Surgical instrument

rdf:langString Instrumental quirúrgic

rdf:langString Un instrument quirúrgic és una eina especialment dissenyada o dispositiu per a la realització d'accions específiques o aconseguir els objectius desitjats durant una operació, com ara la modificació d'un determinat òrgan o teixit biològic, o per facilitar-ne l'accés i fer-lo visible. Amb el temps, s'han inventat molts tipus diferents d'instruments i eines quirúrgiques. Alguns instruments quirúrgics estan dissenyats per a ús general en la cirurgia, mentre que altres estan dissenyats per a una acció quirúrgica específica. Per tant, la nomenclatura dels instruments quirúrgics segueix certs patrons, com ara una descripció de l'acció que realitza (per exemple, bisturí -del francès bistouri=punyal-, pinça hemostàtica), el nom del seu inventor (per exemple, les tisores de Metzenbaum o la pinça de Kocher), el nom del centre que el va crear (tisores de Mayo) o un nom científic compost relacionat amb el procediment específic de cirurgia a realitzar (per exemple, un és una eina utilitzada per dur a terme una traqueotomia i un costòtom s'utilitza per seccionar costelles). L'expressió instrumental quirúrgic és utilitzada indistintament amb la d'instruments quirúrgics, però el significat en argot mèdic del terme 'instrumentació' es refereix realment a l'activitat de proveir d'assistència a un cirurgià amb el maneig adequat dels instruments quirúrgics durant un acte operatori, per part d'un professional especialitzat (instrumentista quirúrgic), habitualment una infermera, un radiòleg o un tècnic quirúrgic diplomat (Certified Surgical Technologist) als països anglosaxons. La majoria d'aquests instruments es fabriquen d'acer inoxidable, però també existeixen de titani, ruteni, vitali (una al·leació de cobalt, crom i molibdè, que es troba en certs implants ortopèdics o maxil·lofacials) o alumini. El carbur de tungstè és un metall extraordinàriament dur utilitzat en algunes fulles de tall i puntes o branques de peces específiques. Les al·leacions de materials han de tenir propietats molt determinades per fer inalterable la qualitat de l'instrumental davant els fenòmens de corrosió causats per la sang, altres líquids corporals, les solucions de neteja o l'esterilització. Cal tenir present que els teixits corporals són un medi electrolític i que posar en contacte metalls de diferent potencial pot comportar problemes. Per això, un implant fet d'una al·leació amb base de cobalt no és compatible amb instruments fets d'al·leacions amb base de ferro i viceversa. Des de fa uns anys, es desenvolupen noves aplicacions quirúrgiques dels metalls anomenats "intel·ligents", sobretot en peces endoprotèsiques com ara els stents arterials o les eines de cirurgia laparoscòpica.