South Waziristan District

rdf:langString Waziristan Meridional

rdf:langString Waziristan Meridional (Waziristan del Sud, paixtu: جنوبی وزیرستان) és una agència (equivalent a districte tribal) del Pakistan a les Àrees Tribals d'Administració Federal, amb una superfície de 6.619 km² i una població de 429.841 habitants. Es va formar després d'un acord amb l'emir de l'Afganistan el 1893 i fins aleshores formà un territori tribal independent nominalment afganès. La superfície era de 7.081 km². Està limitat al nord per les muntanyes Ghalimighar que separan l'agència de la de Waziristan Septentrional. Les muntanyes principals són el Pir Ghal ( Janimela (2,600 metres), Pir Ghal (3.596 metres), Kundighar (2.511 metres), Girni Sar (1.798), Drenashtar Narai (2.712), Nomin (3.348), i Sarwar Gul (3.317). L'únic riu que mereix aquest nom és el Gomal. A l'oest té la línia Durand establerta el 1894. L'agència inclou el territori dels mahsuds, una branca dels wazirs, i el territori dels darwesh khel wazirs. Altres elements a la població són els ghilzai powindas, establerts a Spin i Wana; els hindús, i els sayyids i urmars de Kaniguram. Els mahsuds foren famosos com saquejadors a la Província de la Frontera del Nord-oest i el 1860 van atacar Tank al districte de Dera Ismail Khan que fou frustrat per Resaldar Saadat Khan que manava un destacament del 5è de Cavalleria del Panjab; va seguir una expedició de càstig manada per Chamberlain, que va avançar fins a Kaniguram i els va derrotar greument però sense assegurar la submissió, doncs les expedicions van continuar fins al 1863 quan van fer un acord de pau, però aviat es va trencar i el 1878 van avançar en nombre de dos o tres mil cap a Tank i la van cremar; va seguir una període de violència en el que moltes poblacions foren cremades per la tribu fins que foren dominats després de fortes lluites; el 1881 una segona expedició va envair el seu territori i va arribar a Kaniguram, però no va poder imposar les condicions que el govern britànic havia previst; llavors els mahsuds foren bloquejats i així van seguir fins que van entregar ostatges i es va pagar una indemnització (pagada per una taxa en tots els productes exportats a territori britànic). Del 1881 al 1891 van tenir un comportament acceptable i el 1889 Sir R. Sandeman va poder obrir el pas Gomal pagant uns subsidis de 50.000 rupies anuals als mahsuds a canvi de la seva vigilància. També els ahmadzais wazirs de Wana van rebre subsidis. El 1892 l'emir de l'Afganistan va intentar controlar el Waziristan i es van fer diversos atacs a territori britànic durant l'estiu. Es van enviar tropes cap a Jandola i Kajuri Kach i els agents de l'emir es van retirar i les guarnicions foren reduïdes; llavors van començar nous atacs cap a les valls de Gomal i de Zhob i el juny de 1893 va morir un oficial britànic; els assassins es van entregar però dos maliks que els havia capturat i entregat foren al seu torn assassinats. Poc després l'emir va renunciar a qualsevol reclamació sobre Waziristan i el 1894 es va demarcar la frontera des de Domandi cap al nord. Mentre les expedicions dels waziris no paraven i el govern britànic va decidir acceptar la petició dels ahmadzais darwesh khel de Wana i ocupar el seu territori. Spin i Wana foren declarades àrees protegides però la força britànica que va acampar a la zona de Wana fou atacada pels mahsuds manats pel mulla Powinda, un líder religiós que havia agafat el títol de Badshah-i-Taliban ("rei dels buscadors" del coneixement o "rei dels estudiants" de l'alcorà). Una tercera expedició de càstig fou enviada a l'hivern del 1894-1895 dirigida per Sir W. Lockhart, i les columnes d'aquest van assolar el país Mahsud i van castigar els que havien atacat a Wana. El 1896 Southern Waziristan fou constituïda en agència política. L'agent polític estava subordinat al Comissionat de Derajat, amb seu a Wana. Durant 1896-1897 hi va haver tranquil·litat i la zona no va participar ala revolta general del 1897-1898 a la Província de la Frontera del Nord-oest. Però entre juliol de 1898 i el final de 1899 es van produir nombrosos atacs tribals en territori britànic; es va adoptar una política conciliatòria però els atacs van seguir i el 1900 els mahsuds foren bloquejats de manera estricta. El govern britànic va tractar llavors amb la Loya Jirga (assemblea tribal) que podia fer complir els acords, i finalment aquesta va acceptar les imposicions britàniques. Aviat les tropes regulars van poder ser retirades i excepte a Jandola, on van restar dues companyies de regulars; en endavant només va quedar la Southern Waziristan Militia, de 1.576 homes incloent 159 a cavalls.