighieri, Petrarch, Giovanni Boccaccio, Niccolò Machiavelli, and Francesco Guicciardini. It would later become the official language of all the Italian states and of the Kingdom of Italy when it was formed.
rdf:langString I dialetti toscani costituiscono un insieme di vernacoli (ossia un continuum dialettale) di ceppo romanzo diffuso nell'area d'Italia corrispondente all'attuale regione Toscana, con l'esclusione delle parlate della Romagna toscana, di quelle della Lunigiana e di quelle dell’area carrarese. Caratteristica principale di tali idiomi è quella di essere sostanzialmente parlati; ciò garantisce una chiara distinzione dall'italiano, che da sempre (e soprattutto fino al 1860) è stata una lingua che più ancora che parlata era soprattutto scritta, letteraria, aristocratica, praticata dalle élite scolarizzate. Il toscano quindi è un sistema linguistico allo stesso tempo innovativo (grazie all'uso vivo), ma anche conservativo, arcaizzante, grazie al suo (ancora oggi forte) legame con le aree più rurali della regione. Tradizionalmente, i dialetti toscani erano considerati semplici varianti o "vernacoli" dell'italiano, data la grande somiglianza con l'italiano colto di cui, peraltro, costituiscono la fonte (sia pure modificatasi nel tempo rispetto alla parlata odierna). I primi contributi letterari significativi in toscano risalgono al XIII-XIV secolo con le opere di Dante Alighieri, Francesco Petrarca e Giovanni Boccaccio, e successivamente nel XVI secolo con Niccolò Machiavelli e Francesco Guicciardini, che conferirono ai parlari toscani la dignità di "" della penisola. Al momento dell'unificazione dell'Italia fu scelto come lingua da adoperare ufficialmente, mettendo fine a una secolare discussione, a cui aveva partecipato anche Dante (nel De vulgari eloquentia), che vedeva due fazioni contrapposte, una che sosteneva la nascita di una lingua italiana sulla base di uno dei cosiddetti dialetti e un'altra che si proponeva di creare una nuova lingua che prendesse il meglio dai vari dialetti. Prese piede agli inizi del XIX secolo proprio la prima corrente, soprattutto grazie al prestigioso parere di Alessandro Manzoni (molto nota è la vicenda relativa alla scelta della lingua per la stesura de I promessi sposi e i panni sciacquati in Arno), ma non poche furono le critiche mossegli da chi sosteneva (in primo luogo il glottologo goriziano Graziadio Isaia Ascoli) che il toscano era un dialetto come gli altri e una vera lingua nazionale sarebbe potuta nascere solo dopo l'incontro tra le varie culture del paese.
rdf:langString O dialeto toscano constitui-se num grupo de falas românicas da área geográfica que hoje corresponde à região italiana da Toscana, com exceção da província de Massa-Carrara e da zona da Alta Garfagnana, onde se falam dialetos galo-itálicos. O toscano constitui a base da língua italiana padrão devido sobretudo às obras de Dante Alighieri, Francesco Petrarca e Giovanni Boccaccio, sem esquecer as de Niccolò Machiavelli e Francesco Guicciardini, que conferiram ao dialeto toscano a dignidade de "língua literária" da península Itálica.
rdf:langString Тоска́нский диале́кт (итал. dialetto toscano) или тосканский язык (итал. lingua toscana) — диалект итальянского языка, на котором говорят в области Тоскана, Италия (центр — Флоренция). В процессе развития тосканский диалект меньше других отошёл от исходного латинского языка, постепенно изменяясь в одном направлении, не испытывая при этом сильного влияния других языков. Начиная с позднего Средневековья, он лёг в основу литературного языка Италии, благодаря созданным на нём классическим произведениям Данте Алигьери, Франческо Петрарки и Джованни Боккаччо. После объединения Италии и провозглашения единого Итальянского королевства в 1861 году, литературная версия тосканского диалекта под влиянием писателя Алессандро Мандзони была выбрана в качестве государственного языка межрегионального общения. Разговорный тосканский диалект заметно отличается от литературного итальянского.
rdf:langString Тоска́нська мо́ва (італ. lingua toscana), або тоска́нський діа́лект (італ. dialetto toscano) — італійський діалект, яким користуються у Тоскані, Італія (центр — Флоренція). Тосканський діалект у процесі свого розвитку менш за інші відійшов від латинської мови, змінювався поступово, в одному напрямку, не зазнаючи при цьому сильного впливу інших мов. Цей діалект починаючи з пізнього Середньовіччя ліг в основу літературної італійської мови завдяки створеним на ньому класичним творам Данте Аліг'єрі, Франческо Петрарки і Джованні Боккаччо. Коли у 1861 році після об'єднання Італії було проголошено Королівство Італія, державною мовою для міжрегіонального спілкування під впливом письменника Алессандро Мандзоні обрали літературну версію саме тосканського діалекту.Розмовний тосканський діалект помітно відрізняється від літературної італійської мови.
rdf:langString 托斯卡納語(拉丁語:lingua toscana,義大利語:Dialetto toscano),又稱為托斯卡納方言,流行在義大利托斯卡納地區,是意大利-達爾馬提亞語的分支。由拉丁語演變至現在的形式,標準義大利語就是源自於托斯卡納語中的佛羅倫斯方言。在義大利王國時期,它成為義大利各地區的官方語言,逐步形成現在的標準義大利語。
rdf:langString Indo-European
rdf:langString none
rdf:langString it-u-sd-it52
rdf:langString ita-tus
xsd:integer 51
rdf:langString
rdf:langString IPA
xsd:nonNegativeInteger 18795

data from the linked data cloud