Treaty of Phoenice

http://dbpedia.org/resource/Treaty_of_Phoenice an entity of type: Agent

Η Συνθήκη της Φοινίκης ήταν μία συνθήκη η οποία πραγματοποιήθηκε το 205 π.Χ. και σηματοδότησε το τέλος του Πρώτου Μακεδονικού Πολέμου ανάμεσα στους Ρωμαίους και τους Μακεδόνες του Φίλιππου Ε'. Η συνθήκη υπογράφτηκε στη μετά από έναν αμφίρροπο πόλεμο. Η σημασία όμως αυτού του πολέμου ήταν μεγάλη, καθώς άρχισαν οι ρωμαϊκές επεμβάσεις στην Ελλάδα. Έτσι τον ίδιο χρόνο άρχισε ο Δεύτερος Μακεδονικός Πόλεμος. rdf:langString
Perjanjian Foinike, juga dikenal sebagai Perdamaian Foinike, adalah sebuah perjanjian yang mengakhiri Perang Makedonia Pertama. Perjanjian tersebut diadakan di pada 205 SM. Keseimbangan politik Yunani antara Makedonia di bawah kepemimpinan dan ditimbulkan oleh perang antara Romawi dan Kartago. rdf:langString
Le traité de Phoenicé ou Paix de Phoiniké (205 av. J.-C.) est un traité qui marque la fin de la Première Guerre macédonienne entre Rome et le royaume de Macédoine. Il a eu lieu à Phœnicè. rdf:langString
La pace, o trattato, di Fenice fu il trattato che pose termine alla prima guerra macedonica, nel 205 a.C., nella città di Fenice. rdf:langString
포이니케 조약(Treaty of Phoenice) 또는 포이니케의 평화(Peace of Phoenice)는 제1차 마케도니아 전쟁을 끝내는 조약이었다. 기원전 205년에 포이니케에서 체결되었다. rdf:langString
腓尼基和約,或稱作腓尼基條約,為第一次馬其頓戰爭結束時,雙方所簽下的和約,於前205年伊庇魯斯附近的簽訂。 當第二次布匿戰爭爆發,馬其頓國王腓力五世為了擴大自身實力,與漢尼拔結盟對抗羅馬而開始第一次馬其頓戰爭,並準備建造艦隊來登陸義大利半島。羅馬為了使漢尼拔斷絕其他援助,意圖使馬其頓戰爭侷限在伊利里亞地區,在前214年和前215年間,腓力五世兩次企圖入侵伊利里亞都遭到失敗,使得陸上的征服行動進展緩慢,但最終占領了伊利里亞南部和利蘇斯這個海港。 在這時侯,羅馬策動埃托利亞同盟攻擊馬其頓,並與埃托利亞結盟,在前兩年聯軍獲得小規模的勝利,獲得更多希臘城邦結盟。然而當羅馬從希臘撤軍後,埃托利亞同盟無力對抗腓力五世的優勢兵力,整個局勢因而改變,馬其頓最後重新攻下先前大部分的占領地,使雙方回到埃托利亞同盟介入前的局面,而羅馬與埃托利亞同盟準備與馬其頓談和。 前205年於伊庇魯斯北方的簽訂此條約,和約中馬其頓獲得伊利里亞南部,但與漢尼拔盟約因此失效。同時兩方陣營的其他盟國如馬其頓方的色薩利人、亞該亞人、人、伊庇魯斯人、人和比提尼亞國王普魯西阿斯一世,羅馬方的伊利里亞人、、厄利斯人、雅典、人、斯巴達攝政納比斯和帕加馬國王阿塔羅斯一世等勢力包括在和約內。 rdf:langString
تُعرف معاهدة فينيقيا أيضًا باسم سلام فينيقيا وكانت المعاهدة لإنهاء الحرب المقدونية الأولي، ووضعت المعاهدة في فينيقيا عام 205 قبل الميلاد. كان التوازن السياسي اليوناني بين المقدونيين بقيادة فيليب الخامس ملك مقدونيا والاتحاد الأيتولي مضطرب نتيجة للحرب بين روما و قرطاج، وكمحاولة من فيليب لتعزيز وتقوية مكانته؛ أعد أسطولًا وأرسل مبعوثين إلى حنبعل, ثم احتل جزءًا من إيطاليا.وكانت روما تأمل في حصر المقدونيين في شرق إقليم إيليريا خوفًا من أن يتدخل فيليب بتدخلات عسكرية صريحة، وقد قام فيليب بمحاولتين فاشلتين لغزو إليريا عن طريق البحر ووقف السير عن طريق البر، ونجح في نهاية المطاف في الإستيلاء على ميناء ليسوس وإجبارالمقاطعة على الاستسلام وكان ذلك بين عامي 212 و 214 قبل الميلاد. rdf:langString
El tractat de Fenice, també conegut com la Pau de Fenice, va ser el pacte que va posar fi a la primera guerra Macedònica, i va ser acordat a Fenice, el 205 aC. L'equilibri polític que existia a l'antiga Grècia entre el Regne de Macedònia, governada per Filip V, i la Lliga Etòlia, es va veure pertorbat per la guerra entre Roma i Cartago. Filip, buscant millorar la seva posició i, per aquest motiu, va construir una gran flota i va enviar emissaris a Anníbal, que en aquell moment ocupava part d'Itàlia. Per temor que Filip pogués oferir ajuda militar a Anníbal, Roma va tractar de confinar els macedonis a l'est de la província romana d'Il·líria. Entre el 214 aC i el 212 aC Filip va realitzar dos intents infructuosos per envair Il·líria per mar i detenir els avenços per terra; a la fi, aconseguí rdf:langString
La Paz de Fénice, también conocida como el Tratado de Fénice, fue el tratado que puso fin a la primera guerra macedónica. El mismo fue trazado en Fénice en 205 a. C. El balance político de Grecia entre Macedonia, bajo el gobierno de Filipo V, y la Liga etolia se vio perturbado por la guerra entre Roma y Cartago. Filipo, buscando mejorar su posición, construyó una flota y envió emisarios a Aníbal, quien en ese momento ocupaba parte de Italia. Por miedo a que Filipo pudiese ofrecer ayuda militar a Aníbal, Roma trató de confinar a los macedonios al este de la provincia romana de Iliria. Entre 214 y 212 a. C., Filipo realizó dos intentos infructuosos por invadir Iliria por mar y detener los avances por tierra, consiguiendo al fin capturar el puerto de Lissus y la rendición de la provincia. rdf:langString
The Treaty of Phoenice, also known as the Peace of Phoenice, was a treaty ending the First Macedonian War. It was drawn up at Phoenice in 205 BC. The Greek political balance between Macedon under Philip V and the Aetolian League was upset by the war between Rome and Carthage. Philip, seeking to enhance his position, raised a fleet and sent emissaries to Hannibal, then occupying part of Italy. Fearing that Philip could offer overt military assistance, Rome hoped to confine the Macedonians to the east of the Roman province of Illyria. Between 214 and 212 BC, Philip made two unsuccessful attempts to invade Illyria by sea and halting progress by ground, eventually succeeding in capturing the port of Lissus and gaining the province's capitulation. rdf:langString
De Vrede van Phoenike, ook bekend als het Verdrag van Phoenike, was een verdrag dat de Eerste Macedonische Oorlog beëindigde. Het werd opgesteld in in 205 v.Chr.. De politieke balans in Griekenland tussen Macedonië onder Philippos V en de Aetolische Bond werd verstoord door het uitbreken van de Tweede Punische Oorlog tussen de Romeinse Republiek en Carthago. Philippos wou zijn positie versterke, bouwde een vloot, zond een delegatie naar Hannibal en begon de bezetting van een deel van Italië. De Romeinen, die vreesden voor een bondgenootschap tussen Hannibal en Philippos, hoopten de Macedoniërs tegen te houden ten oosten van de Romeinse provincie Illyrië. Tussen 214 v.Chr. en 212 v.Chr. slaagde Philippos er na twee onsuccesvolle pogingen om Illyrië te bezetten, er toch in om de haven van L rdf:langString
A Paz de Fenice, também conhecida como Tratado de Fenice, foi o tratado que encerrou a Primeira Guerra da Macedônia. O mesmo foi assinado na Fenice em 205 a.C. O equilíbrio político da Grécia entre a Macedônia, sob Filipe V, e a Liga Etólia foi perturbado pela guerra entre Roma e Cartago. Filipo, buscando melhorar sua posição, construiu uma frota e enviou emissários a Aníbal, que então ocupava parte da Itália. Temendo que Filipe pudesse oferecer ajuda militar a Aníbal, Roma tentou confinar os macedônios ao leste da província romana da Ilíria. Entre 214 e 212 a.C. Filipe fez duas tentativas frustradas de invadir a Ilíria por mar e impedir os avanços por terra, eventualmente capturando o porto de Lissus e rendendo a província. rdf:langString
rdf:langString معاهدة فينيقيا
rdf:langString Tractat de Fenice
rdf:langString Συνθήκη της Φοινίκης
rdf:langString Paz de Fénice
rdf:langString Traité de Phoenicé
rdf:langString Perjanjian Foinike
rdf:langString Pace di Fenice
rdf:langString 포이니케 조약
rdf:langString Vrede van Phoenike
rdf:langString Treaty of Phoenice
rdf:langString Paz de Fenice
rdf:langString 腓尼基和約
xsd:integer 3590389
xsd:integer 1030490059
rdf:langString تُعرف معاهدة فينيقيا أيضًا باسم سلام فينيقيا وكانت المعاهدة لإنهاء الحرب المقدونية الأولي، ووضعت المعاهدة في فينيقيا عام 205 قبل الميلاد. كان التوازن السياسي اليوناني بين المقدونيين بقيادة فيليب الخامس ملك مقدونيا والاتحاد الأيتولي مضطرب نتيجة للحرب بين روما و قرطاج، وكمحاولة من فيليب لتعزيز وتقوية مكانته؛ أعد أسطولًا وأرسل مبعوثين إلى حنبعل, ثم احتل جزءًا من إيطاليا.وكانت روما تأمل في حصر المقدونيين في شرق إقليم إيليريا خوفًا من أن يتدخل فيليب بتدخلات عسكرية صريحة، وقد قام فيليب بمحاولتين فاشلتين لغزو إليريا عن طريق البحر ووقف السير عن طريق البر، ونجح في نهاية المطاف في الإستيلاء على ميناء ليسوس وإجبارالمقاطعة على الاستسلام وكان ذلك بين عامي 212 و 214 قبل الميلاد. في تلك المرحلة كانت روما قادرة على التحالف مع الأتواليين ضد فيليب؛ حارب الحلفاء مقدونيا لمدة عامين وحققوا انتصارات عسكرية بسيطة، واكتسبوا سياسيًا المزيد من الحلفاء من بين دول المدن اليونانية. وبعد انسحاب الرومانيين من التحالف تقدمت قوات فيليب ضد الأتواليين ونجحت في تغيير نتيجة الحرب، وفي النهاية استعاد المقدونيين إلى حد كبير موقعهم الأصلي، وكان الرومان والأتواليين على استعداد لصنع السلام. وقد أقرت المعاهدة رسمياً بالتقدم الذي أحرزته مقدونيا بما في ذلك الإستيلاء على إليريا، لكن فيليب رفض بشكل قاطع تحالفه مع حنبعل. أتاحت الظروف المحيطة لروما بالسيطرة على بارثية وديمالوم وبارجلوم وإنجينوم ومقدونيا وكذلك فرض سيطرتها على أتينتانيا إذا وافق مجلس الشيوخ الروماني، وكانت هناك أطراف أُخرى في المعاهدة من ضمنهم بروسياس ملك بيثينيا وأخيون وبيوتيا وثيثالي وأكارنانيا وإيبيروس إلى جانب فيليب، وإليانس وأتالوس وبلارتوس ونابيس من سبرطة وإليانس وميسينيا وأثينا إلى جانب روما.
rdf:langString El tractat de Fenice, també conegut com la Pau de Fenice, va ser el pacte que va posar fi a la primera guerra Macedònica, i va ser acordat a Fenice, el 205 aC. L'equilibri polític que existia a l'antiga Grècia entre el Regne de Macedònia, governada per Filip V, i la Lliga Etòlia, es va veure pertorbat per la guerra entre Roma i Cartago. Filip, buscant millorar la seva posició i, per aquest motiu, va construir una gran flota i va enviar emissaris a Anníbal, que en aquell moment ocupava part d'Itàlia. Per temor que Filip pogués oferir ajuda militar a Anníbal, Roma va tractar de confinar els macedonis a l'est de la província romana d'Il·líria. Entre el 214 aC i el 212 aC Filip va realitzar dos intents infructuosos per envair Il·líria per mar i detenir els avenços per terra; a la fi, aconseguí capturar el port de Lissus i la rendició de la província. Arribat aquest punt, Roma va esperonar la Lliga Etòlia per així poder formar una aliança contra Filip. Durant dos anys, els aliats van lluitar contra Macedònia obtenint algunes victòries militars menors i aconseguint més aliats entre les polis gregues. Però quan els romans es van retirar, les forces de Filip atacaren als aliats i aconseguiren donar un gir a la guerra. Finalment, els macedonis van recuperar gran part del seu territori original i els romans i els seus aliats acordaren en signar la pau. El tractat va reconèixer formalment la posició favorable de Macedònia, incloent la incorporació d'Il·líria però, a canvi, Filip hagué de trencar la seva aliança amb Anníbal. Els implicats en el tractat van ser, en el bàndol de Filip, Bitínia (Prúsies I), Acaia, Beòcia, Tesàlia, Acarnània i el Regne de l'Epir; en el bàndol romà, Il·líria, Pèrgam (Àtal I), Lacedemònia (Nabis), Elis, Messènia i Atenes.
rdf:langString Η Συνθήκη της Φοινίκης ήταν μία συνθήκη η οποία πραγματοποιήθηκε το 205 π.Χ. και σηματοδότησε το τέλος του Πρώτου Μακεδονικού Πολέμου ανάμεσα στους Ρωμαίους και τους Μακεδόνες του Φίλιππου Ε'. Η συνθήκη υπογράφτηκε στη μετά από έναν αμφίρροπο πόλεμο. Η σημασία όμως αυτού του πολέμου ήταν μεγάλη, καθώς άρχισαν οι ρωμαϊκές επεμβάσεις στην Ελλάδα. Έτσι τον ίδιο χρόνο άρχισε ο Δεύτερος Μακεδονικός Πόλεμος.
rdf:langString La Paz de Fénice, también conocida como el Tratado de Fénice, fue el tratado que puso fin a la primera guerra macedónica. El mismo fue trazado en Fénice en 205 a. C. El balance político de Grecia entre Macedonia, bajo el gobierno de Filipo V, y la Liga etolia se vio perturbado por la guerra entre Roma y Cartago. Filipo, buscando mejorar su posición, construyó una flota y envió emisarios a Aníbal, quien en ese momento ocupaba parte de Italia. Por miedo a que Filipo pudiese ofrecer ayuda militar a Aníbal, Roma trató de confinar a los macedonios al este de la provincia romana de Iliria. Entre 214 y 212 a. C., Filipo realizó dos intentos infructuosos por invadir Iliria por mar y detener los avances por tierra, consiguiendo al fin capturar el puerto de Lissus y la rendición de la provincia. Llegado este punto, Roma espoleó a los etolios para formar una alianza contra Filipo. Los aliados lucharon durante dos años contra Macedonia, obteniendo algunas victorias militares menores y consiguiendo más aliados entre las polis griegas. Cuando los romanos se retiraron, las fuerzas de Filipo avanzaron contra los etolios, dando un giro a la guerra. Finalmente, los macedonios recuperaron gran parte de su territorio original y los romanos y etolios estuvieron dispuestos a firmar la paz. El tratado reconoció formalmente la posición favorable de Macedonia, incluyendo la captura de Iliria, pero Filipo debió repudiar su alianza con Aníbal. Las condiciones del tratado permitieron que Roma controlase a los parthinios, Dimallum, Bargulum y Eugenium, mientras que Macedonia, de tener la aprobación del Senado romano, controlaría Atintania. Entre los demás involucrados en el tratado se encontraban Prusias I de Bitinia, los aqueos, los beocios, los tesalios, los acarnianos y los epirotas (en el bando de Filipo), y los ilirios, Átalo I, Pleurato III, Nabis de Lacedemonia, los eleos, los mesenios y los atenienses (en el bando romano).
rdf:langString Perjanjian Foinike, juga dikenal sebagai Perdamaian Foinike, adalah sebuah perjanjian yang mengakhiri Perang Makedonia Pertama. Perjanjian tersebut diadakan di pada 205 SM. Keseimbangan politik Yunani antara Makedonia di bawah kepemimpinan dan ditimbulkan oleh perang antara Romawi dan Kartago.
rdf:langString Le traité de Phoenicé ou Paix de Phoiniké (205 av. J.-C.) est un traité qui marque la fin de la Première Guerre macédonienne entre Rome et le royaume de Macédoine. Il a eu lieu à Phœnicè.
rdf:langString The Treaty of Phoenice, also known as the Peace of Phoenice, was a treaty ending the First Macedonian War. It was drawn up at Phoenice in 205 BC. The Greek political balance between Macedon under Philip V and the Aetolian League was upset by the war between Rome and Carthage. Philip, seeking to enhance his position, raised a fleet and sent emissaries to Hannibal, then occupying part of Italy. Fearing that Philip could offer overt military assistance, Rome hoped to confine the Macedonians to the east of the Roman province of Illyria. Between 214 and 212 BC, Philip made two unsuccessful attempts to invade Illyria by sea and halting progress by ground, eventually succeeding in capturing the port of Lissus and gaining the province's capitulation. At this point, Rome was able to spur the Aetolians into an alliance against Philip. For two years the allies warred with Macedonia, achieving minor military victories, and politically gaining more allies from among the Greek city-states. When the Romans retired from the field, Philip's forces advanced against the Aetolians, turning the fortunes of the war. In the end, the Macedonians largely regained their original position, and the Romans and Aetolians were ready to make peace. The treaty formally acknowledged the favorable position of Macedonia, including the capture of Illyria, but Philip effectively repudiated his alliance with Hannibal. The conditions allowed that Rome would control the Parthinians, Dimallum, Bargulum, and Eugenium, and Macedonia, pending approval of the Senate of Rome, would control Atintania. Other parties to the treaty included Prusias of Bithynia, the Achaeans, the Boeotians, the Thessalians, the Acarnanians, and the Epirots, on the side of Philip, and the Ilians, Attalus, Pleuratus, Nabis of the Lacedaemonians, the Eleans, the Messenians, and Athenians, on the side of Rome.
rdf:langString La pace, o trattato, di Fenice fu il trattato che pose termine alla prima guerra macedonica, nel 205 a.C., nella città di Fenice.
rdf:langString De Vrede van Phoenike, ook bekend als het Verdrag van Phoenike, was een verdrag dat de Eerste Macedonische Oorlog beëindigde. Het werd opgesteld in in 205 v.Chr.. De politieke balans in Griekenland tussen Macedonië onder Philippos V en de Aetolische Bond werd verstoord door het uitbreken van de Tweede Punische Oorlog tussen de Romeinse Republiek en Carthago. Philippos wou zijn positie versterke, bouwde een vloot, zond een delegatie naar Hannibal en begon de bezetting van een deel van Italië. De Romeinen, die vreesden voor een bondgenootschap tussen Hannibal en Philippos, hoopten de Macedoniërs tegen te houden ten oosten van de Romeinse provincie Illyrië. Tussen 214 v.Chr. en 212 v.Chr. slaagde Philippos er na twee onsuccesvolle pogingen om Illyrië te bezetten, er toch in om de haven van Lissus te veroveren en de provincie tot capitulatie te dwingen. Hierna zette Rome de Aetolische Bond tegen Philippos op, waarna deze twee jaar lang oorlog voerde tegen Macedonië. Ze boekten maar enkele weinig belangrijke militaire overwinningen, hoewel ze ook steun kregen van verschillende Griekse poleis. Toen de Romeinen zich terugtrokken, kon Philippos’ leger de Aetolische troepen terugdringen. Macedonië heroverde grotendeels zijn oorspronkelijke grondgebied en de Romeinen en de Aetolische Bond waren bereid tot vredesonderhandelingen. Het vredesverdrag erkende de bevoorrechte positie van Macedonië, inclusief het bezit van Illyrië, en Phillipos brak zijn alliantie met Hannibal.
rdf:langString 포이니케 조약(Treaty of Phoenice) 또는 포이니케의 평화(Peace of Phoenice)는 제1차 마케도니아 전쟁을 끝내는 조약이었다. 기원전 205년에 포이니케에서 체결되었다.
rdf:langString A Paz de Fenice, também conhecida como Tratado de Fenice, foi o tratado que encerrou a Primeira Guerra da Macedônia. O mesmo foi assinado na Fenice em 205 a.C. O equilíbrio político da Grécia entre a Macedônia, sob Filipe V, e a Liga Etólia foi perturbado pela guerra entre Roma e Cartago. Filipo, buscando melhorar sua posição, construiu uma frota e enviou emissários a Aníbal, que então ocupava parte da Itália. Temendo que Filipe pudesse oferecer ajuda militar a Aníbal, Roma tentou confinar os macedônios ao leste da província romana da Ilíria. Entre 214 e 212 a.C. Filipe fez duas tentativas frustradas de invadir a Ilíria por mar e impedir os avanços por terra, eventualmente capturando o porto de Lissus e rendendo a província. Neste ponto, Roma estimulou os etólios a formar uma aliança contra Filipe. Os aliados lutaram por dois anos contra a Macedônia, conquistando algumas pequenas vitórias militares e ganhando mais aliados entre a polis grega. À medida que os romanos se retiravam, as forças de Filipe avançavam contra os etólios, virando a guerra. Finalmente, os macedônios recuperaram grande parte de seu território original e os romanos e etólios estavam dispostos a fazer a paz. O tratado reconheceu formalmente a posição favorável da Macedônia, incluindo a captura da Ilíria, mas Filipe teve que repudiar sua aliança com Aníbal. Os termos do tratado permitiram a Roma controlar os partos, Dimallum, Bargulum e Eugenium, enquanto a Macedônia, se aprovada pelo Senado romano, controlaria Atintania. Outros envolvidos no tratado incluíam Prússias I da Bitínia, os aqueus, os beócios, os tessálios, os acarnianos e os epírotas (do lado de Filipe) e os ilírios, Átalo I, Pleurato III, Nabis da Lacedemônia, os Eleans, os Messênios e os Atenienses (do lado romano).
rdf:langString 腓尼基和約,或稱作腓尼基條約,為第一次馬其頓戰爭結束時,雙方所簽下的和約,於前205年伊庇魯斯附近的簽訂。 當第二次布匿戰爭爆發,馬其頓國王腓力五世為了擴大自身實力,與漢尼拔結盟對抗羅馬而開始第一次馬其頓戰爭,並準備建造艦隊來登陸義大利半島。羅馬為了使漢尼拔斷絕其他援助,意圖使馬其頓戰爭侷限在伊利里亞地區,在前214年和前215年間,腓力五世兩次企圖入侵伊利里亞都遭到失敗,使得陸上的征服行動進展緩慢,但最終占領了伊利里亞南部和利蘇斯這個海港。 在這時侯,羅馬策動埃托利亞同盟攻擊馬其頓,並與埃托利亞結盟,在前兩年聯軍獲得小規模的勝利,獲得更多希臘城邦結盟。然而當羅馬從希臘撤軍後,埃托利亞同盟無力對抗腓力五世的優勢兵力,整個局勢因而改變,馬其頓最後重新攻下先前大部分的占領地,使雙方回到埃托利亞同盟介入前的局面,而羅馬與埃托利亞同盟準備與馬其頓談和。 前205年於伊庇魯斯北方的簽訂此條約,和約中馬其頓獲得伊利里亞南部,但與漢尼拔盟約因此失效。同時兩方陣營的其他盟國如馬其頓方的色薩利人、亞該亞人、人、伊庇魯斯人、人和比提尼亞國王普魯西阿斯一世,羅馬方的伊利里亞人、、厄利斯人、雅典、人、斯巴達攝政納比斯和帕加馬國王阿塔羅斯一世等勢力包括在和約內。
xsd:nonNegativeInteger 2843

data from the linked data cloud