Southern Nigeria Protectorate

rdf:langString Protectorat de Nigèria del Sud

rdf:langString Nigèria del Sud fou un protectorat britànic en les àrees costaneres orientals de la moderna Nigèria, que es va formar el 1900 de la unió del Protectorat de la Costa del Níger amb territoris controlats per la Companyia Reial del Níger al sud de Lokoja en la confluència del Níger i el Benue, que foren cedits per la companyia al govern britànic. La colònia de Lagos hi va ser afegida el 1906 junt amb el protectorat de Lagos; llavors el territori fou oficialment rebatejat com a Colònia i Protectorat de Nigèria del Sud. El 1914, Nigèria del Sud va ser unida amb el Protectorat de Nigèria del Nord per formar la Colònia i Protectorat de Nigèria. La unificació va ser feta per les raons econòmiques més que polítiques (el Protectorat de Nigèria del Nord tenia un dèficit de pressupost i l'administració colonial volia utilitzar els superàvits de pressupost de Nigèria del Sud per eixugar aquest dèficit. Sir Frederick Lugard, que va ser nomenat governador dels dos protectorats el 1912, fou responsable de supervisar la unificació, i va esdevenir el primer governador del territori unit. Lugard va establir diverses institucions centrals per ancorar l'evolucionant estructura unificada. Un Secretariat Central fou instituït a Lagos, la qual era la seu de govern, i el Consell Nigerià (més tard el Consell Legislatiu), va ser fundat per proporcionar un fòrum pels representants de les províncies. Certs serveis van ser integrats a través de les Províncies del Nord i del Sud a causa de la seva importància nacional —militars, tresoreria, auditoria, correus i telègrafs, ferrocarrils, cadastre, serveis mèdics, departaments judicials i legals— i posats sota el control del Secretariat Central a Lagos. El procés d'unificació va ser soscavat per la persistència de perspectives de governança regionals diferents entre les Províncies del Nord i del Sud, i per nacionalistes nigerians a Lagos. Mentre els administradors colonials del Sud eren favorables a l'amalgamació com una oportunitat per l'expansió imperial, els seus colgues a la Província del Nord van creure que era perjudicial als interessos de les àrees que administraven a causa del seu relatiu retard i que era el seu deure de resistir l'avenç de cultura i influències del sud cap al nord. Els meridionals, per la seva part, no van estar contents amb l'extensió de legislació al principi pensada pel nord, cap al sud.