Takfiri
http://dbpedia.org/resource/Takfiri an entity of type: Person
التكفيري هو مصطلح يطلق على المسلم الذي يتهم مسلمًا آخر بالردة. اتهام الجماعات الإسلامية بكونها تكفيرية أصبح طعنًا طائفيًّا متداولًا خاصة بعد اندلاع الثورة السورية عام 2011.
rdf:langString
Les takfiri (du mot arabe : تكفيري, de Takfir wal Hijra (en arabe : تكفير والهجرة, Anathème et exil, groupe fondé en 1971) sont des extrémistes islamistes adeptes d'une idéologie violente. Le terme takfir signifie littéralement « accusation d'athéisme » (kufr), et les takfiri sont ceux qui lancent cette accusation. Les takfiris considèrent les musulmans ne partageant pas leur point de vue comme étant des apostats, donc des cibles légitimes pour leurs attaques.
rdf:langString
El takfirisme (de l'àrab تكفيري, takfīrī) és una doctrina religiosa extremista, segons la qual un fidel musulmà pot acusar a un altre fidel musulmà de cometre el delicte d'apostasia contra l'islam. La paraula takfir, és un mot derivat de la paraula kàfir (infidel). Pels grups takfiristes, qualsevol musulmà que no segueix el que ells consideren com la veritable ortodòxia islàmica, ha esdevingut «un fals musulmà,» i per tant es considera «impur.» En general, el takfirisme es considera un corrent herètic, que, per tant, s'allunya del veritable islam.
rdf:langString
El takfirismo o takfiri (árabe: تكفيري Takfiris) es un musulmán que acusa a otro musulmán (o un adherente de la otra fe de Abraham) de apostasía. La acusación en sí se llama , derivado de la palabra kafir (infiel), y cuando se describe como "uno que es, o pretende ser un musulmán, se declara impuro", siendo así una corriente herética del Islam que consiste en negar la condición de verdaderos musulmanes a todos aquellos cuyos dogmas o ritos no coincidan plenamente con los propios. Acusar a otros musulmanes de ser takfiris se ha convertido en un insulto sectario, sobre todo desde el estallido de la Guerra Civil de Siria en 2011.
rdf:langString
Takfiri (bahasa Arab: تكفيري takfīrī, bahasa Ibrani : תקפירי taqbiri) adalah sebutan bagi seorang Muslim yang memvonis Muslim lainya (atau kadang juga mencakup penganut ajaran Agama Samawi lain) sebagai kafir dan murtad atau mengeluarkan manusia dari keimanannya kepada tuhan, sama halnya dengan tahrimi yang memvonis sesuatu atau aktivitas sebagai haram dan takzimi yang memvonis aktivitas sebagai maksiat. Tuduhan itu sendiri disebut takfir, berasal dari kata kafir (kaum tidak beriman), dan disebutkan sebagai "orang yang mengaku seorang Muslim tetapi dinyatakan tidak murni Islamnya dan diragukan keimanannya." Tindakan menuduh orang lain sebagai "kafir" telah menjadi suatu bentuk penghinaan sektarian, yaitu seorang Muslim menuduh Muslim sekte atau aliran lainnya sebagai kafir. Tindak kekeras
rdf:langString
Takfiri (Arabic: تَكْفِيرِيّ, takfīriyy lit. "excommunicational") is an Arabic and Islamic term denoting a Muslim who excommunicates one of his/her coreligionists, i.e. who accuses another Muslim of being an apostate. Since according to the traditional interpretations of Islamic law (sharīʿa) the punishment for apostasy is the death penalty, and potentially a cause of strife and violence within the Muslim community (Ummah), an ill-founded accusation of takfīr is considered a major forbidden act (haram) in Islamic jurisprudence, with one ḥadīth declaring that one who wrongly declares another Muslim to be an unbeliever is himself an apostate. Takfirism has been called a "minority ideology" which "advocates the killing of other Muslims declared to be unbelievers".
rdf:langString
Il takfirismo è l'"accusa di miscredenza" e fa riferimento al neologismo derivato dall'ideologia deviata dell'Islamismo, strettamente connessa al Jihādismo, sorta tra la fine del XX e l'inizio del XXI secolo.
rdf:langString
De Takfiri gedachtegang is afkomstig van de Khawaridj sekte en is in grote mate gebaseerd op de leringen van Sayed Qutb. De volgelingen van deze Takfiristroming bevinden zich onder andere Osama bin Laden en Abu Musab al-Zarqawi. De gewelddadige strijd tegen de machthebbers in de islamitische wereld is met name gepropageerd door de Egyptenaar Sayyid Qutb in de jaren zestig van de twintigste eeuw. Dit hangt nauw samen met de strijd tegen de 'verre vijand', dat zijn met name de Verenigde Staten, die de corrupte regimes in de islamitische landen in het zadel zouden houden.
rdf:langString
Такфиризм (араб. تكفير, такфир + изм) — радикальная исламистская идеология египетского происхождения, основой которой является обвинение в неверии (куфр) мусульман. Именно это является главным отличием такфиризма от других исламистских течений. Большинство мусульман-террористов являются приверженцами такфиризма, но среди такфиристов есть и те, кто избегают насильственных действий. В русскоязычной литературе приверженцев такфиризма называют такфиристы, такфириты или такфировцы.
rdf:langString
rdf:langString
تكفيري
rdf:langString
Takfirisme
rdf:langString
Takfirismo
rdf:langString
Takfiri
rdf:langString
Takfirisme
rdf:langString
Takfirismo
rdf:langString
Takfirieen
rdf:langString
Takfiri
rdf:langString
Такфиризм
xsd:integer
1448412
xsd:integer
1117337594
rdf:langString
El takfirisme (de l'àrab تكفيري, takfīrī) és una doctrina religiosa extremista, segons la qual un fidel musulmà pot acusar a un altre fidel musulmà de cometre el delicte d'apostasia contra l'islam. La paraula takfir, és un mot derivat de la paraula kàfir (infidel). Pels grups takfiristes, qualsevol musulmà que no segueix el que ells consideren com la veritable ortodòxia islàmica, ha esdevingut «un fals musulmà,» i per tant es considera «impur.» En general, el takfirisme es considera un corrent herètic, que, per tant, s'allunya del veritable islam. El takfirisme, consisteix en negar la condició de veritables fidels, a tots aquells musulmans, que tenen uns dogmes o uns rituals, que no coincideixen plenament amb la ortodòxia islàmica. Acusar a altres musulmans de ser takfiristes, ha esdevingut un insult sectari, sobretot des de l'esclat de la Guerra Civil siriana el 2011. El takfirisme es pot considerar un terme equivalent i aproximat al concepte d'excomunió en el cristianisme. El takfirisme sol anar associat a una extrema violència contra els suposats «falsos creients,» als quals es considera legítim, i fins i tot obligatori exterminar o esclavitzar. Segons l'Islam ortodox majoritari, tant sunnita com a xiïta, és musulmà tot aquell que proclami que només existeix un Déu i que Mahoma és el seu profeta (encara que no es puguin fer resos al profeta). A més, cal acceptar que l'Alcorà és la paraula de Déu, i complir, en la mesura de les seves forces, amb les obligacions islàmiques de la professió de fe, l'oració, el dejuni, l'almoina i la peregrinació a la Meca. Les divergències sobre qualsevol altre tema són afers secundaris, per la qual cosa l'Islam exclou que els musulmans puguin "excomunicar-se" entre ells mateixos. El principal corrent de l'islam que defensa i fins i tot exalta el takfirisme en l'actualitat és el wahhabisme, variant que té rang oficial com a religió d'estat a Aràbia Saudita. El takfirisme wahhabita se centra sobretot en la crítica del xiisme, amb fàtues que neguen als seguidors del xiisme, la condició de musulmans, recalcant aquestes doctrines fins i tot en els llibres de text escolars. Els adeptes del takfirisme formen grups de combatents radicals, en diversos països islàmics, especialment a Afganistan i Pakistan, a on combaten contra els grups talibans, els grups musulmans autòctons, i fins i tot contra el govern pakistanès, perquè aquest govern és un aliat del «Gran Satán» (nom que donen els seguidors del takfirisme als Estats Units). El takfirisme s'ha desenvolupat a l'Iraq i a Síria, a on l'autodenominat Estat Islàmic (Daeix) està duent a terme una lluita sectària, suposadament a favor dels àrabs sunnites, contra els musulmans xiïtes, els alauites, els seguidors del sufisme, i altres minories com els kurds, els seguidors del iazidisme, els cristians, etc. El takfirisme no es desentén de la lluita contra les altres religions, però considera que primer s'han d'eliminar aquells que considera mals musulmans, per tancar les files, abans d'arremetre contra el seu veritable enemic, la cultura occidental. El terme takfiri va ser portat a un públic més ampli per la BBC, pel periodista de recerca Peter Taylor, en la sèrie de televisió de la BBC de 2005: La nova Al-Qaeda.
rdf:langString
التكفيري هو مصطلح يطلق على المسلم الذي يتهم مسلمًا آخر بالردة. اتهام الجماعات الإسلامية بكونها تكفيرية أصبح طعنًا طائفيًّا متداولًا خاصة بعد اندلاع الثورة السورية عام 2011.
rdf:langString
El takfirismo o takfiri (árabe: تكفيري Takfiris) es un musulmán que acusa a otro musulmán (o un adherente de la otra fe de Abraham) de apostasía. La acusación en sí se llama , derivado de la palabra kafir (infiel), y cuando se describe como "uno que es, o pretende ser un musulmán, se declara impuro", siendo así una corriente herética del Islam que consiste en negar la condición de verdaderos musulmanes a todos aquellos cuyos dogmas o ritos no coincidan plenamente con los propios. Acusar a otros musulmanes de ser takfiris se ha convertido en un insulto sectario, sobre todo desde el estallido de la Guerra Civil de Siria en 2011. Se le puede considerar un equivalente aproximado del concepto cristiano de excomunión. El takfirismo suele ir asociado a una extrema violencia contra los supuestos "falsos creyentes", a los que se considera legítimo e incluso obligatorio exterminar o esclavizar. Según el islam ortodoxo mayoritario, tanto sunita como chiita, es musulmán todo aquel que proclame que solo existe un Dios y que Mahoma es su profeta (aunque no se puedan hacer rezos al profeta). Además, debe aceptar que el Corán es la palabra de Dios además del Corán debe de creer en todos sus libros, entre ellos se encuentran la Torá, el Inyil (el Evangelio), el Zabúr (los Salmos) y cumplir, en la medida de sus fuerzas, con las obligaciones islámicas de profesión de fe, oración, ayuno, limosna y peregrinación a La Meca. Las divergencias sobre cualquier otro tema son asuntos secundarios, por lo que el islam excluye que los musulmanes puedan "excomulgarse" entre sí. La principal corriente del Islam que defiende e incluso exalta el takfirismo en la actualidad es el wahabismo, variante que tiene rango oficial como religión de estado en Arabia Saudí. El takfirismo wahabi se centra sobre todo en el chiismo y, con fatwas que les niegan la condición de musulmanes, recalcándose estas doctrinas incluso en los libros de texto escolares. Los adeptos del takfirismo forman grupos de combatientes radicales en diversos países islámicos, especialmente en Afganistán y Pakistán, en donde combaten contra los grupos talibán, grupos musulmanes autóctonos y el gobierno pakistaní por estar este último aliado con el "Gran Satán", (sobrenombre dado a Estados Unidos). También se ha desarrollado en Irak y Siria, donde el autodenominado Estado Islámico está llevando a cabo una lucha sectaria supuestamente a favor de los árabes sunitas contra los musulmanes chiitas, alauitas y sufistas y otras minorías como kurdos, yazidies, cristianos, etc. El takfirismo no se desentiende de la lucha contra las otras religiones, pero considera que primero se debe eliminar a los que considera malos musulmanes para cerrar filas antes de arremeter contra el verdadero enemigo, que es el modelo cultural occidental.[cita requerida]
rdf:langString
Les takfiri (du mot arabe : تكفيري, de Takfir wal Hijra (en arabe : تكفير والهجرة, Anathème et exil, groupe fondé en 1971) sont des extrémistes islamistes adeptes d'une idéologie violente. Le terme takfir signifie littéralement « accusation d'athéisme » (kufr), et les takfiri sont ceux qui lancent cette accusation. Les takfiris considèrent les musulmans ne partageant pas leur point de vue comme étant des apostats, donc des cibles légitimes pour leurs attaques.
rdf:langString
Takfiri (bahasa Arab: تكفيري takfīrī, bahasa Ibrani : תקפירי taqbiri) adalah sebutan bagi seorang Muslim yang memvonis Muslim lainya (atau kadang juga mencakup penganut ajaran Agama Samawi lain) sebagai kafir dan murtad atau mengeluarkan manusia dari keimanannya kepada tuhan, sama halnya dengan tahrimi yang memvonis sesuatu atau aktivitas sebagai haram dan takzimi yang memvonis aktivitas sebagai maksiat. Tuduhan itu sendiri disebut takfir, berasal dari kata kafir (kaum tidak beriman), dan disebutkan sebagai "orang yang mengaku seorang Muslim tetapi dinyatakan tidak murni Islamnya dan diragukan keimanannya." Tindakan menuduh orang lain sebagai "kafir" telah menjadi suatu bentuk penghinaan sektarian, yaitu seorang Muslim menuduh Muslim sekte atau aliran lainnya sebagai kafir. Tindak kekerasan yang berawal dari tuduhan mengkafirkan Muslim lain kian marak dengan merebaknya ketegangan antara Sunni dan Syiah di Timur Tengah, khususnya setelah pecahnya Perang Saudara Suriah pada 2011.
rdf:langString
Takfiri (Arabic: تَكْفِيرِيّ, takfīriyy lit. "excommunicational") is an Arabic and Islamic term denoting a Muslim who excommunicates one of his/her coreligionists, i.e. who accuses another Muslim of being an apostate. Since according to the traditional interpretations of Islamic law (sharīʿa) the punishment for apostasy is the death penalty, and potentially a cause of strife and violence within the Muslim community (Ummah), an ill-founded accusation of takfīr is considered a major forbidden act (haram) in Islamic jurisprudence, with one ḥadīth declaring that one who wrongly declares another Muslim to be an unbeliever is himself an apostate. Takfirism has been called a "minority ideology" which "advocates the killing of other Muslims declared to be unbelievers". The accusation itself is called takfīr, derived from the Arabic word kāfir ("unbeliever"), and is described as when "one who is a Muslim is declared impure." An apostate is a murtad. In principle, in mainstream Sunnī Islam, the only group authorized to declare another Muslim a kāfir are the scholars of Islam (Ulama), and this is only done if all the prescribed legal precautions have been taken. An ill-founded accusation of takfīr is a major forbidden act (haram) in Islamic jurisprudence. Traditionally, the declaration of takfīr was used against self-professed Muslims who denied one or more of the basic tenets of Islam. Throughout the history of Islam, Islamic denominations and movements such as Shīʿa Muslims and the Ahmadiyya Muslim Community have been accused of takfīr and labeled as kuffār ("unbelievers") by Sunnī Muslims, becoming victims of religious discrimination, violence, and persecution perpetrated against them over the centuries. In the history of Islam, a sect originating in the 7th century CE known as the Kharijites carried out takfīr against both Sunnī and Shīʿa Muslims, and became the main source of insurrection against the early caliphates for centuries. Since the latter half of the 20th century, takfīr has also been used for "sanctioning violence against leaders of Islamic states" who do not enforce sharia or are otherwise "deemed insufficiently religious". This arbitrary application of takfīr has become a "central ideology" of insurgent Wahhabi-Salafi jihadist extremist and terrorist groups, particularly al-Qaeda and ISIL/ISIS/IS/Daesh, who have drawn on the ideas of the medieval Islamic scholars Ibn Taymiyyah and Ibn Kathir, and those of the modern Islamist ideologues Sayyid Qutb and Abul A'la Maududi. The practice of takfīr has been denounced as deviant by the mainstream branches of Islam and mainstream Muslim scholars such as Hasan al-Hudaybi (d. 1977) and Yusuf al-Qaradawi.
rdf:langString
Il takfirismo è l'"accusa di miscredenza" e fa riferimento al neologismo derivato dall'ideologia deviata dell'Islamismo, strettamente connessa al Jihādismo, sorta tra la fine del XX e l'inizio del XXI secolo. Il termine si basa sulla pretesa di bollare un musulmano sunnita o sciita (o aderente ad altri credo religiosi di origine abramitica) di "empietà massima" e "apostasia" (ridda). La pronuncia di condanna è chiamata takfīr e chi viene riconosciuto colpevole di "miscredenza assoluta, infedeltà o impurità massima" è definito kāfir.Tale pronuncia di miscredenza, per esser valida, deve essere emanata da un autorevole consesso di dotti musulmani, che indicano come il colpevole non possa più essere annoverato come vero "credente" (muʾmin) "musulmano" (muslim), in quanto macchiatosi di un peccato condannato severamente dal Corano. L'accusa a un musulmano di essere kāfir ha un fortissimo sapore settario e si è espresso frequentemente già durante il periodo immediatamente successivo al colpo di Stato militare in Algeria del 1991, al quale il Gruppo Islamico Armato (GIA) reagì colpendo tra l'altro numerose comunità agrarie del Paese, trucidandone gli abitanti, "rei" di non essersi ribellati all'empio regime militare al potere, diventando (a loro dire) con quella loro acquiescenza apostati essi stessi. Analogamente, la frequente pronuncia di "empietà" ha avuto modo d'esprimersi in modo cruento nel corso della resistenza armata irachena seguita all'invasione dell'Iraq da parte della Coalizione a guida statunitense e nel corso della guerra civile siriana esplosa nel 2011. Ufficialmente, il solo legittimato a dichiarare colpevole di kufr (miscredenza) un appartenente a una fede abramitica, è un dotto di solida fama e autorevolezza. Di conseguenza, l'operato dei gruppi di estrazione wahhabita/salafita, classificati da vari studiosi come salafiti-takfiristi che sostengono il Jihādismo, è considerato del tutto estraneo alla tradizione giuridica islamica fondata sulla Sharīʿa, consolidatasi in oltre 14 secoli di storia.
rdf:langString
De Takfiri gedachtegang is afkomstig van de Khawaridj sekte en is in grote mate gebaseerd op de leringen van Sayed Qutb. De volgelingen van deze Takfiristroming bevinden zich onder andere Osama bin Laden en Abu Musab al-Zarqawi. De gewelddadige strijd tegen de machthebbers in de islamitische wereld is met name gepropageerd door de Egyptenaar Sayyid Qutb in de jaren zestig van de twintigste eeuw. Dit hangt nauw samen met de strijd tegen de 'verre vijand', dat zijn met name de Verenigde Staten, die de corrupte regimes in de islamitische landen in het zadel zouden houden. De wereldwijde gewelddadige jihad tegen het Westen werd in de jaren tachtig verwoord door een van de grondleggers van Al Qaida, de Palestijn Abdullah Azzam. Osama bin Laden en Ayman al-Zawahiri hebben deze ideologie uitgebouwd. De jihadistische ideologie heeft zich vooral in Egypte ontwikkeld en is verder gevoed door de strijd tegen de Sovjet-Unie in Afghanistan in de jaren tachtig en de samenwerking van Saoedi-Arabië met de Verenigde Staten in de strijd tegen Saddam Hoessein na de Irakese bezetting van Koeweit begin jaren negentig.
rdf:langString
Такфиризм (араб. تكفير, такфир + изм) — радикальная исламистская идеология египетского происхождения, основой которой является обвинение в неверии (куфр) мусульман. Именно это является главным отличием такфиризма от других исламистских течений. Большинство мусульман-террористов являются приверженцами такфиризма, но среди такфиристов есть и те, кто избегают насильственных действий. В русскоязычной литературе приверженцев такфиризма называют такфиристы, такфириты или такфировцы. Термин «такфиристы», наряду с другими прозвищами («насибиты», «омейяды», «ваххабиты»), используется шиитами, которые участвуют в гражданской войне в Сирии, в отношении противостоящих им суннитов.
xsd:nonNegativeInteger
69079