Sulayhid dynasty

http://dbpedia.org/resource/Sulayhid_dynasty an entity of type: Thing

Die Sulaihiden, arabisch بنو صليح, DMG Banū Ṣulaiḥ, waren eine schiitische Dynastie im Jemen (1047–1138). rdf:langString
The Sulayhid dynasty (Arabic: بَنُو صُلَيْح, romanized: Banū Ṣulayḥ, lit. 'Children of Sulayh') was an Ismaili Shi'ite Arab dynasty established in 1047 by Ali ibn Muhammad al-Sulayhi that ruled most of historical Yemen at its peak. The Sulayhids brought to Yemen peace and a prosperity unknown since Himyaritic times. The regime was confederate with the Cairo-based Fatimid Caliphate, and was a constant enemy of the Rassids - the Zaidi Shi'ite rulers of Yemen throughout its existence. The dynasty ended with Arwa al-Sulayhi affiliating to the Taiyabi Ismaili sect, as opposed to the Hafizi Ismaili sect that the other Ismaili dynasties such as the Zurayids and the Hamdanids adhered to. rdf:langString
Сулайхиды (араб. بنو صليح‎; Бану Сулайх) — династия исмаилитских правителей Йемена, основанная в 1047 году , и правившая до 1138 года. В период своего могущества династия управляла большей частью исторического Йемена. Режим Сулайхидов в вассальном государстве Йемен правил в пользу Каира — столицы халифата Фатимидов. Династия Сулайхидов во времена всего своего правления были постоянными врагами зейдитских правителей Йемена, придерживавшихся шиитского направления ислама. rdf:langString
بنو صليح هي سلالة إسماعيلية المذهب حكمت معظم أراضي اليمن بين عامي 429 - 532 هـ/1047 - 1138 م. ودانت بالولاء اسمياً للفاطميين، ومؤسسها علي بن محمد الصليحي وذلك في عام 429 هـ وينسب إلى قبيلة يام التي تعد حياً من حاشد بمدينة مسار، ثم استولى على مدينة زبيد بعد أن قتل أميرها نجاح بالسم عام (454 هـ - 1062) وسيطر على مكة بنفس العام ولم يدم تحت سلطته سوى أشهر، ثم استولى على صنعاء عام 455 هـ /1063 م ثم استطاع أن يوحد اليمن جميعه في ظل رايته حتى عدن فانتقل لصنعاء وجعلها عاصمة له. rdf:langString
Els sulàyhides foren una dinastia ismaïlita del Iemen que va governar la regió muntanyosa i la Tihama entre vers 1047 i 1138 en dues fases: la de Sanaa del 1047 al 1087 i la de (Djubla) del 1087 al 1138. rdf:langString
rdf:langString Sulayhid dynasty
rdf:langString بنو صليح
rdf:langString Sulàyhides
rdf:langString Sulaihiden
rdf:langString Сулайхиды
rdf:langString Sulayhid dynasty
xsd:integer 25333679
xsd:integer 1108262536
xsd:integer 1138
xsd:integer 1047 1067 1086
xsd:integer 1047
rdf:langString Sulayhid dynasty
rdf:langString Early Middle Ages
rdf:langString G. R.
rdf:langString Sultanate
rdf:langString Smith
rdf:langString [[#Al-Mukarram Ahmad
rdf:langString Najahids
rdf:langString Rassids
xsd:integer 815
rdf:langString Zurayids
rdf:langString Hamdanids
rdf:langString Najahids
rdf:langString Sulaymanids
rdf:langString Ṣulayḥids
xsd:integer 9
rdf:langString بنو صليح هي سلالة إسماعيلية المذهب حكمت معظم أراضي اليمن بين عامي 429 - 532 هـ/1047 - 1138 م. ودانت بالولاء اسمياً للفاطميين، ومؤسسها علي بن محمد الصليحي وذلك في عام 429 هـ وينسب إلى قبيلة يام التي تعد حياً من حاشد بمدينة مسار، ثم استولى على مدينة زبيد بعد أن قتل أميرها نجاح بالسم عام (454 هـ - 1062) وسيطر على مكة بنفس العام ولم يدم تحت سلطته سوى أشهر، ثم استولى على صنعاء عام 455 هـ /1063 م ثم استطاع أن يوحد اليمن جميعه في ظل رايته حتى عدن فانتقل لصنعاء وجعلها عاصمة له. بلغت الإسماعيلية في اليمن أوجها خلال حكم الدولة الصليحية، والصليحيون من همدان ولا يزالون في منطقة حراز إلى اليوم وكانوا على ارتباط وثيق بالدولة الفاطمية في مصر واستمر حكمهم بداية بعلي الصليحي عام 453 هـ حتى عام 569 هـ وبعدها عادوا لـستر دعوتهم من جديد وقاد الاختلاف المذهبي إلى تحالف القبائل على أسس مذهبية وإيجاد أنساب مشتركة لهم.
rdf:langString Els sulàyhides foren una dinastia ismaïlita del Iemen que va governar la regió muntanyosa i la Tihama entre vers 1047 i 1138 en dues fases: la de Sanaa del 1047 al 1087 i la de (Djubla) del 1087 al 1138. La dinastia fou fundada per Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, un cap religiós educat en el xafiïsme ortodox que fou convertit encara jove a l'ismaïlisme pel dai fatimita Sulayman ibn Add Allah al-Zawahi; després d'uns anys aprenent la doctrina va acabar sent nomenat khalifa del dai dins la dawa fatimita. El 1047 l'imam de Sa'dah havia estat eliminat per un imam daylamita proclamat a , que va entrar a la ciutat i la va devastar entrant tot seguit a Sanà; fou llavors quan Ali ibn Muhammad al-Sulayhi es va revoltar amb els seus adeptes a la seva regió natal d'Haraz, al Djabal Mawsar (o Mesar) al nord-oest de Sanà, marxant sobre aquesta ciutat pel Hadur Nabi Shuayb; va derrotar les forces de l'imam zaydita de Zabid i dels nadjàhides sunnites i va acabar conquerint Sanà en data incerta (anterior al 1063); també va conquerir Zabid i Aden (però les fonts no es posen d'acord en la data que varia entre 1048 i 1062) i fou reconegut des de la Meca a Hadramaut (1063). Va nomenar governadors a la Tihama, a o Djened (prop de Taizz) i a (una fortalesa de muntanya al sud de les terres altes, prop d'Ibb). El 1063 ja dominava Sanà i tot el Iemen al sud d'aquesta ciutat, i va reconèixer al califa fatimita; el 1064 va nomenar governador de Zabid a Asad ibn Shihab, marit de la seva germana Asma, amb la condició de pagar tribut. La família dels van restar com a senyors tributaris a Aden. Ali va cedir com a dot el tribut que pagaven els Banu Man d'Aden a la seva jove i besneboda o , quan es va prometre amb el seu fill al-Mukrim o al-Mukarram. Potser fou el 1066 (altres fonts ho situen el 1081) quan Ali va ser assassinat a ; segons la història Ali hauria fet enverinar a Nadjah (el fundador de la dinastia nadjàhida) per una esclava que li havia regalat, vers el 1060 i fou llavors quan, en la confusió de la mort, Ali es va apoderar de Zabid; els dos fills de Nadjah van fugir a les illes Dahlak; el fill gran, Muarik, es va suïcidar però els altres dos, Said al-Ahwal (Said l'Estràbic, també Said al-Mahdjam) i Abu l-Tami Djayyash van decidir recuperar el poder i el primer va tornar clandestinament a Zabid i va preparar el terreny; després va arribar el seu germà; llavors els dos homes van sortir públicament i van assassinar Ali el-Sulayhi quan aquest anava de camí a la Meca (1081); Said fou proclamat emir amb el suport de les tropes abissínies locals que conservaven la fidelitat al seu pare. La vídua d'Ali, Asma, fou retinguda presonera a Zabid. La successió a Sanà va passar al fill d'Ali al-Sulayhi, conegut com al-Mukarram o al-Mukrim (Ahmad Ibn Ali al-Mukarram o al-Mukrim) mentre el seu germà Abd Allah va iniciar una branca familiar (el seu fill Ahmad ibn Abd Allah, i la filla d'aquest Arwa bint Ahmad) amb poder local. Said va aconseguir dominar gran part de la Tihama i va pressionar sobre les fortaleses sulàyhides de l'Haraz i al-Takar. Asma va poder cridar al seu fill Ahmad Ibn Ali al-Mukarram per anar a rescatar-la (1068 o 1083) i Ahmad va ocupar per segon cop Zabid per als sulàyhides i va reprendre l'ofensiva; els dos germans nadjàhides van fugir altre cop a les illes Dahlak. Al-Mukarram es va casar formalment el 1069 amb la seva cosina al-Sayyida Arwa bint Ahmad (també esmentada com Sayyida Hurra). En circumstàncies no especificades Said va recuperar el poder el 1086 i el seu marit al-Mukarran li va cedir els afers d'estat; el 1087 Sayyida Arwa va decidir abandonar Sanà i instal·lar la seva capital a una petita vila fundada el 1066 al peu de la muntanya d'al-Takar anomenada Dhu Djibla (o simplement Djubla) on va convertir el palau en mesquita (encara subsistent) i on després va construir un nou palau, el Dar al-Izz (actualment hi ha un palau però no és aquest sinó que fou construït al seu damunt). Sayyida està enterrada en aquesta població i la seva tomba encara es conserva. Probablement poc després de morir Asma, la reina mare dels sulàyhides, el sobirà nominal al-Mukarram, es va instal·lar tanmateix a Dhu Djibla. Sayyida Arwa i al-Mukarran van tenir almenys quatre fills: Muhammad, Ali (ambdós van morir joves), Umm Hamdan i Fàtima. Els sulàyhides sota Sayyida Arwa cobrava el tribut d'Aden que pagaven els Banu Man que hi governaven (Aden, Abyan i Hadramaut) però des de la mort d'Ali, els Banu Man havien començar a fer el ronsa amb el tribut i vers el 1083 van refusar obertament el pagament i llavors els seus dominis foren ocupats per al-Mukarram que els va cedir a dos germans, Abbas i Masud, fills d'un tal al-Karam (o al-Mukarram o al-Mukrin) ibn Yam al-Hamdani, un cap tribal que l'havia ajudat en la conquesta de Zabid. Abbas va rebre les terres interiors i la fortalesa d'al-Takar (també Takir o Taker, que controlava l'accés a l'istme) mentre Masud va rebre la zona costanera amb la fortalesa de Khadra (des de la que es podia supervisar el tràfic marítim), pagant conjuntament el tribut a Sayyida Arwa; mort Abbas el va succeir el seu fill Zuray (o Zurayh) ibn Abbas, i Masud va conservar el seu territori. Zuray va obtenir Dunluwa el 1087. Sayyida Arwa va planejar una elaborat pla per desfer-se de Said al-Ahwal de Zabid. Va entrar en contacte amb aquest i li va fer creure que podia atacar Sanà i prendre el poder mercès a la seva ajuda; mentre el que va fer fou reunir un exèrcit que secretament es va dirigir a Zabid just al mateix temps que Said avançava cap a Sanà. L'exèrcit de Sayyida Arwa es va apoderar de la desguarnida Zabid, i ràpidament va fer mitja volta per atacar a Said al-Ahwal per l'esquena. La batalla es va lliurar prop d'al-Takar (o Taker o Takir) i el nadjàhida va ser derrotat i mort (1088). El seu germà Djayyash va fugir a l'Índia amb el seu visir Khalaf ibn Tahir, tornant al cap d'un temps disfressat d'indi i preparant un complot que va prendre el poder el 1074 o 1089 (hi va governar fins a la seva mort el 1106). Només tres anys després (1091) va morir al-Mukarram i Sayyida Hurra o Arwa va quedar al front del govern, i de fet fou el final de la dinastia sulàyhida estricte. Sayyida va encarregar llavors la direcció dels afers a al-Mufaddal ibn Abi l-Barakat ibn al-Walid al-Hymiar, fill d'un comandant fidel d'al-Mukarram destacat a la batalla d'al-Takar, mentre un oncle, Abu l-Fatuh ibn Walid rebia el govern de Taizz. Mufaddal va governar amb capital a al-Takar (on ja havia fet portat el tresor per raons de seguretat), amb el seu germà com a lloctinent. Un altre alt càrrec nomenat fou Saba ibn Ahmad, enemic jurat dels nadjàhides; Saba es va casar amb la reina però segons la tradició aquesta mai va acceptar consumar el matrimoni. El germà d'al-Mufaddal va morir a mans d'un sicari fatimita i el governador d'al-Takar llavors va iniciar una persecució dels fatimites. Mufaddal destaca per la construcció d'un canal de Hanwa a Djened, i per la reparació de la mesquita de Djened. També va obligar els senyors d'Aden a pagar tribut a Sayyida Hurra (Arwa), però no va poder evitar que els imams tornessin a Zabid. En aquest temps Takar fou de fet la capital «sulàyhida» i Sayyida vivia a l'hivern a Djubla i a l'estiu a al-Takar. El 1110 al-Mufaddal va decidir donar suport a un pretendent a l'imamat a Zabid: el germà de l'imam va rebre el suport sulàyhida i va agafar el poder. Però una vegada al tron es va enfrontar a al-Mufaddal i aquest el va voler expulsar. En aquest moment van morir a les lluites Zuray ibn Abbas i Masud ibn al-Karam en lluita contra al-Mufaddal i els dominis zuràyides es van repartir entre dos fills de Zuray. Al-Mufaddal ja estava en camí cap a Zabid quan els alides es van revoltar a al-Takar i Sayyida va quedar bloquejada al palau. Al-Mufaddal es va dirigir cap a la ciutat a la que va posar setge però Sayyida Hurra va arribar a un acord innoble amb el cap ismaïlita, que va causar tant enuig a al-Mufaddal que va morir del disgust. El cap ismaïlita llavors va permetre a Sayyida retornar al poder, mentre un cosí ocupava el lloc d'al-Mufaddal i es va mantenir un repartiment precari. El zuràyides van deixar de pagar el tribut i es va enviar una expedició de càstig que els va derrotar parcialment però finalment es va arribar a un acord pel qual el tribut es rebaixava a la meitat. Tot i així tampoc aquesta meitat fou pagada, i es va tornar a negociar un altre acord que el va tornar a rebaixar a la meitat (o sigui 1/4 part del tribut inicial) que de moment van pagar però que al cap del temps van deixar de satisfer. El 1116 (o 1119) Ali ibn Nadjib al-Dawla va venir des de l'Egipte fatimita, com enviat del califa, reclamant l'obediència al seu senyor. Sayyida el va rebre amistosament al seu palau i va enviar al califa valuosos regals. Va aprofitar aquesta circumstància per enviar els regals amb la seva guàrdia personal, que darrerament s'havien envalentit i no la respectaven prou, i així es va desfer dels elements més desfavorables. Ali ibn Nadjib al-Dawla es va establir a al-Takar (mentre Sayyida s'establia a Djened o al-Djanad) on va fer molt per pacificar les regions del sud i mantenir-hi el control sulàyhida i va cooperar també contra els nadjàhides. El 1120 va morir assassinat a Taizz el cosí d'al-Mufaddal i els següents governadors van obeir a Sayyida. Ali ibn Nadjib al-Dawla va intentar restaurar el control sulàyhida sobre Zabid (nadjàhida), i va atacar la ciutat el 1124; el seu cavall fou ferit en la lluita davant la porta de Kurtub i es va retirar. El 1125 es va establir a Djened (al-Djanad) i va començar a tractar malament a Sayyida, i finalment aquesta, enutjada, va reunir una força que va assetjar la ciutat. Ali va reaccionar declarant incapacitada a Sayyida i apartant-la del govern sent enviada a Dhu Djibla; però la princesa era més llesta; va enviar diners a les seves tropes, i va fer córrer el rumor de què aquests diners els enviava Ali com a suborn; immediatament les tropes fidels a Ali, adequadament esperonades per agents de Sayyida, van començar a reclamar participar en el repartiment de diners; al final els fidels d'Ali, al no rebre res, es van desbandar i l'enviat fatimita, assetjat a Djened, es va haver de rendir i fou enviat a Dhu Djibla on va haver de restaurar a Sayyida i es va haver d'humiliar demanant perdó (1125). Aquestes notícies no van agradar a la cort fatimita que el 1126 va enviar un nou delegat que es va establir a Dhu Djibla; Ali no el va reconèixer i els dos homes es van enfrontar. Ali fou calumniat greument davant del califa i fou acusat a fabricar moneda falsa amb el nom de Nizar, el fill del califa al-Mustànsir Muad que no havia pogut arribar al poder i entorn del qual havia sorgit després del 1094 una facció fatimita. El califa al-Àmir (1101–1130) va ordenar a Ali retornar al Caire, i s'hi va negar. Sayyida Hurra li feia costat, però els seus consellers la van fer canviar d'idea i finalment va enviar al delegat a Egipte en una gàbia de fusta, juntament amb regals pel califa; Ali va ser ofegat en el vaixell que el portava d'Aden a Suakin, per ordre de Sayyida (1128). Llavors la princesa va nomenar un nou delegat fatimita, càrrec que va recaure en el gran dels zuràyides (fill de Zuray ibn Abbas al-Yamani), la família del qual va mantenir un bon temps el càrrec. El 8 d'octubre de 1130 el califa fatimita fou assassinat pels nizarites. El 1137/1138 va morir amb 88 anys i fou enterrada a o . El poder va passar llavors al fill d'al-Mufaddal, de nom , un home ja gran i que només volia viure tranquil, el qual al cap de poc temps (1142) va vendre 28 castells i ciutats dels seus domini al zuràyida Muhammad ibn Sabah ibn Abi Masud; entre aquests castells hi havia , , Ibb i . Mansur es va retirar a Taizz i a Sabir i va tenir com residència habitual a Thubat. Va morir el 1147 i el va succeir el seu fill Ahmed que es va establir a i va morir el 1167 sent el darrer de la família. El poder va esdevenir local fins a l'entrada de l'aiúbida al-Muàddham Turan-Xah el 1173. Muhammad ibn Saba es va establir a i va morir a el 1153 sent enterrat a la Meca i deixant només fills infants; el poder fou assolit per un eunuc com a regent que després el va deixar en mans de que va governar fins a la conquesta aiubita el 1173.
rdf:langString Die Sulaihiden, arabisch بنو صليح, DMG Banū Ṣulaiḥ, waren eine schiitische Dynastie im Jemen (1047–1138).
rdf:langString The Sulayhid dynasty (Arabic: بَنُو صُلَيْح, romanized: Banū Ṣulayḥ, lit. 'Children of Sulayh') was an Ismaili Shi'ite Arab dynasty established in 1047 by Ali ibn Muhammad al-Sulayhi that ruled most of historical Yemen at its peak. The Sulayhids brought to Yemen peace and a prosperity unknown since Himyaritic times. The regime was confederate with the Cairo-based Fatimid Caliphate, and was a constant enemy of the Rassids - the Zaidi Shi'ite rulers of Yemen throughout its existence. The dynasty ended with Arwa al-Sulayhi affiliating to the Taiyabi Ismaili sect, as opposed to the Hafizi Ismaili sect that the other Ismaili dynasties such as the Zurayids and the Hamdanids adhered to.
rdf:langString Сулайхиды (араб. بنو صليح‎; Бану Сулайх) — династия исмаилитских правителей Йемена, основанная в 1047 году , и правившая до 1138 года. В период своего могущества династия управляла большей частью исторического Йемена. Режим Сулайхидов в вассальном государстве Йемен правил в пользу Каира — столицы халифата Фатимидов. Династия Сулайхидов во времена всего своего правления были постоянными врагами зейдитских правителей Йемена, придерживавшихся шиитского направления ислама.
rdf:langString * Sana'a * Jibla
rdf:langString *Arabic
rdf:langString Sulayhid dynasty
xsd:nonNegativeInteger 10102

data from the linked data cloud