Settlement of Iceland

http://dbpedia.org/resource/Settlement_of_Iceland an entity of type: Thing

La colonización de Islandia comenzó en 874. Los primeros exploradores fueron monjes irlandeses. Los primeros vikingos, Naddoddr,​ Garðar Svavarsson,​ Flóki Vilgerðarson e Ingólfur Arnarson. La mayoría de sus colonos fueron escandinavos.​ Su historia se conoce gracias a los manuscritos Íslendingabók y Landnámabók, escritos en los siglos XIII y XV, y por las sagas. Los colonos llegaron en knarr.​ Se asentaron en las costas y en el sudoeste de la isla.​ En 930 se fundó el parlamento local Alþing.​ En el siglo XI la población alcanzó las 60.000 personas.​ rdf:langString
定居冰岛(冰島語:landnámsöld [ˈlantˌnaumsˌœlt])一般认为始于9世纪下半叶。冰岛被定居的原因尚不明确。在中世纪后期,冰岛人自己将其归因于由挪威国王哈拉尔德一世所带来的内乱,但现代历史学家关注更深层次的因素,如斯堪的纳维亚地区耕地的短缺。与英国和爱尔兰不同,冰岛是未定居的土地,可以在不与现有居民发生冲突的情况下定居。 在传统上,冰岛的定居时代被认为从874年持续到930年。此时该岛的大部分地区已被占领,并且冰岛自由邦的议会在辛格维利尔成立。冰岛很可能是人类定居的倒数第二个主要陆地(在十三世纪被定居的新西兰是最后一个)。 rdf:langString
Перші згадки про Ісландію з'являються у грецьких та римських авторів, а перші поселенці - в добу Середньовіччя. Це підтверджують археологічні дослідження - на території острову не було знайдено пам'яток, що датувалися б раніше VIII ст. н. е. rdf:langString
يعتقد عموماً أن استيطان آيسلندا (بالآيسلندية: Landnámsöld) بدأ في النصف الثاني من القرن التاسع، عندما هاجر المستوطنون الشماليون عبر شمال الأطلسي. يمكن أن تعزى أسباب الهجرة إلى نقص الأراضي الصالحة للزراعة في اسكندنافيا والصراع الأهلي الذي جلبه طموح ملك النرويج هارالد الأول. بخلاف الجزر البريطانية، فآيسلندا كانت أرضاً غير مأهولة وكان من الممكن المطالبة بها بدون النزاع مع السكان الموجودين. rdf:langString
L'assentament d'Islàndia és generalment considerat que va començar a la segona meitat del segle ix, quan els pobladors nòrdics emigraven a través de l'Oceà Nord Atlàntic. (Tanmateix, els resultats de carboni d'un treball recent, publicat al diari Skírnir, suggereix que el país es pot haver poblat a la segona meitat del segle VII.) Les raons per la migració es pot haver donat per una escassetat de terra de conreu a Scandinavia, i una disputa civil ocasionada per les ambicions del rei nòrdic Harald I de Noruega. A diferència de la Gran Bretanya i Irlanda, Islàndia era una terra sense assentaments, i podria ser reclamat sense guerra amb els habitants. rdf:langString
La colonisation de l’Islande (en islandais : Landnámsöld, littéralement « âge de la colonisation ») est la période de l'histoire de l'Islande se déroulant entre 870 et 930 durant laquelle l'île, jusque-là inhabitée, est peuplée par les Scandinaves dans le cadre de l'expansion territoriale survenue durant l'âge des Vikings et les premières structures gouvernementales créées jusqu'à la fondation en 930 de l'État libre islandais. L'histoire de la colonisation nous est connue principalement par le « Livre de la colonisation » (Landnámabók) et le « Livre des Islandais » (Íslendingabók), ainsi que par les sagas des Islandais. Cependant ces textes écrits seulement à partir du XIIe siècle ont une fiabilité douteuse et l'archéologie est indispensable afin de vérifier les faits racontés dans ces écr rdf:langString
The settlement of Iceland (Icelandic: landnámsöld [ˈlantˌnaumsˌœlt]) is generally believed to have begun in the second half of the ninth century, when Norse settlers migrated across the North Atlantic. The reasons for the migration are uncertain: later in the Middle Ages Icelanders themselves tended to cite civil strife brought about by the ambitions of the Norwegian king Harald I of Norway, but modern historians focus on deeper factors, such as a shortage of arable land in Scandinavia. Unlike Great Britain and Ireland, Iceland was unsettled land and could be claimed without conflict with existing inhabitants. rdf:langString
Pemukiman Islandia (bahasa Islandia: Landnámsöld) dimulai pada pertengahan kedua abad ke-9 ketika pemukim-pemukim Nordik menyeberangi Samudra Atlantik Utara dan tiba di Islandia. Alasannya adalah kekurangan tanah yang dapat digarap di Skandinavia dan konflik yang dipicu oleh ambisi raja Norwegia Harald I. Tidak seperti Kepulauan Britania, Islandia pada saat itu tidak berpenghuni dan dapat diambil alih tanpa harus berkonflik dengan penduduk asli. rdf:langString
L'inizio della colonizzazione dell'Islanda comunemente si situa nella seconda metà del IX secolo, quando coloni vichinghi migrarono attraverso il Nord Atlantico; le ragioni della migrazione possono essere ricercate nella carenza di terre coltivabili in Scandinavia e nelle guerre civili causate dall'ambizione del re di Norvegia Harald Bellachioma. A differenza della Gran Bretagna e dell'Irlanda, l'Islanda era una terra disabitata e pertanto era un obiettivo di facile conquista. rdf:langString
O povoamento da Islândia em islandês: landnámsöld), crê-se ter começado na segunda metade do século IX, quando os colonos nórdicos migraram ao longo do Atlântico Norte. As razões da migração são incertas: mais tarde, na Idade Média, os próprios islandeses tendiam a citar conflitos civis provocados pelas ambições do rei norueguês Harald I, da Noruega, mas os historiadores modernos centram-se em fatores mais profundos, como a escassez de terras aráveis na Escandinávia. Ao contrário da Grã-Bretanha e da Irlanda, a Islândia era uma terra não-habitada que podia ser ocupada sem conflitos. rdf:langString
rdf:langString استيطان آيسلندا
rdf:langString Assentament d'Islàndia
rdf:langString Colonización de Islandia
rdf:langString Pemukiman Islandia
rdf:langString Colonisation de l'Islande
rdf:langString Colonizzazione dell'Islanda
rdf:langString Settlement of Iceland
rdf:langString Povoamento da Islândia
rdf:langString 定居冰岛
rdf:langString Заселення Ісландії
xsd:integer 4715219
xsd:integer 1115727018
rdf:langString L'assentament d'Islàndia és generalment considerat que va començar a la segona meitat del segle ix, quan els pobladors nòrdics emigraven a través de l'Oceà Nord Atlàntic. (Tanmateix, els resultats de carboni d'un treball recent, publicat al diari Skírnir, suggereix que el país es pot haver poblat a la segona meitat del segle VII.) Les raons per la migració es pot haver donat per una escassetat de terra de conreu a Scandinavia, i una disputa civil ocasionada per les ambicions del rei nòrdic Harald I de Noruega. A diferència de la Gran Bretanya i Irlanda, Islàndia era una terra sense assentaments, i podria ser reclamat sense guerra amb els habitants. Els historiadors típicament es refereixen a l'any 874 com el primer any d'assentament, i l'Edat Islandesa de l'Assentament (en islandès: Landnámsöld ) es considera entre els anys 874 i 930, punt en què la majoria de l'illa s'havia reclamat i Alþingi Althingi, l'assemblea de la , va ser fundada a Þingvellir (Thingvellir). Gairebé tot el que se sap sobre els primers pobladors ve d'Íslendingabók per , i Landnámabók, dos fonts històriques conservades en manuscrits de pells. Landnámabók llista en 435 homes els pobladors inicials, la majoria d'ells es van instal·lar en les parts del nord i cap al sud occidental de l'illa.
rdf:langString يعتقد عموماً أن استيطان آيسلندا (بالآيسلندية: Landnámsöld) بدأ في النصف الثاني من القرن التاسع، عندما هاجر المستوطنون الشماليون عبر شمال الأطلسي. يمكن أن تعزى أسباب الهجرة إلى نقص الأراضي الصالحة للزراعة في اسكندنافيا والصراع الأهلي الذي جلبه طموح ملك النرويج هارالد الأول. بخلاف الجزر البريطانية، فآيسلندا كانت أرضاً غير مأهولة وكان من الممكن المطالبة بها بدون النزاع مع السكان الموجودين. ارتكازاً على إيسلندينغبوك (كتاب الآيسلنديين) ، ولاندنامابوك (كتاب الاستيطان)، اعتبرت سنتي 870 و 874 السنوات الأولى للاستيطان. نوه المؤرخ غونار كارلسون أن تلك المصادر لا يمكن الاعتماد عليها إلى حدٍ كبير من حيث تأريخ الاستيطان. تقليدياً، يُعتبر أن العصر الآيسلندي للاستيطان قد استمر من 874 إلى 930، عندئذٍ قد ادعي حق ملكية الجزيرة وتأسس الـ (ألثينغي) مجلس دولة آيسلندا الحرة في ثينغفلر. كل شيء تقريباً يُعرف عن المستوطنين الأوائل يأتي من إيسلندينغبوك ولاندنامابوك، سجلان تاريخيان محفوظان في مخطوطات جلدية. تتراوح تقديرات عدد المستوطنين الأوائل بين 311 و 436.
rdf:langString La colonización de Islandia comenzó en 874. Los primeros exploradores fueron monjes irlandeses. Los primeros vikingos, Naddoddr,​ Garðar Svavarsson,​ Flóki Vilgerðarson e Ingólfur Arnarson. La mayoría de sus colonos fueron escandinavos.​ Su historia se conoce gracias a los manuscritos Íslendingabók y Landnámabók, escritos en los siglos XIII y XV, y por las sagas. Los colonos llegaron en knarr.​ Se asentaron en las costas y en el sudoeste de la isla.​ En 930 se fundó el parlamento local Alþing.​ En el siglo XI la población alcanzó las 60.000 personas.​
rdf:langString The settlement of Iceland (Icelandic: landnámsöld [ˈlantˌnaumsˌœlt]) is generally believed to have begun in the second half of the ninth century, when Norse settlers migrated across the North Atlantic. The reasons for the migration are uncertain: later in the Middle Ages Icelanders themselves tended to cite civil strife brought about by the ambitions of the Norwegian king Harald I of Norway, but modern historians focus on deeper factors, such as a shortage of arable land in Scandinavia. Unlike Great Britain and Ireland, Iceland was unsettled land and could be claimed without conflict with existing inhabitants. On the basis of Íslendingabók by Ari Þorgilsson, and Landnámabók, histories dating from the twelfth and thirteenth centuries and providing a wealth of detail about the settlement, the years 870 and 874 have traditionally been considered the first years of settlement. However, these sources are largely unreliable in the details they provide about the settlement, and recent research focuses more heavily on archaeological and genetic evidence. Traditionally, the Icelandic Age of Settlement is considered to have lasted from 874 to 930, at which point most of the island had been claimed and Alþingi (Althingi), the assembly of the Icelandic Commonwealth, was founded at Þingvellir (Thingvellir). Iceland is thus likely the penultimate major land mass to be settled by humans (New Zealand being the last in the 13th century).
rdf:langString Pemukiman Islandia (bahasa Islandia: Landnámsöld) dimulai pada pertengahan kedua abad ke-9 ketika pemukim-pemukim Nordik menyeberangi Samudra Atlantik Utara dan tiba di Islandia. Alasannya adalah kekurangan tanah yang dapat digarap di Skandinavia dan konflik yang dipicu oleh ambisi raja Norwegia Harald I. Tidak seperti Kepulauan Britania, Islandia pada saat itu tidak berpenghuni dan dapat diambil alih tanpa harus berkonflik dengan penduduk asli. Menurut Íslendingabók yang ditulis dan catatan sejarah Landnámabók, tahun 870 dan 874 merupakan tahun pertama pemukiman Nordik di Islandia. Sejarawan Gunnar Karlsson menggarisbawahi bahwa penanggalan di sumber-sumber ini tidak tepercaya. Secara tradisional, zaman pemukiman Islandia dimulai dari tahun 874 hingga 930. Sesudah itu sebagian besar wilayah Islandia telah diklaim dan majelis Persemakmuran Islandiayang bernama Alþingi (Althingi) telah didirikan di Þingvellir (Thingvellir). Hampir semua informasi mengenai pemukim-pemukim pertama berasal dari Íslendingabók dan Landnámabók. Sementara itu, jumlah pemukim pertama yang datang diperkirakan antara 311 hingga 436.
rdf:langString La colonisation de l’Islande (en islandais : Landnámsöld, littéralement « âge de la colonisation ») est la période de l'histoire de l'Islande se déroulant entre 870 et 930 durant laquelle l'île, jusque-là inhabitée, est peuplée par les Scandinaves dans le cadre de l'expansion territoriale survenue durant l'âge des Vikings et les premières structures gouvernementales créées jusqu'à la fondation en 930 de l'État libre islandais. L'histoire de la colonisation nous est connue principalement par le « Livre de la colonisation » (Landnámabók) et le « Livre des Islandais » (Íslendingabók), ainsi que par les sagas des Islandais. Cependant ces textes écrits seulement à partir du XIIe siècle ont une fiabilité douteuse et l'archéologie est indispensable afin de vérifier les faits racontés dans ces écrits. Au IVe siècle av. J.-C., le navigateur grec Pythéas mentionne une terre nommée Thulé, qui sera citée par d'autres auteurs de l'Antiquité et du Moyen Âge. Néanmoins, il s'agissait a priori plutôt de la côte norvégienne. Le premier à mentionner une terre étant vraisemblablement l'Islande est l'Irlandais Dicuil vers 825 apr. J.-C., qui parle d'une terre au nord où des moines auraient séjourné. Vers 860, des marins scandinaves découvrent l'Islande habitée par quelques moines irlandais, les papar, ce qui concorde avec le récit de Dicuil. Le premier résident permanent scandinave de l'île est, d'après la légende, Ingólfr Arnarson, qui s'installe à Reykjavik vers 874. S'ensuivent soixante ans durant lesquels des Vikings venus de Norvège principalement, accompagnés de leurs familles et de leurs serviteurs, colonisent l'île. En l'an 930, un parlement commun à toute l'île est fondé, l'Althing : c'est le début de l'État libre islandais. Les colons, principalement originaires de l'Ouest de la Norvège, s'installent sur la côte, les plaines et les vallées fluviales, dans des fermes isolées, où ils vivent selon les mœurs vikings : ils ne possèdent pas de gouvernement centralisé mais se réunissent dans des things locaux où les hommes libres peuvent exposer librement leur opinion. Bénéficiant de conditions favorables à l'époque sur l'île, qui se dégraderont par la suite à cause de l'exploitation des ressources, leur économie repose sur la chasse, la pêche et l'élevage.
rdf:langString L'inizio della colonizzazione dell'Islanda comunemente si situa nella seconda metà del IX secolo, quando coloni vichinghi migrarono attraverso il Nord Atlantico; le ragioni della migrazione possono essere ricercate nella carenza di terre coltivabili in Scandinavia e nelle guerre civili causate dall'ambizione del re di Norvegia Harald Bellachioma. A differenza della Gran Bretagna e dell'Irlanda, l'Islanda era una terra disabitata e pertanto era un obiettivo di facile conquista. Gli storici stabiliscono convenzionalmente l'inizio della colonizzazione nell'anno 874, e sono soliti chiamare "Epoca della Colonizzazione" (in islandese Landnámsöld) l'arco di tempo della storia islandese che intercorre tra l'874 ed il 930, anno in cui la maggior parte dell'isola è già stata occupata e si è fondato a Þingvellir l'Alþingi, l'assemblea dello Stato libero d'Islanda. La nostra conoscenza storica riguardo agli anni della colonizzazione in Islanda è quasi interamente affidata all'Íslendingabók di Ari Þorgilsson e al Landnámabók, entrambi documenti vergati su pergamena ed ora conservati presso l'Istituto Árni Magnússon; il Landnámabók elenca i nomi dei 435 uomini considerati i primi coloni, la maggioranza dei quali si stabilì nelle zone settentrionale e sud-occidentale dell'isola.
rdf:langString O povoamento da Islândia em islandês: landnámsöld), crê-se ter começado na segunda metade do século IX, quando os colonos nórdicos migraram ao longo do Atlântico Norte. As razões da migração são incertas: mais tarde, na Idade Média, os próprios islandeses tendiam a citar conflitos civis provocados pelas ambições do rei norueguês Harald I, da Noruega, mas os historiadores modernos centram-se em fatores mais profundos, como a escassez de terras aráveis na Escandinávia. Ao contrário da Grã-Bretanha e da Irlanda, a Islândia era uma terra não-habitada que podia ser ocupada sem conflitos. Com base no Íslendingabók de Ari Þorgilsson e Landnámabók, histórias que datam dos séculos XII e XIII e contêm detalhes importantes sobre o povoamento da ilha, os anos 870 e 874 dC tradicionalmente considerados os iniciais. Contudo, a exatidão dessas não é muito confiável, e pesquisas recentes guiam-se mais em evidências arqueológicas e genéticas. Tradicionalmente, considera-se que a Era do Povoamento da Islândia durou de 874 a 930, altura em que a maior parte da ilha foi ocupada e Alþingi (Althingi), a assembleia da Comunidade da Islândia, foi fundada em Þingvellir (Thingvellir). A Islândia é, portanto, provavelmente a penúltima grande massa terrestre a ser colonizada por humanos (a Nova Zelândia é a última).
rdf:langString 定居冰岛(冰島語:landnámsöld [ˈlantˌnaumsˌœlt])一般认为始于9世纪下半叶。冰岛被定居的原因尚不明确。在中世纪后期,冰岛人自己将其归因于由挪威国王哈拉尔德一世所带来的内乱,但现代历史学家关注更深层次的因素,如斯堪的纳维亚地区耕地的短缺。与英国和爱尔兰不同,冰岛是未定居的土地,可以在不与现有居民发生冲突的情况下定居。 在传统上,冰岛的定居时代被认为从874年持续到930年。此时该岛的大部分地区已被占领,并且冰岛自由邦的议会在辛格维利尔成立。冰岛很可能是人类定居的倒数第二个主要陆地(在十三世纪被定居的新西兰是最后一个)。
rdf:langString Перші згадки про Ісландію з'являються у грецьких та римських авторів, а перші поселенці - в добу Середньовіччя. Це підтверджують археологічні дослідження - на території острову не було знайдено пам'яток, що датувалися б раніше VIII ст. н. е.
xsd:nonNegativeInteger 17619

data from the linked data cloud