Tenant-in-chief

http://dbpedia.org/resource/Tenant-in-chief

Una tinença era a Europa i Catalunya cadascuna de les parcel·les propietat d'un senyor que se cedien a camperols per a la seua explotació directa a canvi d'una renda fixa o una proporció de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor. L'extensió de les tinences era variable. Durant l'edat mitjana els tinents podien ser serfs del senyor i restar adscrits vitaliciament a la terra que treballaven o bé lliures, en cas que poguessin anar-se'n un cop acomplertes les obligacions amb el senyor. rdf:langString
In medieval and early modern Europe, the term tenant-in-chief (or vassal-in-chief) denoted a person who held his lands under various forms of feudal land tenure directly from the king or territorial prince to whom he did homage, as opposed to holding them from another nobleman or senior member of the clergy. The tenure was one which denoted great honour, but also carried heavy responsibilities. The tenants-in-chief were originally responsible for providing knights and soldiers for the king's feudal army. rdf:langString
식읍(食邑) 또는 식봉(食封)은 동아시아에서 나라에서 공신이나 왕족에게 내리던 토지와 가호이다. 흔히 “땅을 주었다”라고 여기기도 하나, 녹읍과 마찬가지로, 소유권은 여전히 나라에 속하였고, 녹읍을 받은 이는 그 땅의 조세와 함께 노동력을 징발할 수 있을 뿐이었다. 다만 녹읍과는 달리 봉작과 함께 상속할 수 있었다. rdf:langString
領地(りょうち)とは、一般的に封建制社会において、領主が知行する土地を指す。 rdf:langString
La tenencia feudal o la tierra honor fue la cesión de tierras que efectuaba el rey o señor a un vasallo para su utilización y/o gobierno, sin implicar que el otorgante perdiera la propiedad o que supusiera derecho hereditario para el receptor. La tenencia estaba a cargo del tenente. rdf:langString
Tenentzia errege edo jaun batek bere basailuari egindako lurren lagapena izan zen, beti jaunak jabetza galdu barik eta inolako jaraunspen-eskubiderik gabe. Tenentzia hauen arduraduna tenente zuen izena. Erdi Aroan Iberiar penintsula osoan, Katalunian izan ezik, erabilitako instituzioa izan zen, mendebaldeko Europan existitzen ziren feudoen ez bezalakoa izanik. Nahiz eta Claudio Sánchez Albornozen ustetan bisigodoena izan, XI. mendearen bukaeran agertu zen. Aragoi eta Iruñeko Erresumetan la honor edo honor regalis zuen izena. rdf:langString
La tenure est le mode de concession d'une terre, en vertu duquel une personne n'en possède que la jouissance, à titre précaire. On distingue la tenure noble (ou « terre de noble tenure », car elle impliquait un hommage lors de l'acquisition – synonyme de fief), la tenure roturière, la tenure censitaire et la tenure servile. La tenure désigne la portion d'une seigneurie occupée et cultivée par un vilain (paysan libre), un colon ou un serf, durant le Moyen Âge. Le terme désigne également la terre concédée par le seigneur au « tenancier ». rdf:langString
Un tenens in capite (pl. tenentes in capite, in inglese: tenant-in-chief) era nell'Europa medievale e moderna, il termine che designava un vassallo che deteneva i propri possedimenti direttamente dal re o dal principe territoriale a cui aveva reso omaggio, quindi in quanto vassalli diretti del re, in contrapposizione ai vassalli che detenevano la terra da un altro nobile o dal clero (vassalli indiretti). rdf:langString
A tenência (do latim vulgar tenentia,ae: 'o que se tem, bens', de tenens,entis, particípio presente de tenēre: 'ter') é uma das três divisões do feudo e um título governativo. O tenente foi, na Idade Média, representante da autoridade do rei. rdf:langString
rdf:langString Tinença
rdf:langString Tenencia feudal
rdf:langString Tenentzia
rdf:langString Tenure (féodalité)
rdf:langString Tenens in capite
rdf:langString 식읍
rdf:langString 領地
rdf:langString Tenure (feodaal recht)
rdf:langString Tenant-in-chief
rdf:langString Tenência
xsd:integer 1214936
xsd:integer 1120892628
rdf:langString Una tinença era a Europa i Catalunya cadascuna de les parcel·les propietat d'un senyor que se cedien a camperols per a la seua explotació directa a canvi d'una renda fixa o una proporció de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor. L'extensió de les tinences era variable. Durant l'edat mitjana els tinents podien ser serfs del senyor i restar adscrits vitaliciament a la terra que treballaven o bé lliures, en cas que poguessin anar-se'n un cop acomplertes les obligacions amb el senyor.
rdf:langString Tenentzia errege edo jaun batek bere basailuari egindako lurren lagapena izan zen, beti jaunak jabetza galdu barik eta inolako jaraunspen-eskubiderik gabe. Tenentzia hauen arduraduna tenente zuen izena. Erdi Aroan Iberiar penintsula osoan, Katalunian izan ezik, erabilitako instituzioa izan zen, mendebaldeko Europan existitzen ziren feudoen ez bezalakoa izanik. Nahiz eta Claudio Sánchez Albornozen ustetan bisigodoena izan, XI. mendearen bukaeran agertu zen. Aragoi eta Iruñeko Erresumetan la honor edo honor regalis zuen izena. Hasieran jaraunspen-eskubiderik gabekoa izan arren, XII. mendearen hasieran Alfontso I.a Nafarroakoak Soria eta Teruelgo extremaduran zeuden bere tenente batzuei semeei emateko baimena eman zien. Gaztelako Erresuman XIII. mendean gauza bera gertatu zen, nahiz eta Alfontso VIII.a Gaztelakoak kontra azaldu.
rdf:langString La tenencia feudal o la tierra honor fue la cesión de tierras que efectuaba el rey o señor a un vasallo para su utilización y/o gobierno, sin implicar que el otorgante perdiera la propiedad o que supusiera derecho hereditario para el receptor. La tenencia estaba a cargo del tenente. Con distintos grados de similitud y diferencia entre instituciones muy diversas en distintos reinos de Europa Occidental (tenure, formas de tenencia feudal en Inglaterra),​ que no deben identificarse como un sinónimo del feudo, la tenencia es una institución presente en el , con matices diferenciables entre la Corona de Castilla (donde solo de forma rarísima y tardía se dieron algunos feudos hereditarios), el reino de Portugal (tenência, tença),​ el reino de Navarra o la Corona de Aragón (tinença, honor regalis),​ donde el fue más similar al francés. Según Claudio Sánchez Albornoz, la tenencia beneficial de tierras se remonta al reino visigodo, pero el término «tenencia» apareció en los reinos de Castilla y de León a fines del siglo xi,​ cuando con la feudalización se concedieron a ciertos vasallos del rey atribuciones públicas, administrativas y judiciales. La tenencia se denominó la honor en los reinos de Navarra y en Aragón, donde aparecieron con anterioridad al resto de la península ibérica. Las tenencias se concedían a grupos privilegiados de la nobleza y el clero, y a partir del siglo xii contribuyó a la feudalización al dotarse de funciones de gobierno, jurisdicción y administración de la recaudación para el rey. Las honores vitalicias concedidas por los reyes en los siglos xi y xii, a la muerte del tenente, podían ser adjudicadas de nuevo por el rey a cualquier noble, habitualmente a familiares del concesionario, pero muy pocas veces se otorgaba a los hijos de este.​ Inicialmente la tenencia no fue hereditaria, pero en ocasiones el tenente la poseía como cosa propia y transmisible, en cuyo caso se denominó «heredad». Las honores hereditarias aparecen en Aragón a comienzos del siglo xii cuando la gran extensión de tierras reconquistadas al islam por Alfonso I el Batallador facilitó que los caballeros de frontera lograran señoríos en la Extremadura soriana y turolense y consolidaran su transmisión a sus hijos; en Castilla solo se generalizaron las tenencias hereditarias en el siglo xiii, a pesar de la resistencia de Alfonso VIII a conceder heredades en tierras de Extremadura, en un momento también de extensas conquistas, como señala José Ángel García de Cortázar.​​ En el verso 887 del Cantar de mio Cid (compuesto hacia 1200), aparece la expresión «honores y tierras», donde el término «honores» alude a la tenencia como una concesión de tierras del rey que puede ser temporal o vitalicia, pero no hereditaria, mientras que las «tierras» se referiría a las posesiones patrimoniales, al patrimonio en bienes inmuebles que puede ser heredado por los descendientes. En el siglo xii el término «tierra» fue sustituido en Castilla por el de «honor», que provenía del , y designó a partir de ese siglo una tenencia regida por un «conde» o «potestad» con atribuciones políticas, administrativas, judiciales y recaudatorias de impuestos.​
rdf:langString In medieval and early modern Europe, the term tenant-in-chief (or vassal-in-chief) denoted a person who held his lands under various forms of feudal land tenure directly from the king or territorial prince to whom he did homage, as opposed to holding them from another nobleman or senior member of the clergy. The tenure was one which denoted great honour, but also carried heavy responsibilities. The tenants-in-chief were originally responsible for providing knights and soldiers for the king's feudal army.
rdf:langString La tenure est le mode de concession d'une terre, en vertu duquel une personne n'en possède que la jouissance, à titre précaire. On distingue la tenure noble (ou « terre de noble tenure », car elle impliquait un hommage lors de l'acquisition – synonyme de fief), la tenure roturière, la tenure censitaire et la tenure servile. La tenure désigne la portion d'une seigneurie occupée et cultivée par un vilain (paysan libre), un colon ou un serf, durant le Moyen Âge. Elle s'oppose à la réserve, qui est cultivée par les serfs (paysans non libres, appartenant au seigneur) et dont le produit appartient au seigneur. Le terme désigne également la terre concédée par le seigneur au « tenancier ».
rdf:langString 식읍(食邑) 또는 식봉(食封)은 동아시아에서 나라에서 공신이나 왕족에게 내리던 토지와 가호이다. 흔히 “땅을 주었다”라고 여기기도 하나, 녹읍과 마찬가지로, 소유권은 여전히 나라에 속하였고, 녹읍을 받은 이는 그 땅의 조세와 함께 노동력을 징발할 수 있을 뿐이었다. 다만 녹읍과는 달리 봉작과 함께 상속할 수 있었다.
rdf:langString 領地(りょうち)とは、一般的に封建制社会において、領主が知行する土地を指す。
rdf:langString Un tenens in capite (pl. tenentes in capite, in inglese: tenant-in-chief) era nell'Europa medievale e moderna, il termine che designava un vassallo che deteneva i propri possedimenti direttamente dal re o dal principe territoriale a cui aveva reso omaggio, quindi in quanto vassalli diretti del re, in contrapposizione ai vassalli che detenevano la terra da un altro nobile o dal clero (vassalli indiretti). La concessione (tenure) denotava un grande onore, ma comportava anche pesanti responsabilità in quanto i tenentes in capite erano responsabili della fornitura di cavalieri e soldati per l'esercito feudale del re. In Inghilterra, il diritto feudale venne adottato solo nel Basso Medioevo, dopo la presa di potere da parte di Guglielmo il Conquistatore. I nuovi feudatari normanni si erano visti attribuire le terre direttamente dal re, a cui dovevano fedeltà e obbedienza. A partire dal XIII secolo, i tenens in capite poterono subinfeudare a loro volta delle terre a piccoli feudatari. Ma la particolarità del feudalesimo anglo-normanno rispetto a quanto avveniva nell'Europa continentale voleva che questi piccoli feudatari dovevano comunque giurare fedeltà al re, diventandone di fatto i vassalli e rafforzandone il potere.
rdf:langString A tenência (do latim vulgar tenentia,ae: 'o que se tem, bens', de tenens,entis, particípio presente de tenēre: 'ter') é uma das três divisões do feudo e um título governativo. O tenente foi, na Idade Média, representante da autoridade do rei. Do termo 'tenência', derivou, por volta do século XIII, a palavra tença, que era uma remuneração por serviços prestados. Essa pensão, geralmente pecuniária, podendo ser vitalícia ou não, era concedida pelo governo ou por instituição particular a alguém, para prover-lhe o sustento, sendo inalienável e incomunicável. Tença, tal como a côngrua, era também uma renda periódica destinada à manutenção de membros de comunidade religiosa. "Tenência" também é a casa em que o tenente habita ou antigo ofício, repartição do tenente-general de artilharia. Posteriormente, passou a significar 'posse' ou direito de ter algo como própria. Também ganhou o sentido de 'vigor, firmeza', prudência, precaução ou cautela. "Tomar tenência de algo" significa observar atenta e cautelosamente. Ao longo do tempo a expressão "tomar tenência" passou a significar 'examinar prudentemente', acabando por ganhar o significado mais amplo de agir com prudência ou "tomar juízo".
xsd:nonNegativeInteger 10109

data from the linked data cloud