Soviet crewed lunar programs

http://dbpedia.org/resource/Soviet_crewed_lunar_programs

Sovětský lunární program byl zahájen v druhé polovině roku 1966. Jeho cílem bylo dopravit člověka na Měsíc dříve než Spojené státy americké. Sestával ze tří částí: Sojuz, L-1 a L-3. rdf:langString
Das sowjetische bemannte Mondprogramm war der vergebliche Versuch der sowjetischen Raumfahrt, den USA beim Wettlauf zum Mond zuvorzukommen. Nach den erfolgreichen Raumsonden-Programmen Lunik ab 1959 und Luna ab 1963 sollte ein Kosmonaut als erster Mensch auf dem Mond landen. Das sowjetische Mondprogramm war bis in die Glasnost-Zeit streng geheim. Details darüber wurden erst nach 1990 bekannt. rdf:langString
Durante la carrera espacial, en medio de la guerra fría se creó el proyecto de exploración tripulada de la Luna en la Unión Soviética, durante los años 1960, principalmente para dar respuesta al Programa Apolo de Estados Unidos.​ La Unión Soviética, por entonces negó que estuviese compitiendo o siquiera desarrollando un programa lunar tripulado, no obstante luego se supo que era así.​ El programa se basó principalmente en el cohete N1 y los proyectos L1, L2 y L3.​ rdf:langString
Program Bulan berawak Soviet adalah serangkaian program yang diusahakan oleh Uni Soviet untuk saat berkompetisi dengan program Apollo Amerika Serikat sampai mencapai tujuan yang sama seperti yang dipublikasikan oleh Presiden John F. Kennedy pada 25 Mei 1961. Penjelasan mengenai program Soviet tersebut dirahasiakan sampai 1990, ketika pemerintahan memutuskan untuk mempublikasikannya di bawah kebijakan glasnost. rdf:langString
ソ連の有人月旅行計画(ソれんのゆうじんつきりょこうけいかく)は、アメリカのアポロ計画と並行して、1960年代から70年代のソ連において試みられながら、遂に実現しなかった有人宇宙船による月接近飛行および月面着陸計画である。 rdf:langString
البرامج القمرية المأهولة السوفيتية وهي سلسلة من البرامج التي سعى الاتحاد السوفيتي إلى تنفيذها للهبوط بالبشر على القمر في منافسة مع برنامج أبولو الأمريكي لتحقيق نفس الهدف الذي أعلنه الرئيس الأمريكي آنذاك، جون إف. كينيدي، يوم 25 مايو 1961. نفت الحكومة السوفيتية علنًا مشاركتها في هذه المنافسة، ولكنها سعت سريًا إلى تنفيذ برنامجين خلال ستينيات القرن العشرين: برنامج لبعثات مأهولة للتحليق بالقرب من القمر باستخدام مركبة سويوز 7K-L1 الفضائية (زوند)، وبرنامج للبعثات المأهولة الهابطة على القمر باستخدام المركبة الفضائية سويوز 7K-LOK وLK على متن الصاروخ إن 1. وبعد النجاح الأمريكي المزدوج في أول بعثة مدارية مأهولة حول القمر في يومي 24 و25 ديسمبر 1968 (أبولو 8)، وأول بعثة مأهولة للهبوط على القمر في 20 يوليو 1969 (أبولو 11)، واجه الصاروخ إن 1 سلسلةً من حالات الفشل الكارثية، ما أدى إلى انتهاء البرنامجين ال rdf:langString
El programa de vol lunar tripulat soviètic, rus: Советская программа лунных пилотируемых полётов Sovétskaia programma lúnnikh pilotiruiémikh polótov, tenia la intenció d'enviar un cosmonauta a la Lluna, de preferència abans dels astronautes dels EUA del programa Apollo, per així guanyar la cursa espacial que va ser iniciada el 1955. rdf:langString
The Soviet crewed lunar programs were a series of programs pursued by the Soviet Union to land humans on the Moon, in competition with the United States Apollo program. The Soviet government publicly denied participating in such a competition, but secretly pursued two programs in the 1960s: crewed lunar flyby missions using Soyuz 7K-L1 (Zond) spacecraft launched with the Proton-K rocket, and a crewed lunar landing using Soyuz 7K-LOK and LK spacecraft launched with the N1 rocket. Following the dual American successes of the first crewed lunar orbit on 24–25 December 1968 (Apollo 8) and the first Moon landing on July 20, 1969 (Apollo 11), and a series of catastrophic N1 failures, both Soviet programs were eventually brought to an end. The Proton-based Zond program was canceled in 1970, and t rdf:langString
Le programme lunaire habité soviétique avait pour but d'envoyer un cosmonaute sur la Lune, de préférence avant les astronautes américains du programme Apollo pour les battre dans la course à l'espace qui était lancée depuis 1955. Le projet lunaire habité échoua donc, d'une part, du fait de l'incapacité de l'URSS à fédérer les ressources sur un projet unique, et, d'autre part, du fait du retard pris sur le développement d'une propulsion faisant appel à l'hydrogène et l'oxygène comme carburant/comburant. rdf:langString
Il programma sovietico di voli lunari con equipaggio (in russo: Советская программа лунных пилотируемых полётов?, traslitterato: Sovetskaja programma lunnych pilotiruemych polëtov) rappresentò una serie di progetti e due programmi (sorvolo e atterraggio lunare) svolti in parallelo dall'Unione Sovietica, finalizzati all'esplorazione della Luna con l'aiuto di veicoli spaziali con equipaggio. Il programma costituì un elemento importante del programma spaziale sovietico e per molto tempo è stato il progetto più importante in termini di significato e priorità. rdf:langString
O Programa lunar tripulado soviético foi, na verdade, um conjunto de missões espaciais conduzidas pela antiga União Soviética, com o objetivo de fazer pousar um homem na Lua em competição direta com o Projeto Apollo, dos Estados Unidos, que foi anunciado publicamente pelo Presidente John F. Kennedy, em 25 de Maio de 1961. O governo soviético, não admitiu publicamente, na época, estar participando dessa "corrida à Lua", no entanto, secretamente, foram conduzidos dois subprogramas com esse objetivo na década de 60: rdf:langString
Радянська програма місячних пілотованих польотів — кілька проєктів, що мали за мету пілотований обліт Місяця і висадку на нього. Була важливим елементом радянської космічної програми і тривалий час була титульним проєктом за своїм значенням та пріоритетністю. rdf:langString
Советская программа лунных пилотируемых полётов — ряд проектов и две параллельно выполнявшиеся в СССР программы (лунно-облётная и лунно-посадочная), имевшие своей целью исследование Луны с помощью пилотируемых космических кораблей. Была важным элементом советской космической программы и длительное время была важнейшим проектом по своему значению и приоритетности. rdf:langString
rdf:langString البرامج القمرية المأهولة السوفيتية
rdf:langString Exploració lunar tripulada soviètica
rdf:langString Sovětský lunární program
rdf:langString Sowjetisches bemanntes Mondprogramm
rdf:langString Programa lunar tripulado de la Unión Soviética
rdf:langString Programme lunaire habité soviétique
rdf:langString Program Bulan berawak Soviet
rdf:langString Programma lunare sovietico
rdf:langString ソ連の有人月旅行計画
rdf:langString Programa lunar tripulado soviético
rdf:langString Soviet crewed lunar programs
rdf:langString Советская лунная программа
rdf:langString Радянська місячна програма
xsd:integer 1274810
xsd:integer 1124200553
rdf:langString El programa de vol lunar tripulat soviètic, rus: Советская программа лунных пилотируемых полётов Sovétskaia programma lúnnikh pilotiruiémikh polótov, tenia la intenció d'enviar un cosmonauta a la Lluna, de preferència abans dels astronautes dels EUA del programa Apollo, per així guanyar la cursa espacial que va ser iniciada el 1955. Va fracassar a causa de profunds desacords entre els principals líders del programa espacial soviètic: Valentín Gluixkó, d'una banda, gairebé únic al càrrec fins als posteriors programes espacials soviètics, va advocar per utilitzar com a combustible els ergols tòxics que va arribar a dominar; Serguei Koroliov d'altra banda, responsable del programa N-1 (l'equivalent soviètic del coet Saturn V del programa estatunidenc Apollo), va pensar que era essencial, per a una missió tripulada utilitzar combustibles/comburents més eficients i no tòxics. Per contra de Serguei Koroliov, Valentín Gluixkó es va aliar al rival de Koroliov, (responsable del projecte Protó), per proposar un projecte de grans proporcions, el projecte modular UR-700, tot i l'existència del projecte N-1, que estava dissenyat per permetre el viatge directe a la Lluna, sense passar per una posada en òrbita lunar preliminar. L'ús de motors RD-270 de combustible tòxic, el projecte UR-700 mai va veure la llum, i va ser cancel·lat en 1969. Seriosament perjudicat per la mort de Koroliov en 1966, el coet N-1, per la seva banda, es va trobar amb els principals problemes de desenvolupament, i malgrat que els motors aparentment mostraven ser satisfactoris, es va estavellar durant les diferents proves experimentals efectuades.El govern soviètic negà l'existència del projecte N-1 i els seus fracassos fins a l'època de la glàsnost. Així, el projecte lunar tripulat va fallar, en primer lloc a causa de la incapacitat de l'URSS per reunir recursos en un sol projecte, i en part a causa dels retards en el desenvolupament de la tècnica de propulsió que utilitzava hidrogen i oxigen com el carburant/comburent. Per contra, el projecte molt menys ambiciós de Vladímir Txelomei , el UR-500 « Protó », va ser concebut com un ICBM gegant circumlunar capaç del vol tripulat (però no aterrar a la Lluna), tenint molts errors de llançament, però es va tornar més i més fiable a partir del setembre de 1968. Els coets Protó van permetre l'URSS situar satèl·lits en òrbita geoestacionària, i enviar sondes a la Lluna, Mart i Venus. En la dècada de 1990, els coets Protó es van convertir en l'eina essencial dels llançaments comercials per part de Rússia. Però mai van permetre l'enviament d'una missió tripulada a la Lluna.
rdf:langString البرامج القمرية المأهولة السوفيتية وهي سلسلة من البرامج التي سعى الاتحاد السوفيتي إلى تنفيذها للهبوط بالبشر على القمر في منافسة مع برنامج أبولو الأمريكي لتحقيق نفس الهدف الذي أعلنه الرئيس الأمريكي آنذاك، جون إف. كينيدي، يوم 25 مايو 1961. نفت الحكومة السوفيتية علنًا مشاركتها في هذه المنافسة، ولكنها سعت سريًا إلى تنفيذ برنامجين خلال ستينيات القرن العشرين: برنامج لبعثات مأهولة للتحليق بالقرب من القمر باستخدام مركبة سويوز 7K-L1 الفضائية (زوند)، وبرنامج للبعثات المأهولة الهابطة على القمر باستخدام المركبة الفضائية سويوز 7K-LOK وLK على متن الصاروخ إن 1. وبعد النجاح الأمريكي المزدوج في أول بعثة مدارية مأهولة حول القمر في يومي 24 و25 ديسمبر 1968 (أبولو 8)، وأول بعثة مأهولة للهبوط على القمر في 20 يوليو 1969 (أبولو 11)، واجه الصاروخ إن 1 سلسلةً من حالات الفشل الكارثية، ما أدى إلى انتهاء البرنامجين السوفيتيين في النهاية. أُلغي برنامج زوند القائم على الصاروخ بروتون في عام 1970، وانتهى برنامج N1-L3 بحكم الأمر الواقع في عام 1974 حتى أُلغي رسميًا عام 1976. ظلت تفاصيل هذين البرنامجين سريةً حتى عام 1990 عندما سمحت الحكومة بنشر هذه التفاصيل في ظل سياسية غلاسنوست.
rdf:langString Sovětský lunární program byl zahájen v druhé polovině roku 1966. Jeho cílem bylo dopravit člověka na Měsíc dříve než Spojené státy americké. Sestával ze tří částí: Sojuz, L-1 a L-3.
rdf:langString Das sowjetische bemannte Mondprogramm war der vergebliche Versuch der sowjetischen Raumfahrt, den USA beim Wettlauf zum Mond zuvorzukommen. Nach den erfolgreichen Raumsonden-Programmen Lunik ab 1959 und Luna ab 1963 sollte ein Kosmonaut als erster Mensch auf dem Mond landen. Das sowjetische Mondprogramm war bis in die Glasnost-Zeit streng geheim. Details darüber wurden erst nach 1990 bekannt.
rdf:langString Durante la carrera espacial, en medio de la guerra fría se creó el proyecto de exploración tripulada de la Luna en la Unión Soviética, durante los años 1960, principalmente para dar respuesta al Programa Apolo de Estados Unidos.​ La Unión Soviética, por entonces negó que estuviese compitiendo o siquiera desarrollando un programa lunar tripulado, no obstante luego se supo que era así.​ El programa se basó principalmente en el cohete N1 y los proyectos L1, L2 y L3.​
rdf:langString Le programme lunaire habité soviétique avait pour but d'envoyer un cosmonaute sur la Lune, de préférence avant les astronautes américains du programme Apollo pour les battre dans la course à l'espace qui était lancée depuis 1955. Le projet est victime des désaccords profonds entre les principaux responsables des programmes spatiaux soviétiques : Sergueï Korolev, d'une part, chargé de développer le programme lunaire et en particulier le lanceur géant N-1 (l'équivalent soviétique de la fusée Saturn V du programme américain Apollo), qui considère comme indispensable, pour une mission habitée, d'utiliser des carburants/comburants à la fois plus performants et non toxiques et, d'autre part, Valentin Glouchko, responsable presque unique jusque-là de la propulsion des fusées soviétiques, partisan d'utiliser comme carburant des ergols toxiques qu'il maîtrise bien. Valentin Glouchko s'allie au rival de Korolev, Vladimir Tchelomeï (responsable du projet Proton), pour proposer un projet plus gigantesque encore que le projet N-1, le projet modulaire UR-700, qui vise à permettre un atterrissage direct sur la Lune, sans passer par une mise en orbite lunaire préalable. Faisant appel à des moteurs RD-270 à carburants toxiques, le projet UR-700 ne voit jamais le jour et est arrêté en 1969. Gravement handicapée par la mort de Korolev en 1966, la fusée N-1, de son côté, rencontre des problèmes de développement majeurs, et, malgré des moteurs très performants, est victime de défaillances fatales lors des quatre lancements effectués entre 1969 et 1972. Les responsables soviétiques décident de mettre fin au programme en 1973. Son existence qui était tenue secrète depuis le début des développements sera niée par la suite. L'existence du programme lunaire sera officiellement reconnue par les responsables soviétiques à la suite de la mise en place de la politique de la glasnost (transparence) en 1986. Le projet lunaire habité échoua donc, d'une part, du fait de l'incapacité de l'URSS à fédérer les ressources sur un projet unique, et, d'autre part, du fait du retard pris sur le développement d'une propulsion faisant appel à l'hydrogène et l'oxygène comme carburant/comburant. En revanche, le projet beaucoup moins ambitieux de Vladimir Tchelomeï, le UR-500 « Proton », conçu au départ comme un ICBM géant, capable d'un vol circumlunaire habité (mais non de se poser sur la Lune), connut tout d'abord des échecs, mais devint de plus en plus fiable à partir de septembre 1968. Les fusées Proton permirent à l'URSS de placer des satellites en orbite géostationnaire, et d'envoyer des sondes vers la Lune, Mars et Vénus. Dans les années 1990, les fusées Proton devinrent l'outil essentiel des lancements commerciaux effectués par la Russie. Mais elles ne permirent jamais l'envoi d'une mission habitée vers la Lune.
rdf:langString The Soviet crewed lunar programs were a series of programs pursued by the Soviet Union to land humans on the Moon, in competition with the United States Apollo program. The Soviet government publicly denied participating in such a competition, but secretly pursued two programs in the 1960s: crewed lunar flyby missions using Soyuz 7K-L1 (Zond) spacecraft launched with the Proton-K rocket, and a crewed lunar landing using Soyuz 7K-LOK and LK spacecraft launched with the N1 rocket. Following the dual American successes of the first crewed lunar orbit on 24–25 December 1968 (Apollo 8) and the first Moon landing on July 20, 1969 (Apollo 11), and a series of catastrophic N1 failures, both Soviet programs were eventually brought to an end. The Proton-based Zond program was canceled in 1970, and the N1-L3 program was de facto terminated in 1974 and officially canceled in 1976. Details of both Soviet programs were kept secret until 1990 when the government allowed them to be published under the policy of glasnost.
rdf:langString Program Bulan berawak Soviet adalah serangkaian program yang diusahakan oleh Uni Soviet untuk saat berkompetisi dengan program Apollo Amerika Serikat sampai mencapai tujuan yang sama seperti yang dipublikasikan oleh Presiden John F. Kennedy pada 25 Mei 1961. Penjelasan mengenai program Soviet tersebut dirahasiakan sampai 1990, ketika pemerintahan memutuskan untuk mempublikasikannya di bawah kebijakan glasnost.
rdf:langString ソ連の有人月旅行計画(ソれんのゆうじんつきりょこうけいかく)は、アメリカのアポロ計画と並行して、1960年代から70年代のソ連において試みられながら、遂に実現しなかった有人宇宙船による月接近飛行および月面着陸計画である。
rdf:langString Il programma sovietico di voli lunari con equipaggio (in russo: Советская программа лунных пилотируемых полётов?, traslitterato: Sovetskaja programma lunnych pilotiruemych polëtov) rappresentò una serie di progetti e due programmi (sorvolo e atterraggio lunare) svolti in parallelo dall'Unione Sovietica, finalizzati all'esplorazione della Luna con l'aiuto di veicoli spaziali con equipaggio. Il programma costituì un elemento importante del programma spaziale sovietico e per molto tempo è stato il progetto più importante in termini di significato e priorità. A causa della rivalità tra i diversi uffici di progettazione, furono sviluppati in parallelo e contemporaneamente numerosi progetti con uno scopo simile. Pertanto, varie versioni del vettore lunare furono sviluppate presso gli uffici di progettazione di Sergej Pavlovič Korolëv e Vladimir Nikolaevič Čelomej, e vettori potenti per volare sulla Luna fu sviluppato presso gli uffici di progettazione di Korolëv, Čelomej e di Michail Kuz'mič Jangel'. Tale situazione fu il risultato di uno scarso coordinamento del programma lunare e portò a una dispersione di forze e risorse. Tuttavia, la leadership di Leonid Brežnev non nominò mai ufficialmente le ragioni per ridurre il programma lunare. I progetti del programma lunare con equipaggio erano altamente classificati e divennero pubblici solo nel 1990.
rdf:langString O Programa lunar tripulado soviético foi, na verdade, um conjunto de missões espaciais conduzidas pela antiga União Soviética, com o objetivo de fazer pousar um homem na Lua em competição direta com o Projeto Apollo, dos Estados Unidos, que foi anunciado publicamente pelo Presidente John F. Kennedy, em 25 de Maio de 1961. O governo soviético, não admitiu publicamente, na época, estar participando dessa "corrida à Lua", no entanto, secretamente, foram conduzidos dois subprogramas com esse objetivo na década de 60: * O Lunar L1, composto por missões de voo tripuladas circundando a Lua, usando as espaçonaves Soyuz 7K-L1 (Zond) e o lançador Proton UR-500K. * O Lunar L3, composto por missões de pouso na Lua, usando a espaçonave Soyuz 7K-L3 em conjunto com o LK Lander e o lançador N-1 Logo após o sucesso da primeira órbita tripulada ao redor da Lua com a Apollo 8 em Dezembro de 1968, o primeiro pouso na Lua com a Apollo 11, e uma série de falhas catastróficas com o foguete N-1, esses dois programas foram finalizados. O Proton/Zond em 1970 e o N1/L3, em 1974. Os detalhes sobre esses programas só foram revelados em 1990, com o advento da Glasnost.
rdf:langString Советская программа лунных пилотируемых полётов — ряд проектов и две параллельно выполнявшиеся в СССР программы (лунно-облётная и лунно-посадочная), имевшие своей целью исследование Луны с помощью пилотируемых космических кораблей. Была важным элементом советской космической программы и длительное время была важнейшим проектом по своему значению и приоритетности. Из-за соперничества между разными конструкторскими бюро проекты аналогичного предназначения одновременно и параллельно разрабатывались в двух, а то и трёх из них. Так, разные варианты лунного корабля разрабатывались в КБ С. П. Королёва и В. Н. Челомея, а сверхмощный носитель для полёта на Луну — в КБ Королёва, Челомея и М. К. Янгеля. Подобное состояние дел было следствием плохой координации лунной программы и приводило к ненужному распылению сил и средств. Такое объяснение причин внезапного срыва лунной программы стало основной версией историков Российской Федерации. Тем не менее, самим брежневским руководством СССР никогда официально не назывались причины сворачивания лунной программы. По крайней мере — на данный момент нет никаких документально подкреплённых объяснений причин ключевыми руководящими фигурами программы.
rdf:langString Радянська програма місячних пілотованих польотів — кілька проєктів, що мали за мету пілотований обліт Місяця і висадку на нього. Була важливим елементом радянської космічної програми і тривалий час була титульним проєктом за своїм значенням та пріоритетністю. Через суперництво між різними конструкторськими бюро проєкти аналогічного призначення одночасно і паралельно розроблялися у двох, а то й трьох із них. Різні варіанти місячного корабля розроблялися в КБ Корольова та Челомея, а надпотужний носій для польоту на Місяць — в КБ Корольова, Челомея та Янгеля. Такий стан справ виник внаслідок поганої координації місячної програми і призводив до зовсім непотрібного розпорошення сил і засобів. Це була одна з причин нездійснення пілотованих польотів до Місяця і на Місяць в СРСР.
xsd:nonNegativeInteger 20154

data from the linked data cloud