Treaty of Devol
http://dbpedia.org/resource/Treaty_of_Devol an entity of type: WikicatCrusades
معاهدة ديفول (باليونانية: συνθήκη της Δεαβόλεως) هو اتفاق تم التوصل اليه في عام 1108م بين بوهيموند الأول آمر أنطاكية والامبراطور البيزنطي ألكسيوس الأول كومنين ، في أعقاب الحملة الصليبية الأولى. ومن اسمه بعد القلعة البيزنطية Devol في مقدونيا (في ألبانيا الحديثة). على الرغم من عدم تطبيق المعاهدة على الفور، كان المقصود به لجعل إمارة أنطاكية دولة أو إقطاعية تابعة للإمبراطورية البيزنطية.هذه المعاهدة ينظر لها كمثال على ميل البيزنطيين لحل المشاكل بالطرق الدبلوماسية بدل الحرب كما انها تعتبر سبب ونتيجة لعدم الثقة بين البيزنطيين وجيرانهم في أوروبا الغربية.
rdf:langString
Der Vertrag von Devol war eine Übereinkunft zwischen Bohemund I., Fürst von Antiochia, und dem byzantinischen Kaiser Alexios I. aus dem Jahr 1108 mit dem Ziel, das Fürstentum Antiochia zu einem Vasallenstaat des Byzantinischen Reichs zu machen.
rdf:langString
《迪沃尔条约》（希臘語：συνθήκη της Δεαβόλεως，英語：Treaty of Devoal）是安条克公国博希蒙德一世与拜占庭帝国阿莱克修斯一世于1108年十字军东征结束后所签订的条约。此条约以拜占庭帝国的堡垒为名，它本是用于规定安条克公国成为拜占庭帝国的附属国，但是拜占庭帝国并没有在短期内强行实施此条约。 早在十字军第一次东征时，在君士坦丁堡聚集的十字军都承诺在归来的时候把他们所征服的土地都归于拜占庭帝国。博希蒙德一世是阿莱克修斯一世的旧敌罗伯特·吉斯卡尔之子，因此他在东征结束后将安条克公国所属地域纳入他自己的统治。阿莱克修斯起初并不承认博希蒙德的合法统治权，于是博希蒙德试图在欧洲寻找帮手，并与阿莱克修斯所部展开了战争。阿莱克修斯很快就击溃了博希蒙德，迫使博希蒙德投降，并在他的驻地迪沃尔和博希蒙德签订了条约。 根据条约的规定，博希蒙德同意成为拜占庭帝国的藩属并随时在帝国需要的时候提供帮助；作为回报，他被封为安条克公爵及奥古斯都，可以把他的爵位传承给。签订完条约后，博希蒙德撤退至阿普利亚并逝世于那里。博希蒙德的继承者，时摄政安条克公国的不承认此条约。安條克在1137年短暂地再度纳入拜占庭帝国，不過直到1158年它才彻底臣服于帝国。
rdf:langString
El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada. Encara que el tractat no va entrar en vigor immediatament, s'havia previst que convertís el Principat d'Antioquia en un estat vassall de l'Imperi Romà d'Orient.
rdf:langString
Η Συνθήκη της Δεαβόλεως ήταν μία συμφωνία, που έγινε το 1108 μεταξύ του Ρωμαίου Αυτοκράτορα Αλεξίου Α΄ Κομνηνού και του Βοημούνδου Α΄ πρίγκιπα της Αντιόχειας στο περιθώριο της Α΄ Σταυροφορίας. Πήρε το όνομά της από το Ρωμαϊκό φρούριο της Δεάβολης (Ντεβόλ Β. Ηπείρου, μεταξύ Καστοριάς και Κορυτσάς). Αν και η συνθήκη δεν εφαρμόστηκε αμέσως, είχε ως στόχο να καταστήσει το πριγκιπάτο της Αντιόχειας υποτελές στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία.
rdf:langString
El Tratado de Devol o Tratado de Diabolis fue un acuerdo firmado en 1108 entre Bohemundo de Antioquía y el emperador bizantino Alejo I Comneno a consecuencia de la Primera Cruzada. Aunque el tratado no entró en vigencia inmediatamente, se tenía previsto que convirtiera al Principado de Antioquía en un estado vasallo del Imperio bizantino.
rdf:langString
Le traité de Déabolis aussi appelé traité de Devol (ou Dévol) est un accord signé en 1108 entre Bohémond Ier d'Antioche et l'empereur byzantin Alexis Ier Comnène, à la suite de la Première croisade. Le traité tire son nom de la forteresse byzantine de Devol située en Albanie. Le traité, non appliqué, a pour but de faire de la principauté d'Antioche un État vassal de l'Empire byzantin.
rdf:langString
Traktat Devol (bahasa Yunani: συνθήκη της Δεαβόλεως) adalah persetujuan yang dibuat pada tahun 1108 antara Bohemond I dari dengan Kaisar Romawi Timur Alexios I Komnenos pada masa Perang Salib Pertama. Traktat ini dinamai dari benteng Romawi Timur di , Albania. Meskipun traktat ini tidak langsung diterapkan, berdasarkan traktat ini, menjadi vassal Kekaisaran Romawi Timur.
rdf:langString
The Treaty of Devol (Greek: συνθήκη της Δεαβόλεως) was an agreement made in 1108 between Bohemond I of Antioch and Byzantine Emperor Alexios I Komnenos, in the wake of the First Crusade. It is named after the Byzantine fortress of Devol (in modern Albania). Although the treaty was not immediately enforced, it was intended to make the Principality of Antioch a vassal state of the Byzantine Empire.
rdf:langString
Il trattato di Devol fu un accordo concluso nel 1108 tra Boemondo I d'Antiochia e l'Imperatore bizantino Alessio I Comneno, nella scia della Prima crociata.Con esso si intendeva porre il Principato d'Antiochia in posizione di vassallaggio rispetto all'Impero bizantino, ma non fu immediatamente applicato. Il trattato di Devol è considerato un tipico esempio della tendenza bizantina a comporre le dispute per via diplomatica piuttosto che militare, e fu sia un risultato che una causa della sfiducia tra i Bizantini ed i loro vicini dell'Europa occidentale.
rdf:langString
데볼 조약(그리스어: συνθήκη της Δεαβόλεως, 영어: Treaty of Devol )은 1108년 9월에 안티오키아 공국의 보에몽 1세와 비잔티움 황제 알렉시우스 1세 사이에 체결한 조약이다. 조약의 명칭은 마케도니아 지방에 있는 비잔티움의 요새 데볼에서 따왔다. 비록 즉시 시행되지는 않았지만, 안티오키아 공국을 비잔티움 제국의 속주로 만들려는 비잔티움 황제 알렉시오스의 의도였다. 제1차 십자군이 시작될 때 십자군은 정복 지역을 비잔티움에 반환한다고 약속을 했다. 그러나 비잔티움의 옛 적수인 노르만의 로베르트 기스가르의 아들인 보에몽은 안티오키아 공국의 소유를 주장했다. 알렉시오스 황제는 안티오키아 공국의 합법성을 인정하지 않고 강제로 안티오키아를 수복하려고 하였다. 보에몽은 알렉시오스와 전쟁을 시작하였으나 곧 항복하게 되었고 데볼에 위치한 황제의 캠프에서 제국과 조약을 체결할 수밖에 없었다. 조약의 결과로 보에몽은 비잔티움 제국의 봉신이 되어 언제든지 제국 방어에 힘쓸 것을 동의하였다. 보에몽은 아풀리아로 보내졌고 1111년에 거기서 죽었다.
rdf:langString
Het Verdrag van Devol is een in 1108 gesloten overeenkomst tussen Bohemund I van Antiochië en de Byzantijnse keizer Alexios I Komnenos, in de nadagen van de Eerste Kruistocht. Ondanks het feit dat het verdrag niet onmiddellijk bekrachtigd werd, was het bedoeld om van het Prinsdom Antiochië een vazalstaat van het Byzantijnse Rijk te maken. Het verdrag wordt gezien als een typisch voorbeeld van de Byzantijnse neiging om conflicten op te lossen via diplomatie in plaats van oorlog en was zowel het gevolg als de oorzaak voor het wantrouwen tussen de Byzantijnen en hun West-Europese buren.
rdf:langString
O Tratado de Devol foi um acordo firmado em 1108 entre Boemundo I de Antioquia e o imperador bizantino Aleixo I Comneno, como consequência da Primeira Cruzada. Foi assinado na fortaleza bizantina de Devol, na Macedónia. Embora o tratado não tivesse entrado em vigor, pretendia-se fazer do Principado de Antioquia um estado vassalo do Império Bizantino. Após a assinatura do tratado, Boemundo retirou-se para a Apúlia e ali morreu em 1111. O seu sobrinho e regente em Antioquia, Tancredo da Galileia, recusou-se a aceitar os termos do tratado.
rdf:langString
Девольский договор — договор, подписанный в 1108 году между Боэмундом I Тарентским, захватившим Антиохию, и Алексеем I Комнином, императором Византийской империи. Договор назван по имени византийской крепости Девол в Македонии (современная Албания). Хотя этот договор не было претворён в жизнь сразу же, его целью было сделать Антиохийское княжество вассалом Византийской империи.
rdf:langString
rdf:langString
معاهدة ديفول
rdf:langString
Tractat de Devol
rdf:langString
Vertrag von Devol
rdf:langString
Συνθήκη της Δεαβόλεως
rdf:langString
Tratado de Devol
rdf:langString
Traité de Déabolis
rdf:langString
Traktat Devol
rdf:langString
Trattato di Devol
rdf:langString
데볼 조약
rdf:langString
Verdrag van Devol
rdf:langString
Treaty of Devol
rdf:langString
Tratado de Devol
rdf:langString
Девольский договор
rdf:langString
迪沃尔条约
xsd:integer
750464
xsd:integer
1110682232
rdf:langString
Michael Angold
rdf:langString
The Byzantine Empire, 1025–1118
rdf:langString
Michael
rdf:langString
Angold
xsd:integer
217
xsd:integer
4
rdf:langString
El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada. Encara que el tractat no va entrar en vigor immediatament, s'havia previst que convertís el Principat d'Antioquia en un estat vassall de l'Imperi Romà d'Orient. A l'inici de la Primera Croada, els exèrcits croats es van reunir a Constantinoble i els seus caps van prometre tornar a l'Imperi Romà d'Orient qualsevol territori que poguessin conquerir, però Bohemond, el fill de l'antic enemic d'Aleix, Robert Guiscard, va reclamar el Principat d'Antioquia per si. Aleix no va reconèixer la legitimitat del Principat i Bohemond va marxar a Europa a la recerca de reforços. Va entrar en guerra oberta contra Aleix, però va ser aviat forçat a rendir-se i a negociar amb Aleix en el camp imperial a Diabolis (Devol), on va ser signat el tractat. Sota els termes del Tractat, Bohemond va acordar convertir-se en vassall de l'emperador i defensar l'imperi, si aquest ho necessitava. Així mateix, va acceptar el nomenament d'un Patriarca grec. A canvi, se li van donar els títols de sebast i duc d'Antioquia. Així mateix, se li va garantir el dret d'heretar als seus descendents el Comtat d'Edessa. Més tard, Bohemond es va retirar a Pulla on va morir. El seu nebot, Tancred, que va ser regent a Antioquia, es va negar a acceptar els termes del Tractat. Temporalment, Antioquia va caure sota la influència romana d'Orient el 1137, però no va ser fins a 1158 quan va esdevenir en realitat vassalla romana d'Orient. El Tractat de Devol és vist com un exemple típic de la tendència romana d'Orient a resoldre disputes a través de la diplomàcia, més que per mitjà de la guerra. Va ser tant resultat com causa de la desconfiança entre els romans d'Orient i els seus veïns d'Europa Occidental.
rdf:langString
معاهدة ديفول (باليونانية: συνθήκη της Δεαβόλεως) هو اتفاق تم التوصل اليه في عام 1108م بين بوهيموند الأول آمر أنطاكية والامبراطور البيزنطي ألكسيوس الأول كومنين ، في أعقاب الحملة الصليبية الأولى. ومن اسمه بعد القلعة البيزنطية Devol في مقدونيا (في ألبانيا الحديثة). على الرغم من عدم تطبيق المعاهدة على الفور، كان المقصود به لجعل إمارة أنطاكية دولة أو إقطاعية تابعة للإمبراطورية البيزنطية.هذه المعاهدة ينظر لها كمثال على ميل البيزنطيين لحل المشاكل بالطرق الدبلوماسية بدل الحرب كما انها تعتبر سبب ونتيجة لعدم الثقة بين البيزنطيين وجيرانهم في أوروبا الغربية.
rdf:langString
Η Συνθήκη της Δεαβόλεως ήταν μία συμφωνία, που έγινε το 1108 μεταξύ του Ρωμαίου Αυτοκράτορα Αλεξίου Α΄ Κομνηνού και του Βοημούνδου Α΄ πρίγκιπα της Αντιόχειας στο περιθώριο της Α΄ Σταυροφορίας. Πήρε το όνομά της από το Ρωμαϊκό φρούριο της Δεάβολης (Ντεβόλ Β. Ηπείρου, μεταξύ Καστοριάς και Κορυτσάς). Αν και η συνθήκη δεν εφαρμόστηκε αμέσως, είχε ως στόχο να καταστήσει το πριγκιπάτο της Αντιόχειας υποτελές στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία. Στην αρχή της Α΄ Σταυροφορίας, τα στρατεύματα των Σταυροφόρων συγκεντρώθηκαν στην Κωνσταντινούπολη και υποσχέθηκαν να επιστρέψουν στη Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία, όποια χώρα θα μπορούσαν να κατακτήσουν. Ωστόσο ο Βοημούνδος, γιος του Ροβέρτου Γυισκάρδου, πρώην εχθρού του Αλεξίου Α΄, διεκδίκησε το πριγκιπάτο της Αντιόχειας για τον εαυτό του. Ο Αλέξιος δεν αναγνώρισε τη νομιμότητα του πριγκιπάτου και ο Βοημούνδος Α΄ πήγε στην Ευρώπη αναζητώντας ενισχύσεις. Ο Νορμανδός πρίγκιπας ξεκίνησε έναν ανοιχτό πόλεμο εναντίον του Αλεξίου Α΄, πολιορκώντας το Δυρράχιο, αλλά σύντομα αναγκάστηκε να διαπραγματευθεί με τον Αλέξιο Α΄ στο Αυτοκρατορικό στρατόπεδο της Διάβολης, όπου υπογράφτηκε η συνθήκη. Σύμφωνα με τους όρους της, ο Βοημούνδος συμφώνησε να γίνει υποτελής του Αυτοκράτορα και να υπερασπιστεί την Αυτοκρατορία, όποτε χρειαστεί. Επίσης αποδέχθηκε τον διορισμό . Σε αντάλλαγμα, του δόθηκαν οι τίτλοι του σεβαστού και του δούκα της Αντιόχειας. Του εγγυήθηκαν το δικαίωμα να περάσει στους απογόνους του την κομητεία της Έδεσσας. Μετά από αυτό ο Βοημούνδος αποσύρθηκε στη Απουλία και απεβίωσε εκεί. Ο ανιψιός του Ταγκρέδος, που ήταν επίτροπος στην Αντιόχεια, αρνήθηκε να αποδεχθεί τους όρους της συνθήκης. Η Αντιόχεια τέθηκε προσωρινά υπό Ρωμαϊκή επικυριαρχία το 1137, ως το 1158 που έγινε πραγματικά υποτελές στη Ρωμανία. Η συνθήκη της Δεαβόλεως θεωρείται τυπικό παράδειγμα της Ρωμαϊκής τάσης για διευθέτηση των διαφορών μέσω διπλωματίας και όχι πολέμων. Ήταν αποτέλεσμα δυσπιστίας και αιτία καχυποψίας μεταξύ των Ρωμαίων και των Δυτικο-Ευρωπαίων γειτόνων τους.
rdf:langString
Der Vertrag von Devol war eine Übereinkunft zwischen Bohemund I., Fürst von Antiochia, und dem byzantinischen Kaiser Alexios I. aus dem Jahr 1108 mit dem Ziel, das Fürstentum Antiochia zu einem Vasallenstaat des Byzantinischen Reichs zu machen.
rdf:langString
El Tratado de Devol o Tratado de Diabolis fue un acuerdo firmado en 1108 entre Bohemundo de Antioquía y el emperador bizantino Alejo I Comneno a consecuencia de la Primera Cruzada. Aunque el tratado no entró en vigencia inmediatamente, se tenía previsto que convirtiera al Principado de Antioquía en un estado vasallo del Imperio bizantino. Al inicio de la Primera Cruzada, los ejércitos cruzados se reunieron en Constantinopla y prometieron devolver al Imperio Bizantino cualquier territorio que pudieran conquistar; sin embargo, Bohemundo, el hijo del exenemigo de Alejo, Roberto Guiscardo, reclamó el Principado de Antioquía para sí. Alejo no reconoció la legitimidad del Principado y Bohemundo se marchó a Europa en busca de refuerzos. Entró en guerra abierta contra Alejo, pero fue pronto forzado a rendirse y a negociar con Alejo en el campo imperial en Diabolis (Devol), donde fue firmado el tratado. Bajo los términos del Tratado, Bohemundo acordó convertirse en vasallo del Emperador y defender el Imperio toda vez que este lo necesitara. Asimismo, aceptó el nombramiento de un patriarca griego. A cambio, se le dieron los títulos de sebastos y doux (duque) de Antioquía. Asimismo, se le garantizó el derecho a heredar a sus descendientes el Condado de Edesa. Más tarde, Bohemundo se retiró a Apulia donde murió. Su sobrino, Tancredo, quien fue regente en Antioquía, se negó a aceptar los términos del Tratado. Temporalmente, Antioquía cayó bajo influjo bizantino en 1137, pero no fue hasta 1158 cuando en realidad se convirtió en vasalla bizantina. El Tratado de Devol es visto como un ejemplo típico de la tendencia bizantina a resolver disputas a través de la diplomacia, más que por medio de la guerra. Así también, fue tanto un resultado como una causa de desconfianza entre los bizantinos y sus vecinos de Europa Occidental.
rdf:langString
Le traité de Déabolis aussi appelé traité de Devol (ou Dévol) est un accord signé en 1108 entre Bohémond Ier d'Antioche et l'empereur byzantin Alexis Ier Comnène, à la suite de la Première croisade. Le traité tire son nom de la forteresse byzantine de Devol située en Albanie. Le traité, non appliqué, a pour but de faire de la principauté d'Antioche un État vassal de l'Empire byzantin. Lors de la Première croisade, les armées des Croisés se rassemblent à Constantinople. Leurs commandants s'engagent alors à rendre à l'Empire byzantin toutes les terres anciennement byzantines qu'elles pourraient conquérir. Toutefois, Bohémond, le fils de Robert Guiscard, un ancien adversaire de l'Empire, décide de fonder la principauté d'Antioche indépendante. Alexis n'en reconnaît pas la légitimité et face au risque d'une guerre ouverte, Bohémond part en Europe chercher des renforts. Il lance ensuite les hostilités contre l'Empire byzantin mais il est rapidement contraint de se rendre et de négocier avec Alexis au camp impérial de Déabolis, où le traité est signé. Ce traité fait de Bohémond un vassal de l'empereur et l'oblige à défendre l'Empire. Il accepte aussi la nomination d'un patriarche grec. En retour, il reçoit les titres de sébaste et de doux d'Antioche ainsi que la garantie de la succession du comté d'Édesse. À la suite de ce traité, Bohémond se replie vers l'Apulie où il décède. Son neveu, Tancrède de Hauteville, régent d'Antioche, refuse de se plier aux termes du traité. Si Antioche revient temporairement sous la souveraineté byzantine en 1137, c'est seulement en 1158 que la principauté devient réellement un vassal de l'Empire. Le traité de Devol est souvent perçu comme un bon exemple de la pratique byzantine qui consiste à résoudre les conflits par la diplomatie plutôt que par la guerre. En outre, il est à la fois le résultat et l'une des causes de la méfiance entre les Byzantins et les Croisés.
rdf:langString
Traktat Devol (bahasa Yunani: συνθήκη της Δεαβόλεως) adalah persetujuan yang dibuat pada tahun 1108 antara Bohemond I dari dengan Kaisar Romawi Timur Alexios I Komnenos pada masa Perang Salib Pertama. Traktat ini dinamai dari benteng Romawi Timur di , Albania. Meskipun traktat ini tidak langsung diterapkan, berdasarkan traktat ini, menjadi vassal Kekaisaran Romawi Timur. Pada awal Perang Salib Pertama, Tentara Salib berkumpul di Konstantinopel dan berjanji akan mengembalikan wilayah Romawi Timur yang mereka taklukan. Namun, Bohemond, putra dari mantan musuh Alexios Robert Guiscard, mengklaim kekuasaan atas Kepangeranan Antiokhia. Alexios tidak mengakui keabsahan klaim ini, dan Bohemond pergi ke Eropa untuk mencari dukungan. Ia memulai perang melawan Alexios, tetapi terpaksa menyerah dan bernegosiasi dengan Alexios di Diabolis (Devol), dan di situ traktat ini ditandatangani. Berdasarkan traktat ini, Bohemond setuju untuk menjadi vassal Romawi Timur dan siap melindungi Romawi Timur kapanpun diperlukan. Ia juga menerima penunjukkan . Sebagai gantinya, ia memperoleh gelar dan doux (adipati) Antiokhia, dan hak untuk menurunkannya ke penerusnya juga dipastikan. Setelah ditandatanganinya traktat ini, Bohemond mundur ke Apulia dan meninggal di sana. Keponakannya, Tancred, yang merupakan seorang wali di Antiokhia, menolak menerima traktat ini. Antiokhia sempat dikuasai Romawi Timur pada tahun 1137, tetapi baru pada tahun 1158 negeri tersebut menjadi vassal Romawi Timur. Traktat ini umumnya dipandang sebagai contoh bahwa Romawi Timur cenderung menyelesaikan masalah melalui diplomasi daripada peperangan, dan merupakan akibat dan sebab kecurigaan antara Romawi Timur dengan tetangga-tetangga Eropa Baratnya.
rdf:langString
The Treaty of Devol (Greek: συνθήκη της Δεαβόλεως) was an agreement made in 1108 between Bohemond I of Antioch and Byzantine Emperor Alexios I Komnenos, in the wake of the First Crusade. It is named after the Byzantine fortress of Devol (in modern Albania). Although the treaty was not immediately enforced, it was intended to make the Principality of Antioch a vassal state of the Byzantine Empire. At the beginning of the First Crusade, Crusader armies assembled at Constantinople and promised to return to the Byzantine Empire any land they might conquer. However, Bohemond, the son of Alexios' former enemy Robert Guiscard, claimed the Principality of Antioch for himself. Alexios did not recognize the legitimacy of the Principality, and Bohemond went to Europe looking for reinforcements. He launched into open warfare against Alexios, laying siege to Dyrrhachium, but he was soon forced to surrender and negotiate with Alexios at the imperial camp at Diabolis (Devol), where the Treaty was signed. Under the terms of the Treaty, Bohemond agreed to become a vassal of the Emperor and to defend the Empire whenever needed. He also accepted the appointment of a Greek Patriarch. In return, he was given the titles of sebastos and doux (duke) of Antioch, and he was guaranteed the right to pass on to his heirs the County of Edessa. Following this, Bohemond retreated to Apulia and died there. His nephew, Tancred, who was regent in Antioch, refused to accept the terms of the Treaty. Antioch came temporarily under Byzantine sway in 1137, but it was not until 1158 that it truly became a Byzantine vassal. The Treaty of Devol is viewed as a typical example of the Byzantine tendency to settle disputes through diplomacy rather than warfare, and was both a result of and a cause for the distrust between the Byzantines and their Western European neighbors.
rdf:langString
데볼 조약(그리스어: συνθήκη της Δεαβόλεως, 영어: Treaty of Devol )은 1108년 9월에 안티오키아 공국의 보에몽 1세와 비잔티움 황제 알렉시우스 1세 사이에 체결한 조약이다. 조약의 명칭은 마케도니아 지방에 있는 비잔티움의 요새 데볼에서 따왔다. 비록 즉시 시행되지는 않았지만, 안티오키아 공국을 비잔티움 제국의 속주로 만들려는 비잔티움 황제 알렉시오스의 의도였다. 제1차 십자군이 시작될 때 십자군은 정복 지역을 비잔티움에 반환한다고 약속을 했다. 그러나 비잔티움의 옛 적수인 노르만의 로베르트 기스가르의 아들인 보에몽은 안티오키아 공국의 소유를 주장했다. 알렉시오스 황제는 안티오키아 공국의 합법성을 인정하지 않고 강제로 안티오키아를 수복하려고 하였다. 보에몽은 알렉시오스와 전쟁을 시작하였으나 곧 항복하게 되었고 데볼에 위치한 황제의 캠프에서 제국과 조약을 체결할 수밖에 없었다. 조약의 결과로 보에몽은 비잔티움 제국의 봉신이 되어 언제든지 제국 방어에 힘쓸 것을 동의하였다. 보에몽은 아풀리아로 보내졌고 1111년에 거기서 죽었다. 데볼 조약은 분쟁을 전쟁보다는 외교로 해결하려는 비잔티움 제국의 성향을 보여주는 전형적인 예이기도 하지만, 반면 당시 서유럽과 불신으로부터 발생된 결과로 보기도 한다.
rdf:langString
Het Verdrag van Devol is een in 1108 gesloten overeenkomst tussen Bohemund I van Antiochië en de Byzantijnse keizer Alexios I Komnenos, in de nadagen van de Eerste Kruistocht. Ondanks het feit dat het verdrag niet onmiddellijk bekrachtigd werd, was het bedoeld om van het Prinsdom Antiochië een vazalstaat van het Byzantijnse Rijk te maken. Aan het begin van de Eerste Kruistocht verzamelden kruisvaarders zich in Constantinopel, waar ze het Byzantijnse keizerrijk al het veroverde land beloofden. Bohemund, de zoon van Alexios' voormalige vijand Robert Guiscard, maakte echter aanspraak op het Vorstendom Antiochië. Alexios erkende de legitimiteit van het prinsdom niet, en Bohemund vertrok naar Europa op zoek naar versterkingen. Hij startte een openlijke oorlogsvoering tegen Alexios, maar werd snel gedwongen zich over te geven en met Alexios te onderhandelen in het keizerlijke kamp bij rivier Devoll, waar het verdrag ondertekend werd. In het verdrag beloofde Bohemund een vazal van de keizer te worden en het keizerrijk wanneer nodig te verdedigen. Hij accepteerde ook de benoeming van een Griekse Patriarch. In ruil ontving hij de titels sebastos en doux van Antiochië en het recht om het Graafschap Edessa over te dragen aan zijn erfgenamen. Hierna trok Bohemund zich terug naar Apulië, waar hij stierf. Zijn neef Tancred, die regent was over Antiochië, weigerde de voorwaarden van het verdrag te accepteren, waarna Antiochië tijdelijk door de Byzantijnen werd bezet in 1137. Het duurde echter tot 1158 voor het een echte Byzantijnse vazalstaat werd. Het verdrag wordt gezien als een typisch voorbeeld van de Byzantijnse neiging om conflicten op te lossen via diplomatie in plaats van oorlog en was zowel het gevolg als de oorzaak voor het wantrouwen tussen de Byzantijnen en hun West-Europese buren.
rdf:langString
Il trattato di Devol fu un accordo concluso nel 1108 tra Boemondo I d'Antiochia e l'Imperatore bizantino Alessio I Comneno, nella scia della Prima crociata.Con esso si intendeva porre il Principato d'Antiochia in posizione di vassallaggio rispetto all'Impero bizantino, ma non fu immediatamente applicato. All'inizio della Prima crociata gli eserciti Crociati si riunirono a Costantinopoli e promisero di restituire all'Impero bizantino ogni territorio già in possesso dello stesso che avessero conquistato. Tuttavia Boemondo, figlio del vecchio nemico di Alessio, Roberto il Guiscardo, reclamò per se stesso il Principato d'Antiochia. Alessio non riconobbe la legittimità del Principato e Boemondo tornò in Europa a cercare rinforzi, poi si lanciò in una guerra aperta contro Alessio, ma fu presto costretto ad arrendersi e a negoziare con Alessio nell'accampamento imperiale a Diabolis (Devoll) nell'odierna Albania, dove il trattato fu sottoscritto. Secondo i termini del trattato, Boemondo accettò di divenire vassallo dell'Imperatore e di difendere l'Impero quando necessario.Egli inoltre accettò la nomina di un Patriarca Greco Ortodosso.In cambio ricevette il titolo di sebastos e dux (duca) di Antiochia, e gli fu garantito il diritto di passare ai suoi eredi la Contea di Edessa.Dopo di ciò Boemondo si ritirò in Puglia dove morì.Suo nipote, Tancredi, che era reggente di Antiochia, rifiutò di accettare i termini del trattato.Antiochia entrò temporaneamente sotto l'influenza bizantina nel 1137, ma solo nel 1158 divenne effettivamente vassalla dell'Impero. Il trattato di Devol è considerato un tipico esempio della tendenza bizantina a comporre le dispute per via diplomatica piuttosto che militare, e fu sia un risultato che una causa della sfiducia tra i Bizantini ed i loro vicini dell'Europa occidentale.
rdf:langString
Девольский договор — договор, подписанный в 1108 году между Боэмундом I Тарентским, захватившим Антиохию, и Алексеем I Комнином, императором Византийской империи. Договор назван по имени византийской крепости Девол в Македонии (современная Албания). Хотя этот договор не было претворён в жизнь сразу же, его целью было сделать Антиохийское княжество вассалом Византийской империи. В начале Первого крестового похода армии крестоносцев встретились в Константинополе и пообещали вернуть Византийской империи все завоёванные ими территории. Тем не менее, Боэмунд, сын Роберта Гвискара, бывшего врага Алексея, предъявил претензии на княжество Антиохия. Алексей не признавал независимость княжества, и Боэмунд отправился в Европу в попытке найти там поддержку и подкрепления. Он начал открытую войну против Алексея, но вскоре был вынужден сдаться и вести переговоры с императором Алексеем в лагере Девол, где было подписано соглашение. В соответствии с соглашением Боэмунд согласился стать вассалом императора и защищать земли Византийской империи в случае необходимости. Он также согласился с назначением греческого патриарха. Взамен он получил титул севаста (греч. Σεβαστός) и дуки Антиохии, а также право завещать своим потомкам графство Эдессу. После подписания соглашения Боэмунд вернулся в Апулию, где и умер. Его племянник Танкред, принц Галилейский, который был регентом в Антиохии, отказался принять условия договора. Антиохия временно перешла под контроль Византийской империи в 1137 году и только после 1158 года стала по-настоящему вассалом Византии. Девольский договор представляет собой типичный пример склонности Византийской империи к разрешению споров путём дипломатических, а не военных мер. Договор был связан с отсутствием доверия между Византийской империей и её соседями в Западной Европе и внёс большой «вклад» в это недоверие.
rdf:langString
O Tratado de Devol foi um acordo firmado em 1108 entre Boemundo I de Antioquia e o imperador bizantino Aleixo I Comneno, como consequência da Primeira Cruzada. Foi assinado na fortaleza bizantina de Devol, na Macedónia. Embora o tratado não tivesse entrado em vigor, pretendia-se fazer do Principado de Antioquia um estado vassalo do Império Bizantino. No início da Primeira Cruzada, os exércitos cruzados haviam-se reunido em Constantinopla e prometido devolver ao Império Bizantino toda a terra que pudessem conquistar, dentro dos antigos domínios imperiais. Contudo, Boemundo, filho de um antigo inimigo de Aleixo entre os normandos, Roberto Guiscardo, reivindicou Antioquia para si mesmo após a conquista desta cidade. Aleixo não reconheceu a legalidade do principado de Antioquia e, após vários anos de conflito com o império, Boemundo foi à Europa procurar reforços. Lançou-se em guerra aberta contra Aleixo, mas de imediato foi forçado a render-se e negociar com o imperador no acampamento imperial em Devol. Sob os termos do tratado, Boemundo seria forçado a tornar-se vassalo do imperador e a defender o império sempre que necessário. Igualmente teria de ser renomeado o patriarca grego da cidade de Antioquia, João VII de Antioquia. Após a assinatura do tratado, Boemundo retirou-se para a Apúlia e ali morreu em 1111. O seu sobrinho e regente em Antioquia, Tancredo da Galileia, recusou-se a aceitar os termos do tratado. O Tratado de Devol é visto como exemplo da típica tendência bizantina para resolver disputas com a diplomacia, mais do que com a guerra, e foi consequência da desconfiança entre os bizantinos e os seus vizinhos europeus.
rdf:langString
《迪沃尔条约》（希臘語：συνθήκη της Δεαβόλεως，英語：Treaty of Devoal）是安条克公国博希蒙德一世与拜占庭帝国阿莱克修斯一世于1108年十字军东征结束后所签订的条约。此条约以拜占庭帝国的堡垒为名，它本是用于规定安条克公国成为拜占庭帝国的附属国，但是拜占庭帝国并没有在短期内强行实施此条约。 早在十字军第一次东征时，在君士坦丁堡聚集的十字军都承诺在归来的时候把他们所征服的土地都归于拜占庭帝国。博希蒙德一世是阿莱克修斯一世的旧敌罗伯特·吉斯卡尔之子，因此他在东征结束后将安条克公国所属地域纳入他自己的统治。阿莱克修斯起初并不承认博希蒙德的合法统治权，于是博希蒙德试图在欧洲寻找帮手，并与阿莱克修斯所部展开了战争。阿莱克修斯很快就击溃了博希蒙德，迫使博希蒙德投降，并在他的驻地迪沃尔和博希蒙德签订了条约。 根据条约的规定，博希蒙德同意成为拜占庭帝国的藩属并随时在帝国需要的时候提供帮助；作为回报，他被封为安条克公爵及奥古斯都，可以把他的爵位传承给。签订完条约后，博希蒙德撤退至阿普利亚并逝世于那里。博希蒙德的继承者，时摄政安条克公国的不承认此条约。安條克在1137年短暂地再度纳入拜占庭帝国，不過直到1158年它才彻底臣服于帝国。
xsd:nonNegativeInteger
31108
