Soil mechanics

http://dbpedia.org/resource/Soil_mechanics an entity of type: Thing

Η εδαφομηχανική είναι η επιστήμη της οποίας αντικείμενο έρευνας και μελέτης είναι οι φυσικές ιδιότητες και οι τρόποι χρησιμοποίησης των εδαφών. rdf:langString
Grundmekaniko estas la fako pri la fizikaj ecoj de la grundo kaj ties konduto kiel (diference de la petromekaniko). Ĝi esploras la moviĝojn kaj fortojn en respektive en tersubstancoj, precipe la procesojn ĉe konstruaĵoj en la grundo kaj ĉe konstruaĵoj el tero (terkonstruado). rdf:langString
Bodenmechanik ist die Lehre von den physikalischen Eigenschaften des Bodens und seines Verhaltens als Baugrund (im Unterschied zum Fels: Felsmechanik). Sie untersucht die Bewegungen und Kräfte in Lockergesteinen bzw. Erdstoffen, insbesondere die Vorgänge bei Bauwerken im Boden (Grundbau) und aus Erde (Erdbau). Sie beschäftigt sich auch damit, wie die Kräfte aus der Statik eines Bauwerkes in den Untergrund schadlos abgeleitet werden. rdf:langString
Mekanika tanah adalah bagian dari geoteknik yang merupakan salah satu cabang dari ilmu teknik sipil, dalam bahasa Inggris mekanika tanah berarti soil mechanics atau soil engineering dan Bodenmechanik dalam bahasa Jerman. Istilah mekanika tanah diberikan oleh Karl von Terzaghi pada tahun 1925 melalui bukunya "Erdbaumechanik auf bodenphysikalicher Grundlage" (Mekanika Tanah berdasar pada Sifat-Sifat Dasar Fisik Tanah), yang membahas prinsip-prinsip dasar dari ilmu mekanika tanah modern, dan menjadi dasar studi-studi lanjutan ilmu ini, sehingga Terzaghi disebut sebagai "Bapak Mekanika Tanah". rdf:langString
土質力学(どしつりきがく、英語:soil mechanics)は、土の力学的性質や透水性などの各性質、地盤内の応力と変位、土圧、支持力、斜面の安定などの理論と応用について扱う力学である。 より広い分野の工学をさす地盤工学 (geotechnics) と類義である。土木工学の基礎となる3力学「構造力学」・「水理学」「土質力学」のうちの一つを形成する。 rdf:langString
토질역학(土質力學, 영어: soil mechanics)은 지반 또는 흙을 공사재료로 이용하는 측면에서 역학, 수리학, 화학 등의 원리를 응용하여 흙의 역학적 거동을 해석하는 학문이다. rdf:langString
Grondmechanica is de wetenschap die zich bezighoudt met de stabiliteit van grondstructuren als deze belast worden. rdf:langString
Jordmekanik är en ingenjörsvetenskaplig disciplin som tillämpar principer från mekanik, till exempel kinematik, dynamik, fluidmekanik och materialmekanik, för att förutse beteendet hos jordar. Teorier från jordmekaniken används rutinmässigt vid grundläggning av byggnadsverk, schakt, jordvallar, släntstabilitetsberäkningar och dammbyggnader. rdf:langString
Механіка ґрунтів (англ. soil mechanics) — розділ механіки суцільного середовища, що вивчає фізико-механічні властивості, напружено-деформований стан, умови міцності та стійкості ґрунтових масивів і їхню взаємодію з будівлями та спорудами. rdf:langString
Механика грунтов — раздел физики грунтов и прикладной механики, описывающий поведение грунтов. Он отличается от механики жидкости и механики твердого тела тем, что почвы состоят из гетерогенной смеси жидкостей (обычно воздуха и воды) и частиц (обычно глины, ила, песка и гравия), но почва может также содержать органические твердые вещества и другие вещества. rdf:langString
土壤力学是应用土壤物理學和工程力学方法来研究土的力学性质的一门学科。土壤力学的研究对象是与人类活动密切相关的土和土体,包括人工土体和自然土体,以及与土的力学性能密切相关的地下水。奥地利工程师卡尔·太沙基(Karl von Terzaghi,1883年10月2日-1963年10月25日)首先采用科学的方法研究土力学,被誉为现代土力学之父。土力学被广泛应用在地基、挡土墙、土工建筑物、堤坝等设计中,是土木工程、岩土工程、工程地质学等工程学科的重要分枝。 rdf:langString
علم ميكانيكا التربة هو فرع من العلوم الهندسية وهو مختص بدراسة التربة وطريقة تصرفها عند تعرضها للأحمال والإجهادات. وهو العلم المتعلق بميكانيكا الأجسام الطبيعية المشتتة (المؤلفة من أجزاء دقيقة أو ناعمة) ويعتبر فرعا من فروع علم ميكانيكا الأرض العام الذي تدخل ضمنه العلوم الخاصة التالية: في المجالين العالمي والمناطقى، ميكانيكا الصخور الصلدة أو المصمتة، ميكانيكا الصخور الرخوة أو الهشة (التربة الطبيعية) وميكانيكا الكتل العضوية والعضوية المعدنية (، الفحم وغير ذلك). ويعتبر علم ميكانيكا التربة في نفس الوقت، فرعا من فروع علم الميكانيكا الإنشائية المبنى على أساس قوانين الميكانيكا النظرية (ميكانيكا الأجسام الصلبة الغير قابلة للانضغاط مطلقا) وكذلك على أساس قوانين الأجسام القابلة للتشوه أيضا، أي القابلة للانضغاط وتغير الشكل (قوانين اللدونة، المرونة، )، التي ستكون بالنسبة لتكوين وصياغة علم ميكانيكا الترب rdf:langString
En enginyeria, la mecànica de sòls és l'aplicació de les lleis de la física i les ciències naturals als problemes que involucren les càrregues imposades a la capa superficial de l'escorça terrestre. Aquesta ciència va ser fundada per , a partir de 1925. rdf:langString
En ingeniería, la mecánica de suelos es la aplicación de las leyes de la física y las ciencias naturales a los problemas que involucran las cargas impuestas a la capa superficial de la corteza terrestre. Esta ciencia fue fundada por Karl von Terzaghi, a partir de 1925, quien aclaró el comportamiento mecánico de medios porosos saturados (suelos, hormigón y rocas) y desarrolló la teoría de la consolidación.​ rdf:langString
La mécanique des sols est la plus ancienne, la plus connue et la plus pratiquée des branches de la géomécanique, discipline mathématique de la géotechnique, pour l’étude du comportement théorique des formations détritiques meubles de la couverture terrestre, sous l’action d’efforts naturels d’érosion (glissements de terrain...), ou induits lors de la construction de la plupart des ouvrages du BTP (terrassements, fondations, drainage...). rdf:langString
Soil mechanics is a branch of soil physics and applied mechanics that describes the behavior of soils. It differs from fluid mechanics and solid mechanics in the sense that soils consist of a heterogeneous mixture of fluids (usually air and water) and particles (usually clay, silt, sand, and gravel) but soil may also contain organic solids and other matter. Along with rock mechanics, soil mechanics provides the theoretical basis for analysis in geotechnical engineering, a subdiscipline of civil engineering, and engineering geology, a subdiscipline of geology. Soil mechanics is used to analyze the deformations of and flow of fluids within natural and man-made structures that are supported on or made of soil, or structures that are buried in soils. Example applications are building and bridg rdf:langString
Mechanika gruntu – dyscyplina, która stosuje zasady mechaniki inżynieryjnej np. kinematyki, dynamiki, mechaniki cieczy i mechaniki materiałów na potrzeby przewidywania mechanicznych zachowań gruntów. Wspólnie z mechaniką skał (geomechaniką) jest podstawą w rozwiązywaniu wielu problemów inżynierskich (inżynierii geotechnicznej) i geologii inżynierskiej. Grunt jest traktowany jako mechanicznie homogeniczna mieszanka trzech faz: 1. * stałej (reprezentującej szkielet ziarnowy) oraz wypełniających pory 2. * ciekłej 3. * gazowej. rdf:langString
A mecânica dos solos é uma disciplina da engenharia civil, ambiental, sanitária, que procura prever o comportamento de maciços terrosos quando sujeitos a solicitações provocadas, por exemplo, por obras de engenharia. Karl von Terzaghi é internacionalmente reconhecido como o fundador da mecânica dos solos, pois seu trabalho sobre adensamento de solos é considerado o marco inicial deste novo ramo da ciência na engenharia. rdf:langString
rdf:langString Soil mechanics
rdf:langString ميكانيكا التربة
rdf:langString Mecànica dels sòls
rdf:langString Bodenmechanik
rdf:langString Εδαφομηχανική
rdf:langString Grundmekaniko
rdf:langString Mecánica de suelos
rdf:langString Mekanika tanah
rdf:langString Mécanique des sols
rdf:langString 土質力学
rdf:langString 토질역학
rdf:langString Grondmechanica
rdf:langString Mechanika gruntów
rdf:langString Mecânica dos solos
rdf:langString Механика грунтов
rdf:langString Jordmekanik
rdf:langString Механіка ґрунтів
rdf:langString 土力学
xsd:integer 1276437
xsd:integer 1121429065
rdf:langString En enginyeria, la mecànica de sòls és l'aplicació de les lleis de la física i les ciències naturals als problemes que involucren les càrregues imposades a la capa superficial de l'escorça terrestre. Aquesta ciència va ser fundada per , a partir de 1925. Totes les obres d'enginyeria civil es recolzen sobre el sòl d'una o altra manera, i moltes d'elles, a més, utilitzen la terra com a element de construcció per terraplens, dics i farcits en general, per la qual cosa, en conseqüència, la seva estabilitat i comportament funcional i estètic estaran determinats, entre altres factors, per l'exercici del material d'assentament situat dins de les profunditats d'influència dels esforços que es generen, o pel del sòl utilitzat per conformar els farcits. Si es sobrepassen els límits de la capacitat resistent del sòl o si, tot i no arribar a ells, les deformacions són considerables, es poden produir esforços secundaris en els membres estructurals, potser no presos en consideració en el disseny, productors al seu torn de deformacions importants, fissures, esquerdes, guerxament o desploms que poden produir, en casos extrems, el desmembrament de l'obra o la seva inutilització i abandonament. En conseqüència, les condicions del com a element de sustentació i construcció i les del fonament com a dispositiu de transició entre aquell i la supraestructura, han de ser sempre observades, encara que això es faci en projectes petits fundats sobre sòls normals a la vista de dades estadístiques i experiències locals, i en projectes de mitjana a gran importància o en sòls dubtosos, infal·liblement, a través d'una correcta investigació de mecànica de sòls.
rdf:langString علم ميكانيكا التربة هو فرع من العلوم الهندسية وهو مختص بدراسة التربة وطريقة تصرفها عند تعرضها للأحمال والإجهادات. وهو العلم المتعلق بميكانيكا الأجسام الطبيعية المشتتة (المؤلفة من أجزاء دقيقة أو ناعمة) ويعتبر فرعا من فروع علم ميكانيكا الأرض العام الذي تدخل ضمنه العلوم الخاصة التالية: في المجالين العالمي والمناطقى، ميكانيكا الصخور الصلدة أو المصمتة، ميكانيكا الصخور الرخوة أو الهشة (التربة الطبيعية) وميكانيكا الكتل العضوية والعضوية المعدنية (، الفحم وغير ذلك). ويعتبر علم ميكانيكا التربة في نفس الوقت، فرعا من فروع علم الميكانيكا الإنشائية المبنى على أساس قوانين الميكانيكا النظرية (ميكانيكا الأجسام الصلبة الغير قابلة للانضغاط مطلقا) وكذلك على أساس قوانين الأجسام القابلة للتشوه أيضا، أي القابلة للانضغاط وتغير الشكل (قوانين اللدونة، المرونة، )، التي ستكون بالنسبة لتكوين وصياغة علم ميكانيكا التربة - كعلم مستقل - بمثابة قوانين ضرورية فقط ولكنها ليست من الشروط الكافية بحد ذاتها. وإذا اضفنا إلى علاقات (معادلات) الميكانيكا النظرية والميكانيكا الإنشائية للأجسام المصمتة القابلة للتشوه، إذا اضفنا لهم القوانين التي تشرح الخواص المتعلقة بتفتت التربة (الانضغاطية، النفاذية، مقاومة القص التماسية، التشوه التركيبى الطورى) عندئذ ببحثنا للتربة باعتبارها اجساما طبيعية مشتتة وثيقة الاتصال بظروف تكوينها وتامة التفاعل مع البيئة الطبيعية الجيولوجية المحيطة بها، يمكن في هذه الحالة صياغة أو تكوين ميكانيكا التربة كعلم من العلوم.
rdf:langString Η εδαφομηχανική είναι η επιστήμη της οποίας αντικείμενο έρευνας και μελέτης είναι οι φυσικές ιδιότητες και οι τρόποι χρησιμοποίησης των εδαφών.
rdf:langString Grundmekaniko estas la fako pri la fizikaj ecoj de la grundo kaj ties konduto kiel (diference de la petromekaniko). Ĝi esploras la moviĝojn kaj fortojn en respektive en tersubstancoj, precipe la procesojn ĉe konstruaĵoj en la grundo kaj ĉe konstruaĵoj el tero (terkonstruado).
rdf:langString Bodenmechanik ist die Lehre von den physikalischen Eigenschaften des Bodens und seines Verhaltens als Baugrund (im Unterschied zum Fels: Felsmechanik). Sie untersucht die Bewegungen und Kräfte in Lockergesteinen bzw. Erdstoffen, insbesondere die Vorgänge bei Bauwerken im Boden (Grundbau) und aus Erde (Erdbau). Sie beschäftigt sich auch damit, wie die Kräfte aus der Statik eines Bauwerkes in den Untergrund schadlos abgeleitet werden.
rdf:langString En ingeniería, la mecánica de suelos es la aplicación de las leyes de la física y las ciencias naturales a los problemas que involucran las cargas impuestas a la capa superficial de la corteza terrestre. Esta ciencia fue fundada por Karl von Terzaghi, a partir de 1925, quien aclaró el comportamiento mecánico de medios porosos saturados (suelos, hormigón y rocas) y desarrolló la teoría de la consolidación.​ Todas las obras de ingeniería civil se apoyan sobre el suelo de una u otra forma, y muchas de ellas, además, utilizan la tierra y rocas como elementos de construcción para terraplenes, diques y rellenos en general; por lo que, en consecuencia, su estabilidad y comportamiento funcional y estético estarán determinados, entre otros factores, por el desempeño del material de asiento situado dentro de las profundidades de influencia de los esfuerzos que se generan, o por el del suelo utilizado para conformar los rellenos. Si se sobrepasan los límites de la capacidad resistente del suelo o si, aun sin llegar a ellos, las deformaciones son considerables, se pueden producir esfuerzos secundarios en los miembros estructurales, quizás no tomados en consideración en el diseño, productores a su vez de deformaciones importantes, fisuras, grietas, alabeo o desplomes que pueden producir, en casos extremos, el colapso de la obra o su in-utilización y abandono. En consecuencia, las condiciones del suelo como elemento de sustentación y construcción y las del cimiento como dispositivo de transición entre aquel y la infraestructura, han de ser siempre observadas, aunque esto se haga en proyectos pequeños fundados sobre suelos normales a la vista de datos estadísticos y experiencias locales, y en proyectos de mediana a gran importancia o en suelos dudosos, infaliblemente, a través de una correcta investigación de mecánica de suelos.
rdf:langString La mécanique des sols est la plus ancienne, la plus connue et la plus pratiquée des branches de la géomécanique, discipline mathématique de la géotechnique, pour l’étude du comportement théorique des formations détritiques meubles de la couverture terrestre, sous l’action d’efforts naturels d’érosion (glissements de terrain...), ou induits lors de la construction de la plupart des ouvrages du BTP (terrassements, fondations, drainage...). Les « sols » de cette mécanique - mélanges divers et variés d’argiles, sables, graves... et eau -, sont des milieux virtuels continus, immuables, homogènes, isotropes, libres, parfois non pesants (sans contrainte) et rien que cela ; ce sont les modèles de matériaux réels de ces formations, tangibles, discontinus, variables, hétérogènes, anisotropes, contraints, pesants et bien plus que cela. Leurs formes géométriques et leurs comportements mécaniques doivent donc être compatibles avec les formes et les comportements naturels des géomatériaux réels que décrivent deux disciplines géologiques, la géomorphologie et la géodynamique. Ainsi, la mécanique des sols, la géomorphologie et la géodynamique sont trois disciplines indissociables, inter-dépendantes et complémentaires de la géotechnique qui étudie la subsurface terrestre sur laquelle notre action directe est possible, pour en permettre l’aménagement et/ou l’exploitation. On caractérise et on classe ces sols au moyen de plusieurs paramètres physiques, granulométrie, plasticité, porosité, humidité, consistance... qui permettent de les désigner, de les décrire et de prévoir leur maniabilité de terrassement. On les caractérise au moyen de plusieurs paramètres mécaniques, module d’élasticité, angle de talus, cohésion, compressibilité, perméabilité... qui sont les variables des calculs de stabilité, tassements, drainage... d’ouvrages divers. Tous ces paramètres, plus ou moins indépendants, doivent être mesurés spécifiquement au moyen d’essais in situ et/ou de laboratoire sur échantillons prélevés au cours de sondages réalisés dans les sites étudiés, aux emplacements des ouvrages projetés. Dans son ouvrage fondateur de la mécanique des remblais, ancêtre de la mécanique des sols, Essai - Sur une application des règles de maximis et de minimis à quelques problèmes de statique, relatifs à l'architecture, Coulomb exprime la première « loi » géomécanique, dite maintenant « loi de Coulomb », en précisant avec une prudence malheureusement oubliée : « Ce mémoire est destiné à déterminer, autant que le mélange du calcul et de la physique peuvent le permettre, l'influence du frottement et de la cohésion dans quelques problèmes de statique »... « pour la facilité de ses applications à la pratique ». Comme le rappellent Terzaghi et Peck dans la préface de leur ouvrage traduit en français « Mécanique des sols appliquée au BTP » la pose, l’étude et la résolution de tout problème de mécanique des sols imposent d’innombrables hypothèses simplificatrices de formes et de comportements conduisant à des résultats qu’il est nécessaire de critiquer et d’affecter d’un « coefficient de sécurité », car ce ne sont que des ordres de grandeur. Et cette prudence est toujours d’actualité : la majeure partie des dommages et accidents aux parties d’ouvrages en relation avec le sol et le sous-sol résultent de l’inadaptation de l’ouvrage au site due à la méconnaissance de la géologie du site et non à des erreurs de calculs mécaniques : tout résultat d’essai et/ou de calcul de mécanique des sols incompatible avec une observation géologique, est inacceptable.
rdf:langString Soil mechanics is a branch of soil physics and applied mechanics that describes the behavior of soils. It differs from fluid mechanics and solid mechanics in the sense that soils consist of a heterogeneous mixture of fluids (usually air and water) and particles (usually clay, silt, sand, and gravel) but soil may also contain organic solids and other matter. Along with rock mechanics, soil mechanics provides the theoretical basis for analysis in geotechnical engineering, a subdiscipline of civil engineering, and engineering geology, a subdiscipline of geology. Soil mechanics is used to analyze the deformations of and flow of fluids within natural and man-made structures that are supported on or made of soil, or structures that are buried in soils. Example applications are building and bridge foundations, retaining walls, dams, and buried pipeline systems. Principles of soil mechanics are also used in related disciplines such as geophysical engineering, coastal engineering, agricultural engineering, hydrology and soil physics. This article describes the genesis and composition of soil, the distinction between pore water pressure and inter-granular effective stress, capillary action of fluids in the soil pore spaces, soil classification, seepage and permeability, time dependent change of volume due to squeezing water out of tiny pore spaces, also known as consolidation, shear strength and stiffness of soils. The shear strength of soils is primarily derived from friction between the particles and interlocking, which are very sensitive to the effective stress. The article concludes with some examples of applications of the principles of soil mechanics such as slope stability, lateral earth pressure on retaining walls, and bearing capacity of foundations.
rdf:langString Mekanika tanah adalah bagian dari geoteknik yang merupakan salah satu cabang dari ilmu teknik sipil, dalam bahasa Inggris mekanika tanah berarti soil mechanics atau soil engineering dan Bodenmechanik dalam bahasa Jerman. Istilah mekanika tanah diberikan oleh Karl von Terzaghi pada tahun 1925 melalui bukunya "Erdbaumechanik auf bodenphysikalicher Grundlage" (Mekanika Tanah berdasar pada Sifat-Sifat Dasar Fisik Tanah), yang membahas prinsip-prinsip dasar dari ilmu mekanika tanah modern, dan menjadi dasar studi-studi lanjutan ilmu ini, sehingga Terzaghi disebut sebagai "Bapak Mekanika Tanah".
rdf:langString 土質力学(どしつりきがく、英語:soil mechanics)は、土の力学的性質や透水性などの各性質、地盤内の応力と変位、土圧、支持力、斜面の安定などの理論と応用について扱う力学である。 より広い分野の工学をさす地盤工学 (geotechnics) と類義である。土木工学の基礎となる3力学「構造力学」・「水理学」「土質力学」のうちの一つを形成する。
rdf:langString 토질역학(土質力學, 영어: soil mechanics)은 지반 또는 흙을 공사재료로 이용하는 측면에서 역학, 수리학, 화학 등의 원리를 응용하여 흙의 역학적 거동을 해석하는 학문이다.
rdf:langString Grondmechanica is de wetenschap die zich bezighoudt met de stabiliteit van grondstructuren als deze belast worden.
rdf:langString Mechanika gruntu – dyscyplina, która stosuje zasady mechaniki inżynieryjnej np. kinematyki, dynamiki, mechaniki cieczy i mechaniki materiałów na potrzeby przewidywania mechanicznych zachowań gruntów. Wspólnie z mechaniką skał (geomechaniką) jest podstawą w rozwiązywaniu wielu problemów inżynierskich (inżynierii geotechnicznej) i geologii inżynierskiej. Klasyczna mechanika gruntów stosuje ten sam model, który został zastosowany w 1776 roku przez C. A. Coulomba, choć znany był już wcześniej. Model ten został zastosowany do analizy pasywnego i aktywnego . Grunt pozostaje sztywny, nienaruszony do momentu, gdy wzdłuż pewnej płaszczyzny siły ścinania przekroczą panujące tam siły spoistości (c) i tarcia wewnętrznego (Φ). W 1948 roku wprowadzone zostało przez Karla Terzaghiego pojęcie naprężenia efektywnego (σ'), które jest jednym z najważniejszych jego wkładów w mechanikę gruntów. Grunt jest traktowany jako mechanicznie homogeniczna mieszanka trzech faz: 1. * stałej (reprezentującej szkielet ziarnowy) oraz wypełniających pory 2. * ciekłej 3. * gazowej. Oddziaływania pomiędzy poszczególnymi fazami są tu bardziej złożone niż w przypadku jednorodnych materiałów. Wyniki obliczeń własności tych materiałów służą projektowaniu posadowień, nasypów, wykopów i innym projektom inżynieryjnym. Niektóre z podstawowych teorii mechaniki gruntu to klasyfikacja gruntów, wytrzymałość na ścinanie, konsolidacja gruntu, naprężenia efektywne i , nośność gruntu, stateczność zboczy i wodoprzepuszczalność. Fundamenty, nasypy, ściany oporowe, roboty ziemne i podziemne wszystkie są projektowane zgodnie z teoriami mechaniki gruntów.
rdf:langString A mecânica dos solos é uma disciplina da engenharia civil, ambiental, sanitária, que procura prever o comportamento de maciços terrosos quando sujeitos a solicitações provocadas, por exemplo, por obras de engenharia. Todas as obras de engenharia civil, de uma forma ou de outra, apoiam-se sobre o solo, e muitas delas, além disso, utilizam o próprio solo como elemento de construção, como por exemplo as barragens e os aterros de estradas. Portanto, a estabilidade e o comportamento funcional e estético da obra serão determinados, em grande parte, pelo desempenho dos materiais usados nos maciços terrosos. Já engenharia ambiental ou sanitária utiliza o conhecimento nesta área toda voltada a área ambiental desda forma de preservação quanto da forma de remediação/extração de composto do solo. Karl von Terzaghi é internacionalmente reconhecido como o fundador da mecânica dos solos, pois seu trabalho sobre adensamento de solos é considerado o marco inicial deste novo ramo da ciência na engenharia.
rdf:langString Jordmekanik är en ingenjörsvetenskaplig disciplin som tillämpar principer från mekanik, till exempel kinematik, dynamik, fluidmekanik och materialmekanik, för att förutse beteendet hos jordar. Teorier från jordmekaniken används rutinmässigt vid grundläggning av byggnadsverk, schakt, jordvallar, släntstabilitetsberäkningar och dammbyggnader.
rdf:langString Механіка ґрунтів (англ. soil mechanics) — розділ механіки суцільного середовища, що вивчає фізико-механічні властивості, напружено-деформований стан, умови міцності та стійкості ґрунтових масивів і їхню взаємодію з будівлями та спорудами.
rdf:langString Механика грунтов — раздел физики грунтов и прикладной механики, описывающий поведение грунтов. Он отличается от механики жидкости и механики твердого тела тем, что почвы состоят из гетерогенной смеси жидкостей (обычно воздуха и воды) и частиц (обычно глины, ила, песка и гравия), но почва может также содержать органические твердые вещества и другие вещества.
rdf:langString 土壤力学是应用土壤物理學和工程力学方法来研究土的力学性质的一门学科。土壤力学的研究对象是与人类活动密切相关的土和土体,包括人工土体和自然土体,以及与土的力学性能密切相关的地下水。奥地利工程师卡尔·太沙基(Karl von Terzaghi,1883年10月2日-1963年10月25日)首先采用科学的方法研究土力学,被誉为现代土力学之父。土力学被广泛应用在地基、挡土墙、土工建筑物、堤坝等设计中,是土木工程、岩土工程、工程地质学等工程学科的重要分枝。
xsd:nonNegativeInteger 61633

data from the linked data cloud