Stimson Doctrine

http://dbpedia.org/resource/Stimson_Doctrine an entity of type: Abstraction100002137

عقيدة ستيمسون (بالإنجليزية: Stimson Doctrine)‏، هي سياسة عدم الاعتراف بالحالات التي نشأت نتيجة للعدوان. تم تنفيذ السياسة من قبل الحكومة الفيدرالية للولايات المتحدة، والتي تم الإعلان عنها في مذكرة بتاريخ 7 يناير 1932، إلى إمبراطورية اليابان، وجمهورية الصين، بعدم الاعتراف بالتغييرات الإقليمية الدولية التي تم تنفيذها بالقوة. كان هذه العقيدة تطبيقًا لمبدأ «القانون لا ينشأ من عدم العدالة». في حين أن بعض المحللين طبقوا العقيدة في معارضة الحكومات التي أسستها الثورة، ومع ذلك فإن هذا الاستخدام ليس واسع الانتشار، وعادة ما ينطوي استحضاره على انتهاكات للمعاهدات. rdf:langString
Bei der Hoover-Stimson-Doktrin oder auch Stimson-Doktrin handelt es sich um die offizielle außenpolitische Erklärung der Vereinigten Staaten aus Anlass der japanischen Okkupation der Mandschurei in Nordostchina, die am 7. Januar 1932 gegenüber beiden Staaten ausgesprochen wurde. Sie wurde später als Nichtanerkennungsprinzip gewaltsamer Annexionen ins Völkerrecht übernommen. rdf:langString
La doctrine Stimson a été énoncée le 7 janvier 1932 dans une note du secrétaire d'État américain Henry Stimson, afin de signifier la non-reconnaissance des conquêtes japonaises en Mandchourie. En 1931, le Japon occupe la Mandchourie et en fait un satellite, le Manchoukouo. L'administration du président Herbert Hoover, par l'intermédiaire de Stimson, refuse de cautionner cette conquête et affirme que les changements dans l’ordre international amenés par la force des armes et donc en contradiction avec le pacte Briand-Kellogg de 1928 ne pouvaient être reconnus diplomatiquement sans l'aval de la Société des Nations. Cela revenait à une implication américaine à vouloir maintenir le système de Versailles. rdf:langString
The Stimson Doctrine is the policy of nonrecognition of states created as a result of aggression. The policy was implemented by the United States federal government, enunciated in a note of January 7, 1932, to the Empire of Japan and the Republic of China, of non-recognition of international territorial changes that were executed by force. The doctrine was an application of the principle of ex injuria jus non oritur. Since the entry into force of the UN Charter, international law scholars have argued that states are under a legal obligation not to recognise annexations as legitimate, but this view is controversial and not supported by consistent state practice. rdf:langString
Доктри́на Сті́мсона — доктрина, згідно з якою насильницьке набуття територій (анексія) з порушенням міжнародного права не може знайти визнання. Виникнення доктрини пов'язане з позицією США з приводу японської агресії в Китаї на початку 1930-х. rdf:langString
La Doctrina Stimson és una política nord-americana segons la qual els Estats o territoris que hagin nascut com a conseqüència d'un acte d'agressió militar no seran objecte de reconeixement diplomàticament [1]. Aquesta posició va ser anunciada en una nota del 7 de gener de 1932 arran de l'Incident de Mukden de setembre del 1931 pel qual Japó iniciava l'ocupació militar de Manxukuo i que duria a la seva creació com a Estat independent. La doctrina es traduïa com l'aplicació del principi de ex injuria jus no oritur (actes injustos no poden crear llei) [2]. Tot i que alguns analistes han aplicat aquesta doctrina pel que fa a governs establerts per la revolució, aquest ús no està del tot generalitzat, i la seva invocació en general implica violacions de tractats internacionals [3]. rdf:langString
La Doctrina Stimson es una política del Gobierno federal de los Estados Unidos, enunciada en una nota del 7 de enero de 1932, a Japón y China, sobre el no-reconocimiento internacional de los cambios territoriales producidos por la fuerza. La doctrina se traducía como la aplicación del principio de ex injuria jus no oritur (actos injustos no pueden crear ley).​ Mientras que algunos analistas han aplicado la doctrina en oposición a los gobiernos establecidos por la revolución, este uso no está generalizado, y su invocación por lo general implica violaciones de tratados internacionales.​ rdf:langString
Doktrin Stimson adalah kebijakan luar negeri Amerika Serikat yang dikemukakan di dalam sebuah nota bertanggal 7 Januari 1932 kepada Kekaisaran Jepang dan Republik Tiongkok, yang menyatakan bahwa AS tidak akan mengakui perubahan wilayah yang ditegakkan dengan kekuatan militer. Doktrin ini merupakan pemberlakuan dari asas ex injuria jus non oritur. rdf:langString
La dottrina Stimson fu una presa di posizione politica del Governo federale degli Stati Uniti d'America, annunciata il 7 gennaio 1932 in una nota indirizzata al Giappone e alla Cina, nella quale si affermava che gli Stati Uniti non avrebbero riconosciuto diplomaticamente alcuna annessione di territori effettuata con l'impiego della forza militare. Essa fu un'applicazione del principio ex injuria jus non oritur (Dall'ingiustizia non nasce il diritto). Mentre alcuni analisti hanno applicato tale dottrina in opposizione a governi generati da una rivoluzione, il suo utilizzo non è diffuso e la si invoca normalmente nel caso di violazione di trattati. rdf:langString
Doktryna Stimsona (ang. Stimson Doctrine znana też jako doktryna Hoovera-Stimsona lub Doctrine of Non-Recognition "doktryna nieuznawania") – jednostronne oświadczenie wydane 7 stycznia 1932 przez sekretarza stanu USA Henry’ego Lewisa Stimsona, dotyczące „incydentu mukdeńskiego”. Kopie tego oświadczenia Stimson rozesłał do Londynu i Paryża, zachęcając tamtejsze rządy do ogłoszenia podobnych deklaracji. Z podobną deklaracją nieuznania zajęcia krajów bałtyckich wystąpił 23 lipca 1940 , podsekretarz stanu USA (1937 – 1943). rdf:langString
Доктрина Стимсона (англ. Stimson Doctrine) — обозначение позиции США по поводу японской агрессии в Китае в начале 1930-х годов. Японская агрессия в Китае началась с подрыва японского поезда под Мукденом, организованного японскими провокаторами (см. Маньчжурский инцидент). Китайское правительство рассчитывало на помощь Лиги Наций и США. Однако первое заявление Китая в Лиге Наций не было поддержано членами Лиги, а Соединённые Штаты, не входившие в Лигу Наций, заявили, что агрессивные действия Квантунской армии не противоречат пакту Бриана-Келлога. rdf:langString
不承認主義,又名史汀生主義(英語:Stimson Doctrine),為1931年(民國二十年)日本關東軍與中國東北軍在中國東北爆發九一八事變後,美國國務卿亨利·劉易斯·史汀生於次年一月所宣示的美國官方立場。該主義主張基於「不法行为不产生权利」原則,不承認以武力造成的國際領土變更。1940年,苏联吞并波罗的海三国时,美国副国务卿森纳·威尔士在一份宣言中也曾援引史汀生主義,对苏联的行为不予承认,美国政府的立场一致延续1991年苏联解体。 1931年(民國二十年)九一八事變發生後,中國政府遂向國際聯盟提出聲訴,要求制裁日本侵略,同時並照會英、美等國,盼其主持正義,對日本之侵略行動予以勸告或干預。詎國際聯盟未能作有效之制裁,英、法等國亦無積極之反應,惟美國國務卿亨利·劉易斯·史汀生力主門戶開放之對華傳統政策,不欲日本獨佔中國東北。然史汀生氏初亦表現猶豫,尚盼日本能採取緩和政策。 1932年1月3日,日本佔領東北之最後據點錦州,史汀生大失所望,乃決定予以外交上及道德上之抵制。1月7日,史汀生同時向中日兩國政府提出照會,謂:凡違反條約(指九國公約與非戰公約)而訂立之條約與協定,及由此而造成之事實上之局面,損害美國條約上之權利,包括中國之主權獨立或領土與行政完整以及開放門戶政策者,美國政府皆不能承認。此即史汀生之「不承認主義」,亦即時人所謂「史汀生主義」。 rdf:langString
rdf:langString عقيدة ستيمسون
rdf:langString Doctrina Stimson
rdf:langString Hoover-Stimson-Doktrin
rdf:langString Doctrina Stimson
rdf:langString Doctrine Stimson
rdf:langString Doktrin Stimson
rdf:langString Dottrina Stimson
rdf:langString Doktryna Stimsona
rdf:langString Stimson Doctrine
rdf:langString Доктрина Стимсона
rdf:langString Доктрина Стімсона
rdf:langString 不承认主义
xsd:integer 37968
xsd:integer 1121476418
rdf:langString La Doctrina Stimson és una política nord-americana segons la qual els Estats o territoris que hagin nascut com a conseqüència d'un acte d'agressió militar no seran objecte de reconeixement diplomàticament [1]. Aquesta posició va ser anunciada en una nota del 7 de gener de 1932 arran de l'Incident de Mukden de setembre del 1931 pel qual Japó iniciava l'ocupació militar de Manxukuo i que duria a la seva creació com a Estat independent. La doctrina es traduïa com l'aplicació del principi de ex injuria jus no oritur (actes injustos no poden crear llei) [2]. Tot i que alguns analistes han aplicat aquesta doctrina pel que fa a governs establerts per la revolució, aquest ús no està del tot generalitzat, i la seva invocació en general implica violacions de tractats internacionals [3]. La doctrina pren el seu nom d', qui fou Secretari d'Estat dels EUA durant l'administració Hoover (1929–1933). La doctrina va ser novament invocada pel Sotssecretari d'Estat dels EUA l'estiu de 1940 per no reconèixer l'annexió i posterior incorporació a la Unió Soviètica d'Estònia, Letònia i Lituània[4] . Aquesta va ser la posició oficial dels Estats Units fins al reconeixement internacional dels suara anomenats estats bàltics com a independents el 1991. De fet no era la primera vegada que els Estats Units recorrien a aquest principi per reconèixer nous territoris. Així, el president Woodrow Wilson refusà el reconeixement dels governs revolucionaris mexicans el 1913 o les del Japó sobre la Xina efectuades el 1915. La invasió japonesa de Manxúria cap a finals del 1931 va situar al Secretari d'Estat Henry M. Stimson en una situació compromesa. Era evident que apel·lar a l'esperit del Pacte Briand-Kellogg del 1928 tindria cap ressò ni per als xinesos ni per als japonesos, més encara quan el President Hoover va afirmar que no recolzaria sancions econòmiques com a mesura per portar la pau al Llunyà Orient [5] El 7 de gener de 1932, el Secretari Stimson enviava dues notes idèntiques a la Xina i al Japó que implicaven un apropament diplomàtic, utilitzat ja abans per altres secretaris d'Estat nordamericaans enfront de les crisis al Llunyà Orient. Coneguda posteriorment com a Doctrina Stimson, o a vegades Doctrina Hoover-Stimson, en la nota diplomàtica es llegeix el següent: Stimson havia afirmat que els Estats Units no reconeixerien cap canvi a la Xina que disminuís els drets dels tractats amb els americans en aquesta àrea i que la "" havia de continuar igual. La declaració va tenir diversos efectes materials al món occidental, el qual es va veure afectat per la Gran Depressió, i Japó va passar a bombardejar Xangai. La principal crític que rebé aquesta doctrina és que va aconseguir allunyar encara més els Estats Units envers el Japó [7].
rdf:langString عقيدة ستيمسون (بالإنجليزية: Stimson Doctrine)‏، هي سياسة عدم الاعتراف بالحالات التي نشأت نتيجة للعدوان. تم تنفيذ السياسة من قبل الحكومة الفيدرالية للولايات المتحدة، والتي تم الإعلان عنها في مذكرة بتاريخ 7 يناير 1932، إلى إمبراطورية اليابان، وجمهورية الصين، بعدم الاعتراف بالتغييرات الإقليمية الدولية التي تم تنفيذها بالقوة. كان هذه العقيدة تطبيقًا لمبدأ «القانون لا ينشأ من عدم العدالة». في حين أن بعض المحللين طبقوا العقيدة في معارضة الحكومات التي أسستها الثورة، ومع ذلك فإن هذا الاستخدام ليس واسع الانتشار، وعادة ما ينطوي استحضاره على انتهاكات للمعاهدات.
rdf:langString Bei der Hoover-Stimson-Doktrin oder auch Stimson-Doktrin handelt es sich um die offizielle außenpolitische Erklärung der Vereinigten Staaten aus Anlass der japanischen Okkupation der Mandschurei in Nordostchina, die am 7. Januar 1932 gegenüber beiden Staaten ausgesprochen wurde. Sie wurde später als Nichtanerkennungsprinzip gewaltsamer Annexionen ins Völkerrecht übernommen.
rdf:langString La Doctrina Stimson es una política del Gobierno federal de los Estados Unidos, enunciada en una nota del 7 de enero de 1932, a Japón y China, sobre el no-reconocimiento internacional de los cambios territoriales producidos por la fuerza. La doctrina se traducía como la aplicación del principio de ex injuria jus no oritur (actos injustos no pueden crear ley).​ Mientras que algunos analistas han aplicado la doctrina en oposición a los gobiernos establecidos por la revolución, este uso no está generalizado, y su invocación por lo general implica violaciones de tratados internacionales.​ La doctrina toma su nombre de Henry L. Stimson, durante la administración Hoover (1929–1933), la política se aplicó para la toma unilateral por parte de Japón de Manchuria en el noreste de China tras la acción de los soldados japoneses en Mukden (hoy Shenyang), el 18 de septiembre de 1931.​ La doctrina fue nuevamente invocada por el Vicesecretario de Estado de EE. UU. Sumner Welles en el verano de 1940 cuando anunció el no-reconocimiento de la anexión e incorporación soviética de los tres estados bálticos: Estonia, Letonia y Lituania​ y siguió siendo la posición oficial de los EE. UU. hasta que el reconocimiento internacional formal de los estados bálticos como independientes en 1991. Esta no fue la primera vez que EE. UU. usaba un no-reconocimiento como instrumento de simbolismo político. Así el presidente Woodrow Wilson rehusó reconocer los gobiernos revolucionarios mexicanos en 1913 y las demandas de Japón en China en 1915. La invasión japonesa de Manchuria a finales de 1931 situó al Secretario de Estado Henry M. Stimson en una situación comprometida. Era evidente que apelar al espíritu del Pacto Briand-Kellogg no tuvo impacto ni para los chinos ni para los japoneses, más aún cuando el Presidente Hoover afirmó que no apoyaría sanciones económicas como medida para llevar la paz al Lejano Oriente.​ El 7 de enero de 1932, el Secretario Stimson envió idénticas notas a China y a Japón que incorporaban un acercamiento diplomático usado por anteriores secretarios frente a las crisis en el Lejano Oriente. Conocida posteriormente como Doctrina Stimson, o en ocasiones Doctrina Hoover-Stimson, en la nota diplomática se lee lo siguiente: (...) el Gobierno de los Estados Unidos considera su deber notificar tanto a el Gobierno Imperial Japonés como al de la República de China que no se admitirá la legalidad de ninguna situación de facto ni tiene intención de reconocer ningún tratado entre los dos gobiernos, o agentes de los mismos, que puedan afectar los derechos de los tratados con los Estados Unidos o sus ciudadanos en China, incluidos aquellos relacionados con la soberanía, la independencia, o la integridad territorial o administrativa de China, o la política internacional relativa a China, comúnmente conocida como Política de puertas abiertas(...)​ Stimson había afirmado que EE. UU. no reconocería ningún cambio en China que disminuyera los derechos de los tratados con los americanos en dicha área y que las "puertas abiertas" debían continuar así. La declaración tuvo varios efectos materiales en el mundo occidental, el cual se vio afectado por la Gran Depresión, y Japón pasó a bombardear Shanghái.​ La doctrina fue criticada en la base de que no consiguió más que alejarse de los japoneses.​
rdf:langString La doctrine Stimson a été énoncée le 7 janvier 1932 dans une note du secrétaire d'État américain Henry Stimson, afin de signifier la non-reconnaissance des conquêtes japonaises en Mandchourie. En 1931, le Japon occupe la Mandchourie et en fait un satellite, le Manchoukouo. L'administration du président Herbert Hoover, par l'intermédiaire de Stimson, refuse de cautionner cette conquête et affirme que les changements dans l’ordre international amenés par la force des armes et donc en contradiction avec le pacte Briand-Kellogg de 1928 ne pouvaient être reconnus diplomatiquement sans l'aval de la Société des Nations. Cela revenait à une implication américaine à vouloir maintenir le système de Versailles.
rdf:langString Doktrin Stimson adalah kebijakan luar negeri Amerika Serikat yang dikemukakan di dalam sebuah nota bertanggal 7 Januari 1932 kepada Kekaisaran Jepang dan Republik Tiongkok, yang menyatakan bahwa AS tidak akan mengakui perubahan wilayah yang ditegakkan dengan kekuatan militer. Doktrin ini merupakan pemberlakuan dari asas ex injuria jus non oritur. Doktrin ini dinamai dari Menteri Luar Negeri Amerika Serikat pada masa (1929-33), Henry L. Stimson, setelah Jepang secara sepihak merebut Manchuria dari Tiongkok pada tanggal 18 September 1931. Doktrin ini juga disebut oleh di dalam sebuah deklarasi yang dikeluarkan pada tanggal 23 Juli 1940 yang mengumumkan bahwa Amerika tidak akan mengakui aneksasi tiga negara Baltik (Estonia, Latvia dan Lituania) oleh Uni Soviet. Pandangan ini tetap menjadi pandangan resmi AS hingga negara-negara Baltik kembali merdeka pada tahun 1991.
rdf:langString The Stimson Doctrine is the policy of nonrecognition of states created as a result of aggression. The policy was implemented by the United States federal government, enunciated in a note of January 7, 1932, to the Empire of Japan and the Republic of China, of non-recognition of international territorial changes that were executed by force. The doctrine was an application of the principle of ex injuria jus non oritur. Since the entry into force of the UN Charter, international law scholars have argued that states are under a legal obligation not to recognise annexations as legitimate, but this view is controversial and not supported by consistent state practice.
rdf:langString La dottrina Stimson fu una presa di posizione politica del Governo federale degli Stati Uniti d'America, annunciata il 7 gennaio 1932 in una nota indirizzata al Giappone e alla Cina, nella quale si affermava che gli Stati Uniti non avrebbero riconosciuto diplomaticamente alcuna annessione di territori effettuata con l'impiego della forza militare. Essa fu un'applicazione del principio ex injuria jus non oritur (Dall'ingiustizia non nasce il diritto). Mentre alcuni analisti hanno applicato tale dottrina in opposizione a governi generati da una rivoluzione, il suo utilizzo non è diffuso e la si invoca normalmente nel caso di violazione di trattati. La "dottrina Stimson" prende il nome da Henry L. Stimson, segretario di Stato durante la presidenza Hoover (1929–1933). Essa fu conseguenza della politica giapponese di occupazione militare, con decisione unilaterale, del territorio della Manciuria, nel nord-est della Cina, a seguito dell'incidente di Mukden, un attentato operato da ignoti, il 18 settembre 1931, nella Manciuria meridionale. L'esplosione distrusse la ferrovia giapponese nei pressi di Mukden (oggi Shenyang). Questa dottrina venne anche invocata dal sottosegretario di Stato americano Sumner Welles nella dichiarazione di Welles del 23 luglio 1940 che proclamava il non-riconoscimento dell'annessione manu militari da parte dell'Unione Sovietica degli Stati baltici e rimase la posizione ufficiale degli Stati Uniti fino a che Lituania, Lettonia ed Estonia non riacquistarono formalmente la loro indipendenza nel 1991. In precedenza, già il presidente Woodrow Wilson si era rifiutato di riconoscere il governo rivoluzionario messicano nel 1913 e le 21 richieste del Giappone sulla Cina nel 1915. L'invasione giapponese della Manciuria, nel tardo 1931 pose il segretario di Stato Henry M. Stimson in una difficile posizione: era evidente che il richiamo allo spirito del Patto Briand-Kellogg non avrebbe avuto alcun effetto su Cina e Giappone, mentre il segretario era per di più limitato dalla chiara indicazione del presidente Hoover che egli non avrebbe mai approvato sanzioni economiche come mezzo per ottenere la pace nell'Estremo Oriente. Il 7 gennaio 1932 Stimson inviava due note identiche, rispettivamente a Cina e Giappone, che costituivano un approccio diplomatico come quello adottato dal precedente Segretariato nell'affrontare le crisi in nell'Estremo Oriente. Più tardi definita Stimson Doctrine, o talvolta Hoover-Stimson Doctrine, la nota recitava in parte come segue: Stimson aveva affermato che gli Stati Uniti non avrebbero riconosciuto alcun cambiamento nella Cina, che avesse limitato i diritti americani emergenti da trattati nell'area e che la politica della "porta aperta" doveva essere mantenuta. La dichiarazione ebbe uno scarso effetto materiale sul mondo occidentale, che era oberato dalla grande depressione e il Giappone procedette nei suoi intenti con il bombardamento di Shanghai. La dottrina venne criticata sostenendo che essa non avrebbe avuto altro effetto che alienarsi i Giapponesi.
rdf:langString Doktryna Stimsona (ang. Stimson Doctrine znana też jako doktryna Hoovera-Stimsona lub Doctrine of Non-Recognition "doktryna nieuznawania") – jednostronne oświadczenie wydane 7 stycznia 1932 przez sekretarza stanu USA Henry’ego Lewisa Stimsona, dotyczące „incydentu mukdeńskiego”. Stimson przekazał przedstawicielom Japonii i Chin w Waszyngtonie notę stwierdzającą, iż „Stany Zjednoczone nie uznają sytuacji de facto ani żadnego porozumienia chińsko-japońskiego, które mogłoby naruszyć prawa rządu amerykańskiego czy obywateli amerykańskich w Chinach, ani tych, które odnoszą się do suwerenności, niepodległości lub integralności terytorialnej i administracyjnej Republiki Chińskiej, lub międzynarodowej polityki w stosunku do Chin, powszechnie znanej jako polityka otwartych drzwi i że nie zamierzają uznać sytuacji, traktatu lub umowy, które mogą być wytworzone w sposób sprzeczny z Paktem Brianda-Kellogga, którego Chiny i Japonia, a także Stany Zjednoczone, są stronami”. Kopie tego oświadczenia Stimson rozesłał do Londynu i Paryża, zachęcając tamtejsze rządy do ogłoszenia podobnych deklaracji. Według polskiego historyka doktryna, że zabór siłą nie może zostać uznany przez społeczność międzynarodową "stanowiła najpoważniejsze osiągnięcie tego kierunku w dyplomacji amerykańskiej, który widział w argumentach natury moralnej środek rozwiązania sytuacji konfliktowych". Z podobną deklaracją nieuznania zajęcia krajów bałtyckich wystąpił 23 lipca 1940 , podsekretarz stanu USA (1937 – 1943).
rdf:langString Доктрина Стимсона (англ. Stimson Doctrine) — обозначение позиции США по поводу японской агрессии в Китае в начале 1930-х годов. Японская агрессия в Китае началась с подрыва японского поезда под Мукденом, организованного японскими провокаторами (см. Маньчжурский инцидент). Китайское правительство рассчитывало на помощь Лиги Наций и США. Однако первое заявление Китая в Лиге Наций не было поддержано членами Лиги, а Соединённые Штаты, не входившие в Лигу Наций, заявили, что агрессивные действия Квантунской армии не противоречат пакту Бриана-Келлога. Хотя в США понимали, что ответственность за вторжение полностью лежит на руководстве Японии, официальная позиция США еще осенью 1931 г. состояла в избегании осложнения отношений с правительством Рэйдзиро Вакацуки, которое рассматривалось как умеренное. Но когда в ноябре 1931 г. японская армия стала продвигаться в глубь Китая, в Вашингтоне возобладали голоса о смене политической стратегии. Поскольку экономические санкции применительно к Японии не могли принести результата, госсекретарь Генри Стимсон решил, что наилучшим в данной ситуации станет отказ от признания японских завоеваний в Китае. 7 января 1932 г. Стимсон направил в Китай и Японию идентичные ноты, в которых говорилось, что США не будут признавать никакие договоры или территориальные приобретения, навязанные Китаю японским правительством. Этот внешнеполитический курс вошёл в историю под названием «доктрина Стимсона» или «доктрина непризнания». Это был один из первых признаков признания американцами военной угрозы, исходящей от Японии.
rdf:langString 不承認主義,又名史汀生主義(英語:Stimson Doctrine),為1931年(民國二十年)日本關東軍與中國東北軍在中國東北爆發九一八事變後,美國國務卿亨利·劉易斯·史汀生於次年一月所宣示的美國官方立場。該主義主張基於「不法行为不产生权利」原則,不承認以武力造成的國際領土變更。1940年,苏联吞并波罗的海三国时,美国副国务卿森纳·威尔士在一份宣言中也曾援引史汀生主義,对苏联的行为不予承认,美国政府的立场一致延续1991年苏联解体。 1931年(民國二十年)九一八事變發生後,中國政府遂向國際聯盟提出聲訴,要求制裁日本侵略,同時並照會英、美等國,盼其主持正義,對日本之侵略行動予以勸告或干預。詎國際聯盟未能作有效之制裁,英、法等國亦無積極之反應,惟美國國務卿亨利·劉易斯·史汀生力主門戶開放之對華傳統政策,不欲日本獨佔中國東北。然史汀生氏初亦表現猶豫,尚盼日本能採取緩和政策。 1932年1月3日,日本佔領東北之最後據點錦州,史汀生大失所望,乃決定予以外交上及道德上之抵制。1月7日,史汀生同時向中日兩國政府提出照會,謂:凡違反條約(指九國公約與非戰公約)而訂立之條約與協定,及由此而造成之事實上之局面,損害美國條約上之權利,包括中國之主權獨立或領土與行政完整以及開放門戶政策者,美國政府皆不能承認。此即史汀生之「不承認主義」,亦即時人所謂「史汀生主義」。 史汀生之照會原文華譯如下:「最近錦州方面之軍事行動,業將一九三一年九月十八日以前中華民國政府在南滿最後存留之行政權威,破壞無疑。美國政府仍深信國聯會行政院近日所派之中立調查團,必能使中日兩國間現時困難,終得解決。但美國政府鑒於目前情勢,及其自身之權利與義務,認為有對於中日兩國政府作下列通知之義務:即美國政府不能承認任何事實上之情勢為合法;凡中日兩國政府或其代表所訂立之任何條約或協定,足以損及美國或其人民在華條約上之權利,或損及中國主權獨立或領土及行政之完整,或違反國際上關於中國之政策即通常所謂門戶開放政策者,美國政府均無意承認。又凡以違反一九二八年八月二十七日中、日、美三國均為締約國之巴黎公約之方法,而造成之情勢或締結之條約或協定,美國政府亦無意承認。」 史汀生發表此一「不承認主義」之照會之前,曾以照會稿面示英、法駐美大使,希望兩國一致主張。但英、法兩國,並未如史汀生所預料者表示支持,其他各國之反應,亦不如理想。故史汀生之照會,實難對日本產生外交上有效之壓力。然美國為新興之強國,史汀生之立場又洽合國際正義與道德原則,此一照會發表後,實已引起全世界之注意,對國際聯盟實亦發生相當之影響,於中國民心士氣更形成一種安慰與鼓舞力量。中國政府對史汀生照會,曾作如下之答覆:「貴國政府對於本案不承認任何事實上之情勢為合法一節,查中國政府對於一九三一年九月十八日以後,日軍種種侵略及一切非法行為,業已迭向日本政府提出嚴重抗議,並向國際聲明概不承認在案。至來照所稱之條約或協定,余敬聲明:中國政府本主權獨立及領士行政完整之原則,絕無訂立此項條約或協定之意。」
rdf:langString Доктри́на Сті́мсона — доктрина, згідно з якою насильницьке набуття територій (анексія) з порушенням міжнародного права не може знайти визнання. Виникнення доктрини пов'язане з позицією США з приводу японської агресії в Китаї на початку 1930-х.
xsd:nonNegativeInteger 9257

data from the linked data cloud