Tonsil

rdf:langString Amígdala (sistema limfàtic)

rdf:langString Les amígdales són acumulacions de teixit limfoide que es troben a la gola, abans de l'inici de la laringe i del tub digestiu. Hi ha diverses amígdales: * Amígdales linguals: a la part posterior de la llengua. De vegades, la seva hipertròfia causa problemes a l'hora de practicar una intubació traqueal. Pot provocar apnea del son en els adults. Adesiara, un pseudolimfoma és l'origen de la hipertròfia amigdalina i d'aquest trastorn. En elles rarament es formen abscessos, els quals són causa de faringàlgia aguda i adesiara poden amenaçar la vida de la persona afectada. Les complicacions dels abscessos periamigdalins són força inusuals però molt diverses, per exemple: obstrucció de la via respiratòria superior, síndrome de Lemierre, fasciïtis necrosant cervical, mediastinitis, erosió de l'artèria caròtide interna, abscés cerebral, síndrome de xoc tòxic estreptocòccic o abscés de l'espai parafaríngic. * : entre els músculs i palatofaringi. Ha estat descrita alguna vegada l'aparició en ella d'un lipoma clàssic, que amb freqüència té forma d'apèndix penjant. El pòlip limfangiomatós de la amígdala palatina és un tumor benigne singular que generalment forma un pedicle protuberant unit a la seva superfície. Els quists epidermoides tonsil·lars, siguin de naturalesa congènita o adquirida, són lesions extremadament inhabituals que requereixen una extirpació quirúrgica acurada. El carcinoma de l'amígdala palatina és la neoplàsia maligna més comuna de de l'orofaringe i molts casos estan relacionats amb la infecció pel virus del papil·loma humà 16. L'existència d'un schwannoma maligne amigdalí és un fet quasi excepcional, com també ho és la d'un sarcoma de cèl·lules dendrítiques fol·liculars o d'un plasmocitoma extramedul·lar. El sarcoma d'Ewing de teixits tous és un càncer que rares vegades sorgeix a les amígdales. Els limfomes primaris amb major prevalença que es desenvolupen en aquestes estructures anatòmiques són els de tipus no hodgkinià, incloent la poc habitual variant blastoide del de cèl·lules del mantell. Un càncer de pulmó, en especial el de cèl·lules petites, pot metastatitzar eventualment l'amígdala palatina i causar serioses ulceracions refractàries als fàrmacs d'ús comú. * Amígdala tubàrica: a prop de l'accés de la trompa d'Eustaqui a la rinofaringe. * (o carnots): al sostre de la rinofaringe. Té una morfologia rectangular i amb l'edat, la seva mida disminueix. La formació de biofilms bacterians sobre el teixit adenoidal es correlaciona sovint amb episodis recurrents d'otitis mitjana durant la infantesa i el desenvolupament de sinusitis crònica. La hipertròfia d'aquesta amígdala en els adults acostuma a ser resultat d'una infecció crònica o de la inhalació continuada d'agents irritants i pot comportar dificultats respiratòries nasals. Moltes vegades, l'adenoïditis crònica és causa de limfadenitis cervical, sindrome tussigen de la via aèria superior i/o halitosi. El conjunt de totes les amígdales forma l'. Inicialment, la medicina occidental cregué que no tenien una important funció defensiva i immunitària. Avui dia se sap que la seva activitat productora d'immunoglobulines és rellevant a nivell sistèmic i local, sobretot en l'etapa infantil en la que es produeixen els primers contactes amb microorganismes patògens, i tan sols s'extirpen si creixen més del normal o hi ha una amigdalitis crònica que no respon al tractament mèdic adequat. La típica operació de carnots és, ni més ni menys, que l'extirpació de l'amígdala faríngica. L'amigdalectomia és un procediment que ha demostrat ser d'utilitat en malalts que pateixen determinats tipus de psoriasi. L'actinomicosi amigdalina és una entitat clínica gairebé insòlita. Es presenta predominantment en individus amb certes alteracions hematològiques congènites, asma bronquial o que han sofert infeccions locals prèvies per estreptococs beta-hemolítics. Durant l'edat pediàtrica, les tuberculosis primàries (és a dir, no acompanyades d'infecció pulmonar o disseminada pel bacil de Koch) de les amígdales, es veuen molt poques vegades. Els càlculs tonsil·lars són concrecions calcificades que es formen als plecs de les amígdales, en especial en els de la palatina. La seva composició inclou residus de bacteris i d'epiteli, juntament amb dipòsits de materials inorgànics, com ara la hidroxiapatita o l'oxalat de calci. Per regla general, tenen petites dimensions i no provoquen símptomes, però ocasionalment poden ser molt grans i cursar amb febre, odinofàgia, disfàgia i otàlgia. L'anomenada amígdala rectal és una proliferació reactiva de teixit limfoide que apareix infreqüentment en aquesta porció del tub digestiu, no sempre fácil de diagnosticar i d'etiologia desconeguda. S'ha descrit sobretot en adults de mitjana edat. Debuta amb dolor abdominal i de tant en tant també rectorràgies continuades o prolapses rectals recurrents, encara que en alguns casos és una troballa mèdica incidental sense una simptomatologia associada significativa.