Terrestrial television

http://dbpedia.org/resource/Terrestrial_television an entity of type: WikicatAntennas

البث التلفزيوني الأرضي أو التلفزيون الأرضي هي عبارة عن طريقة لبث مواد تلفزيونية بدون الأقمار الصناعية أو الكابلات وتكون عادة باستخدام موجات الراديو في النطاقين (UHF , VHF) من خلال إرسال واستقبال هوائيات من محطة الإرسال وهوائي منزلي بسيط ويتطلب موالف (تلفزيون) لعرض المحتوى، وتتم من خلال نوع البث المستخدم مثل البث الملون والبث الأسود والأبيض وتعتمد حسب الجهاز والنظام المستخدم في النطاق. rdf:langString
地上波(ちじょうは)は、地上を伝わる電波。衛星波の対義語として用いられる。 rdf:langString
지상파(地上波, ground radio wave)는 지상의 송신탑을 이용하여 전달되는 전파이다. 즉 지상파 방송은 지상에 있는 방송 송출로 전파를 직접 송출하는 방송이다. 케이블이나 인공위성, 인터넷을 통해 간접적으로 재송신되는 신호는 지상파에 포함되지 않기 때문에 TV 채널 중에서 케이블 방송이나 위성 방송, IPTV(인터넷 멀티미디어 방송사업법에 근거한 서비스) 서비스는 지상파 방송이 아니다. rdf:langString
La televisione terrestre, o TV terrestre, è la televisione che giunge agli utenti per mezzo di onde radio emesse da trasmettitori posti sulla superficie terrestre, ricevute da un'antenna televisiva e ritrasformata in video e audio da un televisore o dispositivi simili di visualizzazione. rdf:langString
無線電視是利用大氣電波,完全在地面收發電視訊號的傳輸方式。相對於仰賴人造衛星進行廣播的衛星電視和有線電視,又被稱為无线电视。 rdf:langString
La televisió terrestre o televisió per ones hertzianes és un mètode de lliurament de senyal de televisió, per ones radioelèctriques transmeses a través de l'espai. La radiodifusió televisiva terrestre es remunta als mateixos començaments de la televisió com un medi mateix amb la primera televisió pública de llarga distància que emetia des de Washington DC el 7 d'abril de 1927. A més a més de la transmissió en plans de vol alt que es movien en un bucle que utilitzava un sistema desenvolupat per George Westinghouse anomenat , no hi havia virtualment cap altre mètode de lliurament de televisió fins als anys 1950, amb l'adveniment de televisió per cable o antena comunitària de televisió. El primer mètode no terrestre de transmissió de televisió, que transmetia un senyal que s'originava a pa rdf:langString
Als Antennenfernsehen, auch terrestrisches Fernsehen, bezeichnet man den Fernsehempfang eines auf der Erde befindlichen Fernsehsenders über eine Hausantenne oder eine Zimmerantenne. Dabei werden die Inhalte vom Sender als modulierte elektromagnetische Wellen ausgestrahlt und mehr oder weniger geradlinig auf Haus- oder Zimmerantennen übertragen. rdf:langString
Dissenda televido estas televido, kiu sendas sian signalon per radiofonio. Historie la teĥnologio uzanta analogajn signalojn estis la unua, ekde la fino de la 1920-aj jaroj. Sed de post 2006 surtera analoga signalo estas forigata en eŭropaj landoj. La unua en Eŭropo surtera cifereca televido ekfunkciis en Britio en 1998. De 2015 neniu lando en Eŭropo uzos analogan surteran televidon. rdf:langString
La televisión terrestre es un tipo de difusión televisiva en el que la señal de televisión se transmite por ondas de radio desde un transmisor terrestre de una estación de televisión a un receptor de televisión que tiene una antena. Se distingue este tipo de difusión de otras tecnologías televisivas como la televisión por satélite (transmisión directa por satélite o televisión DBS, donde la señal de televisión se transmite al receptor desde un satélite), televisión por cable (donde la señal se transmite al receptor a través de un cable) e IPTV (donde la señal se recibe a través de un flujo de Internet o en una red que utiliza el Protocolo de Internet). En términos amplios, la televisión terrestre suele ser referida en Hispanoamérica como televisión abierta. rdf:langString
La transmission hertzienne correspond à la diffusion, par l'intermédiaire d'ondes électromagnétiques, « des signaux de radio, de télévision ou de tout autre signal n'ayant pas besoin d'un support matériel pour être transmis et reçus par une antenne appropriée. » Cela concerne aussi bien les transmission terrestres que celles qui transitent par satellites. La télévision terrestre a été la première technologie utilisée pour la diffusion télévisuelle. La BBC a commencé à émettre en 1929 et en 1930, de nombreuses stations de radio avaient une programmation régulière de programmes de télévision expérimentaux. Cependant, ces premiers systèmes expérimentaux avaient une qualité d'image insuffisante pour attirer le public, en raison de leur technologie de balayage mécanique, et la télévision ne s'e rdf:langString
Televisi terestrial adalah sebuah sistem penyiaran televisi yang tidak melibatkan transmisi satelit. Biasanya menggunakan gelombang radio melalui pemancar atau antena televisi. Istilah ini lebih umum di Eropa, sementara di Amerika Serikat disebut sebagai siaran televisi over-the-air (OTA) yang membutuhkan untuk menikmati layanannya. rdf:langString
Terrestrial television or over-the-air television (OTA) is a type of television broadcasting in which the signal transmission occurs via radio waves from the terrestrial (Earth-based) transmitter of a TV station to a TV receiver having an antenna. The term terrestrial is more common in Europe and Latin America, while in Canada and the United States it is called over-the-air or simply broadcast. This type of TV broadcast is distinguished from newer technologies, such as satellite television (direct broadcast satellite or DBS television), in which the signal is transmitted to the receiver from an overhead satellite; cable television, in which the signal is carried to the receiver through a cable; and Internet Protocol television, in which the signal is received over an Internet stream or on rdf:langString
Telewizja naziemna – telewizja wykorzystująca do emisji programów nadajniki znajdujące się na powierzchni Ziemi, umieszczone najczęściej na wzniesieniach lub wysokich budynkach dla zapewnienia pokrycia sygnałem możliwie dużego obszaru. rdf:langString
Televisão terrestre é um tipo de transmissão de televisão em que o sinal de televisão é transmitido por meio de ondas de rádio do transmissor terrestre de uma estação de televisão para um televisor que tenha uma antena. O termo é mais comum na Europa, enquanto na América do Norte é referido como broadcast television (algo como transmissão de televisão ou radiodifusão de televisão em português) ou as vezes como televisão sobre o ar (abreviado como OTA, de over-the-air). O termo "terrestre" é usado para distinguir das novas tecnologias de televisão por satélite (transmissão direita por satélite), em que o sinal de televisão é transmitido para ser recebido de um satélite artificial, e a televisão a cabo, em que o sinal é carregado até o receptor através de um cabo. rdf:langString
Marksänd TV (även kallad terrester TV) är ett sätt att distribuera TV-signaler via radiovågor som överförs i luften ifrån radiomaster. I Sverige sker det med en huvudsändare i Kaknästornet i Stockholm som sänder till slavsändare, dessa sänder vidare till andra slavsändare osv. I slutändan hos TV-tittaren tar en antenn ansluten till en radiomottagare i TV:n emot bild- och ljudsignalerna. rdf:langString
rdf:langString بث تلفزيوني أرضي
rdf:langString Televisió terrestre
rdf:langString Antennenfernsehen
rdf:langString Dissenda televido
rdf:langString Televisión terrestre
rdf:langString Transmission hertzienne
rdf:langString Televisi terestrial
rdf:langString Televisione terrestre
rdf:langString 지상파
rdf:langString 地上波
rdf:langString Telewizja naziemna
rdf:langString Terrestrial television
rdf:langString Televisão terrestre
rdf:langString Marksänd TV
rdf:langString 地面電視
xsd:integer 231064
xsd:integer 1123630649
rdf:langString البث التلفزيوني الأرضي أو التلفزيون الأرضي هي عبارة عن طريقة لبث مواد تلفزيونية بدون الأقمار الصناعية أو الكابلات وتكون عادة باستخدام موجات الراديو في النطاقين (UHF , VHF) من خلال إرسال واستقبال هوائيات من محطة الإرسال وهوائي منزلي بسيط ويتطلب موالف (تلفزيون) لعرض المحتوى، وتتم من خلال نوع البث المستخدم مثل البث الملون والبث الأسود والأبيض وتعتمد حسب الجهاز والنظام المستخدم في النطاق.
rdf:langString La televisió terrestre o televisió per ones hertzianes és un mètode de lliurament de senyal de televisió, per ones radioelèctriques transmeses a través de l'espai. La radiodifusió televisiva terrestre es remunta als mateixos començaments de la televisió com un medi mateix amb la primera televisió pública de llarga distància que emetia des de Washington DC el 7 d'abril de 1927. A més a més de la transmissió en plans de vol alt que es movien en un bucle que utilitzava un sistema desenvolupat per George Westinghouse anomenat , no hi havia virtualment cap altre mètode de lliurament de televisió fins als anys 1950, amb l'adveniment de televisió per cable o antena comunitària de televisió. El primer mètode no terrestre de transmissió de televisió, que transmetia un senyal que s'originava a partir d'una font terrestre tradicional, no va començar fins a l'ús de satèl·lits de comunicacions als anys 1960 i 1970. Existeixen tres sistemes per la codificació en color en la transmissió de televisió analògica: el PAL, el SECAM i el NTSC. Als Estats Units i gran part de la resta d'Amèrica del Nord també, la televisió terrestre sofria una transformació revolucionària amb la final acceptació de la norma NTSC perquè el televisors emetessin en color el 1953. Més tard, l'Europa i la resta del món triaven entre el PAL el SECAM o adoptaven el NTSC. A més a més a l'amenaça des de , la televisió terrestre analògica és ara també subjecte a competència des de la televisió per satèl·lit i distribució de vídeo i contingut de pel·lícules per Internet. La tecnologia de televisió digital terrestre s'ha desenvolupat com a resposta a aquests desafiaments. La pujada de la televisió digital terrestre, especialment HDTV, pot marcar el final per la recepció de la televisió analògica. Les antenes receptores tradicionals comencen a rebre senyal codificat digitalment, de millor qualitat, fins i tot de més definició com la HDTV. L'amplada de banda del senyal digital és unes 5 vegades menor que l'analògic, i això significa més canals disponibles. Al Regne Unit, les freqüències d'UHF es van utilitzar per primera vegada el 1964 amb la introducció de la BBC2 (com la 2 de TVE). La radiodifusió televisiva en freqüències de VHF es va deixar d'utilitzar el 6 de gener de 1985. La televisió terrestre està pensada que es deixi d'emetre a tot tardar el 3 d'abril de 2010, l'anomenada apagada analògica.
rdf:langString Als Antennenfernsehen, auch terrestrisches Fernsehen, bezeichnet man den Fernsehempfang eines auf der Erde befindlichen Fernsehsenders über eine Hausantenne oder eine Zimmerantenne. Dabei werden die Inhalte vom Sender als modulierte elektromagnetische Wellen ausgestrahlt und mehr oder weniger geradlinig auf Haus- oder Zimmerantennen übertragen. Die Übertragungstechnik kann von analoger oder digitaler Art sein. Das terrestrische Fernsehen war die erste Technologie, die für die Fernsehübertragung verwendet wurde. Die BBC begann 1929 mit der Ausstrahlung, und 1930 hatten viele Radiosender bereits einen regelmäßigen Sendeplan mit experimentellen Fernsehprogrammen. Diese frühen experimentellen Systeme hatten jedoch aufgrund ihrer mechanischen Abtasttechnologie keine ausreichende Bildqualität, um die Öffentlichkeit anzuziehen, und das Fernsehen wurde erst nach dem Zweiten Weltkrieg mit dem Aufkommen der elektronischen Abtasttechnologie weit verbreitet. Das Fernsehgeschäft folgte dem Modell der Rundfunknetze, wobei lokale Fernsehstationen in den Städten und Gemeinden an Fernsehnetze angeschlossen waren, die entweder von kommerziellen (in den USA) oder öffentlich-rechtlichen (in Europa) Anbietern stammten. Bis zum Übergang zum Farbfernsehen in den 1950er und 60er Jahren wurden Fernsehsendungen in Schwarzweiss ausgestrahlt. Bis zu den 1950er Jahren mit den Anfängen des Kabelfernsehens und des Gemeinschaftsantennenfernsehens (CATV) gab es keine andere Methode der Fernsehübertragung.
rdf:langString Dissenda televido estas televido, kiu sendas sian signalon per radiofonio. Historie la teĥnologio uzanta analogajn signalojn estis la unua, ekde la fino de la 1920-aj jaroj. Sed de post 2006 surtera analoga signalo estas forigata en eŭropaj landoj. La unua en Eŭropo surtera cifereca televido ekfunkciis en Britio en 1998. De 2015 neniu lando en Eŭropo uzos analogan surteran televidon. Por ricevi la signalon la ricevilo kaj la sendilo devas esti en rekta videbleco. Pro ĉi tio, kaj pro tio ke la Tero estas globo, por sendi signalon de la dissenda televido en grandan areon oni devas konstrui tre altajn turojn. Tiaj turoj nun estas en multaj urboj.
rdf:langString La transmission hertzienne correspond à la diffusion, par l'intermédiaire d'ondes électromagnétiques, « des signaux de radio, de télévision ou de tout autre signal n'ayant pas besoin d'un support matériel pour être transmis et reçus par une antenne appropriée. » Cela concerne aussi bien les transmission terrestres que celles qui transitent par satellites. La télévision terrestre a été la première technologie utilisée pour la diffusion télévisuelle. La BBC a commencé à émettre en 1929 et en 1930, de nombreuses stations de radio avaient une programmation régulière de programmes de télévision expérimentaux. Cependant, ces premiers systèmes expérimentaux avaient une qualité d'image insuffisante pour attirer le public, en raison de leur technologie de balayage mécanique, et la télévision ne s'est répandue qu'après la Seconde Guerre mondiale avec l'avènement de la technologie de télévision à balayage électronique. L'activité de diffusion télévisuelle a suivi le modèle des réseaux de radio, avec des stations de télévision locales dans les villes et les communes affiliées à des réseaux de télévision, soit commerciaux (aux États-Unis), soit contrôlés par le gouvernement (en Europe), qui fournissaient du contenu. Les émissions de télévision étaient en noir et blanc jusqu'au passage à la télévision couleur dans les années 1950 et 1960. Il n'y avait pas d'autre méthode de diffusion de la télévision avant les années 1950, avec les débuts de la télévision par câble et de la télévision par antenne communautaire (CATV).
rdf:langString La televisión terrestre es un tipo de difusión televisiva en el que la señal de televisión se transmite por ondas de radio desde un transmisor terrestre de una estación de televisión a un receptor de televisión que tiene una antena. Se distingue este tipo de difusión de otras tecnologías televisivas como la televisión por satélite (transmisión directa por satélite o televisión DBS, donde la señal de televisión se transmite al receptor desde un satélite), televisión por cable (donde la señal se transmite al receptor a través de un cable) e IPTV (donde la señal se recibe a través de un flujo de Internet o en una red que utiliza el Protocolo de Internet). En términos amplios, la televisión terrestre suele ser referida en Hispanoamérica como televisión abierta. Las estaciones de televisión terrestre transmiten en canales de televisión con frecuencias entre aproximadamente 52 y 600 MHz en las bandas de VHF y UHF. Dado que las ondas de radio en estas bandas viajan por línea de visión, la recepción está generalmente limitada por el horizonte visual a distancias de 64 a 97 kilómetros, aunque en mejores condiciones y con conductos troposféricos, las señales a veces se pueden recibir a cientos de kilómetros de distancia.​ La televisión abierta fue la primera tecnología utilizada para la transmisión de televisión. La BBC comenzó a transmitir en 1929 y para 1930 muchas estaciones de radio tenían un horario regular de programas de televisión experimentales. Sin embargo, estos primeros sistemas experimentales tenían una calidad de imagen insuficiente para atraer al público, debido a su tecnología de escaneo mecánico, y la televisión no se generalizó hasta después de la Segunda Guerra Mundial con el advenimiento de la tecnología de televisión de escaneo electrónico. El negocio de la radiodifusión televisiva siguió el modelo de las cadenas de radio, con estaciones de televisión locales en ciudades y pueblos afiliadas a cadenas de televisión, ya sea comercial (en Estados Unidos) o controlada por el gobierno (en gran parte del resto del mundo), que proporcionó contenido. Las transmisiones de televisión fueron en blanco y negro hasta la transición a la televisión en color en los 60's, 70's y 80's.​ No hubo otro método de transmisión de televisión hasta la década de 1950 con los inicios de la televisión por cable (la cual fue, inicialmente, solo una retransmisión de señales por aire). Con la adopción generalizada del cable en los Estados Unidos en las décadas de 1970 y 1980, la visualización de transmisiones de televisión terrestre ha disminuido. En 2018, se estimó que alrededor del 14% de los hogares estadounidenses usaban una antena.​​ Sin embargo, en algunas otras regiones, la televisión abierta sigue siendo el método preferido de recepción de televisión, y Deloitte estima en 2020 que al menos 1.600 millones de personas en el mundo reciben televisión utilizando estos medios.​ Se cree que el mercado más grande es Indonesia, donde 250 millones de personas ven televisión por vía terrestre. Para 2019, el servicio de medios over-the-top (OTT) que se transmite a través de Internet se había convertido en una alternativa común.​
rdf:langString Televisi terestrial adalah sebuah sistem penyiaran televisi yang tidak melibatkan transmisi satelit. Biasanya menggunakan gelombang radio melalui pemancar atau antena televisi. Istilah ini lebih umum di Eropa, sementara di Amerika Serikat disebut sebagai siaran televisi over-the-air (OTA) yang membutuhkan untuk menikmati layanannya. Sejarah penyiaran televisi terestrial dimulai sejak kelahiran televisi sebagai media penyiaran publik di Washington, D.C. pada tanggal 7 April 1927. Selain sistem transmisi Stratovision yang dikembangkan Westinghouse, belum ada sistem transmisi televisi yang lain hingga tahun 1950-an sebelum lahirnya televisi kabel atau televisi antena kelompok (community antenna television, CATV). Sistem penyampaian sinyal televisi bukan terestrial yang pertama, sama sekali tidak tergantung pada sinyal yang berasal dari sumber terestrial tradisional yang mulai menggunakan satelit komunikasi pada tahun 1960-an dan 1970-an.
rdf:langString Terrestrial television or over-the-air television (OTA) is a type of television broadcasting in which the signal transmission occurs via radio waves from the terrestrial (Earth-based) transmitter of a TV station to a TV receiver having an antenna. The term terrestrial is more common in Europe and Latin America, while in Canada and the United States it is called over-the-air or simply broadcast. This type of TV broadcast is distinguished from newer technologies, such as satellite television (direct broadcast satellite or DBS television), in which the signal is transmitted to the receiver from an overhead satellite; cable television, in which the signal is carried to the receiver through a cable; and Internet Protocol television, in which the signal is received over an Internet stream or on a network utilizing the Internet Protocol. Terrestrial television stations broadcast on television channels with frequencies between about 52 and 600 MHz in the VHF and UHF bands. Since radio waves in these bands travel by line of sight, reception is generally limited by the visual horizon to distances of 64–97 kilometres (40–60 mi), although under better conditions and with tropospheric ducting, signals can sometimes be received hundreds of kilometers distant. Terrestrial television was the first technology used for television broadcasting. The BBC began broadcasting in 1929 and by 1930 many radio stations had a regular schedule of experimental television programmes. However, these early experimental systems had insufficient picture quality to attract the public, due to their mechanical scan technology, and television did not become widespread until after World War II with the advent of electronic scan television technology. The television broadcasting business followed the model of radio networks, with local television stations in cities and towns affiliated with television networks, either commercial (in the US) or government-controlled (in Europe), which provided content. Television broadcasts were in black and white until the transition to color television in the late 1950s, 1960s and early 1970s. There was no other method of television delivery until the 1950s with the beginnings of cable television and community antenna television (CATV). CATV was, initially, only a re-broadcast of over-the-air signals. With the widespread adoption of cable across the United States in the 1970s and 1980s, viewing of terrestrial television broadcasts has been in decline; in 2018, it was estimated that about 14% of US households used an antenna. However, in certain other regions terrestrial television continue to be the preferred method of receiving television, and it is estimated by Deloitte as of 2020 that at least 1.6 billion people in the world receive at least some television using these means. The largest market is thought to be Indonesia, where 250 million people watch through terrestrial. By 2019, over-the-top media service (OTT) which is streamed via the internet had become a common alternative.
rdf:langString 地上波(ちじょうは)は、地上を伝わる電波。衛星波の対義語として用いられる。
rdf:langString 지상파(地上波, ground radio wave)는 지상의 송신탑을 이용하여 전달되는 전파이다. 즉 지상파 방송은 지상에 있는 방송 송출로 전파를 직접 송출하는 방송이다. 케이블이나 인공위성, 인터넷을 통해 간접적으로 재송신되는 신호는 지상파에 포함되지 않기 때문에 TV 채널 중에서 케이블 방송이나 위성 방송, IPTV(인터넷 멀티미디어 방송사업법에 근거한 서비스) 서비스는 지상파 방송이 아니다.
rdf:langString La televisione terrestre, o TV terrestre, è la televisione che giunge agli utenti per mezzo di onde radio emesse da trasmettitori posti sulla superficie terrestre, ricevute da un'antenna televisiva e ritrasformata in video e audio da un televisore o dispositivi simili di visualizzazione.
rdf:langString Televisão terrestre é um tipo de transmissão de televisão em que o sinal de televisão é transmitido por meio de ondas de rádio do transmissor terrestre de uma estação de televisão para um televisor que tenha uma antena. O termo é mais comum na Europa, enquanto na América do Norte é referido como broadcast television (algo como transmissão de televisão ou radiodifusão de televisão em português) ou as vezes como televisão sobre o ar (abreviado como OTA, de over-the-air). O termo "terrestre" é usado para distinguir das novas tecnologias de televisão por satélite (transmissão direita por satélite), em que o sinal de televisão é transmitido para ser recebido de um satélite artificial, e a televisão a cabo, em que o sinal é carregado até o receptor através de um cabo. A televisão terrestre foi a primeira tecnologia usada para a transmissão de televisão, como a primeira transmissão de longa distância de televisão pública de Washington, D.C., em 7 de abril de 1927. A BBC começou as suas transmissões em 1929, e tem um grade regular de programas de televisão em 1930. Porém esses sistemas iniciais de televisão tinham baixa qualidade de imagem para atrair o público, devido a sua tecnologia de televisão mecânica, e a televisão não se torna muito difundida antes da Segunda Guerra Mundial com o advento da tecnologia de varredura eletrônica. A indústria da transmissão de televisão seguiu o modelo das redes de rádio, com emissoras de televisão locais em cidade e municípios afiliados com redes de televisão, sendo elas comerciais (nos EUA) ou controladas pelo governo (na Europa), que provem o conteúdo. As transmissão de televisão foram em preto e branco até da década de 1960, quando as transmissão de televisão a cores começaram. Não havia outro método de distribuição de televisão até a década de 1950 como inicio da televisão a cabo e das antenas comunitárias de televisão (CATV). A CATV foi, inicialmente, apenas uma transmissão dos sinal transmitidor pelo ar. Com a adoção generalizada de cabo através dos Estados Unidos nas décadas de 1970 e 1980, a audiência de transmissões de televisão terrestre vem declinando; em 2013 foi estimado que 7% dos lares nos Estados Unidos usaram uma antena. Um pequeno aumento no uso começou após o final da conversão para transmissões de televisão digital terrestre, que oferece qualidade de imagem em alta definição como uma alternativa para assinantes que saem dos sistemas de CATV.
rdf:langString Marksänd TV (även kallad terrester TV) är ett sätt att distribuera TV-signaler via radiovågor som överförs i luften ifrån radiomaster. I Sverige sker det med en huvudsändare i Kaknästornet i Stockholm som sänder till slavsändare, dessa sänder vidare till andra slavsändare osv. I slutändan hos TV-tittaren tar en antenn ansluten till en radiomottagare i TV:n emot bild- och ljudsignalerna. Innan övergången till digital utsändning sändes TV på radiobandsfrekvenserna VHF- och UHF enligt det Europeiska PAL-systemet med amplitudmodulerad analog kompositvideo tillsammans med frekvensmodulerat analogt ljud med undantag för digitalt ljud enligt NICAM-systemet. Allt detta läggs inom en "kanal" som har en bandbredd på cirka 8 MHz. Den digitala utsändningen sker genom att omvandla den analoga (RGB) bild- och ljud signalen till digital information med A/D-omvandlare. Denna information komprimeras digitalt med MPEG-algoritmen. Detta sänds sedan ut med OFDM modulering på samma frekvenser som för den analoga varianten. En systemskillnad mot det analoga systemet är att i det digitala systemet sänds oftast cirka 5 kanaler på en frekvens. Men också att vid störningar är det antingen mycket bra bild, eller ingen bild- och ljud alls.
rdf:langString Telewizja naziemna – telewizja wykorzystująca do emisji programów nadajniki znajdujące się na powierzchni Ziemi, umieszczone najczęściej na wzniesieniach lub wysokich budynkach dla zapewnienia pokrycia sygnałem możliwie dużego obszaru. Dotychczas telewizja naziemna nadawana była wyłącznie w sposób analogowy. Obecnie w wielu krajach przeprowadzany jest proces cyfryzacji telewizji naziemnej, czyli zastępowania telewizji naziemnej analogowej telewizją cyfrową. Pierwsza w Europie naziemna telewizja cyfrowa rozpoczęła pracę w 1998 roku w Wielkiej Brytanii. Od 2006 roku naziemny sygnał analogowy był wyłączany w krajach europejskich. Od 2015 roku żaden kraj w Europie już nie nadaje swojego programu za pomocą analogowej telewizji naziemnej. W Polsce naziemny sygnał analogowy został całkowicie wyłączony 23 lipca 2013 roku. Zgodnie z ustawą o wdrożeniu naziemnej telewizji cyfrowej wyłączenie naziemnej telewizji analogowej miało nastąpić do 31 lipca 2013/2015.
rdf:langString 無線電視是利用大氣電波,完全在地面收發電視訊號的傳輸方式。相對於仰賴人造衛星進行廣播的衛星電視和有線電視,又被稱為无线电视。
xsd:nonNegativeInteger 16712

data from the linked data cloud