Stone washing

http://dbpedia.org/resource/Stone_washing an entity of type: WikicatTextiles

El rentat a la pedra és un procediment en la manufactura tèxtil utilitzat per a donar una aparença desgastada a teixits nous. A més d'un aspecte de moda o d'estètica, pot fer teixits rugósos i rígids com denim i llenç més suaus i flexibles. La tècnica va rebre crítiques de moviments ecologistes quan les volums de pumicitat necessitats per la indústria cada vegada més van amenaçar paisatges a Itàlia, Grècia i Turquia, així com les muntanyes sagrades dels pobles indígenes d'Amèrica a Califòrnia, Arizona i Nou Mèxic. rdf:langString
El lavado a la piedra es un procedimiento en la manufactura textil utilizado para dar una apariencia desgastada a los tejidos nuevos.​ Además de un aspecto de moda o de estética, puede hacer los tejidos rugosos y rígidos como el denim y la lona más suaves y flexibles. La técnica recibió críticas de los movimientos ecologistas cuando las volúmenes de pumicitat necesitados por la industria amenazaron cada vez más el paisaje en Italia, Grecia y Turquía, así como las montañas sagradas de los pueblos indígenas de América en California, Arizona y Nuevo México.​​ rdf:langString
Stone washing is a textile manufacturing process used to give a newly manufactured cloth garment a worn-in (or worn-out) appearance. Stone-washing also helps to increase the softness and flexibility of otherwise stiff and rigid fabrics such as canvas and denim. rdf:langString
Stone washing (steenwassing) is een textielproductieproces dat wordt gebruikt om een nieuw vervaardigd kledingstuk een versleten uitstraling te geven. Stone washing helpt ook om de zachtheid en flexibiliteit van anders stijve stoffen zoals canvas en spijkerstof te verhogen. rdf:langString
rdf:langString Rentat a la pedra
rdf:langString Lavado a la piedra
rdf:langString Stone washing
rdf:langString Stone washing
xsd:integer 11365247
xsd:integer 1105582711
rdf:langString El rentat a la pedra és un procediment en la manufactura tèxtil utilitzat per a donar una aparença desgastada a teixits nous. A més d'un aspecte de moda o d'estètica, pot fer teixits rugósos i rígids com denim i llenç més suaus i flexibles. Es procedeix en afegir pedres de pumicita al teixit en una rentadora industrial, així com productes químics. Diverses empreses pretenen haver inventat el procediment. Segons la Levi Strauss & Co., ha sigut un empleat de la manufactura Great Western Garment Co, posteriorment adquirida per la mateixa Levi's. L'inventor Claude Blankiet també reclama la paternitat així com l'empresa japonesa de distribució de texans Edwin. La tècnica va rebre crítiques de moviments ecologistes quan les volums de pumicitat necessitats per la indústria cada vegada més van amenaçar paisatges a Itàlia, Grècia i Turquia, així com les muntanyes sagrades dels pobles indígenes d'Amèrica a Califòrnia, Arizona i Nou Mèxic. Es van desenvolupar noves tècniques per a obtenir el mateix efecte visual. Es va utilitzar clor, (també lleixiu, sobretot utilitzat de manera casanera per a vellir texans pel moviment punk) o amb enzims com la cel·lulasa i d'altres que metabolitzen les fibres de cel·lulosa, originalment utilitzades en la indústria paperera i alimentària. Com procediments mecànics es va utilitzar el sorrejat per obtenir un aspecte molt usat amb forats, segons quina era la moda del moment. Aquesta tècnica també queda controvertida, per les condicions de treball molt dolents i les malalties pulmonàries (silicosi) com a conseqüència de la pols i de la poca protecció dels treballadors.
rdf:langString El lavado a la piedra es un procedimiento en la manufactura textil utilizado para dar una apariencia desgastada a los tejidos nuevos.​ Además de un aspecto de moda o de estética, puede hacer los tejidos rugosos y rígidos como el denim y la lona más suaves y flexibles. Se procede a añadir piedras de pumicita al tejido en una lavadora industrial, así como ciertos productos químicos. Varias empresas pretenden haber inventado el procedimiento. Según la Levi Strauss & Co., fue un empleado de la manufactura Great Western Garment Co, posteriormente adquirida por la misma Levi's. El inventor Claude Blankiet también reclama la paternidad así como la empresa japonesa de distribución de Vaqueros Edwin.​​ La técnica recibió críticas de los movimientos ecologistas cuando las volúmenes de pumicitat necesitados por la industria amenazaron cada vez más el paisaje en Italia, Grecia y Turquía, así como las montañas sagradas de los pueblos indígenas de América en California, Arizona y Nuevo México.​​ Se han desarrollado nuevas técnicas para obtener el mismo efecto visual usando cloro, (y también lejía, sobre todo utilizada de manera casera para envejecer vaqueros por el movimiento punk) o con enzimas como la celulasa y otras que metabolizan las fibras de celulosa, originalmente empleadas en la industria papelera y alimentaria.​ También se ha utilizado el proceso mecánico del arenado,​ para obtener un aspecto muy usado y con agujeros, según la moda del momento. Esta técnica también es controvertida, por las condiciones de trabajo muy malas y las enfermedades pulmonares (silicosis) como consecuencia del polvo y de la poca protección de los trabajadores.​
rdf:langString Stone washing is a textile manufacturing process used to give a newly manufactured cloth garment a worn-in (or worn-out) appearance. Stone-washing also helps to increase the softness and flexibility of otherwise stiff and rigid fabrics such as canvas and denim. The process uses large stones to roughen up the fabric being processed. The garments are placed in a large horizontal industrial clothes washer that is also filled with large stones. As the wash cylinder rotates, the cloth fibers are repeatedly pounded and beaten as the tumbling stones ride up the paddles inside the drum and fall back down onto the fabric. A number of people and organizations have claimed to have invented stone-washing. According to Levi Strauss & Co., Donald Freeland, an employee of the Great Western Garment Company (later acquired by Levi's), invented "stone-washing" denim in the 1950s. Inventor Claude Blankiet has also been credited with having invented the technique in the 1970s. The jeans company Edwin claims to have invented the technique in the 1980s. It is commonly accepted that French stylists Marithé + François Girbaud are inventors of industrialization of stone washing ("Stonewash" technique).
rdf:langString Stone washing (steenwassing) is een textielproductieproces dat wordt gebruikt om een nieuw vervaardigd kledingstuk een versleten uitstraling te geven. Stone washing helpt ook om de zachtheid en flexibiliteit van anders stijve stoffen zoals canvas en spijkerstof te verhogen. Het proces maakt gebruik van puimsteen om de te verwerken stof ruw te maken. De kledingstukken worden geplaatst in een industriële wasmachine die gevuld is met grote stenen. Wanneer deze behandeling voor textiel voor het eerst werd toegepast is niet bekend. Het bedrijf Levi Strauss & Co. beweert, dat de techniek in de jaren '50 van de twintigste eeuw werd uitgevonden door een werknemer van dat bedrijf. Het bedrijf dat voor het eerst stone washed spijkerstof produceerde op industriële schaal was echter afkomstig van de Franse stylisten .
xsd:nonNegativeInteger 10712

data from the linked data cloud