Temperance (virtue)

http://dbpedia.org/resource/Temperance_(virtue) an entity of type: Thing

Střídmost, (lat. frenum, temperantia) je jedna ze sedmi ctností, je to uměřenost, sebekontrola, zdrženlivost a míra, umírněnost, vnímání plnou myslí, sebeovládání nebo „uzda“. rdf:langString
Die Mäßigung oder das Maß bzw. die Maße, die Mäßigkeit (altgriechisch σωφροσύνη sōphrosýne, lateinisch temperantia) ist eine der vier platonischen Kardinaltugenden. rdf:langString
Modereco (el la latina temperantia) estas unu el la kvar Kardinalaj virtoj kiu ebligas la superecon de volo super instinkto kaj kreas sanan ekvilibron inter deziroj kaj honesteco. Modereco, ĉe la kristana doktrino, estas unu el la sep moralaj virtoj kiu moderas la allogon de la plezuroj kaj helpas la ekvilibron en la uzado de la kreitaĵoj. Ĝi asekuras la hegemonion de la volo super la instinktoj kaj pluhavas la dezirojn ene de la limoj de la honesteco. rdf:langString
Kesederhanaan dalam pemakaian modern diartikan sebagai sikap sederhana atau menahan diri secara sukarela. Istilah tersebut biasanya dipakai untuk menyebut apa yang ditahan seseorang secara sukarela untuk melakukannya. Ini meliputi menahan diri dari balas dendam dengan mempraktikkan non-kekerasan dan sikap pemaaf, menahan diri dari arogansi dengan mempraktekkan kerendahan hati dan sopan santun, menahan diri dari hal berlebihan seperti kemewahan luar biasa atau menghambur-hamburkan, dan menahan diri dari kemarahan atau rasa ingin dengan mempraktekkan ketenangan dan pengendalian diri. rdf:langString
節制(せっせい、希: σωφροσύνη, 羅: temperantia, 英: temperance)とは、古代ギリシア以来の西洋における重要な徳目の1つ。「枢要徳」(四元徳)の1つにも数えられる。 rdf:langString
La temperanza, dal lat. temperantia, è la virtù della pratica della moderazione. rdf:langString
A temperança (em latim: temperantia de em latim: temperare "guardar o equilíbrio") é uma das quatro virtudes cardinais, caracterizada pelo domínio de si e pela moderação dos desejos. As noções de virtude e vício da ética clássica grega, presentes nos trabalhos de Hobbes e Platão, foram sistematizadas por Aristóteles (384 a.C-322 a.C.) em Ética a Nicômaco, texto dirigido ao seu próprio filho. rdf:langString
Умеренность — добродетель, выражающаяся в самоограничении для достижения нравственной цели. Входит в число четырёх кардинальных добродетелей. rdf:langString
Umiarkowanie, wstrzemięźliwość, umiar (stgr. σωφροσύνη, sophrosyne, łac. temperantia) – cnota moralna, która polega na używaniu rozumu dla panowania nad własnymi popędami, emocjami, instynktami i potrzebami. Oznacza umiejętność korzystania z dóbr materialnych zgodnie z ich celem. Zapewnia panowanie woli nad popędami. Stawia pragnieniom pewne granice. Wywodzi się ze starożytnej cnoty sophrosyne, mającej szersze i bardziej zróżnicowane znaczenie. rdf:langString
自我約束(英語:Temperance)在现代使用通常被定义为节制或自愿的克制。通常根据个人自愿拒绝做的事情来描述。这包括以非暴力和宽恕的形式制止报复心,以谦卑和谦虚的形式制止自大,以克制方式奢侈之类的过度行为,或以审慎的形式制止现在的挥霍,制止过度的愤怒或渴望冷静和自我控制的形式。 宗教思想家,哲学家以及正面心理學的運動中,都将自我約束描述为一种美德。它在哲学和宗教思想上有着悠久的历史。 在古典肖像画中,美德经常被描绘成一个女人,拿着两个容器将水从一个转移到另一个。它是希腊哲学和基督教以及东方传统(如佛教和印度教)中发现的西方思想的主要美德之一。 自我約束是积极心理学分类中的六种美德之一,包括智慧、人性、勇气、正义和超越 。 它通常被描述为对过剩的控制,并通过贞操、谦虚、谦卑、自我调节、好客、礼节、节制、宽恕等特征表达;这些都需要抑制过多的冲动,如性欲、虚荣或愤怒。 “节制”(temperance)此詞本身也可以指戒酒(酒毒),尤其是指节制运动,它也可以指酒精节制。 rdf:langString
La temperança en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari. Normalment es descriu en termes del que un individu s'absté voluntàriament de fer. Això inclou la contenció de la venjança practicant la no-violència i el perdó, la contenció de l’arrogància practicant la humilitat i la modèstia, la contenció d’excessos com ara el luxe extravagant o el malbaratament i la contenció de la ràbia o el desig a través de la calma i l’autocontrol. rdf:langString
La templanza, en su uso moderno, es definida como moderación o autocontrol voluntario.​Por lo general se la describe en términos de la abstención voluntaria de un individuo de hacer algo que es perjudicial,​como por ejemplo el control de la venganza mediante la práctica de la no violencia y el perdón, la mitigación de la arrogancia mediante el cultivo de la humildad y la modestia, el dominio de los excesos como el lujo extravagante o el derroche, y el temple de la ira o el anhelo a través de la calma y el autodominio.​ rdf:langString
Temperance in its modern use is defined as moderation or voluntary self-restraint. It is typically described in terms of what an individual voluntarily refrains from doing. This includes restraint from revenge by practicing non-violence and forgiveness, restraint from arrogance by practicing humility and modesty, restraint from excesses such as extravagant luxury or splurging, and restraint from rage or craving by practicing calmness and self-control. rdf:langString
La tempérance est définie comme modération ou retenue de soi-même volontaire, le contrôle et la maitrise de soi avec frustration volontaire, donc résister à des excès. Elle est typiquement décrite en fonction de ce qu'un individu se retient de faire. Ceci inclut la retenue de représailles comme désir de paix et de pardon, retenue d'arrogance comme forme d'humilité et de modestie ainsi que la retenue d'excès comme forme de prudence, de calme et de contrôle de soi. Saint Thomas d'Aquin reprendra cette classification en fondant toute sa morale du bonheur sur les vertus cardinales. rdf:langString
( 타로에 대해서는 절제 (타로) 문서를 참고하십시오.) 절제 (節制)는 조정 또는 자발적 자제로 정의된다. 일반적으로 개인이 자발적으로 무언가를 하지 않는 것으로 설명된다. 여기에는 비폭력과 용서의 형태로 보복을 자제, 겸손과 겸허의 형태로 오만을 자제, 신중함의 형태로 과도한 사치나 뿌려지는 과잉과 같은 초과를 자제, 평온과 자기통제의 형태로 무언가에 대한 과도한 분노나 갈망을 자제 등이 포함된다. 절제는 종교 사상가, 철학자, 최근에는 심리학자, 특히 긍정 심리학 운동에서 덕으로 묘사되었다. 고전적인 도상법에서, 미덕은 종종 물을 다른 곳으로 옮기는 두 개의 용기를 가진 여자로 묘사된다. 이는 그리스 철학과 기독교에서 발견된 서구 사상의 추덕 중 하나이며 불교와 힌두교와 같은 동양 전통에서도 그러하다. 절제는 분류에서 지혜, 용기, , 정의 및 을 포함한 6가지 미덕 중 하나이다. 그것은 일반적으로 초과에 대한 통제로 특징 지어지며 순결, 겸허, 겸손, 자기조절, 환대, 예의, 자제, 용서, 자비와 같은 특성을 통해 표현된다. 이들 각각은 성욕, 또는 분노와 같은 충동을 과도하게 억제하는 것과 관련이 있다. rdf:langString
Måttfullhet, på latin temperantia och på grekiska sofrosyne, är en personlig egenskap och en av kardinaldygderna, enligt Aristoteles. Måttfullhet handlar om att lägga band på sig själv och att inte alltid ge uttryck för sina lustar. Måttfullheten är återhållsam och besinnad, men även känslig och ödmjuk. rdf:langString
rdf:langString Temprança
rdf:langString Střídmost
rdf:langString Mäßigung
rdf:langString Modereco
rdf:langString Templanza
rdf:langString Tempérance
rdf:langString Kesederhanaan (kebajikan)
rdf:langString Temperanza
rdf:langString 절제
rdf:langString 節制
rdf:langString Temperança
rdf:langString Umiarkowanie
rdf:langString Temperance (virtue)
rdf:langString Умеренность
rdf:langString Måttfullhet
rdf:langString 自我約束
xsd:integer 433468
xsd:integer 1098279395
rdf:langString There is, said Michael, if thou well observe The rule of not too much, by temperance taught In what thou eatst and drinkst, seeking from thence Due nourishment, not gluttonous delight, Till many years over thy head return: So maist thou live, till like ripe Fruit thou drop Into thy Mothers lap, or be with ease Gatherd, not harshly pluckt, for death mature[.]
rdf:langString La temperança en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari. Normalment es descriu en termes del que un individu s'absté voluntàriament de fer. Això inclou la contenció de la venjança practicant la no-violència i el perdó, la contenció de l’arrogància practicant la humilitat i la modèstia, la contenció d’excessos com ara el luxe extravagant o el malbaratament i la contenció de la ràbia o el desig a través de la calma i l’autocontrol. La temperància ha estat descrita com una virtut pels pensadors religiosos i els filòsofs. Per a la doctrina cristiana, és la virtut moral que modera l'atracció dels plaers i procura l'equilibri en l'ús dels béns creats. Assegura el domini de la voluntat sobre els instints i manté els desigs als límits de l'honestedat. La persona moderada orienta cap al bé les seves ganes sensibles, guarda una sana discreció i no es deixa arrossegar "per seguir la passió del seu cor". La temprança és sovint lloada a l'Antic Testament: "No vagis darrere les teves passions, els teus desigs refrena" (Si 18, 30). Al Nou Testament és anomenada "moderació" o "sobrietat", tal com s'afirma a la Carta Paulina "hem de viure amb moderació, justícia i pietat al segle present" (Tt 2, 12). La temperància és una de les sis virtuts de la classificació de la psicologia positiva juntament amb la saviesa, coratge, humanitat, justícia i transcendència.
rdf:langString Střídmost, (lat. frenum, temperantia) je jedna ze sedmi ctností, je to uměřenost, sebekontrola, zdrženlivost a míra, umírněnost, vnímání plnou myslí, sebeovládání nebo „uzda“.
rdf:langString Die Mäßigung oder das Maß bzw. die Maße, die Mäßigkeit (altgriechisch σωφροσύνη sōphrosýne, lateinisch temperantia) ist eine der vier platonischen Kardinaltugenden.
rdf:langString Modereco (el la latina temperantia) estas unu el la kvar Kardinalaj virtoj kiu ebligas la superecon de volo super instinkto kaj kreas sanan ekvilibron inter deziroj kaj honesteco. Modereco, ĉe la kristana doktrino, estas unu el la sep moralaj virtoj kiu moderas la allogon de la plezuroj kaj helpas la ekvilibron en la uzado de la kreitaĵoj. Ĝi asekuras la hegemonion de la volo super la instinktoj kaj pluhavas la dezirojn ene de la limoj de la honesteco.
rdf:langString La templanza, en su uso moderno, es definida como moderación o autocontrol voluntario.​Por lo general se la describe en términos de la abstención voluntaria de un individuo de hacer algo que es perjudicial,​como por ejemplo el control de la venganza mediante la práctica de la no violencia y el perdón, la mitigación de la arrogancia mediante el cultivo de la humildad y la modestia, el dominio de los excesos como el lujo extravagante o el derroche, y el temple de la ira o el anhelo a través de la calma y el autodominio.​ La templanza ha sido descrita como una virtud por pensadores religiosos, filósofos y, en tiempo más recientes, por psicólogos, particularmente por el movimiento de la psicología positiva. La templanza cuenta con una larga historia dentro del pensamiento filosófico y religioso. En la iconografía clásica la templanza ha sido representada a menudo como una mujer sosteniendo dos recipientes transfiriendo agua de uno a otro. Es una de las virtudes cardinales del pensamiento occidental y puede hallarse en la filosofía griega y en el cristianismo, así como en tradiciones orientales del budismo y el hinduismo. La templanza es una de las siete virtudes dentro de la clasificación de la psicología positiva, junto con la sabiduría, el coraje, la humanidad, la justicia y la trascendencia.​ Generalmente se caracteriza como el control de los excesos y se expresa a través de cualidades como la castidad, la modestia, la humildad, el autocontrol, la hospitalidad, el decorum, la abstinencia y el perdón; cada una de ellas supone reprimir el exceso de algún impulso, como el deseo sexual, la vanidad o la ira. El término "templanza" también puede hacer referencia a la abstención del alcohol (abstemio), especialmente en relación al Movimiento de la Templanza. También puede hacer alusión a la moderación del alcohol.
rdf:langString La tempérance est définie comme modération ou retenue de soi-même volontaire, le contrôle et la maitrise de soi avec frustration volontaire, donc résister à des excès. Elle est typiquement décrite en fonction de ce qu'un individu se retient de faire. Ceci inclut la retenue de représailles comme désir de paix et de pardon, retenue d'arrogance comme forme d'humilité et de modestie ainsi que la retenue d'excès comme forme de prudence, de calme et de contrôle de soi. Elle est (avec la prudence, la force et la justice) l’une des quatre vertus cardinales, dans la philosophie réaliste comme chez le philosophe grec Platon. Il existe différentes versions des quatre vertus cardinales (Sagesse, Justice, Prudence, Tempérance), (Sagesse, Justice, Courage, Tempérance) ou encore (Sagesse, Justice, Force Morale, Tempérance) selon l'empereur et philosophe stoïcien Marc Aurèle. Saint Thomas d'Aquin reprendra cette classification en fondant toute sa morale du bonheur sur les vertus cardinales. Il y ajoutera les vertus théologales (qui sont la foi, l’espérance et la charité) et les dons du Saint-Esprit qui forment toute la structure anthropologique de la personne « mise debout » dans sa nature et par la grâce.
rdf:langString Kesederhanaan dalam pemakaian modern diartikan sebagai sikap sederhana atau menahan diri secara sukarela. Istilah tersebut biasanya dipakai untuk menyebut apa yang ditahan seseorang secara sukarela untuk melakukannya. Ini meliputi menahan diri dari balas dendam dengan mempraktikkan non-kekerasan dan sikap pemaaf, menahan diri dari arogansi dengan mempraktekkan kerendahan hati dan sopan santun, menahan diri dari hal berlebihan seperti kemewahan luar biasa atau menghambur-hamburkan, dan menahan diri dari kemarahan atau rasa ingin dengan mempraktekkan ketenangan dan pengendalian diri.
rdf:langString Temperance in its modern use is defined as moderation or voluntary self-restraint. It is typically described in terms of what an individual voluntarily refrains from doing. This includes restraint from revenge by practicing non-violence and forgiveness, restraint from arrogance by practicing humility and modesty, restraint from excesses such as extravagant luxury or splurging, and restraint from rage or craving by practicing calmness and self-control. Temperance has been described as a virtue by religious thinkers, philosophers, and more recently, psychologists, particularly in the positive psychology movement. It has a long history in philosophical and religious thought. In classical iconography, the virtue is often depicted as a woman holding two vessels transferring water from one to another. It is one of the cardinal virtues in western thought found in Greek philosophy and Christianity, as well as eastern traditions such as Buddhism and Hinduism. Temperance is one of the six virtues in the positive psychology classification, included with wisdom, courage, humanity, justice, and transcendence. It is generally characterized as the control over excess, and expressed through characteristics such as chastity, modesty, humility, self-regulation, hospitality, decorum, abstinence, and forgiveness; each of these involves restraining an excess of some impulse, such as sexual desire, vanity, or anger. The term "temperance" can also refer to the abstention from alcohol (teetotalism), especially with reference to the temperance movement. It can also refer to alcohol moderation.
rdf:langString 節制(せっせい、希: σωφροσύνη, 羅: temperantia, 英: temperance)とは、古代ギリシア以来の西洋における重要な徳目の1つ。「枢要徳」(四元徳)の1つにも数えられる。
rdf:langString ( 타로에 대해서는 절제 (타로) 문서를 참고하십시오.) 절제 (節制)는 조정 또는 자발적 자제로 정의된다. 일반적으로 개인이 자발적으로 무언가를 하지 않는 것으로 설명된다. 여기에는 비폭력과 용서의 형태로 보복을 자제, 겸손과 겸허의 형태로 오만을 자제, 신중함의 형태로 과도한 사치나 뿌려지는 과잉과 같은 초과를 자제, 평온과 자기통제의 형태로 무언가에 대한 과도한 분노나 갈망을 자제 등이 포함된다. 절제는 종교 사상가, 철학자, 최근에는 심리학자, 특히 긍정 심리학 운동에서 덕으로 묘사되었다. 고전적인 도상법에서, 미덕은 종종 물을 다른 곳으로 옮기는 두 개의 용기를 가진 여자로 묘사된다. 이는 그리스 철학과 기독교에서 발견된 서구 사상의 추덕 중 하나이며 불교와 힌두교와 같은 동양 전통에서도 그러하다. 절제는 분류에서 지혜, 용기, , 정의 및 을 포함한 6가지 미덕 중 하나이다. 그것은 일반적으로 초과에 대한 통제로 특징 지어지며 순결, 겸허, 겸손, 자기조절, 환대, 예의, 자제, 용서, 자비와 같은 특성을 통해 표현된다. 이들 각각은 성욕, 또는 분노와 같은 충동을 과도하게 억제하는 것과 관련이 있다. 용어 "절제"는 또한 특히 금주 운동과 관련하여 술의 부재 (절대금주주의)를 지칭할 수 있다. 술 을 가리킬 수도 있다.
rdf:langString La temperanza, dal lat. temperantia, è la virtù della pratica della moderazione.
rdf:langString A temperança (em latim: temperantia de em latim: temperare "guardar o equilíbrio") é uma das quatro virtudes cardinais, caracterizada pelo domínio de si e pela moderação dos desejos. As noções de virtude e vício da ética clássica grega, presentes nos trabalhos de Hobbes e Platão, foram sistematizadas por Aristóteles (384 a.C-322 a.C.) em Ética a Nicômaco, texto dirigido ao seu próprio filho.
rdf:langString Умеренность — добродетель, выражающаяся в самоограничении для достижения нравственной цели. Входит в число четырёх кардинальных добродетелей.
rdf:langString Måttfullhet, på latin temperantia och på grekiska sofrosyne, är en personlig egenskap och en av kardinaldygderna, enligt Aristoteles. Måttfullhet handlar om att lägga band på sig själv och att inte alltid ge uttryck för sina lustar. Måttfullheten är återhållsam och besinnad, men även känslig och ödmjuk. Enligt Aristoteles är måttfullheten en balans mellan extrempositionerna tygellöshet och okänslighet, men även en ytterlighet i sig själv. Att vara måttfull är att enligt Aristoteles vara fullkomlig. Måttfullheten är en självbevarelse, men den är inte självisk och har betydelse för andra. Till skillnad från den måttfulle är den obehärskade självisk, precis som den tygellöse är egoistisk.
rdf:langString Umiarkowanie, wstrzemięźliwość, umiar (stgr. σωφροσύνη, sophrosyne, łac. temperantia) – cnota moralna, która polega na używaniu rozumu dla panowania nad własnymi popędami, emocjami, instynktami i potrzebami. Oznacza umiejętność korzystania z dóbr materialnych zgodnie z ich celem. Zapewnia panowanie woli nad popędami. Stawia pragnieniom pewne granice. Wywodzi się ze starożytnej cnoty sophrosyne, mającej szersze i bardziej zróżnicowane znaczenie.
rdf:langString 自我約束(英語:Temperance)在现代使用通常被定义为节制或自愿的克制。通常根据个人自愿拒绝做的事情来描述。这包括以非暴力和宽恕的形式制止报复心,以谦卑和谦虚的形式制止自大,以克制方式奢侈之类的过度行为,或以审慎的形式制止现在的挥霍,制止过度的愤怒或渴望冷静和自我控制的形式。 宗教思想家,哲学家以及正面心理學的運動中,都将自我約束描述为一种美德。它在哲学和宗教思想上有着悠久的历史。 在古典肖像画中,美德经常被描绘成一个女人,拿着两个容器将水从一个转移到另一个。它是希腊哲学和基督教以及东方传统(如佛教和印度教)中发现的西方思想的主要美德之一。 自我約束是积极心理学分类中的六种美德之一,包括智慧、人性、勇气、正义和超越 。 它通常被描述为对过剩的控制,并通过贞操、谦虚、谦卑、自我调节、好客、礼节、节制、宽恕等特征表达;这些都需要抑制过多的冲动,如性欲、虚荣或愤怒。 “节制”(temperance)此詞本身也可以指戒酒(酒毒),尤其是指节制运动,它也可以指酒精节制。
xsd:nonNegativeInteger 32370

data from the linked data cloud