Second Carlist War

http://dbpedia.org/resource/Second_Carlist_War an entity of type: Thing

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del segle xix, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849. Certs historiadors com l'han considerat un aixecament de Catalunya contra Madrid. I certament, més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats (Ramón María de Narváez) i contra un seguit de mesures centralistes que pertorbaven la vida del país (quintes, aranzels), en la qual participaren, a més dels carlins (anomenats en aquesta època matiners pel fet d'atacar de bon matí), certs progressistes i republicans catalans. rdf:langString
La deuxième guerre carliste, aussi appelée guerre des Matiners ou campagne montémoliniste, est un conflit qui a lieu de 1846 à 1849, en Espagne et principalement en Catalogne. Faisant suite à la première guerre carliste, elle oppose l'armée espagnole, fidèle à la reine Isabelle II, et certaines troupes rebelles ralliées à la cause de Charles de Bourbon, prétendant au trône d'Espagne. Elle se termine en 1849, après une série de défaites infligées par Manuel Gutiérrez de la Concha, chef des troupes royales, à Ramon Cabrera, le principal général carliste. rdf:langString
Вторая карлистская война (исп. Segunda Guerra Carlista), также Восстание Кабреры или Восстание матинерсов — династическая война в Испании с 1846 по 1849 год. В российской историографии часто называется Восстанием Кабреры, а Второй карлистской войной называется Третья карлистская война. rdf:langString
La Dua Karlisma Milito estis hispana enlanda milito, kiu okazis inter 1846 kaj 1849. La Dua Karlisma Milito okazis ĉefe en Katalunio el septembro de 1846 al majo de 1849 pro, almenaŭ teorie, la malsukceso de la klopodoj edzinigi la reĝinon Isabel kun la pretendanto karlista, kio estis iniciatita de diversaj sektoroj moderisabelanoj, ĉefe Jaime Balmes kaj Juan Donoso Cortés, kaj de la karlismo. Tamen Isabel fine edziĝis kun sia kuzo Francisko de Asizo de Burbono. rdf:langString
La guerra de los matiners, segunda guerra carlista​ o campaña montemolinista fue un conflicto bélico que tuvo lugar fundamentalmente en Cataluña entre septiembre de 1846 y mayo de 1849. Se debió al fracaso de los intentos de casar a Isabel II con el pretendiente carlista, Carlos Luis de Borbón (Carlos VI en la nomenclatura de sus adeptos), que había sido pretendido tanto por algunos sectores moderados isabelinos —singularmente los liderados por Jaime Balmes y Juan Donoso Cortés— como por el carlismo. La reina terminaría casándose con su otro primo Francisco de Asís de Borbón. rdf:langString
Matinerren Gerra (katalanezko matiner hitzak «goiztiarra» esan nahi du, goizeko lehen orduetan tropak erasotzen zituzten taldeei erreferentzia eginez, Euskal Herriaz kanpora Bigarren Karlistaldia ere deitua) 1846ean hasi eta 1849an bukatu zen, Katalunian borrokatu zen gehienbat, eta aurrez aurre izan zituen, alde batetik, karlistak eta, bestetik, Elisabet II.a Espainiakoaren aldekoak. rdf:langString
The Second Carlist War, or the War of the Matiners (Catalan for "early-risers," so-called from the harassing action that took place at the earliest hours of the morning), was a civil war occurring in Spain. Some historians consider it a direct Catalan revolt against Madrid, fought primarily in Catalonia by the Carlists under General Ramón Cabrera against the forces of the government of Isabella II. The uprising began in September 1846 and continued until May 1849, spreading to Galicia. The war caused between 3,000 and 10,000 casualties. rdf:langString
II wojna karlistowska – wojna o tron Hiszpanii stoczona w latach 1846–1849, toczona pomiędzy siłami rządowymi i karlistami – zwolennikami Karola hrabiego de Montemolín (Karola VI jako pretendenta do tronu Hiszpanii). Karol (VI) próbował raz jeszcze zbrojnie dochodzić swoich praw, lądując wraz z bratem Fernandem wiosną 1860 r. w Sant Carles de la Ràpita, powstanie zostało jednak stłumione w zarodku. Będącego stronnikiem Karola kapitana generalnego Balearów Jaime Ortegę, pochwycono i rozstrzelano, a obydwu książąt aresztowano i wydalono. Wkrótce (1861) obydwaj umarli na dżumę. rdf:langString
rdf:langString Segona guerra carlina
rdf:langString Dua Karlisma Milito
rdf:langString Segunda guerra carlista
rdf:langString Matinerren Gerra
rdf:langString Deuxième guerre carliste
rdf:langString Second Carlist War
rdf:langString II wojna karlistowska
rdf:langString Восстание Кабреры
rdf:langString Second Carlist War
xsd:integer 1096425
xsd:integer 1069889716
rdf:langString The Battle of Pasteral, 1849.
rdf:langString Second Carlist War
xsd:integer 1846
xsd:integer 310
rdf:langString the Carlist Wars
rdf:langString Liberal victory
rdf:langString Carlists: 100,000 or more
rdf:langString Liberals: 500,000 or more
rdf:langString La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del segle xix, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849. Certs historiadors com l'han considerat un aixecament de Catalunya contra Madrid. I certament, més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats (Ramón María de Narváez) i contra un seguit de mesures centralistes que pertorbaven la vida del país (quintes, aranzels), en la qual participaren, a més dels carlins (anomenats en aquesta època matiners pel fet d'atacar de bon matí), certs progressistes i republicans catalans.
rdf:langString La Dua Karlisma Milito estis hispana enlanda milito, kiu okazis inter 1846 kaj 1849. La Dua Karlisma Milito okazis ĉefe en Katalunio el septembro de 1846 al majo de 1849 pro, almenaŭ teorie, la malsukceso de la klopodoj edzinigi la reĝinon Isabel kun la pretendanto karlista, kio estis iniciatita de diversaj sektoroj moderisabelanoj, ĉefe Jaime Balmes kaj Juan Donoso Cortés, kaj de la karlismo. Tamen Isabel fine edziĝis kun sia kuzo Francisko de Asizo de Burbono. La konflikto, pridiskutita de multaj historiistoj kiel vera militio, estis ĉefe popola insurekcio en diversaj lokoj de Katalunujo. La rotoj de Matiners lunktis kun kun rotoj de respublika ideologio, per alianco karlisma-progresista.
rdf:langString La guerra de los matiners, segunda guerra carlista​ o campaña montemolinista fue un conflicto bélico que tuvo lugar fundamentalmente en Cataluña entre septiembre de 1846 y mayo de 1849. Se debió al fracaso de los intentos de casar a Isabel II con el pretendiente carlista, Carlos Luis de Borbón (Carlos VI en la nomenclatura de sus adeptos), que había sido pretendido tanto por algunos sectores moderados isabelinos —singularmente los liderados por Jaime Balmes y Juan Donoso Cortés— como por el carlismo. La reina terminaría casándose con su otro primo Francisco de Asís de Borbón. Caracterizado por algunos historiadores más como un conflicto que como una auténtica guerra, se trató fundamentalmente de un levantamiento popular en distintos puntos de Cataluña. El número de partidas carlistas en esta región alcanzaba a fines de 1847 unos 4000 hombres armados frente a un ejército regular formado por 40 000 soldados que dirigía Manuel Pavía. Los partidarios más destacados de la guerra anterior, incluido Ramón Cabrera, se lanzaron a las montañas de Cataluña. En esta ocasión, los carlistas tomaron también el nombre de montemolinistas. La acción de más importancia de esta nueva campaña fue la sorpresa de Cervera hecha por Benito Tristany en la madrugada del 16 de febrero de 1847.​ A mediados de 1848 surgieron partidas en Extremadura y en Castilla, que no consiguieron éxitos significativos. Las partidas de matiners (madrugadores, en catalán, en referencia a que las partidas hostigaban a las tropas a primeras horas de la mañana) colaboraron en ocasiones con insurrectos de ideología progresista o republicana, en lo que vino en llamarse «coalición carlo-progresista».​ Sin embargo, dicha coalición nunca llegó a existir realmente, sino que hubo meramente un acuerdo tácito, ya que ambos combatían a un enemigo común: el gobierno de Narváez.​ A finales de 1848 el nuevo capitán general de Cataluña, Manuel Gutiérrez de la Concha, que sustituyó a Fernando Fernández de Córdoba, consiguió debilitar la resistencia de las partidas carlistas. Esto, unido a los fracasos de sublevaciones carlistas en Guipúzcoa, Navarra, Burgos, Maestrazgo y Aragón, dificultó continuar con el conflicto. La guerra concluyó entre abril y mayo de 1849, cuando Cabrera y los Tristany cruzaron la frontera francesa ante la persecución del ejército gubernamental. El pretendiente Carlos Luis fue detenido en Francia cuando pretendía entrar en España.
rdf:langString Matinerren Gerra (katalanezko matiner hitzak «goiztiarra» esan nahi du, goizeko lehen orduetan tropak erasotzen zituzten taldeei erreferentzia eginez, Euskal Herriaz kanpora Bigarren Karlistaldia ere deitua) 1846ean hasi eta 1849an bukatu zen, Katalunian borrokatu zen gehienbat, eta aurrez aurre izan zituen, alde batetik, karlistak eta, bestetik, Elisabet II.a Espainiakoaren aldekoak. Kataluniako hainbat puntutan gobernu zentralaren aurka matxinadak piztean, gatazka piztu zen. Lehen Karlistaldiaren ondoren, Katalunia egoera zailean zegoen. Eskualderik behartsuenetan gosea zegoen, eta kataluniar industria krisia pairatzen hasi zen. Hau gutxi balitz bezala, gobernuak nahitaezko zerbitzu militarra ezarri zuen, Kataluniak hain beharrezko zuen langileria gazterik gabe geratuz. Teorian, ordea, Elisabet II.a karlisten erregenahiarekin ezkontzeko matxinatu ziren. Karlistek eta moderatuak ezkontzaren aldekoak ziren. Erregina, ostera, rekin ezkondu zen. Matxinada 1846ko irailean Katalunian hasi zen, baina Galiziara ere zabaldu zen. Matxinatuak gerrilla erara antolatu ziren, talde txikietan mugituz ondo ezagutzen zuten inguruetan. Gerrillak hainbat ekintza egin zituen armada isabelinoen aurka, baina benetako eraginik gabe, kontutan hartu behar baita 2.000 gerrillari 40.000 soldaduren aurka ari zirela. Orduan, Europan 1848ko iraultza demokratikoak gertatu ziren, eta Maria Kristina Borboikoak atzera bota zuen Ramón Narváezek egindako konstituzioa. Narváez berak kontrolatu zuen matxinada Galizian, eta , bertoko kapitain jenerala zenak, kataluniarrak menderatu zituen. Ofizialki matxinada 1849ko maiatzaren 14ean amaitu zen, frantziar tropek oinordeko karlista atxilotzean. Ekainean, amnistia eman zieten karlistei, eta erbesteratuak itzuli egin ziren. Guztira, gudan 3.000 eta 10,000 hildako artean izan ziren.
rdf:langString La deuxième guerre carliste, aussi appelée guerre des Matiners ou campagne montémoliniste, est un conflit qui a lieu de 1846 à 1849, en Espagne et principalement en Catalogne. Faisant suite à la première guerre carliste, elle oppose l'armée espagnole, fidèle à la reine Isabelle II, et certaines troupes rebelles ralliées à la cause de Charles de Bourbon, prétendant au trône d'Espagne. Elle se termine en 1849, après une série de défaites infligées par Manuel Gutiérrez de la Concha, chef des troupes royales, à Ramon Cabrera, le principal général carliste.
rdf:langString The Second Carlist War, or the War of the Matiners (Catalan for "early-risers," so-called from the harassing action that took place at the earliest hours of the morning), was a civil war occurring in Spain. Some historians consider it a direct Catalan revolt against Madrid, fought primarily in Catalonia by the Carlists under General Ramón Cabrera against the forces of the government of Isabella II. The uprising began in September 1846 and continued until May 1849, spreading to Galicia. Theoretically, the war was fought to facilitate the marriage of Isabella II with the Carlist pretender, Carlos de Borbón (or Carlos VI), which was supported by some doctrinaire elements from the moderate party and by the Carlists. The marriage never took place, as Isabella II was wed to Francisco de Borbón. The conflict was rather minor in the Basque Country in the Basque context, a central focus of Carlist uprisings, it was non-existent, so "Second Carlist War" invariably refers to the Third Carlist War. It coincided with the democratic Revolutions of 1848, when Maria Christina revoked the constitution of Ramón de Narváez. Narváez himself led the counterattack against the revolt in Galicia while Fernando de Córdova, captain-general of Catalonia, put down the isolated rebel cells in that region by early 1849. In June of that year, amnesty was granted to the Carlists and those who had fled returned. The war caused between 3,000 and 10,000 casualties.
rdf:langString II wojna karlistowska – wojna o tron Hiszpanii stoczona w latach 1846–1849, toczona pomiędzy siłami rządowymi i karlistami – zwolennikami Karola hrabiego de Montemolín (Karola VI jako pretendenta do tronu Hiszpanii). Obszarem drugiego powstania karlistów była wyłącznie Katalonia; nadano mu miano „wojny wstających rano” (tzn. idących codziennie na mszę poranną). Rozpoczął je w lutym 1847 r. ksiądz Benito Tristany, który jednak wkrótce schwytany przez generała Manuela Pavíę, został rozstrzelany. Dowództwo powstania objął wówczas Ramón Cabrera, który przybył do Katalonii i walczył przez niemal 3 lata, a w 1849 r. wezwał również pretendenta Karola do przybycia na opanowany przez siebie teren. Władze francuskie internowały jednak księcia, a Cabrera pobity pod Pasteral w styczniu 1849 r., ranny został zmuszony do emigracji. W 1850 r. sondował jeszcze możliwość interwencji ze strony Burbonów neapolitańskich, a następnie wyjechał do Anglii, zachowując przywództwo wśród karlistów. Pod wpływem żony-protestantki z burżuazyjnej rodziny zobojętniał jednak na sprawę legitymistyczną. W 1870 r. odmówił poparcia planom wojennym księcia Karola, a kiedy karliści zaczęli przegrywać, publicznie uznał syna Izabeli II, Alfonsa XII, za prawowitego władcę Hiszpanii. Lokalne powstania karlistów wybuchały następnie także w Nawarze, Starej Kastylii i Katalonii na przełomie lat 1855/1856, kiedy okazało się, że sfery rządowe odrzuciły kolejną szansę zakończenia sporu dynastycznego, jaką był zawarty 10 lutego 1855 r. układ. Katalońskich legitymistów: Josepa Estartúsa, Josepa Borgesa, Marca Gónfausa i czterech bratanków ks. Tristany rozbił w kwietniu 1856 r. marszałek polny Bassols. Karol (VI) próbował raz jeszcze zbrojnie dochodzić swoich praw, lądując wraz z bratem Fernandem wiosną 1860 r. w Sant Carles de la Ràpita, powstanie zostało jednak stłumione w zarodku. Będącego stronnikiem Karola kapitana generalnego Balearów Jaime Ortegę, pochwycono i rozstrzelano, a obydwu książąt aresztowano i wydalono. Wkrótce (1861) obydwaj umarli na dżumę.
rdf:langString Вторая карлистская война (исп. Segunda Guerra Carlista), также Восстание Кабреры или Восстание матинерсов — династическая война в Испании с 1846 по 1849 год. В российской историографии часто называется Восстанием Кабреры, а Второй карлистской войной называется Третья карлистская война.
xsd:nonNegativeInteger 3842
xsd:string Carlists Liberals
xsd:string Liberal victory
xsd:string Carlists: 100,000 or more
xsd:string Liberals: 500,000 or more

data from the linked data cloud