The Beggar's Opera
http://dbpedia.org/resource/The_Beggar's_Opera an entity of type: Thing
Žebrácká opera (The Beggar's Opera) je ballad opera o třech jednáních, kterou napsal John Gay a hudbou doplnil Johann Christoph Pepusch v roce 1728. Je patrně jediným dílem žánru ballad opery, které zůstalo dodnes populární. Žebrácká opera měla premiéru 29. ledna 1728 v divadle na Lincoln's Inn Fields a dosáhla 62 po sobě jdoucích představení, což byl na tehdejší dobu rekordní počet. Stala se tak nejpopulárnější hrou 18. století. Úspěch se opakoval o dvě století později, když obnovená inscenace v roce 1920 v londýnském Lyric Theatre in Hammersmith dosáhla 1463 představení. Od té doby se hra těší v celém světě mimořádné pozornosti a stala se zdrojem inspirace pro nejrůznější úpravy od legendárního zpracování Bertolt Brechta a Kurta Weilla až po Václava Havla.
rdf:langString
The Beggar’s Opera ist eine 1728 im Londoner Lincoln’s Inn Fields Theatre uraufgeführte Ballad Opera von John Gay (Text) und Johann Christoph Pepusch (Musik). Sie begründete Gays Rang als einer der bedeutendsten Literaten des Augustan Age.
rdf:langString
L'Opéra du gueux The Beggar's Opera (L'Opéra du gueux) est un ballad opera en trois actes, écrit en 1728 par John Gay, sur une musique de Johann Christoph Pepusch.
rdf:langString
L'opera del mendicante è una o ballad opera in tre atti di John Gay con musiche di Johann Christoph Pepusch, poi ripresa e sviluppata da Bertolt Brecht con il titolo L'opera da tre soldi.
rdf:langString
『ベガーズ・オペラ』または『乞食オペラ』（The Beggar's Opera）は、1728年にジョン・ゲイが書いた3幕のバラッド・オペラである。オーガスタン演劇（Augustan drama。オーガスタン時代も参照）の中で重大転機となった作品の1つで、かつて隆盛を極めた風刺的なバラッド・オペラのうち現在まで人気の続く唯一の作品である。 最初の上演は、当時最長と言われた62夜も続いた。この作品によりゲイは大変な成功を収め、続編『ポリー』も書いている。劇は以降も上演され続けた。1920年にはロンドン、ハマースミス（Hammersmith）のLyric Hammersmithで1463回という驚異的な上演記録を残した。当時の音楽劇で最長の上演回数だった。1928年には、ベルトルト・ブレヒト（音楽クルト・ヴァイル）がこの作品をモチーフに『三文オペラ』を書いた。
rdf:langString
«Опера нищего», также «Опера нищих» (англ. The Beggar's Opera) — балладная опера в трёх действиях, написанная в 1727 году Джоном Геем на музыку И. К. Пепуша.
rdf:langString
The Beggar's Opera, L'òpera del captaire, és una òpera de balades amb un pròleg i tres actes, amb llibret en anglès de John Gay. La música, probablement, és un arranjament de Johann Christoph Pepusch (l'obertura, basada en dues de les cançons de l'Acte II està composta per ell). Es va estrenar al de Londres el 29 de gener de 1728 i es va representar moltíssimes vegades. Aquesta obra es va convertir en el major èxit de Gay i s'ha representat des d'aleshores; se l'ha anomenat "l'obra més popular del segle xviii." el 1920.
rdf:langString
The Beggar's Opera (título original en inglés; en español se ha traducido como La ópera del mendigo y también La ópera del vagabundo) es una ópera de baladas en un prólogo y tres actos, con libreto en inglés de John Gay. La música, probablemente, es un arreglo de Johann Christoph Pepusch (la obertura, basada en dos de las canciones del Acto II está compuesta por él, así que se asume que los arreglos de las arias los hizo él, aunque no hay ninguna evidencia de que esto sea cierto). Se estrenó en el de Londres el 29 de enero de 1728.
rdf:langString
The Beggar's Opera is a ballad opera in three acts written in 1728 by John Gay with music arranged by Johann Christoph Pepusch. It is one of the watershed plays in Augustan drama and is the only example of the once thriving genre of satirical ballad opera to remain popular today. Ballad operas were satiric musical plays that used some of the conventions of opera, but without recitative. The lyrics of the airs in the piece are set to popular broadsheet ballads, opera arias, church hymns and folk tunes of the time.
rdf:langString
The Beggar's Opera is een satirisch toneelstuk van John Gay, deels op muziek gezet door Christopher Pepusch. The Beggar's Opera (De opera van de bedelaar) was een van de populairste toneelstukken van de 18de eeuw, en is verschillende keren heropgevoerd door de eeuwen heen; het werd eveneens bewerkt door Bertolt Brecht, die er zijn Dreigroschenoper op baseerde.
rdf:langString
The Beggar's Opera (Ópera do Mendigo ou Ópera do vagabundo) é uma ópera de 1724 dividida em um prólogo e três atos, com texto, poemas e letras (o libretto) de Johann Christoph Pepusch. Por não ser músico John Gay pediu ao seu amigo, o compositor Johann Pepusch que selecionasse uma série de canções folclóricas inglesas, escocesas e irlandesas para que fossem intercaladas aos diálogos e também incluiu árias de Purcell e Haendel. Com objetivo de dar continuidade dramática aos diálogos, John Gay escreveu novos poemas para todas essas canções e evitou ao máximo as repetições, o que intensificou o ritmo da obra tornando-a ainda mais atraente. Essa obra foi chamada na época de ópera-balada, pois, formalmente, diferenciava-se muito da ópera convencional. A ideia de John Gay foi justamente criticar
rdf:langString
Opera żebracza (The Beggar’s Opera) – dzieło teatralno-muzyczne, w trzech aktach z prologiem, wystawione po raz pierwszy 29 stycznia 1728 roku w Londynie na scenie , do którego libretto stworzył poeta angielski John Gay, a muzykę opracował niemiecki kompozytor mieszkający w Anglii Johann Christoph Pepusch. Dało początek nowemu gatunkowi, operze balladowej (a ta niemieckiemu singspielowi). Premiera polska opery miała miejsce 29 października 1968 w Bydgoszczy.
rdf:langString
Tiggarens opera eller Tiggaroperan (engelska: The Beggar's Opera) är en satirisk s.k. balladopera i tre akter från 1728 med musik samlad och arrangerad av Johann Christoph Pepusch. Libretto av John Gay.
rdf:langString
rdf:langString
The Beggar's Opera
rdf:langString
Žebrácká opera
rdf:langString
The Beggar’s Opera
rdf:langString
The Beggar's Opera
rdf:langString
The Beggar's Opera
rdf:langString
The Beggar's Opera
rdf:langString
L'opera del mendicante
rdf:langString
ベガーズ・オペラ
rdf:langString
Opera żebracza
rdf:langString
The Beggar's Opera
rdf:langString
The Beggar's Opera
rdf:langString
Опера нищего
rdf:langString
Tiggarens opera
rdf:langString
The Beggar's Opera
xsd:integer
176514
xsd:integer
1092772751
rdf:langString
Painting based on scene 11, act 3 by William Hogarth, c. 1728, in the Tate Britain
rdf:langString
xsd:double
1.2
xsd:date
1728-01-29
rdf:langString
Lincoln's Inn Fields Theatre, London
rdf:langString
Satirical ballad opera
rdf:langString
The Beggar's Opera, L'òpera del captaire, és una òpera de balades amb un pròleg i tres actes, amb llibret en anglès de John Gay. La música, probablement, és un arranjament de Johann Christoph Pepusch (l'obertura, basada en dues de les cançons de l'Acte II està composta per ell). Es va estrenar al de Londres el 29 de gener de 1728 i es va representar moltíssimes vegades. Aquesta obra es va convertir en el major èxit de Gay i s'ha representat des d'aleshores; se l'ha anomenat "l'obra més popular del segle xviii." el 1920. La peça satiritzava l'òpera italiana, que s'havia popularitzat a Londres. Segons The New York Times: "Gay va escriure l'obra més com una òpera anti-òpera que com una òpera, un dels seus atractius per al públic de Londres del segle xviii era el seu divertiment de l'estil d'òpera italiana i la fascinació del públic anglès". En lloc de la gran música i dels temes de l'òpera, l'obra utilitza melodies familiars i personatges que eren gent comuna. Algunes de les cançons van ser fetes per compositors d'òpera com George Frideric Handel, però només es van utilitzar les més populars. L'audiència podria formar-se amb la música i identificar-se amb els personatges. La història va satiritzar la política, la pobresa i la injustícia, centrant-se en el tema de la corrupció en tots els nivells de la societat. , la primera Polly Peachum, es va convertir en un èxit nocturn. Els seus quadres van ser de gran demanda, es van escriure versos i es van publicar llibres sobre ella. Després d'aparèixer en diverses comèdies i després en nombroses repeticions de The Beggars Opera, va escapar amb el seu amant casat, Charles Powlett, tercer duc de Bolton.
rdf:langString
Žebrácká opera (The Beggar's Opera) je ballad opera o třech jednáních, kterou napsal John Gay a hudbou doplnil Johann Christoph Pepusch v roce 1728. Je patrně jediným dílem žánru ballad opery, které zůstalo dodnes populární. Žebrácká opera měla premiéru 29. ledna 1728 v divadle na Lincoln's Inn Fields a dosáhla 62 po sobě jdoucích představení, což byl na tehdejší dobu rekordní počet. Stala se tak nejpopulárnější hrou 18. století. Úspěch se opakoval o dvě století později, když obnovená inscenace v roce 1920 v londýnském Lyric Theatre in Hammersmith dosáhla 1463 představení. Od té doby se hra těší v celém světě mimořádné pozornosti a stala se zdrojem inspirace pro nejrůznější úpravy od legendárního zpracování Bertolt Brechta a Kurta Weilla až po Václava Havla.
rdf:langString
The Beggar’s Opera ist eine 1728 im Londoner Lincoln’s Inn Fields Theatre uraufgeführte Ballad Opera von John Gay (Text) und Johann Christoph Pepusch (Musik). Sie begründete Gays Rang als einer der bedeutendsten Literaten des Augustan Age.
rdf:langString
L'Opéra du gueux The Beggar's Opera (L'Opéra du gueux) est un ballad opera en trois actes, écrit en 1728 par John Gay, sur une musique de Johann Christoph Pepusch.
rdf:langString
The Beggar's Opera (título original en inglés; en español se ha traducido como La ópera del mendigo y también La ópera del vagabundo) es una ópera de baladas en un prólogo y tres actos, con libreto en inglés de John Gay. La música, probablemente, es un arreglo de Johann Christoph Pepusch (la obertura, basada en dos de las canciones del Acto II está compuesta por él, así que se asume que los arreglos de las arias los hizo él, aunque no hay ninguna evidencia de que esto sea cierto). Se estrenó en el de Londres el 29 de enero de 1728. Representa un hito en el teatro augusto y es el único ejemplo que sigue siendo popular hoy del género, en el pasado floreciente, de la ópera de baladas satírica. Las óperas de baladas eran obras musicales satíricas que solían usar algunas de las convenciones de la ópera, pero sin recitativos. Las letras de las arias en la pieza están musicadas con populares baladas de gran formato, arias de ópera, himnos de iglesia y melodías folclóricas de la época.
rdf:langString
The Beggar's Opera is a ballad opera in three acts written in 1728 by John Gay with music arranged by Johann Christoph Pepusch. It is one of the watershed plays in Augustan drama and is the only example of the once thriving genre of satirical ballad opera to remain popular today. Ballad operas were satiric musical plays that used some of the conventions of opera, but without recitative. The lyrics of the airs in the piece are set to popular broadsheet ballads, opera arias, church hymns and folk tunes of the time. The Beggar's Opera premiered at the Lincoln's Inn Fields Theatre on 29 January 1728 and ran for 62 consecutive performances, the second-longest run in theatre history up to that time (after 146 performances of Robert Cambert's Pomone in Paris in 1671). The work became Gay's greatest success and has been played ever since; it has been called "the most popular play of the eighteenth century". In 1920, The Beggar's Opera began a revival run of 1,463 performances at the Lyric Theatre in Hammersmith, London, which was one of the longest runs in history for any piece of musical theatre at that time. The piece satirised Italian opera, which had become popular in London. According to The New York Times: "Gay wrote the work more as an anti-opera than an opera, one of its attractions to its 18th-century London public being its lampooning of the Italian opera style and the English public's fascination with it." Instead of the grand music and themes of opera, the work uses familiar tunes and characters that were ordinary people. Some of the songs were by opera composers like Handel, but only the most popular of these were used. The audience could hum along with the music and identify with the characters. The story satirised politics, poverty and injustice, focusing on the theme of corruption at all levels of society. Lavinia Fenton, the first Polly Peachum, became an overnight success. Her pictures were in great demand, verses were written to her and books published about her. After appearing in several comedies, and then in numerous repetitions of The Beggar's Opera, she ran away with her married lover, Charles Powlett, 3rd Duke of Bolton. Bertolt Brecht (working from a translation by Elisabeth Hauptmann) adapted the work into Die Dreigroschenoper (The Threepenny Opera) in 1928, sticking closely to the original plot and characters but with a new libretto, and mostly new music by Kurt Weill.
rdf:langString
L'opera del mendicante è una o ballad opera in tre atti di John Gay con musiche di Johann Christoph Pepusch, poi ripresa e sviluppata da Bertolt Brecht con il titolo L'opera da tre soldi.
rdf:langString
『ベガーズ・オペラ』または『乞食オペラ』（The Beggar's Opera）は、1728年にジョン・ゲイが書いた3幕のバラッド・オペラである。オーガスタン演劇（Augustan drama。オーガスタン時代も参照）の中で重大転機となった作品の1つで、かつて隆盛を極めた風刺的なバラッド・オペラのうち現在まで人気の続く唯一の作品である。 最初の上演は、当時最長と言われた62夜も続いた。この作品によりゲイは大変な成功を収め、続編『ポリー』も書いている。劇は以降も上演され続けた。1920年にはロンドン、ハマースミス（Hammersmith）のLyric Hammersmithで1463回という驚異的な上演記録を残した。当時の音楽劇で最長の上演回数だった。1928年には、ベルトルト・ブレヒト（音楽クルト・ヴァイル）がこの作品をモチーフに『三文オペラ』を書いた。
rdf:langString
The Beggar's Opera is een satirisch toneelstuk van John Gay, deels op muziek gezet door Christopher Pepusch. The Beggar's Opera (De opera van de bedelaar) was een van de populairste toneelstukken van de 18de eeuw, en is verschillende keren heropgevoerd door de eeuwen heen; het werd eveneens bewerkt door Bertolt Brecht, die er zijn Dreigroschenoper op baseerde. Het stuk – want het is veeleer een stuk dan een opera – ging op 29 januari 1728 in première en werd 61 maal herhaald, wat toentertijd ongezien was. Door de nauwelijks verholen beledigingen aan het adres van de toenmalige eerste minister, Robert Walpole, die Gays ideologische tegenstander was en de première bijwoonde, werd het vervolg op The Beggar's Opera, Polly, door de overheid verboden. Men dient de benaming opera ironisch op te vatten: in feite was The Beggar's Opera net een persiflage op de conventionele opera die in de vroege 18de eeuw in Engeland domineerde; na de dood van Purcell in 1695 waren er geen componisten meer met voldoende draagkracht om de Engelse muziekscene een vaderlandse of inheemse koers te laten varen. Componisten als Arne en Boyce waren blijkbaar niet opgewassen tegen de verregaande tendens tot italianisering, die zeker nog versterkt werd door de populariteit van de vele Italiaanse opera's van Händel, een genaturaliseerde Brit. Bovendien werd de mode in de muziekwereld sterk door continentale invloeden bepaald. The Beggar's Opera vormt een uitgesproken sarcastische reactie op de toen heersende conventies van de Italiaanse stijl: in plaats van aristocraten of notabelen als hoofdpersonages, koos Gay voor de allerlaagste bevolkingsklassen – hij maakte criminelen tot de helden van het stuk; dit lokte een behoorlijke controverse uit. Ook de zeer gewaagde inhoud maakte het stuk tezelfdertijd zowel geliefd als berucht. Daarnaast was The Beggar's Opera eveneens qua vorm origineel: in tegenstelling tot in de Italiaanse, geheel en al gezongen opera, wordt in The Beggar's Opera vooral veel gesproken. Er zijn veel dialogen, die met 69 liederen worden afgewisseld. Enerzijds grijpt dit terug naar de masque, maar anderzijds blikt het vooruit naar de musical; er wordt weinig gedanst, en de klemtoon ligt op de plot. The Beggar's Opera is opgevat als een opera die, zoals de titel aanduidt, door een bedelaar is geschreven. Hierin schuilt een listige truc van Gay: de schunnigheden en provocaties die het stuk doorsnijden, zijn als het ware niet zijn verantwoordelijkheid, want niet Gay is de auteur maar de bedelaar. Het publiek zal in die tijd ongetwijfeld de meerderheid van de liederen herkend hebben: het zijn alle oftewel populaire ballades, oftewel beroemde aria's uit bekende opera's, die door Pepusch in niet of nauwelijks gewijzigde vorm op de teksten van Gay werden getransponeerd. Het enige wat Pepusch zelf gecomponeerd heeft, is de ouverture. De plot van The Beggar's Opera bevat heel wat intriges en is daardoor behoorlijk uitgebreid. In het algemeen is de toon opzettelijk subversief.
rdf:langString
Opera żebracza (The Beggar’s Opera) – dzieło teatralno-muzyczne, w trzech aktach z prologiem, wystawione po raz pierwszy 29 stycznia 1728 roku w Londynie na scenie , do którego libretto stworzył poeta angielski John Gay, a muzykę opracował niemiecki kompozytor mieszkający w Anglii Johann Christoph Pepusch. Dało początek nowemu gatunkowi, operze balladowej (a ta niemieckiemu singspielowi). Premiera polska opery miała miejsce 29 października 1968 w Bydgoszczy. Opera była satyrą na rządy premiera Roberta Walpole’a i próbą przeciwstawienia się wpływom muzyki włoskiej, reprezentowanej w Londynie przez opery Georga Friedricha Händla i Giovanniego Battistę Bononciniego. Opera była niezwykle popularna także jako wyraz wyspiarskiego szowinizmu i natchnienie dla autorów komunizujących XX wieku takich jak Bertolt Brecht (Opera za trzy grosze – 1928).
rdf:langString
Tiggarens opera eller Tiggaroperan (engelska: The Beggar's Opera) är en satirisk s.k. balladopera i tre akter från 1728 med musik samlad och arrangerad av Johann Christoph Pepusch. Libretto av John Gay. Texten till "Beggar's opera" användes i bearbetad översättning till tyska under namnet Die Dreigroschenoper (Tolvskillingsoperan); vid uruppförandet av detta verk år 1928 angavs John Gay som textförfattaren på programbladet, och det har senare sporadiskt förekommit att även originalverket har kallats Tolvskillingsoperan på svenska. "Tiggaroperan" och "Tolvskillingsoperan" är dock framför allt musikaliskt mycket olika, och man skiljer normalt på dem som två olika verk.
rdf:langString
«Опера нищего», также «Опера нищих» (англ. The Beggar's Opera) — балладная опера в трёх действиях, написанная в 1727 году Джоном Геем на музыку И. К. Пепуша.
rdf:langString
The Beggar's Opera (Ópera do Mendigo ou Ópera do vagabundo) é uma ópera de 1724 dividida em um prólogo e três atos, com texto, poemas e letras (o libretto) de Johann Christoph Pepusch. Por não ser músico John Gay pediu ao seu amigo, o compositor Johann Pepusch que selecionasse uma série de canções folclóricas inglesas, escocesas e irlandesas para que fossem intercaladas aos diálogos e também incluiu árias de Purcell e Haendel. Com objetivo de dar continuidade dramática aos diálogos, John Gay escreveu novos poemas para todas essas canções e evitou ao máximo as repetições, o que intensificou o ritmo da obra tornando-a ainda mais atraente. Essa obra foi chamada na época de ópera-balada, pois, formalmente, diferenciava-se muito da ópera convencional. A ideia de John Gay foi justamente criticar e satirizar a ópera, sobretudo por seus recitativos e árias “da capo” que, na opinião do dramaturgo, interrompiam a ação dramática. A obra satiriza, ainda, os interesse das classe altas retratadas nas óperas italianas e, ao mesmo tempo, ataca o estadista whig, senhor Robert Walpole e seu regime corrupto, além de figuras criminosas como Jonathan Wild e Jack Sheppard. A mordaz crítica social e política da obra motivou a famosa adaptação de Bertolt Brecht para a conhecida “Ópera dos Três Vinténs”. The Beggar’s Opera passou por revisões e novas versões foram realizadas em quase 300 anos de existência. Em dezembro de 2013 o Núcleo Universitário de Ópera (NUO) estreou a Ópera do Mendigo em São Paulo. Nessa montagem o NUO procurou ser fiel à versão original, abandonando os excessos românticos presentes nas adaptações realizadas no século XIX. Para isso o NUO resgatou as partituras das canções originais coletadas por Johann Pepuch e optou por uma encenação fortemente apoiada no trabalho do ator.
xsd:nonNegativeInteger
30963
