Serfdom in Russia
http://dbpedia.org/resource/Serfdom_in_Russia an entity of type: Thing
El sistema de servidumbre establecido en Rusia (en ruso: Крепостное право, Krepostnóye pravo) fue creado con el fin de garantizar el valor económico de las propiedades agrarias en el campo ruso, y estaba destinado en primer lugar a impedir legalmente que los campesinos pudiesen desplazarse libremente por el territorio ruso o emigrar.
rdf:langString
Les origines du servage en Russie remontent à la Rus' de Kiev au XIe siècle. Les documents juridiques de l'époque, comme la Rousskaïa Pravda, distinguent plusieurs degrés de dépendance féodale des paysans. Le servage s'est cependant généralisé en Russie au XVIe siècle : il a été consacré par la loi de 1649 et a finalement été aboli le 3 mars 1861 par le tsar Alexandre II.
rdf:langString
ロシアの農奴制（ロシアののうどせい、ロシア語: Крепостное право в России）では、モスクワ大公国の時代から帝政ロシアにかけてつづいたロシアの農奴制の特徴と展開について説明する。
rdf:langString
Livegenskapen i Ryssland existerade fram till dess avskaffande 1861. Den ryska bondebefolkningen övergick gradvis från fria bönder till livegna under medeltiden, en utveckling som var fullbordad 1658. Under 1700-talet övergick livegenskapen till de facto slaveri, eftersom livegna då kunde säljas och köpas som individer och inte enbart tillsammans med jord.
rdf:langString
Крепостное право в России — существовавшая, начиная с Киевского княжества XI века, система правоотношений, вытекавших из зависимости земледельца-крестьянина от помещика, владельца земли, населяемой и обрабатываемой крестьянином. На Руси и в Новгородской республике несвободные крестьяне подразделялись на категории: смердов, закупов и холопов. В Московском царстве крепостничество широко распространилось в XVI веке, официально подтверждено Соборным уложением от 1649 года, отменено 19 февраля 1861 года (3 марта 1861) «манифестом о земле и воле».
rdf:langString
俄國農奴制是俄國15世紀至19世紀中葉實行的農奴制。農奴与奴隶不同，貴族如果要出售農奴，必須將農奴所在的土地與農奴一同出售，單獨交易農奴是不被允許的。俄國奴隸制已於1723年被彼得大帝廢除。 俄罗斯沙皇国時期，該國的中部和南部地区率先普及農奴制。一開始乌克兰、哥薩克、乌拉尔和西伯利亚等地區的农奴制不太發達，直到叶卡捷琳娜二世統治期间，乌克兰和哥薩克等地開始普及農奴制。 俄羅斯帝國時期，只有贵族才能合法擁有農奴，但实际上當時有農奴淪為奴隸，並且被商人販賣至國外。 亚历山大一世在位時就想改革農奴制，但收效甚微，只有爱沙尼亚、利沃尼亚（1816 年）和库尔兰（1817 年）等地有农奴被解放。不過亚历山大一世也頒布新法律，允许除农奴以外的所有階層都可以合法持有土地，這在以前只有贵族才有資格持有土地。 亚历山大二世繼位後於1861年廢除了農奴制。
rdf:langString
El sistema de servitud establert a Rússia (rus: Крепостное право, Krepostnóie Pravo) — que va començar a existir ja al segle xi amb la Rus de Kíev — és un sistema que sorgeix per la dependència del pagès o granger del terratinent o senyor de la terra. Va ser creat amb la finalitat de garantir el valor econòmic de les propietats agràries en el camp rus, i estava destinat en primer lloc a impedir legalment que els camperols poguessin desplaçar-se lliurement pel territori rus o emigrar.
rdf:langString
The term serf, in the sense of an unfree peasant of tsarist Russia, is the usual English-language translation of krepostnoy krest'yanin (крепостной крестьянин) which meant an unfree person who, unlike a slave, historically could be sold only with the land to which they were "attached". Peter I ended slavery in Russia in 1723. Contemporary legal documents, such as Russkaya Pravda (12th century onwards), distinguished several degrees of feudal dependency of peasants.
rdf:langString
Istilah hamba tani (yang berarti petani-petani yang tidak bebas) di Kekaisaran Rusia adalah terjemahan dari istilah krepostnoi krestyanin (крепостной крестьянин). Sistem perhambaan tani di Rusia bermula dari masa Rus' Kiev pada abad ke-11. Dokumen hukum dari masa itu, seperti Russkaya Pravda, membedakan beberapa tingkatan dependensi feudal petani.
rdf:langString
La servitù in Russia esistette sin dal XII secolo. Il termine servo, nel senso di un contadino non libero dell'Impero russo, è la traduzione di krepostnoj krest'janin (крепостной крестьянин) che significava persona non libera che, a differenza di uno schiavo, poteva essere venduta solo con la terra alla quale era "legato". Documenti legali storici dell'epoca, come Russkaja Pravda (dal XII secolo in poi), distinguevano diversi gradi di dipendenza feudale dei contadini.
rdf:langString
A servidão na Rússia (em russo: Крепостное право, Krepostnoie pravo) foi um sistema de servidão que existiu no Império Russo. Foi criado em 1649 pelo czar Aleixo após casos de fuga dos camponeses. Esta lei forçou os camponeses russos a manterem-se nas terras, sem as poder possuir. Os donos das terras, sobretudo nobres, podiam vender as terras juntamente com os servos que nela trabalhavam. Tinham o direito de dispor dos servos quase da forma como quisessem, desde que não os matassem. Com a influência da Revolução Francesa tornaram-se comuns as opiniões a favor do desmantelamento do sistema.
rdf:langString
rdf:langString
Serfdom in Russia
rdf:langString
Servitud a Rússia
rdf:langString
Servidumbre en Rusia
rdf:langString
Servage en Russie
rdf:langString
Perhambaan tani di Rusia
rdf:langString
Servitù in Russia
rdf:langString
ロシアの農奴制
rdf:langString
Servidão na Rússia
rdf:langString
Livegenskapen i Ryssland
rdf:langString
Крепостное право в России
rdf:langString
俄国农奴制
xsd:integer
1503040
xsd:integer
1116886836
rdf:langString
El sistema de servitud establert a Rússia (rus: Крепостное право, Krepostnóie Pravo) — que va començar a existir ja al segle xi amb la Rus de Kíev — és un sistema que sorgeix per la dependència del pagès o granger del terratinent o senyor de la terra. Va ser creat amb la finalitat de garantir el valor econòmic de les propietats agràries en el camp rus, i estava destinat en primer lloc a impedir legalment que els camperols poguessin desplaçar-se lliurement pel territori rus o emigrar. En la Rus de Kíev i la República de Nóvgorod, els camperols no lliures estaven dividits en tres categories: , rus: Смерд, , rus: Закупы i , rus: Холоп. En la Rússia tsarista, la servitud es va generalitzar en el segle xvi ; fou confirmada oficialment pel Codi del Consell de 1649; es va abolir el 1861.
rdf:langString
El sistema de servidumbre establecido en Rusia (en ruso: Крепостное право, Krepostnóye pravo) fue creado con el fin de garantizar el valor económico de las propiedades agrarias en el campo ruso, y estaba destinado en primer lugar a impedir legalmente que los campesinos pudiesen desplazarse libremente por el territorio ruso o emigrar.
rdf:langString
Les origines du servage en Russie remontent à la Rus' de Kiev au XIe siècle. Les documents juridiques de l'époque, comme la Rousskaïa Pravda, distinguent plusieurs degrés de dépendance féodale des paysans. Le servage s'est cependant généralisé en Russie au XVIe siècle : il a été consacré par la loi de 1649 et a finalement été aboli le 3 mars 1861 par le tsar Alexandre II.
rdf:langString
The term serf, in the sense of an unfree peasant of tsarist Russia, is the usual English-language translation of krepostnoy krest'yanin (крепостной крестьянин) which meant an unfree person who, unlike a slave, historically could be sold only with the land to which they were "attached". Peter I ended slavery in Russia in 1723. Contemporary legal documents, such as Russkaya Pravda (12th century onwards), distinguished several degrees of feudal dependency of peasants. Serfdom became the dominant form of relation between Russian peasants and nobility in the 17th century. Serfdom most commonly existed in the central and southern areas of the Tsardom of Russia and, from 1721, of the subsequent Russian Empire. Serfdom in Little Russia (parts of today central Ukraine), and other Cossack lands, in the Urals and in Siberia generally occurred rarely until, during the reign of Catherine the Great (r. 1762–1796), it spread to Ukraine; noblemen began to send their serfs into Cossack lands in an attempt to harvest their extensive untapped natural resources. Only the Russian state and Russian noblemen had the legal right to own serfs, but in practice commercial firms sold Russian serfs as slaves – not only within Russia but even abroad (especially into Persia and the Ottoman Empire) as "students or servants". Those "students and servants" were in fact owned by rich people, sometimes even by rich serfs, who were not noblemen. Emperor Nicholas I banned the trade in African slaves in 1842, though there were almost no Russians who participated in it, but Russian serfs were still sold and bought. Emperor Alexander I (r. 1801–1825) wanted to reform the system but moved cautiously, liberating serfs in Estonia, Livonia (both 1816) and Courland (1817) only. New laws allowed all classes (except the serfs) to own land, a privilege previously confined to the nobility.Emperor Alexander II abolished serfdom in the emancipation reform of 1861, a few years later than Austria and other German states. Scholars have proposed multiple overlapping reasons to account for the abolition, including fear of a large-scale revolt by the serfs, the government's financial needs, changing cultural sensibilities, and the military's need for soldiers.
rdf:langString
Istilah hamba tani (yang berarti petani-petani yang tidak bebas) di Kekaisaran Rusia adalah terjemahan dari istilah krepostnoi krestyanin (крепостной крестьянин). Sistem perhambaan tani di Rusia bermula dari masa Rus' Kiev pada abad ke-11. Dokumen hukum dari masa itu, seperti Russkaya Pravda, membedakan beberapa tingkatan dependensi feudal petani. Perhambaan tani merupakan bentuk hubungan antara petani dan bangsawan yang sering ditemui pada abad ke-17. Sistem perhambaan tani paling umum tersebar di wilayah tengah dan selatan Kekaisaran Rusia. Sistem perhambaan tani sebelumnya tidak pernah diberlakukan di wilayah utara, Pegunungan Ural atau Siberia, tetapi pada masa kekuasaan Maharani Katarina yang Agung, usaha-usaha mulai mengirim hamba-hamba tani ke wilayah tersebut untuk memperoleh sumber daya alam. Tsar Alexander I ingin mereformasi sistem tersebut, tetapi ia menghadapi rintangan yang besar. Hukum-hukum baru memperbolehkan semua golongan (kecuali hamba tani) untuk memiliki lahan, sebuah hak yang sebelumnya hanya diberikan kepada bangsawan. Perhambaan tani akhirnya dihapuskan oleh sebuah dekret yang dikeluarkan oleh Tsar Alexander II pada 1861. Para cendekiawan telah mengajukan beberapa hipotesis mengapa ia menghapuskan sistem ini, seperti ketakutan bahwa para hamba tani akan memberontak, kebutuhan keuangan pemerintah, perubahan kebudayaan, dan kebutuhan akan prajurit-prajurit baru.
rdf:langString
ロシアの農奴制（ロシアののうどせい、ロシア語: Крепостное право в России）では、モスクワ大公国の時代から帝政ロシアにかけてつづいたロシアの農奴制の特徴と展開について説明する。
rdf:langString
La servitù in Russia esistette sin dal XII secolo. Il termine servo, nel senso di un contadino non libero dell'Impero russo, è la traduzione di krepostnoj krest'janin (крепостной крестьянин) che significava persona non libera che, a differenza di uno schiavo, poteva essere venduta solo con la terra alla quale era "legato". Documenti legali storici dell'epoca, come Russkaja Pravda (dal XII secolo in poi), distinguevano diversi gradi di dipendenza feudale dei contadini. La servitù divenne la forma dominante di relazione tra i contadini russi e la nobiltà nel XVII secolo. Il servo esisteva più comunemente nelle aree centrali e meridionali dello Tsardom della Russia e del successivo impero russo. La servitù negli Urali e in Siberia veniva generalmente praticata raramente fino a quando, durante il regno di Caterina la Grande, le imprese iniziarono a inviare servi in quelle aree nel tentativo di raccogliere le vaste risorse naturali non sfruttate. L'imperatore Alessandro I voleva riformare il sistema ma si mosse con cautela. Le nuove leggi consentivano a tutte le classi (tranne i servi) di possedere la terra, un privilegio precedentemente limitato alla nobiltà. L'imperatore Alessandro II abolì la servitù con la riforma emancipativa del 1861, pochi anni dopo che lo avevano fatto l'Impero austriaco e altri stati tedeschi. Gli studiosi hanno ipotizzato diverse ragioni, che si sovrappongono, sull'abolizione, tra cui la paura di una rivolta su larga scala, esigenze finanziarie del governo, cambiamento di sensibilità culturali, e le necessità di arruolamento nell'esercito.
rdf:langString
Livegenskapen i Ryssland existerade fram till dess avskaffande 1861. Den ryska bondebefolkningen övergick gradvis från fria bönder till livegna under medeltiden, en utveckling som var fullbordad 1658. Under 1700-talet övergick livegenskapen till de facto slaveri, eftersom livegna då kunde säljas och köpas som individer och inte enbart tillsammans med jord.
rdf:langString
A servidão na Rússia (em russo: Крепостное право, Krepostnoie pravo) foi um sistema de servidão que existiu no Império Russo. Foi criado em 1649 pelo czar Aleixo após casos de fuga dos camponeses. Esta lei forçou os camponeses russos a manterem-se nas terras, sem as poder possuir. Os donos das terras, sobretudo nobres, podiam vender as terras juntamente com os servos que nela trabalhavam. Tinham o direito de dispor dos servos quase da forma como quisessem, desde que não os matassem. Entre 1773 e 1775, houve revoltas dos camponeses nos Urais e na zona do Volga. No seguimento destas revoltas, Catarina II da Rússia tornou as leis ainda mais favoráveis aos nobres, que podiam agora deportar os servos que causassem problemas, podendo igualmente separar famílias. Por outro lado, passou a ser possível que os servos comprassem a sua liberdade, pagando aos senhores feudais o seu preço. Desta disposição legal tirou partido em 1841, o avô do escritor Anton Cechov que no entanto continuou a sofrer o estigma de um ex-servo, um homem de "segunda classe". Com a influência da Revolução Francesa tornaram-se comuns as opiniões a favor do desmantelamento do sistema. Em 19 de fevereiro de 1861, Alexandre II decreta o fim do sistema de servidão. Foram libertados, ao todo, 22,5 milhões de camponeses servos, embora a propriedade dos latifúndios tenha sido preservada. Depois dessa medida, a desigualdade entrou em um nível baixo para os padrões dos países da atualidade. Porém, mesmo que oficialmente o regime feudal tivesse acabado, as mentalidades não mudaram rapidamente. Houve na Rússia um movimento de abandono dos campos em direção às cidades e muitos também passaram a viver nas cidades (Moscovo ganhou o apelido de "a grande aldeia").
rdf:langString
Крепостное право в России — существовавшая, начиная с Киевского княжества XI века, система правоотношений, вытекавших из зависимости земледельца-крестьянина от помещика, владельца земли, населяемой и обрабатываемой крестьянином. На Руси и в Новгородской республике несвободные крестьяне подразделялись на категории: смердов, закупов и холопов. В Московском царстве крепостничество широко распространилось в XVI веке, официально подтверждено Соборным уложением от 1649 года, отменено 19 февраля 1861 года (3 марта 1861) «манифестом о земле и воле».
rdf:langString
俄國農奴制是俄國15世紀至19世紀中葉實行的農奴制。農奴与奴隶不同，貴族如果要出售農奴，必須將農奴所在的土地與農奴一同出售，單獨交易農奴是不被允許的。俄國奴隸制已於1723年被彼得大帝廢除。 俄罗斯沙皇国時期，該國的中部和南部地区率先普及農奴制。一開始乌克兰、哥薩克、乌拉尔和西伯利亚等地區的农奴制不太發達，直到叶卡捷琳娜二世統治期间，乌克兰和哥薩克等地開始普及農奴制。 俄羅斯帝國時期，只有贵族才能合法擁有農奴，但实际上當時有農奴淪為奴隸，並且被商人販賣至國外。 亚历山大一世在位時就想改革農奴制，但收效甚微，只有爱沙尼亚、利沃尼亚（1816 年）和库尔兰（1817 年）等地有农奴被解放。不過亚历山大一世也頒布新法律，允许除农奴以外的所有階層都可以合法持有土地，這在以前只有贵族才有資格持有土地。 亚历山大二世繼位後於1861年廢除了農奴制。
xsd:nonNegativeInteger
43722
