Swedish dialects
http://dbpedia.org/resource/Swedish_dialects an entity of type: WikicatLanguagesOfFinland
Swedish dialects are the various forms of the Swedish language, particularly those that differ considerably from Standard Swedish.
rdf:langString
Het Zweeds is een gevarieerde taal met verschillende dialecten en het kent grote regionale verschillen. De neutrale standaardtaal, die het meest wordt gebruikt in de media en bij officiële gebeurtenissen, heet Rijkszweeds (rikssvenska). Het Zweeds gesproken op eilanden in Estland wordt Estland-Zweeds (estlandssvenska) genoemd. Het Zweeds gesproken in Finland wordt Finland-Zweeds (finlandssvenska) genoemd.
rdf:langString
Els dialectes del suec són les diferents varietats de la llengua sueca. La definició tradicional del dialecte del suec és la d'una varietat local que no ha estat fortament influïda per la llengua estàndard i que ha seguit un desenvolupament propi des de temps de l'antic nòrdic. Molts dels dialectes rurals genuïns, com els d' a Dalarna i a Österbotten, presenten característiques fonètiques i gramàtiques molt distintives, com ara formes plurals dels verbs o declinacions arcaiques. Aquests dialectes poden ser gairebé incomprensibles per la majoria de suecs, i gran part dels seus parlants també parlen el suec estàndard amb fluència. Els diferents dialectes sovint són tan locals que es limiten a parròquies individuals, i són anomenades sockenmål (literalment, "parla de parròquia") pels lingüis
rdf:langString
I dialetti svedesi possono essere categorizzati in dialetti tradizionali che non presentano particolari influenze provenienti dallo svedese standard e dialetti moderni che presentano diversi gradi di influenze provenienti dallo svedese standard.
* Sydsvenska mål (in blu scuro), tra cui lo Skånska
* Götamål (in rosso);
* Sveamål (in verde scuro)
* Norrländska mål (azzurro)
* Östsvenska mål (arancione), tra cui lo svedese di Finlandia
* Gotländska mål (verde chiaro) Le aree tratteggiate e punteggiate rappresentano zone di transizione tra una forma dialettale e l'altra
rdf:langString
Le suédois, comme la plupart des langues nationales de l'Europe connaît un très grand nombre de variantes différentes, appelées dialectes. Parmi ces dialectes, on distingue le plus souvent six grands groupes : De nos jours, les différents dialectes suédois tendent cependant à se rapprocher de plus en plus du suédois standard, le (ou pour la variante parlée en Finlande, le ). Le nombre de personnes se servant d'un dialecte qui pose aux autres suédophones de véritables problèmes de compréhension est devenu très limité.
rdf:langString
Svenska dialekter är ett samlingsbegrepp som innefattar dels de ur fornöstnordiskan utvecklade genuina dialekter som talas och har talats i nuvarande Sverige och Finland, och dels de moderna, dialektpåverkade varianterna av standardspråket. De genuina dialekterna kallas även folkmål, bygdemål eller sockenmål. Språkvetare räknar med de fyra nivåerna genuin dialekt, utjämnad dialekt, regionalt standardspråk och neutralt standardspråk, men regionalt standardspråk kallas i dagligt tal ofta ”dialekt”. Även i områden som länge varit en del av Sverige, men som tidigare tillhört Norge eller Danmark, brukar man säga att befolkningen talar svenska dialekter. I de områden som tidigare har tillhört Danmark (Skåne, Blekinge och Halland) talar man också om östdanska dialekter, med undantag för den götam
rdf:langString
Диале́кты шве́дского языка́ — локальные языковые варианты, которые имеют общее происхождение от древнеисландского языка, но не получившие сильного влияния литературного шведского языка. Шведские диалекты также называют «деревенским» (bygdemål) или «сельским» (sockenmål) языком. Каждый отдельно взятый диалект — это не разновидность шведского языка, а один из на котором, главным образом, говорят в самой Швеции и на её бывших территориях. Многие из них, например диалекты, на которых говорят в в Емтланде, в Орсе в Даларне или Нерпесе в Эстерботтене (Финляндия), часто имеют множество своеобразных грамматических аспектов, которые берут начало из более старой языковой системы. Эти диалекты могут быть практически непонятны большинству шведов, большая часть из которых говорит на rikssvenska («дер
rdf:langString
rdf:langString
Swedish dialects
rdf:langString
Dialectes del suec
rdf:langString
Dialectes du suédois
rdf:langString
Dialetti svedesi
rdf:langString
Zweedse dialecten
rdf:langString
Диалекты шведского языка
rdf:langString
Svenska dialekter
xsd:integer
1650566
xsd:integer
1121734475
rdf:langString
Els dialectes del suec són les diferents varietats de la llengua sueca. La definició tradicional del dialecte del suec és la d'una varietat local que no ha estat fortament influïda per la llengua estàndard i que ha seguit un desenvolupament propi des de temps de l'antic nòrdic. Molts dels dialectes rurals genuïns, com els d' a Dalarna i a Österbotten, presenten característiques fonètiques i gramàtiques molt distintives, com ara formes plurals dels verbs o declinacions arcaiques. Aquests dialectes poden ser gairebé incomprensibles per la majoria de suecs, i gran part dels seus parlants també parlen el suec estàndard amb fluència. Els diferents dialectes sovint són tan locals que es limiten a parròquies individuals, i són anomenades sockenmål (literalment, "parla de parròquia") pels lingüistes suecs. Se'ls sol separar en sis grans grups, que tenen característiques comunes de prosòdia, gramàtica i vocabulari. Aquí es donen un o més exemples de cada grup. Tot i que cada exemple podria ser representatiu de dialectes propers, el nombre real de dialectes és de diversos centenars si es compta separadament cada comunitat. Aquest tipus de classificació, tanmateix, es basa en una vista nacionalista un xic romàntica de l'etnicitat i la llengua. La idea que només les varietats rurals del suec haurien de considerar-se "genuïnes" no és generalment acceptada pels estudiosos moderns. Cap dialecte, poc importa com de remot o obscur sigui, roman immutable i impertorbat per un mínim d'influències dels dialectes propers o de la llengua estàndard, especialment a partir del segle xviii amb l'arribada dels mitjans de massa i mitjans de transport avançats. Actualment les diferències es poden descriure més precisament per mitjà d'una escala que va de "llengua estàndard" a "dialecte rural", segons la qual la parla d'un mateix individu pot variar d'un extrem a l'altre depenent de la situació. Tots els dialectes suecs, amb l'excepció de les molt divergents parles de Dalarna, i, en certa manera, Gotland, poden ser considerats part d'un contínuum dialectal comú i mútuament intel·ligible. Aquest contínuum també pot incloure els i .
rdf:langString
Le suédois, comme la plupart des langues nationales de l'Europe connaît un très grand nombre de variantes différentes, appelées dialectes. Parmi ces dialectes, on distingue le plus souvent six grands groupes :
* Le norrlandais, les dialectes du Norrland (Norrländska mål) ;
* Le svealandais, les dialectes du Svealand (Sveamål) (n'y sont pas compris les dialectes du Värmland qui sont plus proches des dialectes du Götaland méridional) ;
* Le gotlandais, les dialectes du Gotland (Gotländska mål) ;
* Le götalandais, les dialectes du Götaland (Götamål) (y sont compris aussi les dialectes du Värmland, mais non pas les dialectes des anciennes provinces danoises: la Scanie, le Blekinge et le Halland, ni les dialectes de l'île de Gotland) ;
* Le suédois méridional, les dialectes du sud de la Suède (Sydsvenska mål) ;
* Le suédois oriental, les dialectes du suédois parlés largement sur la côte ouest de la Finlande (en Ostrobotnie et Åland) aussi bien qu'à la paroisse estonienne de Noarootsi, Nuckö (Östsvenska mål). Comme les dialectes du norvégien et du danois, les dialectes du suédois plongent leurs racines dans le vieux norrois. En effet, les frontières linguistiques séparant les langues scandinaves restent très floues. Pour cette raisons, les dialectes des provinces suédoises voisines avec la Norvège et le Danemark pourraient aussi bien être considérés comme des dialectes du norvégien ou du danois. C'est au moins le cas pour les variantes les moins influencées par le suédois standard parlées en Bohuslän (vieille province de la Norvège) et en Scanie (vieille province du Danemark). La frontière linguistique entre le suédois et le finnois, par contre, est très marquée, le finnois n'étant pas une langue indo-européenne, mais une langue finno-ougrienne. Pour des raisons à la fois historico-politiques et linguistiques, on considère souvent les dialectes les plus archaïques du Gotland comme des variantes d'une langue distincte, le Gutnisk. Parmi les différents types du suédois parlé, il y a cependant d'autres dialectes qui apparaissent comme aussi éloignés du suédois standard que les dialectes de Gotland, notamment en Dalécarlie, en Norrbotten et en Österbotten. Le dialecte d'Älvdalen en Dalécarlie est souvent considéré comme le plus archaïque et le plus difficile à comprendre (à beaucoup d'égards il reste proche du vieux norrois). De nos jours, les différents dialectes suédois tendent cependant à se rapprocher de plus en plus du suédois standard, le (ou pour la variante parlée en Finlande, le ). Le nombre de personnes se servant d'un dialecte qui pose aux autres suédophones de véritables problèmes de compréhension est devenu très limité. La très vaste majorité des Suédois d'Estonie ont quitté leur pays lors de l'occupation de l'Estonie par l'Union soviétique. Les enregistrements ci-dessous ont été effectués dans le cadre d'un projet de recherche visant à documenter la langue suédoise telle qu'elle est parlée au début du XXIe siècle en Suède et en Finlande. Ces recherches ont été réalisées par l'Université d'Umeå.
* Le norrlandais — les dialectes du Norrland1. Överkalix, Norrbotten; jeune femme2. Burträsk, Västerbotten; femme âgée3. Aspås, Jämtland; jeune homme4. Färila, Hälsingland; homme âgé
* Le svealandais — les dialectes du Svealand (à l'exception de ceux de la province du Värmland)5. Älvdalen, Dalarna; femme âgée6. Gräsö, Uppland; homme âgé7. Sorunda, Södermanland; jeune homme9. Viby, Närke; homme âgé
* Le gotlandais ou le gutnisk — les dialectes du Gotland10. , Gotland; jeune femme
* Le suédois oriental — les dialectes de l'Åland et de la Finlande suédophone11. Närpes, Österbotten; jeune femme12. Dragsfjärd, Åboland; homme âgé13. Borgå, Nyland; jeune homme
* Le götalandais — les dialectes de la partie nord et ouest du Götaland et de tout le Värmland8. , Värmland jeune femme14. Orust, Bohuslän; homme âgé15. Floby, Västergötland; femme âgée16. Rimforsa, Östergötland; femme âgée18. , Småland; jeune femme
* Le suédois méridional — les dialectes de la partie la plus méridionale de la Suède17. Årstad-Heberg, Halland; jeune homme19. Jämshög, Blekinge; femme âgée20. Bara, Skåne; homme âgé
rdf:langString
Swedish dialects are the various forms of the Swedish language, particularly those that differ considerably from Standard Swedish.
rdf:langString
I dialetti svedesi possono essere categorizzati in dialetti tradizionali che non presentano particolari influenze provenienti dallo svedese standard e dialetti moderni che presentano diversi gradi di influenze provenienti dallo svedese standard. La definizione tradizionale di un dialetto svedese è quella di una variante locale che non è stata influenzata pesantemente dalla lingua standard e della quale si può tracciare uno sviluppo separato fino ad arrivare all'antico nordico. Molti dialetti rurali autentici, come quelli di Orsa in Dalarna o Närpes in Ostrobotnia, hanno una fonetica e delle caratteristiche grammaticali molto diverse, come forme plurali nei verbi o arcaiche declinazioni. Questi dialetti possono essere quasi incomprensibili alla maggioranza degli svedesi e gran parte di coloro che li parlano sono fluenti anche in svedese standard. I diversi dialetti sono spesso così localizzati che sono limitati alle singole parrocchie e sono chiamati dai linguisti svedesi sockenmål (lett. "linguaggio delle parrocchie"). In genere sono separati in sei gruppi maggiori, con caratteristiche comuni di prosodia, grammatica e vocabolario:
* Sydsvenska mål (in blu scuro), tra cui lo Skånska
* Götamål (in rosso);
* Sveamål (in verde scuro)
* Norrländska mål (azzurro)
* Östsvenska mål (arancione), tra cui lo svedese di Finlandia
* Gotländska mål (verde chiaro) Le aree tratteggiate e punteggiate rappresentano zone di transizione tra una forma dialettale e l'altra Più in là si potranno trovare alcuni esempi di ognuno dei gruppi qui citati. Sebbene ogni esempio sia inteso come rappresentativo dei dialetti vicini, il numero reale di dialetti è di qualche centinaio se si considera separatamente ogni singola comunità. Questa classificazione, comunque, si basa su una visione etnica e linguistica nazionalista piuttosto romanticizzata. L'idea che solo le varianti rurali dello svedese debbano essere considerate "autentiche" non è generalmente accettata dagli studiosi moderni. Nessun dialetto, non importa quanto remoto od oscuro, è rimasto invariato o indisturbato da minime influenze dei dialetti vicini o della lingua standard, specialmente dalla fine dell'Ottocento in poi con l'avvento dei mass media e delle forme avanzate di trasporto. Le differenze sono oggi descritte più accuratamente da una scala di valori che va dalla "lingua standard" al "dialetto rurale" dove il linguaggio anche della stessa persona può variare da un estremo all'altro dipendentemente dalla situazione. Tutti i dialetti svedesi con l'eccezione delle forme altamente divergenti del linguaggio in Dalarna, Norrbotten e, per certi versi, Gotland possono essere considerati parte di un comune continuum dialettale mutuamente intelligibile. Questo continuum può anche includere alcuni dialetti norvegesi e alcuni dialetti danesi. Gli esempi di cui sotto sono offerti i collegamenti sono stati presi da SweDia, un progetto di ricerca sui dialetti svedesi moderni disponibile per il download (sebbene con informazioni solo in lingua svedese), con esempi diversi di più di 100 dialetti differenti con registrazioni di quattro parlanti; una donna anziana, un uomo anziano, una ragazza ed un ragazzo. I gruppi dialettali sono quelli tradizionalmente usati dai dialettologi. La mappa mostra la posizione dei diversi esempi di dialetti moderni1. Överkalix, Norrbotten; giovane donna2. Burträsk, Västerbotten; donna anziana3. Aspås, Jämtland; giovane donna4. Färila, Hälsingland; uomo anziano5. Älvdalen, Dalarna; donna anziana6. , Uppland; uomo anziano7. Sorunda, Södermanland; giovane ragazzo8. Köla, Värmland giovane donna9. Viby, Närke; uomo anziano10. , Gotland; giovane donna11. Närpes, Ostrobotnia (Finlandia); giovane donna12. Dragsfjärd, Varsinais-Suomi (Finlandia); uomo anziano13. Porvoo, Uusimaa orientale (Finlandia); giovane ragazzo14. Orust, Bohuslän; uomo anziano15. Floby, Västergötland; donna anziana16. Rimforsa, Östergötland; donna anziana17. , Halland; giovane uomo18. , Småland; giovane donna19. Jämshög, Blekinge; donna anziana20. , Scania; uomo anziano
rdf:langString
Het Zweeds is een gevarieerde taal met verschillende dialecten en het kent grote regionale verschillen. De neutrale standaardtaal, die het meest wordt gebruikt in de media en bij officiële gebeurtenissen, heet Rijkszweeds (rikssvenska). Het Zweeds gesproken op eilanden in Estland wordt Estland-Zweeds (estlandssvenska) genoemd. Het Zweeds gesproken in Finland wordt Finland-Zweeds (finlandssvenska) genoemd.
rdf:langString
Svenska dialekter är ett samlingsbegrepp som innefattar dels de ur fornöstnordiskan utvecklade genuina dialekter som talas och har talats i nuvarande Sverige och Finland, och dels de moderna, dialektpåverkade varianterna av standardspråket. De genuina dialekterna kallas även folkmål, bygdemål eller sockenmål. Språkvetare räknar med de fyra nivåerna genuin dialekt, utjämnad dialekt, regionalt standardspråk och neutralt standardspråk, men regionalt standardspråk kallas i dagligt tal ofta ”dialekt”. Även i områden som länge varit en del av Sverige, men som tidigare tillhört Norge eller Danmark, brukar man säga att befolkningen talar svenska dialekter. I de områden som tidigare har tillhört Danmark (Skåne, Blekinge och Halland) talar man också om östdanska dialekter, med undantag för den götamålstalande norra hälften av Halland. Gutniskan, som talas på Gotland, härstammar inte från fornsvenskan, men räknas ändå ofta till de svenska dialekterna eftersom Gotland är en del av Sverige. Dialekterna i västra och norra Sverige har ofta västnordiska drag. Många av de mer särpräglade dialekter som talas i orter som Klövsjö i Jämtland, Orsa i Dalarna, Burträsk i Västerbotten eller Närpes i Österbotten omfattar ofta mer distinkta fonetiska och grammatiska aspekter, såsom upprätthållandet av äldre kasussystem. Dessa dialekter kan vara nästintill obegripliga för de flesta svenskar och de flesta talarna behärskar även riks- eller högsvenska. Dialekterna är ofta så lokala att de kan begränsas till enskilda socknar. Dessa ursprungliga folkmål har försvagats på grund av dialektfobisk politik och dialektfobiska attityder, i synnerhet i skolan från 1800‐talet fram till slutet av 1900‐talet. I Sverige har inga dialekter fått någon officiell status trots att Sverige har skrivit under Minoritetsspråkskonventionen. Älvdalska erkändes till exempel som ett eget språk av SIL International 2015, med beteckningen ovd på .
rdf:langString
Диале́кты шве́дского языка́ — локальные языковые варианты, которые имеют общее происхождение от древнеисландского языка, но не получившие сильного влияния литературного шведского языка. Шведские диалекты также называют «деревенским» (bygdemål) или «сельским» (sockenmål) языком. Каждый отдельно взятый диалект — это не разновидность шведского языка, а один из на котором, главным образом, говорят в самой Швеции и на её бывших территориях. Многие из них, например диалекты, на которых говорят в в Емтланде, в Орсе в Даларне или Нерпесе в Эстерботтене (Финляндия), часто имеют множество своеобразных грамматических аспектов, которые берут начало из более старой языковой системы. Эти диалекты могут быть практически непонятны большинству шведов, большая часть из которых говорит на rikssvenska («державном» шведском). Распространение таких диалектов часто ограничено пределами одного села, церковного прихода.
xsd:nonNegativeInteger
9290
