Sirventes

http://dbpedia.org/resource/Sirventes an entity of type: Thing

Il termine occitano sirventes o serventes (in occitano moderno sirventés, in lingua d'oil serventois, spesso italianizzato in sirventese o serventese) indica un genere della poesia lirica occitana, ovvero, della letteratura provenzale o trobadorica, dal punto di vista formale somigliante alla canzone (canzo in lingua d'oc). Si tratta di poemi di circostanza, spesso satirici, che possono trattare temi morali, politici o letterari. rdf:langString
シルヴェンテス(sirventes または serventes, ミストラル基準:sirventès)は、トルバドゥールたちが使ったオック語抒情詩の1ジャンル。14世紀にはカタルーニャ語に移入され、sirventeschになった。 rdf:langString
Il serventese, detto anche sirventese o sermentese, è un componimento strofico della metrica italiana che utilizza schemi e argomenti vari, anche se preferisce quelli a carattere didascalico e narrativo, sorto intorno al XIII e XIV secolo.Nonostante il nome sia legato al provenzale sirventes, questo tipo di componimento ha il metro della canzone e pertanto non è collegabile al sirventes trobadorico. rdf:langString
Sirventes lub serventes, także sirventois – rodzaj pieśni popularnej w poezji prowansalskiej pisanej przez trubadurów i truwerów w stylu canso. Tematyka sirventes związana była z moralnością, polityką i literaturą; zazwyczaj miała też charakter satyryczny i pisana była z perspektywy (sirven – servant, "sługa"). Częstym zjawiskiem było wykorzystywanie już istniejących melodii (rodzaj kontrafaktury). Najsłynniejsze sirventes napisane zostały przez Bertrana de Born. rdf:langString
Сирве́нта, сирвенте́с — один из важнейших жанров поэзии трубадуров XII—XIII вв. Формой напоминала любовную кансону, но отличалась поднимаемыми в ней темами. Главными в сирвенте являлись вопросы общественно-политические, религии, морали, личные выпады поэта против его врагов («персональные» сирвенты). Одним из представителей политической сирвенты является Бертран де Борн. Весьма популярная традиция обмена сирвентами (поэтического спора по различным вопросам) со временем создала специальный диалогический жанр — прение. Сирвента стала стилевой и формальной моделью для шпрухов миннезингеров. rdf:langString
Un sirventès o sirventés és un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut. Després de la cansó, és el gènere més estès entre la poesia trobadoresca conservada. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó ja existent. Això era així per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i perquè fos fàcilment recordada per tothom, ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra i la música coneguda contribuïa també a la seva difusió. A continuació un sirventès de Guillem de Berguedà contra : rdf:langString
Das Sirventes (von prov. sirven „Diener, Kriegsknecht“, etwa „Dienergedicht“; auch nordfrz. Serventois und ital. Serventese) ist eine der wichtigsten Gattungen der altokzitanischen Trobadordichtung des Mittelalters. Es war ursprünglich weder inhaltlich noch durch eine Strophenform festgelegt – die Form der Kanzone kam oft vor, war aber nicht zwingend erforderlich – und trägt seinen Namen daraus, dass es als Auftragsdichtung verfasst wurde. Neben einfacheren Strophenformen von drei oder vier Zeilen mit verketteten Reimen nahm das Sirventes später auch die kunstvolle Canso-Form an. Es ist als Vorstufe zu Dantes Terzinen zu sehen. Die Bezeichnung Sirventes wurde ab der Mitte des 12. Jahrhunderts nur noch für die scherzhaften, satirischen oder moralisch-politischen Schelt- und Rügelieder der S rdf:langString
El sirventés es una composición poética propia de la literatura occitana, o trovadoresca, desde el punto de vista formal semejante a la de la canción (occitano cançon), pero de muy diferente temática. Formalmente, suele constar de entre 5 y 7 coblas y una tornada (igual que la cansó). En cuanto al contenido, se trata de un poema de circunstancias, generalmente satírico, que puede tratar en principio cualquier tema (moral, político, de crítica literaria), salvo el amor. Según su asunto, Martín de Riquer dividió los sirventés en cuatro categorías: * Datos: Q202208 rdf:langString
Le sirvente ou sirventès ou sirventés est un poème à caractère satirique, politique ou moral que chantaient, en langue occitane, les troubadours des XIIe et XIIIe siècles. Très en faveur dans la poésie en ancien occitan des XIIe et XIIIe siècles, le sirvente est le premier genre à distinguer dans cette poésie. Ces satires, qui étaient ordinairement divisées en couplets et destinées à être chantées comme les autres poèmes, s’attaquent aux princes, à la noblesse, au clergé, au Saint-Siège lui-même, en général aux personnes, aux événements, aux mœurs. rdf:langString
The sirventes or serventes (Old Occitan [siɾvenˈtes]), sometimes translated as "service song", was a genre of Old Occitan lyric poetry practiced by the troubadours. The name comes from sirvent ('serviceman'), from whose perspective the song is allegedly written.Sirventes usually (possibly, always) took the form of parodies, borrowing the melody, metrical structure and often even the rhymes of a well-known piece to address a controversial subject, often a current event. The original piece was usually a canso, but there are sirventes written as contrafacta of (at least) sestinas and pastorelas. rdf:langString
Een sirvente (Provençaals: dienend) was een Provençaals middeleeuws lied, dat door troubadours speciaal voor hun broodheren werd gezongen. De sirvente kende geen vaste vorm. Het kon een coupletlied zijn, of een strofisch lied, of een geheel vrije vorm hebben. De inhoud betrof doorgaans een spottekst op of een lofdicht voor de aangesprokene. In de 14e eeuw waren de teksten vaak voorzien van een moralistische draai of een politieke connotatie. Ook religieuze onderwerpen kwamen aan bod. De bekendste schrijver/dichter van sirventes was (1140 - 1215). rdf:langString
Сірве́нта, сірве́нтес (окс. sirventes) — один з найважливіших жанрів поезії трубадурів XII–XIII ст. Формою нагадувала любовну кансону, але відрізнялася тематично. Головними в сірвенті були суспільно-політичні, релігійні, моральні теми, особисті випади поета проти його ворогів («персональні» сірвенти). Існувало кілька різновидів персональної сірвенти: літературно-пародійні (висміювання побратимів-трубадурів), похвальба — жартівлива пісня, в якій трубадур часто іронічно перераховує свої чесноти, плач — на славу чеснот особи, яку оплакують: покровителя, трубадура, дами. Моралізаторські сірвенти вперше зустрічаються у Маркабрюна. Сірвенти на політичні теми з закликами до війни або, навпаки, до миру та з осудом ворогів були одним з найпоширеніших видів жанру. Знаменитим майстром політичної сірв rdf:langString
rdf:langString Sirventès
rdf:langString Sirventes
rdf:langString Sirventés
rdf:langString Sirventès
rdf:langString Serventese
rdf:langString Sirventes
rdf:langString シルヴェンテス
rdf:langString Sirvente
rdf:langString Sirventes
rdf:langString Sirventes
rdf:langString Сирвента
rdf:langString Сірвента
xsd:integer 8305240
xsd:integer 1103178800
rdf:langString Un sirventès o sirventés és un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut. Després de la cansó, és el gènere més estès entre la poesia trobadoresca conservada. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó ja existent. Això era així per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i perquè fos fàcilment recordada per tothom, ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra i la música coneguda contribuïa també a la seva difusió. El sirventès és una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc. Les variants més importants són les següents: * Sirventès moral: Blasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dona preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers. * Sirventès personal: Es tracta d'un atac, sàtira o invectiva contra persones odiades pel trobador autor del sirventès. * Sirventès polític: El trobador es converteix en portaveu d'un país, un senyor o una política que defensa al mateix temps que ataca el país, el senyor o la política contrària. * Sirventès literari: Es tracta de manifestos, exposició de gustos literaris, crítiques contra la manera de fer de determinat trobador. Els sirventesos polítics són importants per conèixer les actituds de l'Europa occidental dels segles xii i xiii, per exemple: * Les actuacions d'alguns reis de França i de la Corona d'Aragó * La guerra de l'Església i França contra els albigesos, amb l'absentisme o intervenció de la Corona d'Aragó * Les Croades d'Orient (veure cançó de croada) * Els afers polítics d'Itàlia, entre els trobadors més tardans, ja sigui d'origen italià o instal·lats allà després de la Croada contra els albigesos. Els límits de gènere, com és lògic no són absoluts. El sirventès-cançó, terme no inventat per la crítica moderna sinó que és usat ja per Falquet de Romans, participa dels dos gèneres, dedicant unes estrofes a un contingut propi del sirventès i altres a un contingut propi de la cançó. El sirventès-ensenhamen és una composició adreçada a un joglar indicant-li quin ha de ser el repertori que ha de dominar; molt sovint a aquestes composicions se'ls anomena ensenhamens però cal considerar-les més dins de la tipologia del sirventès. A continuació un sirventès de Guillem de Berguedà contra :
rdf:langString Das Sirventes (von prov. sirven „Diener, Kriegsknecht“, etwa „Dienergedicht“; auch nordfrz. Serventois und ital. Serventese) ist eine der wichtigsten Gattungen der altokzitanischen Trobadordichtung des Mittelalters. Es war ursprünglich weder inhaltlich noch durch eine Strophenform festgelegt – die Form der Kanzone kam oft vor, war aber nicht zwingend erforderlich – und trägt seinen Namen daraus, dass es als Auftragsdichtung verfasst wurde. Neben einfacheren Strophenformen von drei oder vier Zeilen mit verketteten Reimen nahm das Sirventes später auch die kunstvolle Canso-Form an. Es ist als Vorstufe zu Dantes Terzinen zu sehen. Die Bezeichnung Sirventes wurde ab der Mitte des 12. Jahrhunderts nur noch für die scherzhaften, satirischen oder moralisch-politischen Schelt- und Rügelieder der Spielmannsdichtung verwendet. Die Sirventes wurden zunächst von der höfischen Dichtung der Trobadors, speziell vom provenzalischen Minnesang, streng geschieden. Die ersten Beispiele gehen auf die Lieder der Gaukler (prov. joglars) zurück. Diese Tradition wurde später von Guiraut de Bornelh, Dalfin d’Alvernhe und Raimon de Miraval als Sirventes joglaresc gepflegt. Von der Mitte des 12. Jahrhunderts an wurden die Sirventes zunehmend in die höfische Lyrik integriert. Seit Bertran de Born sind sie eine anerkannte Kunstform. Die Themenvielfalt entwickelte sich zu * moralisch-zeitkritischen Sirventes, die z. B. den Verfall des Rittertums beklagten; viele Lieder sind den Planhs zuzurechnen. * politischen Sirventes, die rivalisierende Fürsten oder Kleriker rügten und Kritik an der politischen Situation übten; unter den kriegs- und kreuzzugskritischen Dichtern ist vor allem Bertran zu nennen. * literaturkritischen Sirventes, die sich mit der zeitgenössischen Dichtung und der Minnepoetik auseinandersetzten; sie überschneiden sich oft mit den Ensenhamen. * subjektiven Sirventes, die zugleich die Grenzen des Genres überschreiten und persönliche Auseinandersetzungen der Sänger mit dem Werk anderer Trobadors thematisierten; neben war auch hier Bertran einer der führenden Dichter. Durch die kritische Funktion erhielt die Trobardordichtung eine neue Richtung, da sie im Gegensatz zur Canso alle Widersprüche des wirklichen Lebens zu den Idealen von Kunst und Gesellschaft tadeln konnte. Diese Tradition wurde auch in der mittelhochdeutschen Literatur aufgenommen, so z. B. in Walthers von der Vogelweide politischer Spruchdichtung oder in Wolframs von Eschenbach Verteidigung am Ende des zweiten Parzival-Buchs. Unter dem Einfluss der europäischen griff das Sirventes im 14. Jahrhundert auch religiöse Themen auf.
rdf:langString El sirventés es una composición poética propia de la literatura occitana, o trovadoresca, desde el punto de vista formal semejante a la de la canción (occitano cançon), pero de muy diferente temática. Formalmente, suele constar de entre 5 y 7 coblas y una tornada (igual que la cansó). En cuanto al contenido, se trata de un poema de circunstancias, generalmente satírico, que puede tratar en principio cualquier tema (moral, político, de crítica literaria), salvo el amor. Según su asunto, Martín de Riquer dividió los sirventés en cuatro categorías: a) Morales: dirigidos contra la decadencia de las costumbres caballerescas, la corrupción del clero, etc. Fue cultivado por Marcabrú, y . b) Políticos: rivalidades entre señores feudales, críticas a instituciones como la monarquía, la Inquisición o el Papa. También aparece en ellos con frecuencia el tema de las Cruzadas. Su máximo representante es Bertran de Born. c) Literarios: crítica de las obras de otros trovadores. Lo cultivaron y el . Dentro de estos existe una variante, el sirventés-ensenhamen, en el que el trovador se dirige al juglar para explicarle qué repertorio debe conocer. d) Personales: fundamentalmente se trata de injurias hacia los enemigos personales de los trovadores. Lo cultivaron, entre otros, Bertran de Born y Guilhem de Bergadá. En la lírica gallego-portuguesa, tiene una función similar al sirventés la cantiga de escarnho y de mal dizer. También el de la poesía castellana del siglo XV se ha relacionado con el sirventés provenzal. El serventesio de la métrica castellana tiene su origen en el sirventés provenzal, ya que la combinación ABAB era muy utilizada en la literatura trovadoresca. * Datos: Q202208
rdf:langString The sirventes or serventes (Old Occitan [siɾvenˈtes]), sometimes translated as "service song", was a genre of Old Occitan lyric poetry practiced by the troubadours. The name comes from sirvent ('serviceman'), from whose perspective the song is allegedly written.Sirventes usually (possibly, always) took the form of parodies, borrowing the melody, metrical structure and often even the rhymes of a well-known piece to address a controversial subject, often a current event. The original piece was usually a canso, but there are sirventes written as contrafacta of (at least) sestinas and pastorelas. They were always opinionated, being either highly complimentary or, more often, oozing with vitriol; however, these features are not unique to the sirventes, so a piece can be positively identified as one only if its nature is explicitly stated in the text (which it often is) or the original piece it is based on has been preserved (which is also often the case: for a parody to work, it had to target a recognizable, therefore widely known, piece). The first author known to have written a sirventes is Cercamon, the name of the genre was first mentioned by Marcoat, and the most famous practitioner of it was Bertran de Born; Peire de Vic was also known for his sirventes, but only one has survived to this day.
rdf:langString Le sirvente ou sirventès ou sirventés est un poème à caractère satirique, politique ou moral que chantaient, en langue occitane, les troubadours des XIIe et XIIIe siècles. Très en faveur dans la poésie en ancien occitan des XIIe et XIIIe siècles, le sirvente est le premier genre à distinguer dans cette poésie. Ces satires, qui étaient ordinairement divisées en couplets et destinées à être chantées comme les autres poèmes, s’attaquent aux princes, à la noblesse, au clergé, au Saint-Siège lui-même, en général aux personnes, aux événements, aux mœurs. Les sirventes de Peire Cardenal peignent la corruption, l’orgueil et la cupidité des prêtres de l’époque avec une énergie effrayante. Quelques pièces de ce genre ont acquis l’importance de véritables manifestes politiques : c’étaient, comme les a qualifiées Villemain, « les pièces diplomatiques du temps. » Répandus dans les châteaux, ils annonçaient aux seigneurs les guerres imminentes, les griefs respectifs des partis ; ils poussaient à la croisade, secondant ainsi puissamment les prédications religieuses, et devenaient de véritables chants de guerre, comme les sirventes de l’un des maîtres du sirvente politique, Bertran de Born, dont la poésie a abordé des thèmes parfois très violents comme lorsqu’il chante les joies de la guerre. Ces compositions, dans lesquelles il y a plus de violence que d’énergie, enseignent les idées et les coutumes de l’époque qui les a produites, quoiqu’il faille prendre garde aux exagérations que des ressentiments personnels ont pu y introduire. Les sirventes n’étaient pourtant pas toujours satiriques ; ils comportaient tous les sujets qui n’appartenaient pas aux chansons d’amour. Les trouvères empruntèrent ce genre de composition aux troubadours et lui donnèrent le nom de « serventois » en langue d'oïl.
rdf:langString Il termine occitano sirventes o serventes (in occitano moderno sirventés, in lingua d'oil serventois, spesso italianizzato in sirventese o serventese) indica un genere della poesia lirica occitana, ovvero, della letteratura provenzale o trobadorica, dal punto di vista formale somigliante alla canzone (canzo in lingua d'oc). Si tratta di poemi di circostanza, spesso satirici, che possono trattare temi morali, politici o letterari.
rdf:langString シルヴェンテス(sirventes または serventes, ミストラル基準:sirventès)は、トルバドゥールたちが使ったオック語抒情詩の1ジャンル。14世紀にはカタルーニャ語に移入され、sirventeschになった。
rdf:langString Il serventese, detto anche sirventese o sermentese, è un componimento strofico della metrica italiana che utilizza schemi e argomenti vari, anche se preferisce quelli a carattere didascalico e narrativo, sorto intorno al XIII e XIV secolo.Nonostante il nome sia legato al provenzale sirventes, questo tipo di componimento ha il metro della canzone e pertanto non è collegabile al sirventes trobadorico.
rdf:langString Een sirvente (Provençaals: dienend) was een Provençaals middeleeuws lied, dat door troubadours speciaal voor hun broodheren werd gezongen. De sirvente kende geen vaste vorm. Het kon een coupletlied zijn, of een strofisch lied, of een geheel vrije vorm hebben. De inhoud betrof doorgaans een spottekst op of een lofdicht voor de aangesprokene. In de 14e eeuw waren de teksten vaak voorzien van een moralistische draai of een politieke connotatie. Ook religieuze onderwerpen kwamen aan bod. Het woord 'sirvente' stamt uit het Occitaans en heeft de betekenis gekregen als 'lied van de dienaar' (vergelijk met 'servant', of 'to serve' in het Engels). De bekendste schrijver/dichter van sirventes was (1140 - 1215).
rdf:langString Sirventes lub serventes, także sirventois – rodzaj pieśni popularnej w poezji prowansalskiej pisanej przez trubadurów i truwerów w stylu canso. Tematyka sirventes związana była z moralnością, polityką i literaturą; zazwyczaj miała też charakter satyryczny i pisana była z perspektywy (sirven – servant, "sługa"). Częstym zjawiskiem było wykorzystywanie już istniejących melodii (rodzaj kontrafaktury). Najsłynniejsze sirventes napisane zostały przez Bertrana de Born.
rdf:langString Сірве́нта, сірве́нтес (окс. sirventes) — один з найважливіших жанрів поезії трубадурів XII–XIII ст. Формою нагадувала любовну кансону, але відрізнялася тематично. Головними в сірвенті були суспільно-політичні, релігійні, моральні теми, особисті випади поета проти його ворогів («персональні» сірвенти). Існувало кілька різновидів персональної сірвенти: літературно-пародійні (висміювання побратимів-трубадурів), похвальба — жартівлива пісня, в якій трубадур часто іронічно перераховує свої чесноти, плач — на славу чеснот особи, яку оплакують: покровителя, трубадура, дами. Моралізаторські сірвенти вперше зустрічаються у Маркабрюна. Сірвенти на політичні теми з закликами до війни або, навпаки, до миру та з осудом ворогів були одним з найпоширеніших видів жанру. Знаменитим майстром політичної сірвенти був Бертран де Борн. Вельми популярна традиція обміну сірвентами (поетичного диспуту з різних питань) з часом створила спеціальний діалогічний жанр — дебати. Цей жанр запозичили й французькі трувери.
rdf:langString Сирве́нта, сирвенте́с — один из важнейших жанров поэзии трубадуров XII—XIII вв. Формой напоминала любовную кансону, но отличалась поднимаемыми в ней темами. Главными в сирвенте являлись вопросы общественно-политические, религии, морали, личные выпады поэта против его врагов («персональные» сирвенты). Одним из представителей политической сирвенты является Бертран де Борн. Весьма популярная традиция обмена сирвентами (поэтического спора по различным вопросам) со временем создала специальный диалогический жанр — прение. Сирвента стала стилевой и формальной моделью для шпрухов миннезингеров.
xsd:nonNegativeInteger 3563

data from the linked data cloud