Secular institute

http://dbpedia.org/resource/Secular_institute an entity of type: Thing

En la Katolika Eklezio, la sekulara instituto estas societo starigita aŭ aprobita de la kompetenta eklezia aŭtoritato (Apostola Seĝo aŭ episkopoj), kies membroj (laikaj aŭ klerikaj) sin konsekras al Dio per publika ligiĝo al la evangeliaj konsiloj, nome per religiaj votoj de malriĉeco, ĉasteco kaj obeo, sed, malsame ol la membroj de religiaj institutoj ne vivas en komunumo. Tamen ili estas aneksitaj al la institutoj de konsekrita vivo. rdf:langString
Ein Säkularinstitut (Weltinstitut oder Weltgemeinschaft) ist neben der Ordensgemeinschaft die zweite Form für ein Institut des geweihten Lebens. Im Unterschied zu den Ordensgemeinschaften leben die Mitglieder von Säkularinstituten überwiegend in der Welt, nicht im Kloster. rdf:langString
Un institut séculier est un institut de vie consacrée dont les membres (prêtre, homme, femme) se consacrent à Dieu par des liens sacrés : profession des trois conseils ou promesses, différentes des vœux religieux et sont établis dans le monde, parmi le siècle, contrairement aux membres d’instituts religieux qui mènent une vie commune. Un institut séculier peut être de droit diocésain ou de droit pontifical. rdf:langString
Un Instituto secular es un [[Instituto de vida consagrada]NEOS] en la Iglesia católica, cuyos miembros, sin ser religiosos, profesan los tres consejos evangélicos de castidad, pobreza y obediencia, por un vínculo sagrado, al cual llaman consagración, y en virtud del cual entregan la propia vida al seguimiento de Cristo y al apostolado de la Iglesia, comprometiéndose en la santificación del "mundo", trabajando desde dentro de él.​ rdf:langString
Gli istituti secolari, nel lessico della Chiesa cattolica, sono istituti di vita consacrata eretti o approvati dalla competente autorità ecclesiastica (Santa Sede o vescovi) i cui membri (laici o chierici) si consacrano a Dio attraverso la pubblica professione dei consigli evangelici (cioè i voti di povertà, obbedienza e castità) ma, a differenza dei membri degli istituti religiosi, non conducono vita comune. rdf:langString
在俗会(ざいぞくかい、ラテン語: instituta saecularia, 単数形 institutum saeculare)は、カトリック教会の奉献生活の会のひとつ。在俗会の会員は修道会のように公的な修道誓願を立てることはなく、共同生活をいとなむ義務もないが、世俗にありながら貞潔・清貧・従順の福音的勧告を遵守し、会固有の在俗生活のしかたにもとづいて生活する。 rdf:langString
Un institut secular és una associació de l'Església Catòlica de laics o clergues consagrats, amb l'objectiu de practicar els consells evangèlics enmig del món per a fer apostolat en ambients que en el moment de la seva aparició eren poc accessibles als religiosos. rdf:langString
Sekulární institut (lat. Institutum saeculare) je v katolické církvi společnost zřízená nebo uznaná kompetentní církevní autoritou (Svatým stolcem nebo biskupem) jejíž členové (laici nebo klerikové) jsou zasvěcení Bohu podle evangelních rad (slibem chudoby, poslušnosti a čistoty), ale na rozdíl od řeholních institutů (řehole) nemají závazek společného života. rdf:langString
In the Catholic Church, a secular institute is a type of institute of consecrated life in which consecrated persons profess the Evangelical counsels of celibate-chastity, poverty and obedience while living in the world, unlike members of a religious institute who live in community. Secular institutes represent a form of consecration in secular life, not religious life. It is one of the forms of consecrated life recognized in Church law (1983 Code of Canon Law, Canons 710–730): Canon 710 rdf:langString
Een seculier of wereldlijk instituut is een Instituut van Godgewijd Leven binnen de Katholieke Kerk. Het merendeel van de leden betreft leken die, net zoals binnen een religieus instituut, de letterlijke beleving van de evangelische raden (gehoorzaamheid, kuisheid en armoede) betrachten en dit ook bekrachtigen door het afleggen van een plechtige belofte. Zij kennen echter niet het gemeenschappelijke leven, noch een speciale kleding. Anno 2006 behoorden zo'n 60.000 leden tot meer dan twintig verschillende seculiere instituten. rdf:langString
Instytuty świeckie – forma życia konsekrowanego w Kościele katolickim. Członkowie instytutów świeckich łączą w swoim powołaniu dwa aspekty: konsekrację (wypełnianie rad ewangelicznych: czystości, ubóstwa i posłuszeństwa) oraz świeckość. Starają się przepajać świat duchem Ewangelii z pozycji świata. Zatwierdzone 2 lutego 1947 przez papieża Piusa XII Konstytucją Apostolską Provida Mater Ecclesia. W Provida Mater Ecclesia rozróżniono instytuty na prawie papieskim i diecezjalnym. Instytutów na prawie papieskim w 1958 roku było cztery: rdf:langString
Os institutos seculares são associações comunitárias de leigos católicos que vivem um tipo de vida consagrada, professando votos evangélicos de pobreza, castidade e obediência e cultivando uma intensa vida de oração. Sua atuação é no mundo secular, em todas as atividades humanas, e a sua missão é colaborar na santificação do mundo de acordo com os valores evangélicos e cristãos. Isto quer dizer que eles não cultivam um modo de vida enclausurado ou fechado, ao contrário da maior parte das ordens religiosas. rdf:langString
rdf:langString Institut secular
rdf:langString Sekulární institut
rdf:langString Säkularinstitut
rdf:langString Sekulara instituto
rdf:langString Instituto secular
rdf:langString Istituto secolare
rdf:langString Institut séculier
rdf:langString Seculier instituut
rdf:langString 在俗会
rdf:langString Instytuty świeckie
rdf:langString Secular institute
rdf:langString Institutos seculares
xsd:integer 6492866
xsd:integer 1119763503
rdf:langString Un institut secular és una associació de l'Església Catòlica de laics o clergues consagrats, amb l'objectiu de practicar els consells evangèlics enmig del món per a fer apostolat en ambients que en el moment de la seva aparició eren poc accessibles als religiosos. Pius XII (Provida Mater Ecclesia, 2 de febrer de 1947) creà aquesta forma de vida, que ja tenia una llarga prehistòria en l'evolució de les formes de la vida religiosa (orde religiós, monaquisme) i en els grups de laics que n'imitaven l'esperit (ordes tercers, confraries, etc.). El seu lloc dins l'Església esdevé difícil de precisar, no sols per la progressiva inserció dels religiosos en el món i el redescobriment del paper del laïcat, sinó també pel plantejament teològic de nocions com estat de perfecció i secular en relació amb les quals han estat definits. De fet, el Concili II del Vaticà, tot i subratllar la seva distinció respecte als instituts religiosos, inserí llur descripció en el decret sobre la vida religiosa, i és una mateixa congregació romana la que en té cura.
rdf:langString Sekulární institut (lat. Institutum saeculare) je v katolické církvi společnost zřízená nebo uznaná kompetentní církevní autoritou (Svatým stolcem nebo biskupem) jejíž členové (laici nebo klerikové) jsou zasvěcení Bohu podle evangelních rad (slibem chudoby, poslušnosti a čistoty), ale na rozdíl od řeholních institutů (řehole) nemají závazek společného života. Patří mezi společnosti zasvěceného života. Jedná se o jednu z forem zasvěceného života definovanou Kodexem kanonického práva z roku 1983 v kánonech 710–730. Oficiální církevní schválení získaly sekulární instituty od papeže Pia XII. konstitucí z 2. 11. 1947.
rdf:langString En la Katolika Eklezio, la sekulara instituto estas societo starigita aŭ aprobita de la kompetenta eklezia aŭtoritato (Apostola Seĝo aŭ episkopoj), kies membroj (laikaj aŭ klerikaj) sin konsekras al Dio per publika ligiĝo al la evangeliaj konsiloj, nome per religiaj votoj de malriĉeco, ĉasteco kaj obeo, sed, malsame ol la membroj de religiaj institutoj ne vivas en komunumo. Tamen ili estas aneksitaj al la institutoj de konsekrita vivo.
rdf:langString Ein Säkularinstitut (Weltinstitut oder Weltgemeinschaft) ist neben der Ordensgemeinschaft die zweite Form für ein Institut des geweihten Lebens. Im Unterschied zu den Ordensgemeinschaften leben die Mitglieder von Säkularinstituten überwiegend in der Welt, nicht im Kloster.
rdf:langString Un institut séculier est un institut de vie consacrée dont les membres (prêtre, homme, femme) se consacrent à Dieu par des liens sacrés : profession des trois conseils ou promesses, différentes des vœux religieux et sont établis dans le monde, parmi le siècle, contrairement aux membres d’instituts religieux qui mènent une vie commune. Un institut séculier peut être de droit diocésain ou de droit pontifical.
rdf:langString Un Instituto secular es un [[Instituto de vida consagrada]NEOS] en la Iglesia católica, cuyos miembros, sin ser religiosos, profesan los tres consejos evangélicos de castidad, pobreza y obediencia, por un vínculo sagrado, al cual llaman consagración, y en virtud del cual entregan la propia vida al seguimiento de Cristo y al apostolado de la Iglesia, comprometiéndose en la santificación del "mundo", trabajando desde dentro de él.​
rdf:langString In the Catholic Church, a secular institute is a type of institute of consecrated life in which consecrated persons profess the Evangelical counsels of celibate-chastity, poverty and obedience while living in the world, unlike members of a religious institute who live in community. Secular institutes represent a form of consecration in secular life, not religious life. It is one of the forms of consecrated life recognized in Church law (1983 Code of Canon Law, Canons 710–730): Canon 710 A secular institute is an institute of consecrated life in which the Christian faithful living in the world strive for the perfection of charity and work for the sanctification of the world especially from within.
rdf:langString Gli istituti secolari, nel lessico della Chiesa cattolica, sono istituti di vita consacrata eretti o approvati dalla competente autorità ecclesiastica (Santa Sede o vescovi) i cui membri (laici o chierici) si consacrano a Dio attraverso la pubblica professione dei consigli evangelici (cioè i voti di povertà, obbedienza e castità) ma, a differenza dei membri degli istituti religiosi, non conducono vita comune.
rdf:langString 在俗会(ざいぞくかい、ラテン語: instituta saecularia, 単数形 institutum saeculare)は、カトリック教会の奉献生活の会のひとつ。在俗会の会員は修道会のように公的な修道誓願を立てることはなく、共同生活をいとなむ義務もないが、世俗にありながら貞潔・清貧・従順の福音的勧告を遵守し、会固有の在俗生活のしかたにもとづいて生活する。
rdf:langString Een seculier of wereldlijk instituut is een Instituut van Godgewijd Leven binnen de Katholieke Kerk. Het merendeel van de leden betreft leken die, net zoals binnen een religieus instituut, de letterlijke beleving van de evangelische raden (gehoorzaamheid, kuisheid en armoede) betrachten en dit ook bekrachtigen door het afleggen van een plechtige belofte. Zij kennen echter niet het gemeenschappelijke leven, noch een speciale kleding. Deze nieuwe vorm van gewijd leven werd officieel goedgekeurd door de apostolische constitutie Provida Mater Ecclesia van 2 februari 1947. Deze instituten vallen onder het pauselijk of bisschoppelijk recht en worden goedgekeurd door de Congregatie voor de Instituten van Gewijd Leven en Gezelschappen van Apostolisch Leven. Anno 2006 behoorden zo'n 60.000 leden tot meer dan twintig verschillende seculiere instituten. De instituten Ancillae Ecclesiae (in 1936 gesticht door deken Jules Fierens te Ukkel) en de Servantes de la Vierge des Pauvres (in 1954 gesticht door kanunnik Louis Jamin) zijn voorbeelden uit België. In Nederland bestaan onder andere de Kruisvaarders van Sint-Jan (in 1922 gesticht door de jezuïet Jac. van Ginneken) en het instituut Laetare (in Scheveningen).
rdf:langString Os institutos seculares são associações comunitárias de leigos católicos que vivem um tipo de vida consagrada, professando votos evangélicos de pobreza, castidade e obediência e cultivando uma intensa vida de oração. Sua atuação é no mundo secular, em todas as atividades humanas, e a sua missão é colaborar na santificação do mundo de acordo com os valores evangélicos e cristãos. Isto quer dizer que eles não cultivam um modo de vida enclausurado ou fechado, ao contrário da maior parte das ordens religiosas. Esta forma de consagração foi aprovada pela Igreja Católica em 1947, através da Constituição Apostólica "Provida Mater Ecclesia".
rdf:langString Instytuty świeckie – forma życia konsekrowanego w Kościele katolickim. Członkowie instytutów świeckich łączą w swoim powołaniu dwa aspekty: konsekrację (wypełnianie rad ewangelicznych: czystości, ubóstwa i posłuszeństwa) oraz świeckość. Starają się przepajać świat duchem Ewangelii z pozycji świata. Zatwierdzone 2 lutego 1947 przez papieża Piusa XII Konstytucją Apostolską Provida Mater Ecclesia. Pierwszym w historii instytutem świeckim zostało Opus Dei, na podstawie Decretum laudis Primum Institutum z 24 lutego 1947. Dziś Opus Dei nie jest już instytutem świeckim, lecz prałaturą personalną wprowadzoną na II Soborze Watykańskim (zobacz więcej). W Provida Mater Ecclesia rozróżniono instytuty na prawie papieskim i diecezjalnym. Instytutów na prawie papieskim w 1958 roku było cztery: * stowarzyszenie św. Pawła, * stowarzyszenie kapłańskie św. Krzyża i Opus Dei, * kapłani pracownicy diecezjalni Najśw. Serca Jezusa * stowarzyszenie Serca Jezusa. Istnieją instytuty żeńskie, męskie, a także kapłańskie. W 1972 roku dla zacieśnienia współpracy między instytutami została powołana Światowa Konferencja Instytutów Świeckich, skupiająca ok. 200 instytutów świeckich. W Polsce działa ponad 30 instytutów skupionych w Krajowej Konferencji Instytutów Świeckich (KKIŚ). W 2004 roku Międzynarodowy Kongres Instytutów Świeckich odbył się w Częstochowie.
xsd:nonNegativeInteger 3619

data from the linked data cloud