Syntagma (linguistics)

http://dbpedia.org/resource/Syntagma_(linguistics) an entity of type: Thing

المركب عند النحاة هو ما أريد بجزء لفظه الدلالة على جزء معناه. ويقابله المفرد. rdf:langString
Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura. Una oració no és una seqüència lineal de paraules, sinó que aquestes hi apareixen formant aplecs que tenen una unitat de funcionament; d'aquests conjunts de mots se'n diu sintagmes. Els sintagmes són les parts en què es pot dividir tota l'oració, i n'admeten de subordinats als principals. A més, són un dels principals objectes d'estudi de la Sintaxi. El terme és propi de l'estructuralisme. rdf:langString
Skladební dvojice (syntagma) je dvojice holých větných členů, které jsou k sobě vázány syntaktickou závislostí. Jako syntagma se většinou chápe nepredikativní spojení větných členů, tj. podřadnou (viz determinace, rozvitý větný člen). V tomto smyslu není syntagmatem základní skladební dvojice, tj. predikativní spojení podmětu a přísudku, na něž se pak váží ostatní větné členy – větné členy, které rozvíjí jak holé tak a rozvité. Jako např. Voják seděl, kytice voněla, atd. rdf:langString
Syntagma (von griechisch σύνταγμα syntagma, deutsch ‚Zusammengesetztes‘ oder ‚Verfassung‘) bezeichnet in der Sprachwissenschaft eine Gruppe zusammenhängender sprachlicher Elemente in einer konkreten Äußerung. Das Syntagma hat als Gegenbegriff das Paradigma. rdf:langString
Sintagmo (el greka: σύνταγμα [syntagma], ‘aranĝo, kunordigo, grupigo —ordigita—’) laŭ PIV estas unuo kun difinita sintaksa funkcio kaj rezultanta de kunigo de du aŭ pluaj morfemoj; ĝi povas esti vorto (ekz. ilarojn) aŭ vortgrupo (ekz. en la mondo, nova sento). Tiele la pli supra unuo estus frazo, dum la pli malsupra estus vorto kaj morfemo. En frazo ĝi povas plenumi tre diversajn funkciojn, tiele en la mondo estus priloka sintagmo, nova sento estus subjekto ktp. rdf:langString
Sintagma perpausaren oinarrizko osagaia da, barne-egitura duena eta perpausean hainbat funtzio sintaktiko bete ditzakeena. Gramatikaren hierarkian justu esaldiaren behean doa. Adibidez, Kalearen bukaeran dagoen etxea sintagma bat da: izen baten moduan erabil dezakegu. Barnean beste sintagma bat dauka, kalearen bukaeran dagoen, hain zuzen ere: hori, berriz, adjektibo baten moduan erabil dezakegu. Haren erabilera gramatikalaren arabera, mota askotako sintagmak daude. Hala ere, nagusiak izen-sintagma eta aditz-sintagma dira. rdf:langString
シンタグマ (Syntagma) は、ギリシア語で「統合」、「構造」などを意味する「σύνταγμα」に由来する概念であり、言語学においては、具体的な表現において、一体となっている言語要素のまとまりを指す。対になる概念として、パラディグマ(パラダイム)がある。 rdf:langString
Sintagma (do grego σύνταγμα, transl. syntagma: "composto" ou "constituição"), em linguística, refere-se a um grupo de elementos linguísticos contíguos em um enunciado, ou seja, é uma unidade sintática composta de um ou mais vocábulos que formam orações. Na língua portuguesa, existem sintagmas nominais, verbais, adjetivais, adverbiais e preposicionais, de acordo com o núcleo do sintagma. O sintagma tem o paradigma como oposto. rdf:langString
Syntagma (z gr. σύνταγμα) – fraza, grupa słów, gramatycznie i syntaktycznie powiązanych, które mogą stanowić część zdania (np. podmiot, przydawka, orzeczenie) lub też samodzielnie tworzą zdania oraz równoważniki zdań. Termin ten został wprowadzony przez Ferdinanda de Saussure’a. Syntagma składa się ze słowa głównego i pozostałych elementów, które są mu podporządkowane. Dla frazy nominalnej słowem głównym jest rzeczownik. rdf:langString
Синта́гма (др.-греч. σύνταγμα, букв. «сопорядок», от σύν «с» и τάγμα «порядок») — совокупность нескольких слов, объединённых по принципу семантико-грамматически-фонетической сочетаемости, единица синтагматики. Объём конкретной синтагмы определяется не только реальным употреблением слов в связке, но и самой сочетаемостью — возможностью объединения предметов, признаков и процессов окружающей действительности. Минимальной длиной синтагмы следует считать простые словосочетания, однако размер их может достигать целой фразы, поэтому понятия «синтагма» и «словосочетание» не всегда совпадают. rdf:langString
Синта́гма (грец. Συντάγματος, буквально — «разом побудоване, з'єднане») — інтонаційно-смислова єдність, мінімальна інтонаційна одиниця мовлення, що виражає у певному контексті одне поняття і може складатися із одного слова, словосполучення і цілого речення. rdf:langString
El sintagma (del griego antiguo: σύνταγμα sýntagma, 'arreglo, coordinación, agrupación —ordenada—') es un tipo de constituyente sintáctico formado por un grupo de palabras que forman otros subconstituyentes, al menos uno de los cuales es un núcleo sintáctico. La Nueva gramática de la lengua española (2009), la gramática de referencia de la Real Academia Española, opta por la denominación de grupo sintáctico. Las propiedades combinatorias de un grupo o sintagma se derivan de las propiedades de su núcleo sintáctico; este hecho se parafrasea diciendo que «un sintagma se caracteriza por ser la proyección máxima de un núcleo». Por su parte el núcleo sintáctico es la palabra que da sus características básicas a un sintagma y es por tanto el constituyente más importante o de mayor jerarquía que s rdf:langString
In linguistics, a syntagma is an elementary constituent segment within a text. Such a segment can be a phoneme, a word, a grammatical phrase, a sentence, or an event within a larger narrative structure, depending on the level of analysis. Syntagmatic analysis involves the study of relationships (rules of combination) among syntagmas. At a higher level, narrative structures feature a realistic temporal flow guided by tension and relaxation; thus, for example, events or rhetorical figures may be treated as syntagmas of epic structures. rdf:langString
En linguistique, le syntagme est un constituant syntaxique et sémantique de la phrase. On l'appelle aussi groupe ou entité car il est composé d'un ou plusieurs mots allant jusqu'à la phrase simple. Un syntagme peut être constitué de plusieurs autres, les sous-syntagmes, dont les formes indivisibles sont le nom, le mot composé ou la locution. Le syntagme est composé d'un noyau, appelé aussi « tête » (qui détermine sa nature et sa fonction) et d'éventuels satellites (ou subordonnés). Il existe cinq types de syntagmes en français : verbal, adverbial, adjectival, prépositionnel et nominal. rdf:langString
In linguistica strutturale, il sintagma (dal greco antico σύνταγμα sýntagma composizione, ordinamento) è un'unità della struttura sintattica di un enunciato. In contesto di frase, si dicono 'sintagmi' dei costituenti strutturali (di proporzioni variabili), composti da elementi appartenenti a diverse categorie lessicali (o parti del discorso). Vanno individuati intuitivamente, secondo l'appartenenza di ciascuna parola a determinati "nodi" di riferimento. rdf:langString
rdf:langString تركيب (نحو)
rdf:langString Sintagma
rdf:langString Skladební dvojice
rdf:langString Syntagma
rdf:langString Sintagmo
rdf:langString Sintagma
rdf:langString Sintagma
rdf:langString Syntagme
rdf:langString Sintagma
rdf:langString シンタグマ (言語学)
rdf:langString Syntagma
rdf:langString Syntagma (linguistics)
rdf:langString Sintagma
rdf:langString Синтагма (лингвистика)
rdf:langString Синтагма (лінгвістика)
xsd:integer 1244283
xsd:integer 1089679093
rdf:langString المركب عند النحاة هو ما أريد بجزء لفظه الدلالة على جزء معناه. ويقابله المفرد.
rdf:langString Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura. Una oració no és una seqüència lineal de paraules, sinó que aquestes hi apareixen formant aplecs que tenen una unitat de funcionament; d'aquests conjunts de mots se'n diu sintagmes. Els sintagmes són les parts en què es pot dividir tota l'oració, i n'admeten de subordinats als principals. A més, són un dels principals objectes d'estudi de la Sintaxi. El terme és propi de l'estructuralisme.
rdf:langString Skladební dvojice (syntagma) je dvojice holých větných členů, které jsou k sobě vázány syntaktickou závislostí. Jako syntagma se většinou chápe nepredikativní spojení větných členů, tj. podřadnou (viz determinace, rozvitý větný člen). V tomto smyslu není syntagmatem základní skladební dvojice, tj. predikativní spojení podmětu a přísudku, na něž se pak váží ostatní větné členy – větné členy, které rozvíjí jak holé tak a rozvité. Jako např. Voják seděl, kytice voněla, atd.
rdf:langString Syntagma (von griechisch σύνταγμα syntagma, deutsch ‚Zusammengesetztes‘ oder ‚Verfassung‘) bezeichnet in der Sprachwissenschaft eine Gruppe zusammenhängender sprachlicher Elemente in einer konkreten Äußerung. Das Syntagma hat als Gegenbegriff das Paradigma.
rdf:langString Sintagmo (el greka: σύνταγμα [syntagma], ‘aranĝo, kunordigo, grupigo —ordigita—’) laŭ PIV estas unuo kun difinita sintaksa funkcio kaj rezultanta de kunigo de du aŭ pluaj morfemoj; ĝi povas esti vorto (ekz. ilarojn) aŭ vortgrupo (ekz. en la mondo, nova sento). Tiele la pli supra unuo estus frazo, dum la pli malsupra estus vorto kaj morfemo. En frazo ĝi povas plenumi tre diversajn funkciojn, tiele en la mondo estus priloka sintagmo, nova sento estus subjekto ktp.
rdf:langString El sintagma (del griego antiguo: σύνταγμα sýntagma, 'arreglo, coordinación, agrupación —ordenada—') es un tipo de constituyente sintáctico formado por un grupo de palabras que forman otros subconstituyentes, al menos uno de los cuales es un núcleo sintáctico. La Nueva gramática de la lengua española (2009), la gramática de referencia de la Real Academia Española, opta por la denominación de grupo sintáctico. Las propiedades combinatorias de un grupo o sintagma se derivan de las propiedades de su núcleo sintáctico; este hecho se parafrasea diciendo que «un sintagma se caracteriza por ser la proyección máxima de un núcleo». Por su parte el núcleo sintáctico es la palabra que da sus características básicas a un sintagma y es por tanto el constituyente más importante o de mayor jerarquía que se encuentra en su interior; a modo ilustrativo: un sintagma es nominal porque es la proyección máxima de un nombre (o sustantivo), y así sucesivamente.
rdf:langString Sintagma perpausaren oinarrizko osagaia da, barne-egitura duena eta perpausean hainbat funtzio sintaktiko bete ditzakeena. Gramatikaren hierarkian justu esaldiaren behean doa. Adibidez, Kalearen bukaeran dagoen etxea sintagma bat da: izen baten moduan erabil dezakegu. Barnean beste sintagma bat dauka, kalearen bukaeran dagoen, hain zuzen ere: hori, berriz, adjektibo baten moduan erabil dezakegu. Haren erabilera gramatikalaren arabera, mota askotako sintagmak daude. Hala ere, nagusiak izen-sintagma eta aditz-sintagma dira.
rdf:langString En linguistique, le syntagme est un constituant syntaxique et sémantique de la phrase. On l'appelle aussi groupe ou entité car il est composé d'un ou plusieurs mots allant jusqu'à la phrase simple. Un syntagme peut être constitué de plusieurs autres, les sous-syntagmes, dont les formes indivisibles sont le nom, le mot composé ou la locution. Le syntagme est composé d'un noyau, appelé aussi « tête » (qui détermine sa nature et sa fonction) et d'éventuels satellites (ou subordonnés). Il existe cinq types de syntagmes en français : verbal, adverbial, adjectival, prépositionnel et nominal. Par exemple, dans la phrase suivante : Il a acheté une modeste maison de briques rouges. * « une modeste maison de briques rouges » est un groupe ou syntagme nominal, sous-syntagme de la phrase, dont le noyau est « maison » ; * « de briques rouges » est un groupe prépositionnel, sous-syntagme du précédent, dont le noyau est « briques » avec les satellites « de » et « rouges ».
rdf:langString In linguistics, a syntagma is an elementary constituent segment within a text. Such a segment can be a phoneme, a word, a grammatical phrase, a sentence, or an event within a larger narrative structure, depending on the level of analysis. Syntagmatic analysis involves the study of relationships (rules of combination) among syntagmas. At the lexical level, syntagmatic structure in a language is the combination of words according to the rules of syntax for that language. For example, English uses determiner + adjective + noun, e.g. the big house. Another language might use determiner + noun + adjective (Spanish la casa grande) and therefore have a different syntagmatic structure. At a higher level, narrative structures feature a realistic temporal flow guided by tension and relaxation; thus, for example, events or rhetorical figures may be treated as syntagmas of epic structures. Syntagmatic structure is often contrasted with paradigmatic structure. In semiotics, "syntagmatic analysis" is analysis of syntax or surface structure (syntagmatic structure), rather than paradigms as in paradigmatic analysis. Analysis is often achieved through commutation tests.
rdf:langString シンタグマ (Syntagma) は、ギリシア語で「統合」、「構造」などを意味する「σύνταγμα」に由来する概念であり、言語学においては、具体的な表現において、一体となっている言語要素のまとまりを指す。対になる概念として、パラディグマ(パラダイム)がある。
rdf:langString In linguistica strutturale, il sintagma (dal greco antico σύνταγμα sýntagma composizione, ordinamento) è un'unità della struttura sintattica di un enunciato. In contesto di frase, si dicono 'sintagmi' dei costituenti strutturali (di proporzioni variabili), composti da elementi appartenenti a diverse categorie lessicali (o parti del discorso). Vanno individuati intuitivamente, secondo l'appartenenza di ciascuna parola a determinati "nodi" di riferimento. Per Ferdinand de Saussure, che coniò il termine, esso indica «la combinazione di due o più elementi linguistici linearmente ordinati nella catena fonica». La linguistica strutturale americana si è servita del termine phrase (sottordinata rispetto a clause); la grammatica generativa, invece, ha individuato nel sintagma delle teste e dei modificatori.
rdf:langString Sintagma (do grego σύνταγμα, transl. syntagma: "composto" ou "constituição"), em linguística, refere-se a um grupo de elementos linguísticos contíguos em um enunciado, ou seja, é uma unidade sintática composta de um ou mais vocábulos que formam orações. Na língua portuguesa, existem sintagmas nominais, verbais, adjetivais, adverbiais e preposicionais, de acordo com o núcleo do sintagma. O sintagma tem o paradigma como oposto.
rdf:langString Syntagma (z gr. σύνταγμα) – fraza, grupa słów, gramatycznie i syntaktycznie powiązanych, które mogą stanowić część zdania (np. podmiot, przydawka, orzeczenie) lub też samodzielnie tworzą zdania oraz równoważniki zdań. Termin ten został wprowadzony przez Ferdinanda de Saussure’a. Syntagma składa się ze słowa głównego i pozostałych elementów, które są mu podporządkowane. Dla frazy nominalnej słowem głównym jest rzeczownik.
rdf:langString Синта́гма (др.-греч. σύνταγμα, букв. «сопорядок», от σύν «с» и τάγμα «порядок») — совокупность нескольких слов, объединённых по принципу семантико-грамматически-фонетической сочетаемости, единица синтагматики. Объём конкретной синтагмы определяется не только реальным употреблением слов в связке, но и самой сочетаемостью — возможностью объединения предметов, признаков и процессов окружающей действительности. Минимальной длиной синтагмы следует считать простые словосочетания, однако размер их может достигать целой фразы, поэтому понятия «синтагма» и «словосочетание» не всегда совпадают.
rdf:langString Синта́гма (грец. Συντάγματος, буквально — «разом побудоване, з'єднане») — інтонаційно-смислова єдність, мінімальна інтонаційна одиниця мовлення, що виражає у певному контексті одне поняття і може складатися із одного слова, словосполучення і цілого речення.
xsd:nonNegativeInteger 2110

data from the linked data cloud