Sestos

http://dbpedia.org/resource/Sestos an entity of type: Thing

Η Σηστός ήταν αρχαία ελληνική πόλη της Χερσονήσου της Καλλίπολης κοντά στο στενότερο σημείο του Ελλησπόντου, ακριβώς απέναντι από την ασιατική πόλη Άβυδο. Στην αρχαιότητα αποτελούσε σημαντικό εμπορικό κέντρο (λιμένας) διακινουμένων προϊόντων από Μεσογειακές χώρες προς τον Εύξεινο Πόντο και αντίστροφα αλλά και ως βασικό πέρασμα (Πέραμα) από την ευρωπαϊκή ακτή στην ασιατική και αντίστροφα. rdf:langString
Sestos (Greek: Σηστός, Latin: Sestus) was an ancient city in Thrace. It was located at the Thracian Chersonese peninsula on the European coast of the Hellespont, opposite the ancient city of Abydos, and near the town of Eceabat in Turkey. In Greek mythology, Sestos is presented in the myth of Hero and Leander as the home of Hero. rdf:langString
Sesto (in greco antico: Σηστός, Sestós) è un'antica città del Chersoneso Tracico, situata nel punto più stretto dell'Ellesponto, di fronte ad Abido. La sua posizione strategica la rese un importante punto di approvvigionamento durante l'antichità, sulla rotta dello stretto. rdf:langString
Sestos var en antik grekisk stad vid Hellesponten, huvudort på det thrakiska Chersonesos (nuvarande Gallipolihalvön i den europeiska delen av Turkiet). Den var i äldre tid viktig som överfartsort till Abydos i Mindre Asien. Sestos var ursprungligen en aiolisk koloni, grundad av bosättare från Lesbos. Den är bekant genom historien om Hero och Leander och genom Xerxes I:s skeppsbrygga under hans invasion av Grekland år 480 f.Kr. rdf:langString
Сест или Сестос (др.-греч. Σηστός) — основанный эолийцами город на Херсонесе на берегу Геллеспонта, во Фракии напротив Абида (Абидоса); самый удобный пункт для переправы из Азии в Европу. Близ Сеста был построен мост, по которому переправилось в Европу войско Ксеркса при нашествии персов на Грецию в 480 г. Сест известен также как место любовных свиданий Геро с Леандром, который погиб в бурную ночь, в урочный час переплывая через Геллеспонт. rdf:langString
Sestos (en llatí Sestus, en grec antic Σηστός) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos de Mísia. Aquest punt, per la seva posició, era el lloc habitual per passar d'Europa a Àsia durant segles fins que els romans van canviar el pas i el van situar a Gal·lípoli que des d'aleshores es va convertir en la ciutat principal de la regió. Sestos, que no era una ciutat gaire gran, va entrar en decadència. Estrabó diu que era una ciutat fortificada, i connectada amb el port per una muralla de 200 peus de longitud. Segons Xenofont era una ciutat molt ben murallada. Era una ciutat molt antiga, i Homer en parla al "Catàleg dels troians" a la Ilíada. Diu que els seus homes, i els habitants de les ciutats sota domini del rei Asi van lluitar al costat de Príam a la guerra de rdf:langString
Sestos war eine antike Stadt auf der thrakischen Chersones (heute Halbinsel Gelibolu) am nördlichen Ufer des Hellesponts (Dardanellen) in der jetzigen europäischen Türkei. Sestos lag östlich des heutigen Ortes Eceabat, gegenüber von Abydos, das am asiatischen Ufer des Hellesponts lag. Zwischen den beiden Orten ließ 480 v. Chr. Xerxes die Schiffbrücken über den Hellespont für seinen Feldzug gegen Griechenland bauen. Alexander der Große setzte 334 v. Chr. mit seinem Heer nach Asien über. Das ursprünglich thrakische Sestos wurde seit etwa 600 v. Chr. von griechischen Kolonisten aus Lesbos besiedelt. Es gehörte seit 478 v. Chr. zum Delisch-Attischen Seebund und wechselte im 4. Jahrhundert v. Chr. mehrmals die Herrschaft. Besonders für Athen war er zur Sicherung der Getreidetransporte aus dem S rdf:langString
Sestos (antzinako grezieraz: Σηστός) Kersoneso Traziarreko hiririk garrantzitsuena izan zen, Abidosen parean zegoena. Europatik Asiarako ohiko pasabidea izan zen mendeetan zehar, erromatarrek, Gallipolira aldatu zuten arte, ordura arte, lurraldeko hiririk garrantzitsuena izan zena. Hiria, ospetsua izan zen olerkaritzan Hero eta Leandroren istorioagatik. Baina bere ospe historikoa, Persiako Xerxes II.a enperadoreak, toki honetan, Helespontoa bere armadarekin gurutzatzeko zubi bat eraiki izanetik datorkio, K.a. 480. urtean gertatu zena. Bere hondakinen tokia edo da. rdf:langString
Sesto (latín, Sestus; griego antiguo, Σηστός, ἡ;​ o según otros historiadores griegos Σηστός, ὁ)​​ fue la principal ciudad del Quersoneso Tracio,​ situada en la parte más estrecha del Helesponto, al noreste de Mádito —ambas en la orilla europea del estrecho de los Dardanelos—, enfrente y al norte de Abidos —situada esta al otro lado del Helesponto, en la costa asiática—, y al este del Cabo Sestias.​ La tradición la considera fundada por colonos lesbios,​ probablemente en el siglo VII a. C.​ Fue el lugar habitual de paso de Europa a Asia durante siglos, hasta que los romanos cambiaron a Galípoli, y hasta entonces fue la ciudad principal de la región. rdf:langString
Sestos (en grec ancien Σηστός / Sêstós) est une ville antique de Chersonèse de Thrace situé à l'endroit le plus étroit des Dardanelles et faisant face, côté asiatique, à Abydos. Sa position stratégique en fait un point de ravitaillement important pendant l'Antiquité, sur la route des Détroits. rdf:langString
Sestus (Latijnse spelling voor Grieks: Σηστός, Sestos) was een Griekse (oorspronkelijk Thracische) havenstad aan de Europese oever van de Hellespont, gunstig gelegen tegenover Abydos (aan de Aziatische oever).Reeds in Homerus' Ilias wordt Sestus genoemd als een bondgenoot van de Trojanen. Vanaf ongeveer 600 v.Chr. werd de stad bewoond door Eolische kolonisten afkomstig van het eiland Lesbos, en tijdens de Perzische Oorlogen stond zij gedurende enkele jaren onder Perzische heerschappij. Xerxes liet hier in juni 480 v.Chr. de beide schipbruggen aanleggen om zijn legermacht naar Europa over te brengen. In de winter van 478 v.Chr. werd de stad belegerd en voor Athene veroverd door Xanthippus. Deze liet daarbij de Perzische stadhouder en zijn gezin uitmoorden. rdf:langString
Sestos (gr. Sēstós) – starożytne warowne miasto greckie na wschodnim brzegu Chersonezu Trackiego nad europejskim brzegiem Hellespontu, w miejscu największego przewężenia cieśniny, leżące naprzeciwko Abydos. Było doskonałym miejscem umożliwiającym kontrolę statków przepływających przez Hellespont. Przez V i IV w. p.n.e. było bazą morską Aten, które dzięki niej mogły zapewnić bezpieczeństwo dostaw zboża z basenu Morza Czarnego. rdf:langString
Sesto (em grego: Σηστός; romaniz.: Sestós; em latim: Sestus) foi uma antiga cidade grega situada na margem ocidental do trecho mais estreito do Helesponto (o atual estreito de Dardanelos, que liga o mar Egeu ao mar de Mármara). Foi a principal cidade do Quersoneso da Trácia (designação antiga da atual península turca de Galípoli) e situava-se em frente à cidade de Abidos, a nordeste de e a leste do cabo Sestias. rdf:langString
rdf:langString Sestos
rdf:langString Sestos
rdf:langString Σηστός
rdf:langString Sesto
rdf:langString Sestos
rdf:langString Sestos
rdf:langString Sesto (Ellesponto)
rdf:langString Sestos
rdf:langString Sestus
rdf:langString Sestos
rdf:langString Сест
rdf:langString Sesto (Trácia)
rdf:langString Sestos
rdf:langString Sestos
xsd:float 40.2327766418457
xsd:float 26.42250061035156
xsd:integer 316022
xsd:integer 1063109707
rdf:langString BYZANTIUM
rdf:langString c. 600 BC
rdf:langString Jack Martin
rdf:langString Balcer
rdf:langString Akbaş Kalesi, Çanakkale Province, Turkey
xsd:integer 300
rdf:langString Turkey Marmara
rdf:langString Σηστός
xsd:integer 599
rdf:langString Kallipolis
rdf:langString Settlement
xsd:integer 4
xsd:string 40.23277777777778 26.4225
rdf:langString Sestos (en llatí Sestus, en grec antic Σηστός) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos de Mísia. Aquest punt, per la seva posició, era el lloc habitual per passar d'Europa a Àsia durant segles fins que els romans van canviar el pas i el van situar a Gal·lípoli que des d'aleshores es va convertir en la ciutat principal de la regió. Sestos, que no era una ciutat gaire gran, va entrar en decadència. Estrabó diu que era una ciutat fortificada, i connectada amb el port per una muralla de 200 peus de longitud. Segons Xenofont era una ciutat molt ben murallada. Era una ciutat molt antiga, i Homer en parla al "Catàleg dels troians" a la Ilíada. Diu que els seus homes, i els habitants de les ciutats sota domini del rei Asi van lluitar al costat de Príam a la guerra de Troia. La ciutat va ser famosa per dos fets. Un que forma part de la poesia, la història d'Hero i Leandre, atribuïda a l'escriptor Museu. Però la seva fama històrica és deguda al fet que a Sestos el rei Xerxes I de Pèrsia va construir el pont de naus per creuar l'Hel·lespont amb l'exèrcit, quan era governada pel tirà Artaictes l'any 480 aC. Segons Heròdot, el pont s'acabava una mica al sud de la ciutat. Després de la batalla de Mícale els atenencs van voler recuperar el Quersonès i van assetjar Sestos on s'havien fet forts els perses, però que no estava ben preparada per la defensa. La guarnició persa va resistir durant mesos fins que a la primavera del 478 aC els atenencs hi van entrar quan la gana va fer revoltar els habitants. El governador persa Artaictes i la major part dels perses van fugir a la nit i els habitants van obrir les portes, segons diuen Heròdot i Tucídides. Va seguir en mans d'Atenes fins a la batalla d'Egospòtam al final de la guerra del Peloponès, l'any 404 aC, i llavors com altres ciutats del Quersonès va passar a mans dels lacedemonis, i dels seus aliats perses; quan va esclatar la guerra entre Esparta i Pèrsia, Sestos va agafar el partit dels espartans i va rebutjar l'ordre de Farnabazos II d'expulsar la guarnició lacedemònia. Llavors Conó l'any 394 aC va assetjar la ciutat però no va poder ser ocupada, diu Xenofont. Un temps després, probablement com a conseqüència de la pau d'Antàlcides el 387 aC, va recuperar la seva independència per un temps, i potser només nominalment, ja que els perses no van tardar a imposar el seu domini, ja que quan torna a ser mencionada estava sota domini del sàtrapa Ariobarzanes de Dascilios que estava en guerra amb el rei Cotis I dels odrisis cap a l'any 362 aC, que va assetjar la ciutat però va haver d'aixecar el setge davant les forces unides de Timoteu d'Anaflistos i Agesilau. És possible que per aquest servei el sàtrapa persa hagués donat Sestos a Atenes (i alguna altra ciutat) cosa que sembla entranya; s'hauria revoltat contra el perses (o contra els atenencs) i s'hauria sotmès a Cotis però el seu successor Cersobleptes va entregar tot el Quersonès amb Sestos a Atenes el 357 aC. Com que la ciutat refusava sotmetre's a Atenes, aquesta va enviar a Cares (353 aC) per la seva conquesta. Va prendre Sestos per assalt i va executar tots els habitants mascles. Va repoblar la ciutat amb clerucs, ciutadans atenencs pobres que rebien un tros de terra per poder-se pagar l'equip d'hoplita, segons diu Diodor de Sicília. Després d'això les notícies desapareixen, però no devia tardar a caure en mans dels macedonis. Alexandre el Gran va reunir aquí les seves tropes per passar a Àsia amb les seves naus l'any 334 aC. El rei Filip V de Macedònia en el tractat de pau amb Roma després de la Segona Guerra Macedònica, va haver d'evacuar Sestos, una de les peticions que els rodis havien fet als romans, ja que els interessava el lliure comerç cap a la mar Negra, segons Titus Livi. Durant la guerra amb Antíoc III el gran els romans estaven a punt d'assetjar la ciutat l'any 190 aC però la ciutat es va rendir immediatament. Estrabó diu que al seu temps era una ciutat d'una certa importància comercial, però no es coneix el seu destí posterior. Degué desaparèixer al final de l'Imperi en els atacs dels gots. El lloc de les seves ruïnes és Zemenic o Jalowa.
rdf:langString Η Σηστός ήταν αρχαία ελληνική πόλη της Χερσονήσου της Καλλίπολης κοντά στο στενότερο σημείο του Ελλησπόντου, ακριβώς απέναντι από την ασιατική πόλη Άβυδο. Στην αρχαιότητα αποτελούσε σημαντικό εμπορικό κέντρο (λιμένας) διακινουμένων προϊόντων από Μεσογειακές χώρες προς τον Εύξεινο Πόντο και αντίστροφα αλλά και ως βασικό πέρασμα (Πέραμα) από την ευρωπαϊκή ακτή στην ασιατική και αντίστροφα.
rdf:langString Sestos war eine antike Stadt auf der thrakischen Chersones (heute Halbinsel Gelibolu) am nördlichen Ufer des Hellesponts (Dardanellen) in der jetzigen europäischen Türkei. Sestos lag östlich des heutigen Ortes Eceabat, gegenüber von Abydos, das am asiatischen Ufer des Hellesponts lag. Zwischen den beiden Orten ließ 480 v. Chr. Xerxes die Schiffbrücken über den Hellespont für seinen Feldzug gegen Griechenland bauen. Alexander der Große setzte 334 v. Chr. mit seinem Heer nach Asien über. Das ursprünglich thrakische Sestos wurde seit etwa 600 v. Chr. von griechischen Kolonisten aus Lesbos besiedelt. Es gehörte seit 478 v. Chr. zum Delisch-Attischen Seebund und wechselte im 4. Jahrhundert v. Chr. mehrmals die Herrschaft. Besonders für Athen war er zur Sicherung der Getreidetransporte aus dem Schwarzen Meer von großer Bedeutung. In der griechischen Mythologie sind Hero und Leander in Sestos bzw. Abydos beheimatet. Bei Homer gehört es zum trojanischen Herrschaftsbereich.
rdf:langString Sesto (latín, Sestus; griego antiguo, Σηστός, ἡ;​ o según otros historiadores griegos Σηστός, ὁ)​​ fue la principal ciudad del Quersoneso Tracio,​ situada en la parte más estrecha del Helesponto, al noreste de Mádito —ambas en la orilla europea del estrecho de los Dardanelos—, enfrente y al norte de Abidos —situada esta al otro lado del Helesponto, en la costa asiática—, y al este del Cabo Sestias.​ La tradición la considera fundada por colonos lesbios,​ probablemente en el siglo VII a. C.​ Fue el lugar habitual de paso de Europa a Asia durante siglos, hasta que los romanos cambiaron a Galípoli, y hasta entonces fue la ciudad principal de la región. El geógrafo griego Estrabón, haciéndose eco de la Ilíada,​ dice que el séptimo distrito dinástico de Troya abarcaba la región de quienes habitaban entre el río Esepo y la ciudad de Abidos, habitantes a quienes califica de troyanos porque todos los territorios en torno a Abidos estaban al mando de Asio el Hirtácida. De este dice que dominaba Sesto, Arisbe, Percote, y Abidos.​ La ciudad fue famosa por el poema sobre la historia mítica de Hero y Leandro. Pero su fama histórica se debe a que fue entre Sesto y Mádito donde terminaban los dos puentes de barcas que el rey Jerjes I de Persia ordenó construir desde Abidos para cruzar el Helesponto con su ejército en el 480 a. C. e invadir Grecia.​ Después de la batalla de Mícala los atenienses querían recuperar el Quersoneso Tracio y asediaron Sesto donde se habían hecho fuertes los persas, pero que no estaba bien preparada para la defensa. La importancia de Sestos para los atenienses radicaba en su situación estratégica, pues controlaba la ruta comercial del trigo procedente de las llanuras cerealistas de Ucrania. La guarnición persa resistió durante meses hasta que en la primavera del 478 a. C. los atenienses, a las órdenes de Jantipo,​ entraron allí cuando el hambre hizo rebelarse a los habitantes; el gobernador persa y la mayor parte de los persas huyeron de noche y los habitantes abrieron las puertas.​ Figura en los registros de la Liga de Delos, como polis tributaria desde el 446/445 ​ al 421/120 a. C.​ Es nombrada en IGI3 282.b.I.20, junto con Alopeconeso como bases de la flota confederada que patrullaba las aguas del Helesponto.​. Permaneció en el seno de dicha Liga, bajo la hegemonía de Atenas, hasta la batalla de Egospótamos (405 a. C.). Lisandro, el general espartano que venció a los atenienses en dicha batalla, marchó contra los supervivientes que lograron refugiarse en Sesto, tomó la ciudad, y en virtud de un acuerdo dejó partir a los refugiados.​ Como consecuencia de la derrota del Imperio ateniense en la Guerra del Peloponeso, Sesto junto a otras ciudades del Quersoneso se pasó a los espartanos, aliados de los persas. Cuando estalló la guerra entre Esparta y el Imperio aqueménida, Sesto tomó partido por los espartanos y rechazó la orden de Farnabazo de expulsar a la guarnición lacedemonia. Hecho que aprovechó en 393 a. C. el strategos (general) ateniense Conón para levantar un sitio a Sestos, pero no pudo conquistarla.​ En el 387 a. C., conforme a las estipulaciones de la Paz de Antálcidas recuperó su independencia, pero los persas no tardaron en imponer su dominio y cuando vuelve a ser mencionada estaba bajo dominio del sátrapa Ariobarzanes, que estaba en guerra con Cotis rey de los tracios odrisios . Este sitió la ciudad en el 365 a. C. pero hubo de levantar el asedio ante las fuerzas unidas del general ateniense Timoteo y del rey espartano Agesilao II.​ Es posible que por este servicio el sátrapa persa hubiera dado la ciudad a Atenas (y alguna otra ciudad). Cosa que parece extraña; se habría revelado contra los persas (o contra los atenienses) y se habría sometido a Cotis. Pero fue su sucesor, Cersobleptes, quien entregó todo el Quersoneso, incluido Sesto, a Atenas en el año 357 a. C. Como la ciudad rechazaba someterse a Atenas, esta envió a Cares (353 a. C.) para conquistarla y fue tomada por asalto y todos los habitantes masculinos fueron ejecutados.​ Después, las noticias desaparecen, pero no debió tardar en caer en manos de los macedonios. Alejandro Magno reunió aquí a sus tropas para cruzar a Asia Menor (334 a. C.). El rey Filipo V de Macedonia en el tratado de paz con Roma, hubo de evacuar Sesto, que fue una de las peticiones que los rodios hicieron a los romanos, ya que les interesaba el libre comercio hacia el mar Negro. En el 191 a. C. se declaró partidaria de Antíoco III Megas y los romanos la asediaron en el 190 a. C. y se rindió. Después fue una ciudad bajo dominio romano. Debió desaparecer al final del Imperio romano con los ataques de los godos. El lugar de sus ruinas es Zemenic o Jalowa, cerca esta última ciudad de la bahía turca de Ak Bachi Liman.​ Sobre la colina que domina el puerto de Sestos se alzan las ruinas de la fortaleza de Zemenia, tomada por los otomanos al mando del bey osmanlí Orhan I, quien desde la parte anatólica de los Dardanelos consiguió penetrar con sus tropas en la parte europea.​ Heródoto describe Sesto como la plaza fuerte más segura de la región.​ Según Teopompo era pequeña pero fuertemente fortificada y estaba conectada con su puerto, por muros de dos plethros (61 metros, ¿de ancho?).​ El orador llamó a Sestos el granero de El Pireo,​ refiriéndose a la importancia de la importación ateniense de grano de la región del Ponto.​ Sesto no comenzó a acuñar moneda hasta aproximadamente el año 300 a. C.
rdf:langString Sestos (antzinako grezieraz: Σηστός) Kersoneso Traziarreko hiririk garrantzitsuena izan zen, Abidosen parean zegoena. Europatik Asiarako ohiko pasabidea izan zen mendeetan zehar, erromatarrek, Gallipolira aldatu zuten arte, ordura arte, lurraldeko hiririk garrantzitsuena izan zena. Hiria, ospetsua izan zen olerkaritzan Hero eta Leandroren istorioagatik. Baina bere ospe historikoa, Persiako Xerxes II.a enperadoreak, toki honetan, Helespontoa bere armadarekin gurutzatzeko zubi bat eraiki izanetik datorkio, K.a. 480. urtean gertatu zena. Mikalako gudua amaitu ondoren, atenastarrek Kersonesoa berreskuratu nahi zuten eta Sestos setiatu zuten, non persiarrak indartsu egin ziren, baina hauen defentsa ez zegoen batere ongi prestatua. Goarnizio persiarrak hilabeteetan jasan zuen bertan, K.a. 478. urteko udaberrian atenastarrak, han, goseak, biztanleen matxinada piztu zuenean sartu ziren arte. gobernari persiarra eta persiar gehienek gauez ihes egin zuten, eta biztanleek ateak ireki zituzten. Atenasen eskuetan egon zen gertatu zen arte, K.a. 404. urtean, eta, orduan, Kersonesoko beste hiri batzuk bezala, espartarren aldera pasa ziren, hauek persiarren aliatuak baitziren, Esparta eta Persiaren arteko gerra piztu zen arte. Sestos espartarren alde jarri zen, eta , Lazedemoniako goarnizioa kanporatzeko eman zion aginduari ezezkoa eman zion. Orduan, Kononek setiatu zuen (K.a. 394an), baina ezin izan zuen okupatu. K.a. 387an, ados, bere independentzia berreskuratu zuen, baina persiarrek berehala ezarri zuten euren nagusitasuna, eta, berriz aipatzen denean, satraparen mende zegoen. Hau, errege zen aurka gerran ari zen (K.a. 362a). Honek, hiria setiatu zuen, baina, azkenik, setioa atzerantz bota behar izan zuen, Timoteo eta Agesilao II.aren indar bateratuen aurrean. Posible da, zerbitzu honegatik, Ariobarzanesek hiria Atenasi eman izana (eta beste hiriren bat). Baina bitxia dirudi. Persiarren (edo atenastarren) aurka matxinatuko zen eta Kotisen mende geratuko zen, bere ondorengoagatik, , Kersoneso guztia, Sestosekin batera, Atenasi eman zion K.a. 357. urtean. Hiriak ez zuenez Atenasen mende egon nahi, honek, bidali zuen K.a. 353an, konkistatzeko eta asaltu bidez hartua izan zen. Hiriko gizon guztiak hilak izan ziren. Ondoren, Sestosi buruzko berriak desagertu egiten dira, baina laster eroriko zen Alexandro Handiaren mazedoniarren mende. Alexandrok, hemen bildu zituen bere tropak Asiara gurutzatzeko K.a. 334an. Mazedoniako Filipo V.a erregeak, Erromarekin sinatu zuen bake ituna dela eta, Sestos hustu behar izan zuen, rodastarrek erromatarrei egin zien eskakizun bat izan zena, Itsaso Beltzeranzko merkataritza askea interesatzen baitzitzaien. K.a. 191n, Antioko III.a Megasen alde irten zen. Erromatarrak, K.a. 190ean setiatu zuten eta amore ematea beste erremediorik ez zitzaion geratu. Beranduago, erromatarren mende zegoen hiri bat izan zen. Erromatar Inperioaren azken aldera desagertuko zen, godoen erasoekin. Bere hondakinen tokia edo da.
rdf:langString Sestos (en grec ancien Σηστός / Sêstós) est une ville antique de Chersonèse de Thrace situé à l'endroit le plus étroit des Dardanelles et faisant face, côté asiatique, à Abydos. Sa position stratégique en fait un point de ravitaillement important pendant l'Antiquité, sur la route des Détroits. Selon Hérodote (VII, 33), la cité est fondée par les Éoliens. Elle est fameuse pour la légende de Héro et Léandre qui s'y rattache. Au VIe siècle av. J.-C., elle est la possession de l'Empire achéménide. C'est à Sestos qu'est installé le pont de bateaux de Xerxès Ier, en 481 av. J.-C., au début de la Seconde guerre médique, reliant l'Asie à l'Europe. Après la bataille du cap Mycale (automne 479 av. J.-C.), Athènes assiège Sestos et s'en empare après un hiver. En 334 av. J.-C., l'essentiel des forces d'Alexandre le Grand, en partance pour la conquête du royaume des Achéménides, embarque du port de Sestos. Elle est prise en 201 av. J.-C. par Philippe V de Macédoine pendant sa campagne de Thrace contre Attale Ier de Pergame et les Romains. La ville conserve un rôle important sous l'Empire romain, du moins jusqu'à ce que Constantinople devienne la nouvelle capitale. À partir de ce moment, elle connaît un rapide déclin. En 1810, Lord Byron traverse le détroit à la nage en partant d'Abydos à l'imitation de Léandre qui traversait le détroit la nuit pour aller retrouver sa bien-aimée Héro, prêtresse d'Aphrodite à Sestos. Après cette traversée il a écrit un poème intitulé The bride of Abydos dont les protagonistes s'appellent Selim et Zuleika.
rdf:langString Sestos (Greek: Σηστός, Latin: Sestus) was an ancient city in Thrace. It was located at the Thracian Chersonese peninsula on the European coast of the Hellespont, opposite the ancient city of Abydos, and near the town of Eceabat in Turkey. In Greek mythology, Sestos is presented in the myth of Hero and Leander as the home of Hero.
rdf:langString Sestus (Latijnse spelling voor Grieks: Σηστός, Sestos) was een Griekse (oorspronkelijk Thracische) havenstad aan de Europese oever van de Hellespont, gunstig gelegen tegenover Abydos (aan de Aziatische oever).Reeds in Homerus' Ilias wordt Sestus genoemd als een bondgenoot van de Trojanen. Vanaf ongeveer 600 v.Chr. werd de stad bewoond door Eolische kolonisten afkomstig van het eiland Lesbos, en tijdens de Perzische Oorlogen stond zij gedurende enkele jaren onder Perzische heerschappij. Xerxes liet hier in juni 480 v.Chr. de beide schipbruggen aanleggen om zijn legermacht naar Europa over te brengen. In de winter van 478 v.Chr. werd de stad belegerd en voor Athene veroverd door Xanthippus. Deze liet daarbij de Perzische stadhouder en zijn gezin uitmoorden. Van 478 tot 404 v.Chr. was Sestus aangesloten bij de Delische Bond, en tijdens de Peloponnesische Oorlog diende het van 411 tot 404 als operatiebasis voor de Atheners, in de strijd tegen Sparta om de controle over de Hellespont. Na de capitulatie van Athene werd Sestus door de Spartanen bezet, maar kwam in 365 opnieuw onder Atheens gezag. Hiertegen kwam Sestus in opstand, bij het begin van de Attische Bondgenotenoorlog (357-355 v.Chr.), maar de revolte eindigde met een hardhandige onderwerping door de Atheense generaal Chares, die er in 352 v.Chr. een Attische cleruchie vestigde. In de lente van 334 v.Chr. was Sestus opnieuw getuige van een grootscheepse overtocht: ditmaal was het Alexander de Grote, die er zijn expeditieleger overbracht naar de Aziatische oever, aan het begin van zijn grote veroveringstocht naar Azië. In de 3e eeuw v.Chr. was de stad een voortdurende twistappel tussen verschillende Hellenistische vorsten, tot het omstreeks 190 onder het gezag van Pergamon kwam.In 133 v.Chr. werd het als civitas libera opgenomen in het Romeinse Rijk. Sestus raakte in verval tijdens de Keizertijd, omdat het als belangrijke oversteekplaats tussen Europa en Azië geleidelijk verdrongen werd door Byzantium.
rdf:langString Sesto (in greco antico: Σηστός, Sestós) è un'antica città del Chersoneso Tracico, situata nel punto più stretto dell'Ellesponto, di fronte ad Abido. La sua posizione strategica la rese un importante punto di approvvigionamento durante l'antichità, sulla rotta dello stretto.
rdf:langString Sestos (gr. Sēstós) – starożytne warowne miasto greckie na wschodnim brzegu Chersonezu Trackiego nad europejskim brzegiem Hellespontu, w miejscu największego przewężenia cieśniny, leżące naprzeciwko Abydos. Było doskonałym miejscem umożliwiającym kontrolę statków przepływających przez Hellespont. Przez V i IV w. p.n.e. było bazą morską Aten, które dzięki niej mogły zapewnić bezpieczeństwo dostaw zboża z basenu Morza Czarnego. Początkowo terytorium było kontrolowane przez Traków. Miasto zostało założone przez kolonistów z Lesbos pod koniec VII w. p.n.e., ok. 600 p.n.e. Pod koniec VI w. p.n.e., ok. 512 p.n.e., zajęte przez króla perskiego Dariusza. Podczas inwazji Persji na Grecję w 480 p.n.e. armia perska przekroczyła Hellespont z użyciem dwóch mostów pontonowych przerzuconych w pobliżu Sestos i zajęła cały półwysep. Po wygranych przez Greków bitwach pod Plartejami i Mykale siły Hellenów oblegały i zdobyły miasto, a następnie wyzwoliły region spod perskiego panowania. Ok. 478 p.n.e. do miasta wkroczyły wojska ateńskie, które stało się główną bazą morską Aten w tym regionie oraz członkiem Ateńskiego Związku Morskiego. Sestos było ważnym punktem strategicznym w czasie wojny peloponeskiej, ponieważ umożliwiało kontrolę wód Hellespontu. Było to bardzo istotne dla Aten, które były uzależnione od transportu zboża szlakiem wiodącym przez cieśninę. Po klęsce Aten, kontrolę nad miastem przejęła Sparta. Powróciło ponownie pod kontrolę Aten w 365 p.n.e. W 338 p.n.e. Ateny oddały region Filipowi II Macedońskiemu, a w 334 p.n.e. Aleksander Wielki zajął miasto, skąd rozpoczął kampanię przeciwko Persji. W epoce hellenistycznej wielokrotnie zmieniało przynależność polityczną. W 190 p.n.e. zdobyte przez Rzymian i utraciło znaczenie strategiczne. W 188 p.n.e. Rzym przekazał miasto Królestwu Pergammonu, powróciło do Republiki Rzymskiej w 133 p.n.e. Przekształcono obszar półwyspu w ager publicus, czyli terytorium zarządzane przez państwo, natomiast w czasach Oktawiana Augusta stało się własnością cesarską.
rdf:langString Sestos var en antik grekisk stad vid Hellesponten, huvudort på det thrakiska Chersonesos (nuvarande Gallipolihalvön i den europeiska delen av Turkiet). Den var i äldre tid viktig som överfartsort till Abydos i Mindre Asien. Sestos var ursprungligen en aiolisk koloni, grundad av bosättare från Lesbos. Den är bekant genom historien om Hero och Leander och genom Xerxes I:s skeppsbrygga under hans invasion av Grekland år 480 f.Kr.
rdf:langString Sesto (em grego: Σηστός; romaniz.: Sestós; em latim: Sestus) foi uma antiga cidade grega situada na margem ocidental do trecho mais estreito do Helesponto (o atual estreito de Dardanelos, que liga o mar Egeu ao mar de Mármara). Foi a principal cidade do Quersoneso da Trácia (designação antiga da atual península turca de Galípoli) e situava-se em frente à cidade de Abidos, a nordeste de e a leste do cabo Sestias. Segundo a tradição, foi uma colónia eólia, fundada por naturais de Lesbos, provavelmente no século VII a.C. Durante vários séculos foi o local mais usado para ir da Europa para a Ásia Menor, até que os romanos mudaram as travessias para (atual Gelibolu). O geógrafo grego Estrabão, citando a Ilíada,, escreveu que a região fazia parte do sétimo distrito dinástico de Troia, que abarcava a área entre o rio Esepo e a cidade de Abidos, e chamou troianos aos habitantes da região, porque todos os territórios em redor de Abidos estavam sob o domínio de Asio, descendente de , que além desta cidade e de Sesto, dominava , e Practio. Sesto é famosa sobretudo pela lenda de Hero e Leandro, cuja protagonista morava na cidade, numa torre sobre o mar. Os poucos vestígios físicos da antiga cidade encontram-se a nordeste de e a sudeste de Bigalı.
rdf:langString Сест или Сестос (др.-греч. Σηστός) — основанный эолийцами город на Херсонесе на берегу Геллеспонта, во Фракии напротив Абида (Абидоса); самый удобный пункт для переправы из Азии в Европу. Близ Сеста был построен мост, по которому переправилось в Европу войско Ксеркса при нашествии персов на Грецию в 480 г. Сест известен также как место любовных свиданий Геро с Леандром, который погиб в бурную ночь, в урочный час переплывая через Геллеспонт.
xsd:integer 6
rdf:langString Restricted
xsd:nonNegativeInteger 15017
<Geometry> POINT(26.422500610352 40.232776641846)

data from the linked data cloud