Siege of Dubrovnik

http://dbpedia.org/resource/Siege_of_Dubrovnik an entity of type: Thing

Die Belagerung von Dubrovnik (kroatisch Opsada Dubrovnika) bezeichnet die Belagerung der bzw. die Schlacht um die Stadt Dubrovnik und ihrer Umgebung in der Anfangsphase des Kroatienkrieges. Die Angriffe wurden im Juni 1991 durch die Jugoslawische Volksarmee (JNA) begonnen und endeten neun Monate später im Jahr 1992 nach einer Gegenoffensive. Während der Belagerung wurden zahlreiche zivile Ziele bombardiert. rdf:langString
Le siège de Dubrovnik (en croate, Opsada Dubrovnika) est le nom de la bataille qui eut lieu pendant la guerre en Croatie, dans la ville de Dubrovnik et ses environs. Cette région fut attaquée par l’armée populaire yougoslave (JNA) et des forces paramilitaires constituées de volontaires Serbes et Monténégrins. Les combats eurent lieu du 1er octobre 1991 au 26 mai 1992 aux abords de la ville de Dubrovnik, puis jusqu’en juillet 1992, date à laquelle la région repassa sous le contrôle des forces croates. rdf:langString
El Setge de Dubrovnik és el terme amb què es coneix la batalla i el setge de la ciutat croata de Dubrovnik durant la Guerra de la independència croata per part de les forces de l'Exèrcit Popular Iugoslau. L'exèrcit iugoslau invadí la ciutat i el seu entorn des de diferents punts de Bòsnia, Montenegro i Croàcia l'octubre de 1991. El bombardeig de tres mesos de la ciutat, que és Patrimoni de la Humanitat, fou un dels actes que inclinaren la balança de l'opinió pública internacional en contra dels serbis. rdf:langString
El asedio de Dubrovnik (en croata, Obrana Dubrovnika, en serbio, Блокада Дубровника, Blokada Dubrovnika) fue un enfrentamiento militar entre el Ejército Popular Yugoslavo (JNA, del serbocroata: Jugoslovenska narodna armija) y las fuerzas croatas que defendían la ciudad de Dubrovnik y sus alrededores durante la Guerra de Croacia. El JNA comenzó su avance el 1 de octubre de 1991 y a finales de octubre había capturado casi todo el territorio entre las penínsulas de Pelješac y Prevlaka en la costa del mar Adriático, a excepción de Dubrovnik. Los ataques y bombardeos del JNA hacia Dubrovnik, incluyendo la Ciudad Vieja -Patrimonio de la Humanidad por la Unesco- culminó el 6 de diciembre de 1991. El bombardeo provocó una fuerte condena internacional hacia la JNA y se convirtió en un desastre para rdf:langString
The siege of Dubrovnik (Serbo-Croatian: opsada Dubrovnika, опсада Дубровника) was a military engagement fought between the Yugoslav People's Army (JNA) and Croatian forces defending the city of Dubrovnik and its surroundings during the Croatian War of Independence. The JNA started its advance on 1 October 1991, and by late October, it had captured virtually all the land between the Pelješac and Prevlaka peninsulas on the coast of the Adriatic Sea, with the exception of Dubrovnik itself. The siege was accompanied by a Yugoslav Navy blockade. The JNA's bombardment of Dubrovnik, including that of the Old Town—a UNESCO World Heritage Site—culminated on 6 December 1991. The bombardment provoked international condemnation, and became a public relations disaster for Serbia and Montenegro, contrib rdf:langString
O cerco de Dubrovnik foi um confronto militar travado entre o Exército Popular Iugoslavo (JNA) e as forças croatas que defendiam a cidade de Dubrovnik e seus arredores, durante a Guerra de Independência da Croácia. O JNA iniciou o seu avanço em 1 de outubro de 1991 e, no final do mesmo mês, tinha capturado praticamente todos os territórios entre as penínsulas de Pelješac e Prevlaka, situadas na costa do mar Adriático — com exceção de Dubrovnik. O cerco foi acompanhado por um bloqueio da marinha da Iugoslávia. O bombardeio do Exército Popular em Dubrovnik ocorreu em 6 de dezembro de 1991. O bombardeio provocou crítica internacional e tornou-se um desastre de relações públicas para a Sérvia e Montenegro, contribuindo para seu isolamento diplomático e econômico, bem como o reconhecimento inte rdf:langString
Осада Дубровника (хорв. Opsada Dubrovnika; серб. Блокада Дубровника; Blokada Dubrovnika) — блокада города Дубровник и боевые действия вокруг него во время войны в Хорватии. Подразделения ЮНА начали наступление на Дубровник из Черногории и Боснии. Три месяца обстрелов и осады портового города стало одним из событий, настроивших мировое сообщество против сербов в югославском конфликте. rdf:langString
Belägringen av Dubrovnik (kroatiska: Opsada Dubrovnika, serbiska/montenegrinska: Блокада Дубровника/Blokada Dubrovnika) är en term som används för belägringen av staden Dubrovnik och dess omgivningar i södra Kroatien åren 1991–1992. Belägringen av Dubrovnik var en del av det kroatiska självständighetskriget och utfördes av jugoslaviska armén, då bestående av serbiska och montenegrinska enheter, med syfte att erövra staden och dess omgivningar för att annektera det till Serbien och Montenegro. rdf:langString
Облога Дубровника (хорв. Opsada Dubrovnika; серб. Блокада Дубровника; Blokada Dubrovnika) — облога міста Дубровник та бойові дії навколо нього під час війни в Хорватії. Підрозділи ЮНА почали наступ на Дубровник з Чорногорії та Боснії. Три місяці обстрілів та облоги портового міста стали однією з подій, які налаштували світове співтовариство проти сербів в конфлікті в Югославії. rdf:langString
杜布羅夫尼克圍城戰(塞爾維亞-克羅埃西亞語:opsada Dubrovnikaопсада Дубровника)是克羅地亞獨立戰爭期間南斯拉夫人民軍(JNA)和克羅地亞軍隊(HV)之間為争夺杜布羅夫尼克市及其周邊地區而進行的軍事交戰。南斯拉夫人民軍於1991年10月1日開始推進,到10月下旬,它幾乎佔領了亞得里亞海沿岸佩列沙茨和普雷維拉卡半島之間的所有土地,但杜布羅夫尼克本身除外。圍攻伴隨著的封鎖。1991年12月6日,南斯拉夫人民軍對杜布羅夫尼克的轟炸,包括對被聯合國教科文組織列為世界遺產的老城的轟炸達到頂峰。轟炸引起了國際社會的譴責,並成為塞爾維亞和黑山的公共關係災難,助長了它們在外交和經濟上的孤立,以及克羅地亞獨立的國際承認。1992年5月,JNA撤退到波斯尼亞和黑塞哥維那,一些地方距離海岸不到1公里(0.62英里),並將其裝備移交給新組建的塞族共和國軍(VRS)。在此期間,克羅地亞軍隊(HV)從西面發起進攻,在克羅地亞和波斯尼亞和黑塞哥維那的杜布羅夫尼克以東地區將南斯拉夫人民軍擊退,並於5月底與克羅地亞軍部隊聯手防守城市。克羅地亞軍隊和南斯拉夫軍隊在杜布羅夫尼克以東的戰鬥逐漸平息。 rdf:langString
rdf:langString Siege of Dubrovnik
rdf:langString Setge de Dubrovnik
rdf:langString Belagerung von Dubrovnik
rdf:langString Asedio de Dubrovnik
rdf:langString Siège de Dubrovnik
rdf:langString Cerco de Dubrovnik
rdf:langString Осада Дубровника
rdf:langString Belägringen av Dubrovnik
rdf:langString 杜布羅夫尼克圍城戰
rdf:langString Облога Дубровника (1991-1992)
rdf:langString Siege of Dubrovnik
xsd:float 42.64138793945312
xsd:float 18.10861206054688
xsd:integer 8868979
xsd:integer 1121314328
rdf:langString Yugoslav Navy
rdf:langString Yugoslav People's Army
rdf:langString
rdf:langString Croatian Army
rdf:langString Croatian Defence Forces
rdf:langString Croatian National Guard
rdf:langString Montenegrin Territorial Force
rdf:langString center
rdf:langString InternetArchiveBot
rdf:langString Shelling of the Old Town of Dubrovnik
rdf:langString Dubrovnik on the map of Croatia. RSK and Yugoslav Army-held areas near Dubrovnik in early 1992 are highlighted red.
xsd:integer 82
xsd:integer 165
xsd:integer 194
xsd:integer 16000
rdf:langString Significant damage of historical parts of Old Dubrovnik from JNA shelling
xsd:integer 25
rdf:langString
rdf:langString SFR Yugoslavia
rdf:langString FR Yugoslavia
xsd:integer 25
rdf:langString Slobodan Milošević
rdf:langString
rdf:langString Veljko Kadijević
rdf:langString Milo Đukanović
rdf:langString Janko Bobetko
rdf:langString Miodrag Jokić
rdf:langString Momir Bulatović
rdf:langString Pavle Strugar
rdf:langString Vladimir Kovačević
rdf:langString Nojko Marinović
rdf:langString Siege of Dubrovnik
xsd:gMonthDay --10-01
rdf:langString October 2021
rdf:langString yes
rdf:langString right
xsd:integer 300
rdf:langString the Croatian War of Independence
rdf:langString Dubrovnik area, Croatia
<second> 1800.0
rdf:langString Decisive Croatian victory *Siege lifted *Yugoslav troops withdraw
rdf:langString Nikola Samardžić, former Montenegrin foreign minister, during Strugar's trial at the ICTY.
xsd:integer 480 7000
<perCent> 90.0
xsd:string 42.64138888888889 18.10861111111111
rdf:langString El Setge de Dubrovnik és el terme amb què es coneix la batalla i el setge de la ciutat croata de Dubrovnik durant la Guerra de la independència croata per part de les forces de l'Exèrcit Popular Iugoslau. L'exèrcit iugoslau invadí la ciutat i el seu entorn des de diferents punts de Bòsnia, Montenegro i Croàcia l'octubre de 1991. El bombardeig de tres mesos de la ciutat, que és Patrimoni de la Humanitat, fou un dels actes que inclinaren la balança de l'opinió pública internacional en contra dels serbis. Dubrovnik va ser assetjat i atacat l'octubre de 1991, la lluita principal acaba a principis de 1992 i el contraatac croat que provocà l'aixecament del setge i l'alliberament de la zona a mitjans de 1992, tot i patir grans pèrdues. El bombardeig més important de la ciutat fou el dia de Sant Nicolau, el 6 de desembre de 1991, dia en què tretze civils varen morir, el que representa el major nombre de morts de civils en un sol dia durant el setge. Segons l'informe de les Nacions Unides, el setge causà almenys 15.000 refugiats, dels quals 7.000 van ser evacuats per mar l'octubre de 1991, mentre que la ciutat estigué sense electricitat ni aigua fresca durant almenys dos mesos, fins a finals de desembre de 1991, ja que les forces de l'Exèrcit Nacional Iugoslau bombardejaren la xarxa elèctrica de la ciutat. La població en aquest moment depenia dels vaixells per al seu proveïment d'aigua. Al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, la fiscalia va al·legar "L'objectiu de les forces sèrbies era el de separar aquesta zona de Croàcia i annexar-la a Montenegro".
rdf:langString Die Belagerung von Dubrovnik (kroatisch Opsada Dubrovnika) bezeichnet die Belagerung der bzw. die Schlacht um die Stadt Dubrovnik und ihrer Umgebung in der Anfangsphase des Kroatienkrieges. Die Angriffe wurden im Juni 1991 durch die Jugoslawische Volksarmee (JNA) begonnen und endeten neun Monate später im Jahr 1992 nach einer Gegenoffensive. Während der Belagerung wurden zahlreiche zivile Ziele bombardiert.
rdf:langString El asedio de Dubrovnik (en croata, Obrana Dubrovnika, en serbio, Блокада Дубровника, Blokada Dubrovnika) fue un enfrentamiento militar entre el Ejército Popular Yugoslavo (JNA, del serbocroata: Jugoslovenska narodna armija) y las fuerzas croatas que defendían la ciudad de Dubrovnik y sus alrededores durante la Guerra de Croacia. El JNA comenzó su avance el 1 de octubre de 1991 y a finales de octubre había capturado casi todo el territorio entre las penínsulas de Pelješac y Prevlaka en la costa del mar Adriático, a excepción de Dubrovnik. Los ataques y bombardeos del JNA hacia Dubrovnik, incluyendo la Ciudad Vieja -Patrimonio de la Humanidad por la Unesco- culminó el 6 de diciembre de 1991. El bombardeo provocó una fuerte condena internacional hacia la JNA y se convirtió en un desastre para las relaciones públicas de Serbia y Montenegro, contribuyendo al aislamiento diplomático y económico de las mismas y el reconocimiento internacional de la independencia de Croacia. En mayo de 1992, el JNA se retiró de Dubrovnik hacia Bosnia y Herzegovina, a menos de 1 km de la costa en algunos lugares, y al este de la ciudad para entregar su equipo al el recién formado Ejército de la República Srpska (VRS, del serbio: Vojska Republike Srpske). Durante ese tiempo, el Ejército Croata (HV, del croata: Hrvatska vojska) atacó desde el oeste e hizo retroceder al JNA y al VRS de las áreas al oeste de Dubrovnik, tanto en Croacia como en Bosnia y Herzegovina, y para finales de mayo dispusieron tropas para defender la ciudad. Los enfrentamientos entre el HV y las tropas yugoslavas al este de Dubrovnik murieron gradualmente. El asedio y el bloqueo naval de la Armada Yugoslava causaron la muerte de entre 82 y 88 civiles. Durante los tres primeros meses de la ofensiva, el HV sufrió la pérdida de 94 soldados muertos en acción. A finales de 1992, cuando toda la región había sido recapturada por la HV en la y la , 417 combatientes del HV habían sido asesinados. Al mismo tiempo, el JNA había sufrido 165 muertes. La ofensiva desplazó a 15 000 -refugiados principalmente de Konavle- que huyeron a Dubrovnik. Aproximadamente 16 000 refugiados fueron evacuados de Dubrovnik por mar y la ciudad fue reabastecida por pequeñas lanchas que evadían el bloqueo y por un convoy de buques civiles. 11 425 edificios sufrieron algún grado de daño y numerosas viviendas, negocios y edificios públicos fueron saqueados o incendiados por el JNA. La operación del JNA era parte de un plan elaborado por los altos oficiales del Ejército Nacional Yugoslavo dirigidó a asegurar la zona de Dubrovnik y luego proceder hacia el noroeste hasta enlazar con las tropas del JNA en el norte de Dalmacia a través de Herzegovina occidental. La ofensiva se produjo inmediatamente después de la en Montenegro, que decían que las tropas croatas estaban a punto de atacar y capturar la bahía de Kotor y que la ofensiva era una "guerra por la paz", y que el casco antiguo no estaba siendo atacado por el JNA. El presidente de Montenegro Milo Đukanović se disculpó por el ataque en el año 2000, provocando una furiosa respuesta de sus oponentes políticos y de Serbia. El Tribunal Penal Internacional para la ex Yugoslavia (TPIY) condenó a tres oficiales del JNA o de la Armada Yugoslava y entregó un cuarto sospechoso a Serbia para su enjuiciamiento. La acusación del TPIY declaró que la ofensiva fue diseñado para separar la región de Dubrovnik de Croacia e integrarlo en un estado dominado por los serbios a través de una proclamación sin éxito de la República de Dubrovnik el 24 de noviembre de 1991. Además, Montenegro acusó a seis exsoldados del JNA por en el , pero a partir de 2012 se había firmado ningún veredicto final. Croacia también acusó a varios ex oficiales del Ejército Nacional Yugoslavo o de la Armada Yugoslava y un exlíder serbobosnio de crímenes de guerra, pero todavía no han dado resultado esas acusaciones.
rdf:langString Le siège de Dubrovnik (en croate, Opsada Dubrovnika) est le nom de la bataille qui eut lieu pendant la guerre en Croatie, dans la ville de Dubrovnik et ses environs. Cette région fut attaquée par l’armée populaire yougoslave (JNA) et des forces paramilitaires constituées de volontaires Serbes et Monténégrins. Les combats eurent lieu du 1er octobre 1991 au 26 mai 1992 aux abords de la ville de Dubrovnik, puis jusqu’en juillet 1992, date à laquelle la région repassa sous le contrôle des forces croates.
rdf:langString The siege of Dubrovnik (Serbo-Croatian: opsada Dubrovnika, опсада Дубровника) was a military engagement fought between the Yugoslav People's Army (JNA) and Croatian forces defending the city of Dubrovnik and its surroundings during the Croatian War of Independence. The JNA started its advance on 1 October 1991, and by late October, it had captured virtually all the land between the Pelješac and Prevlaka peninsulas on the coast of the Adriatic Sea, with the exception of Dubrovnik itself. The siege was accompanied by a Yugoslav Navy blockade. The JNA's bombardment of Dubrovnik, including that of the Old Town—a UNESCO World Heritage Site—culminated on 6 December 1991. The bombardment provoked international condemnation, and became a public relations disaster for Serbia and Montenegro, contributing to their diplomatic and economic isolation, as well as the international recognition of Croatia's independence. In May 1992, the JNA retreated to Bosnia and Herzegovina, less than 1 kilometre (0.62 miles) from the coast in some places, and handed over its equipment to the newly formed Army of Republika Srpska (VRS). During this time, the Croatian Army (HV) attacked from the west and pushed back the JNA/VRS from the areas east of Dubrovnik, both in Croatia and in Bosnia and Herzegovina, and by the end of May linked up with the HV unit defending the city. Fighting between the HV and Yugoslav troops east of Dubrovnik gradually died down. The siege resulted in the deaths of 194 Croatian military personnel, as well as 82–88 Croatian civilians. The JNA suffered 165 fatalities. The entire region was recaptured by the HV in Operation Tiger and the Battle of Konavle by the end of 1992. The offensive resulted in the displacement of 15,000 people, mainly from Konavle, who fled to Dubrovnik. Approximately 16,000 refugees were evacuated from Dubrovnik by sea, and the city was resupplied by blockade-evading runabouts and a convoy of civilian vessels. More than 11,000 buildings were damaged and numerous homes, businesses, and public buildings were looted or torched. The operation was part of a plan drawn up by the JNA aimed at securing the Dubrovnik area and then proceeding north-west to link up with the JNA troops in northern Dalmatia via western Herzegovina. The offensive was accompanied by a significant amount of war propaganda. In 2000, Montenegrin president Milo Đukanović apologized for the siege, eliciting an angry response from his political opponents and from Serbia. The International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia (ICTY) convicted two Yugoslav officers for their involvement in the siege and handed a third over to Serbia for prosecution. The ICTY indictment stated that the offensive was designed to detach the Dubrovnik region from Croatia and integrate it into a Serb-dominated state through an unsuccessful proclamation of the Dubrovnik Republic on 24 November 1991. In addition, Montenegro convicted four former JNA soldiers of prisoner abuse at the Morinj camp. Croatia also charged several former JNA or Yugoslav Navy officers and a former Bosnian Serb leader with war crimes, but no trials have yet resulted from these indictments.
rdf:langString O cerco de Dubrovnik foi um confronto militar travado entre o Exército Popular Iugoslavo (JNA) e as forças croatas que defendiam a cidade de Dubrovnik e seus arredores, durante a Guerra de Independência da Croácia. O JNA iniciou o seu avanço em 1 de outubro de 1991 e, no final do mesmo mês, tinha capturado praticamente todos os territórios entre as penínsulas de Pelješac e Prevlaka, situadas na costa do mar Adriático — com exceção de Dubrovnik. O cerco foi acompanhado por um bloqueio da marinha da Iugoslávia. O bombardeio do Exército Popular em Dubrovnik ocorreu em 6 de dezembro de 1991. O bombardeio provocou crítica internacional e tornou-se um desastre de relações públicas para a Sérvia e Montenegro, contribuindo para seu isolamento diplomático e econômico, bem como o reconhecimento internacional da independência da Croácia. Em maio de 1992, o JNA retirou-se para a Bósnia e Herzegovina, e entregou seu equipamento ao recém-formado Exército da República Sérvia (VRS). Durante este tempo, o Exército Croata (HV) atacou do oeste e empurrou o JNA/VRS das áreas a leste de Dubrovnik, tanto na Croácia quanto na Bósnia e Herzegovina, e no final de maio se uniu à unidade de defesa do exército croata na cidade. Os combates entre as tropas croatas e iugoslavas a leste de Dubrovnik foram diminuindo gradualmente. O cerco resultou na morte de 194 militares croatas, bem como de 82 a 88 civis croatas. O JNA sofreu 165 baixas. Toda a região foi recapturada pelo HV na Operação Tigre e na Batalha de Konavle, no final de 1992. A ofensiva resultou no deslocamento de 15 mil pessoas, principalmente de Konavle, que fugiram para Dubrovnik. Aproximadamente 16 mil refugiados foram evacuados de Dubrovnik pelo mar, e a cidade foi reabastecida por lanchas que passavam pelo bloqueio e um comboio de navios civis. Mais de 11 mil edifícios foram danificados e várias casas, empresas e edifícios públicos foram saqueados ou incendiados. A operação fazia parte de um plano elaborado pelo JNA com o objetivo de proteger a área de Dubrovnik e, em seguida, prosseguir ao noroeste para se conectar com as tropas do JNA no norte da Dalmácia, a oeste de Herzegovina. A ofensiva foi acompanhada por uma quantidade significativa de propaganda de guerra. Em 2000, o então presidente de Montenegro, Milo Đukanović, pediu desculpas pelo cerco, obtendo uma resposta negativa de seus oponentes políticos e da Sérvia. O Tribunal Penal Internacional para a ex-Iugoslávia (TPII) condenou dois oficiais iugoslavos por seus envolvimentos no cerco, entregando um terceiro à Sérvia para julgamento. A acusação do TPII afirmou que a ofensiva tinha como objetivo separar a região de Dubrovnik da Croácia e integrá-la em um estado dominado pelos sérvios por meio da malsucedida proclamação da República de Dubrovnik em 24 de novembro de 1991. Além disso, Montenegro condenou quatro ex-soldados do JNA por abuso de prisioneiros no acampamento Morinj. A Croácia também acusou vários ex-oficiais do JNA ou da Marinha Iugoslava e um ex-líder sérvio da Bósnia por crimes de guerra, mas essas acusações não resultaram em nenhum julgamento.
rdf:langString Belägringen av Dubrovnik (kroatiska: Opsada Dubrovnika, serbiska/montenegrinska: Блокада Дубровника/Blokada Dubrovnika) är en term som används för belägringen av staden Dubrovnik och dess omgivningar i södra Kroatien åren 1991–1992. Belägringen av Dubrovnik var en del av det kroatiska självständighetskriget och utfördes av jugoslaviska armén, då bestående av serbiska och montenegrinska enheter, med syfte att erövra staden och dess omgivningar för att annektera det till Serbien och Montenegro. Under den åtta månader långa belägringen anfölls staden från land, luften och från sjöss. Staden skars av från övriga Kroatien och den på Unescos världsarvslista upptagna Gamla stan och dess historiska byggnader och anläggningar skadades svårt i anfallet. Enligt en FN-rapport flydde uppemot 15 000 människor från staden, varav 7 000 evakuerades sjövägen, och staden var under två månader helt utan elektricitet eller tillgång till färskt dricksvatten. 94 civila dödades i belägringen och de materiella skadorna uppgick till flera miljoner amerikanska dollar. Under belägringen begick den serbiska och montenegrinska sidan krigsförbrytelser och för detta åtalades fyra montenegrinska och serbiska militära ledare vid den Internationella krigsförbrytartribunalen för det forna Jugoslavien. År 2000 framförde den dåvarande montenegrinske presidenten Milo Đukanović en officiell ursäkt till Kroatien för Montenegros inblandning i belägringen.
rdf:langString Осада Дубровника (хорв. Opsada Dubrovnika; серб. Блокада Дубровника; Blokada Dubrovnika) — блокада города Дубровник и боевые действия вокруг него во время войны в Хорватии. Подразделения ЮНА начали наступление на Дубровник из Черногории и Боснии. Три месяца обстрелов и осады портового города стало одним из событий, настроивших мировое сообщество против сербов в югославском конфликте. Осада началась в октябре 1991 года и завершилась в начале 1992 года после контратак хорватских войск. Осада сопровождалась жертвами среди мирного населения. 6 декабря 1991 года в день Николая Чудотворца югославская артиллерия обстреляла город, в результате чего погибли 13 гражданских лиц. Согласно докладу ООН, во время осады города 15 000 человек стали беженцами, из которых 7 000 были эвакуированы морем в октябре 1991 года. С октября по декабрь 1991 года город оставался без электроснабжения и водоснабжения. Международный трибунал по бывшей Югославии назвал блокаду Дубровника: «попыткой сербских сил отделить город от Хорватии и присоединить его к Черногории».
rdf:langString Облога Дубровника (хорв. Opsada Dubrovnika; серб. Блокада Дубровника; Blokada Dubrovnika) — облога міста Дубровник та бойові дії навколо нього під час війни в Хорватії. Підрозділи ЮНА почали наступ на Дубровник з Чорногорії та Боснії. Три місяці обстрілів та облоги портового міста стали однією з подій, які налаштували світове співтовариство проти сербів в конфлікті в Югославії. Облога почалася в жовтні 1991 року та завершилася на початку 1992 року після контратак хорватських військ. Облога супроводжувалася жертвами серед мирного населення. 6 грудня 1991 року в день Миколи Чудотворця югославська артилерія обстріляла місто, в результаті чого загинули 13 цивільних осіб. Згідно з доповіддю ООН, під час облоги міста 15 000 осіб стали біженцями, з яких 7000 були евакуйовані морем в жовтні 1991 року. З жовтня по грудень 1991 року місто залишалося без електропостачання та водопостачання. Міжнародний трибунал по колишній Югославії назвав облогу Дубровника: «спробою сербських сил відокремити місто від Хорватії і приєднати його до Чорногорії».
rdf:langString 杜布羅夫尼克圍城戰(塞爾維亞-克羅埃西亞語:opsada Dubrovnikaопсада Дубровника)是克羅地亞獨立戰爭期間南斯拉夫人民軍(JNA)和克羅地亞軍隊(HV)之間為争夺杜布羅夫尼克市及其周邊地區而進行的軍事交戰。南斯拉夫人民軍於1991年10月1日開始推進,到10月下旬,它幾乎佔領了亞得里亞海沿岸佩列沙茨和普雷維拉卡半島之間的所有土地,但杜布羅夫尼克本身除外。圍攻伴隨著的封鎖。1991年12月6日,南斯拉夫人民軍對杜布羅夫尼克的轟炸,包括對被聯合國教科文組織列為世界遺產的老城的轟炸達到頂峰。轟炸引起了國際社會的譴責,並成為塞爾維亞和黑山的公共關係災難,助長了它們在外交和經濟上的孤立,以及克羅地亞獨立的國際承認。1992年5月,JNA撤退到波斯尼亞和黑塞哥維那,一些地方距離海岸不到1公里(0.62英里),並將其裝備移交給新組建的塞族共和國軍(VRS)。在此期間,克羅地亞軍隊(HV)從西面發起進攻,在克羅地亞和波斯尼亞和黑塞哥維那的杜布羅夫尼克以東地區將南斯拉夫人民軍擊退,並於5月底與克羅地亞軍部隊聯手防守城市。克羅地亞軍隊和南斯拉夫軍隊在杜布羅夫尼克以東的戰鬥逐漸平息。 圍攻導致194名克羅地亞軍事人員以及82-88名克羅地亞平民死亡。JNA共有165人死亡。到1992年底,克羅地亞軍隊在和中重新奪回了整個地區。攻勢導致15,000人流離失所,其中主要來自科納維爾,他們逃往杜布羅夫尼克。大約16,000名難民通過海路從杜布羅夫尼克撤離,並通過逃避封鎖的小艇和一隊民用船隻為該市提供補給。超過11,000座建築物遭到破壞,許多房屋、企業和公共建築遭到搶劫或焚燒。 該行動是JNA制定的計劃的一部分,該計劃旨在確保杜布羅夫尼克地區的安全,然後向西北前進,通過黑塞哥維那西部與達爾馬提亞北部的南斯拉夫人民軍部隊會合。攻勢伴隨著大量的戰爭宣傳。2000年,黑山總統米洛·朱卡諾維奇為圍攻道歉,引起了他的政治對手和塞爾維亞的憤怒回應。前南斯拉夫國際刑事法庭(ICTY)判定兩名南斯拉夫軍官參與圍攻,並將第三人移交塞爾維亞起訴。前南問題國際法庭的起訴書稱,這次攻勢旨在通過1991年11月24日宣布杜布羅夫尼克共和國未成功,將杜布羅夫尼克地區與克羅地亞分離,並將其整合為塞族主導的國家。此外,黑山還判定四名前南斯拉夫人民軍士兵虐待囚犯罪名成立。在莫里尼營地。克羅地亞還指控幾名前南斯拉夫人民軍或南斯拉夫海軍軍官和一名前波斯尼亞塞族領導人犯有戰爭罪,但這些起訴尚未產生任何審判。
rdf:langString Cro-occup-lines-Jan92.svg
xsd:nonNegativeInteger 98252
xsd:string 165 killed
xsd:string FR Yugoslavia
xsd:string SFR Yugoslavia
xsd:string 25pxDubrovnik Republic
xsd:string (after April 1992)
xsd:string (before April 1992)
xsd:string (before May 1992)
xsd:date 1991-10-01
xsd:date 1992-05-31
xsd:string *Siege lifted
xsd:string *Yugoslav troops withdraw
xsd:string Decisive Croatian victory
xsd:string 7,000
xsd:string 480–1,000 (1991)
<Geometry> POINT(18.108612060547 42.641387939453)

data from the linked data cloud