Secessio plebis

http://dbpedia.org/resource/Secessio_plebis an entity of type: WikicatSocialClasses

로마 평민의 철수 투쟁(Secessio plebis, 평민의 철수를 뜻함)는 고대 로마 평민 시민들이 벌인 시위를 이르며, 극단적인 총파업과 비슷하다고 볼 수 있다. 이들의 철수 투쟁이란 평민들은 귀족의 지배를 벗어나 무리지어 도시를 떠나는 것이었다. 도시에 평민 시민들이 없으므로, 자연히 모든 가게와 공방은 문을 닫았으며, 장사 활동도 거의 끊어지게 된다. 이 방법은 로마 공화정 초기 신분 투쟁 과정에서 효과가 있었는데, 로마 인구의 대다수를 이루던 이들은 수적으로 우세하며 대부분의 생산을 담당했으므로 소수 상류층인 귀족들로서는 당해낼 재간이 없었던 것이다. 저자에 따라 철수 투쟁이 몇번이나 일어났는지 다르게 쓰고 있다. 캐리와 스컬러드(p. 66)는 기원전 494년에서 기원전 287년까지 다섯 번의 철수 투쟁이 일어났다고 썼다. rdf:langString
Secessio plebis (terugtrekking van het volk) was een informele uitoefening van macht van de (plebejische) burgers in het oude Rome, vergelijkbaar met een staking. Tijdens een secessio plebis verliet het plebs massaal de stad en de patriciërs. Dit was een effectieve strategie omdat de plebejische burgers het grootste deel van het volk uitmaakten en het grootste gedeelte van het voedsel produceerden. Het woord secessie bestaat vandaag de dag nog om terugtrekking uit een organisatie of land aan te geven. rdf:langString
Secessão da plebe (em latim: secessio plebis) era um exercício informal de poder na Roma Antiga pelos cidadãos plebeus similar a uma greve geral levada ao extremo. Durante uma secessão, os plebeus simplesmente abandonavam a cidade em massa e abandonavam os patrícios à própria sorte. Portanto, uma secessão significava que todas as lojas e oficinas fechavam e todas as transações comerciais cessavam. Era uma estratégia muito efetiva durante o "Conflito das Ordens" por causa da força nos números; os plebeus eram a vasta maioria da população romana e produziam a grande maioria da comida e demais recursos enquanto um patrício era membro da classe alta minoritária. Há muitas variações sobre quantas vezes o evento ocorreu entre 494 a.C. e 287 a.C. rdf:langString
平民脱离(拉丁語:Secessio plebis)是古罗马平民身份的公民非正式行使政治权力的运动,在概念上与总罢工类似。在平民脱离运动期间,平民会抛弃城市,以集体抗议的形式迁徙至其他地方,将贵族留下。在此期间,所有店铺都会关门,所有商业交易都中止。 rdf:langString
Secessio plebis (Secessió o separació dels plebeus) era l'acció, per part dels plebeus romans, similar a una vaga general portada a l'extrem, en el context de les lluites de poder entre plebeus i patricis (conflicte de les ordres) durant el període de la República Romana. Alguns expliquen aquestes secessions ja sigui entre les primeres vagues de la història. o com una forma primerenca de vaga general. rdf:langString
Secessio plebis neboli plebejské secese byly události v římských dějinách, kdy většinové neurozené obyvatelstvo opustilo město, aby dosáhlo svých požadavků. K první pololegendární (písemné doklady neexistují) secesi došlo v roce 494 př. n. l., když se na počátku republiky vyhrotily spory mezi plebeji a patriciji. Plebejové, kteří nepatřili k rodové elitě, museli sloužit v armádě, ale nemohli o ničem rozhodovat. Když byly jejich požadavky na udělení občanských práv odmítnuty, odešli na horu Mons Sacer. Bez kvalifikovaných řemeslníků, obchodníků a vojáků hrozil Římu kolaps. Patricijové tedy vyslali vyjednavače a nabídli vytvoření funkce zvané tribun lidu, podle níž měl volený zástupce plebejů právo veta v senátu a zastupoval prosté občany v právních sporech. rdf:langString
Die secessio plebis (lat. für Ausmarsch des einfachen Volkes) war ein Kampfmittel der Plebejer in den Römischen Ständekämpfen. Die Plebejer sollen mehrmals die Stadt verlassen und damit das wirtschaftliche Leben Roms lahmgelegt haben, um ihren politischen und sozialen Forderungen Nachdruck zu verleihen. Die zweite secessio plebis, diesmal auf den Aventin, soll sich im Jahr 450 oder 449 v. Chr. ereignet haben und hatte die Annahme des Zwölftafelgesetzes, die Abschaffung des Decemvirats und die Wiederherstellung des Volkstribunats zum Erfolg. rdf:langString
Η Secessio plebis (αποχώρηση των Πληβείων) ήταν μια άτυπη άσκηση της εξουσίας από τους πληβείους πολίτες της Ρώμης, παρόμοια με μια γενική απεργία που οδηγείται στα άκρα. Κατά τη διάρκεια της secessio plebis, οι πληβείοι απλά θα εγκατέλειπαν την πόλη μαζικά και θα άφηναν την αριστοκρατική τάξη στην τύχη της. Ως εκ τούτου, μια τέτοια απόσχιση ή αποχώρηση, σήμαινε ότι όλα τα καταστήματα και τα εργαστήρια θα έκλειναν και οι εμπορικές συναλλαγές θα έπαυαν σε μεγάλο βαθμό. Αυτό ήταν μια αποτελεσματική στρατηγική στην Σύγκρουση των Εξουσιών, λόγω της αριθμητικής δύναμης. Οι πληβείοι πολίτες αποτελούσαν τη συντριπτική πλειοψηφία του λαού της Ρώμης και παρήγαγαν τα περισσότερα από τα τρόφιμα και πόρους, ενώ ένας πατρίκιος πολίτης ήταν μέλος της μειονότητας της ανώτερης τάξης, το ισοδύναμο των γαιο rdf:langString
Se conoce como secessio plebis (lit. en latín: «secesión / separación de los plebeyos») a una acción de lucha social, similar a una huelga general llevada al extremo por parte de los plebeyos romanos, en el contexto de las luchas de poder entre plebeyos y patricios (conflicto de los órdenes) durante el periodo inicial de la República romana. Algunos cuentan tales secesiones ya sea entre las primeras huelgas de la historia,​​ o como una forma temprana de huelga general.​ rdf:langString
Secessio plebis (withdrawal of the commoners, or secession of the plebs) was an informal exercise of power by Rome's plebeian citizens, similar in concept to the general strike. During the secessio plebis, the plebs would abandon the city en masse in a protest emigration and leave the patrician order to themselves. Therefore, a secessio meant that all shops and workshops would shut down and commercial transactions would largely cease. This was an effective strategy in the Conflict of the Orders due to strength in numbers; plebeian citizens made up the vast majority of Rome's populace and produced most of its food and resources, while a patrician citizen was a member of the minority upper class, the equivalent of the landed gentry of later times. Authors report different numbers for how man rdf:langString
Les sécessions de la plèbe (en latin : secessio plebis) sont l'exercice informel du pouvoir par les citoyens plébéiens romains, comparable à une grève. Durant une sécession, de nombreux citoyens abandonnent simplement la ville en signe d'opposition à l'ordre des patriciens. rdf:langString
La Secessio plebis o secessione della plebe, fu una forma di lotta politica adottata dalla plebe romana, tra il V ed il III secolo a.C., per ottenere una parificazione di diritti con i patrizi. La secessione consisteva nel fatto che la plebe abbandonava in massa la città. In questo modo tutti i negozi e le botteghe artigiane restavano chiuse ed inoltre non era possibile convocare le leve militari che in quel periodo facevano sempre più ricorso anche ai plebei. rdf:langString
Сецесія плебеїв (лат. secessio plebis — відокремлення плебеїв) — подібна до загального страйку соціальна боротьба плебеїв з патриціями у ранній період Римської республіки. Деякі вважають таке відокремлення або одними з перших страйків в історії, або як ранню форму загального страйку. Спочатку лише патриції мали всі права, властиві римським громадянам. Наприклад, лише вони могли бути обрані на різні посади «народних виборів» у судовій системі Риму (квестори, претори, консули тощо). Оскільки виконання цих функцій було звичайним способом досягти римського сенату, виключення плебеїв означало, що вони на практиці були виключені з усіх позицій влади чи впливу на політичне та законодавче житті республіки (була заборона на шлюб між патриціями і плебеями).Під час сецесії плебеї масово перестали вик rdf:langString
Сеце́ссия (лат. secessio, от secedo — ухожу) — демонстративный уход плебеев (лат. secessio plebis) ранней Римской республики в 494, 449, 445, 342 и 287 годах до н. э. на Авентинский холм или Священную гору, в то время находившиеся за чертой города. Сецессия являлась эффективной формой борьбы плебеев против патрициев за свои политические и социальные права, поскольку массовый уход населения из Рима (а основная масса горожан состояла из плебса) парализовывал экономическую жизнь города. rdf:langString
rdf:langString Secessio plebis
rdf:langString Secessio plebis
rdf:langString Secessio plebis
rdf:langString Secessio plebis
rdf:langString Secessio plebis
rdf:langString Sécessions de la plèbe
rdf:langString Secessio plebis
rdf:langString 로마 평민의 철수 투쟁
rdf:langString Secessio plebis
rdf:langString Secessio plebis
rdf:langString Secessão da plebe
rdf:langString Сецессия (Древний Рим)
rdf:langString 平民脱离
rdf:langString Сецесія плебеїв
xsd:integer 3076429
xsd:integer 1116546443
rdf:langString Secessio plebis (Secessió o separació dels plebeus) era l'acció, per part dels plebeus romans, similar a una vaga general portada a l'extrem, en el context de les lluites de poder entre plebeus i patricis (conflicte de les ordres) durant el període de la República Romana. Alguns expliquen aquestes secessions ja sigui entre les primeres vagues de la història. o com una forma primerenca de vaga general. Originalment, només els patricis tenien tots els drets propis dels ciutadans romans. Per exemple, només ells podien ser elegits per a exercir els diferents càrrecs d'“elecció popular” en la magistratura de Roma (qüestors, tribuns, cònsols, etc.). Atès que l'acompliment d'aquestes funcions era el camí usual per arribar al Senat romà, l'exclusió dels plebeus significava que ells estaven, en la pràctica, exclosos de la totalitat de posicions de poder o influència en la vida política i legislativa de la República (estant fins i tot prohibit el matrimoni entre patricis i plebeus), a pesar que, com a ciutadans romans, en tenien les obligacions (vegeu cursus honorum). Durant una secessió, els plebeus simplement deixaven de dur a terme les seves responsabilitats i/o treballs “en massa”. Atès que ells eren els qui mantenien la ciutat funcionant, aquesta “vaga” significava que Roma es paralitzava. Addicionalment, els plebeus abandonaven la ciutat i anunciaven la seva intenció de formar una nova comunitat als afores de Roma. Diferents autors tenen diferents percepcions de quantes secessions van ocórrer, començant en 494 aC Per exemple, mentre Titus Livi reconeix diverses secessions (vegeu-ho més avall), Scullard suggereix que "la tradició recorda cinc secessions entre 494 aC i, 287 aC, no totes són històriques i molts dels seus detalls són falsos..."La secessió de 287 aC es va convertir en una de les grans fites de la història constitucional europea, atès que va establir el caràcter vàlid o de norma jurídica del plebiscit similar al referèndum, posant les bases del mecanisme fonamental de consulta a la voluntat ciutadana que regeix en el present.
rdf:langString Secessio plebis neboli plebejské secese byly události v římských dějinách, kdy většinové neurozené obyvatelstvo opustilo město, aby dosáhlo svých požadavků. K první pololegendární (písemné doklady neexistují) secesi došlo v roce 494 př. n. l., když se na počátku republiky vyhrotily spory mezi plebeji a patriciji. Plebejové, kteří nepatřili k rodové elitě, museli sloužit v armádě, ale nemohli o ničem rozhodovat. Když byly jejich požadavky na udělení občanských práv odmítnuty, odešli na horu Mons Sacer. Bez kvalifikovaných řemeslníků, obchodníků a vojáků hrozil Římu kolaps. Patricijové tedy vyslali vyjednavače a nabídli vytvoření funkce zvané tribun lidu, podle níž měl volený zástupce plebejů právo veta v senátu a zastupoval prosté občany v právních sporech. Plebejské secese se úspěšně opakovaly v letech 449 př. n. l., 445 př. n. l., 342 př. n. l. a 287 př. n. l., kdy se právně závaznými stala i ustanovení tributního sněmu.
rdf:langString Die secessio plebis (lat. für Ausmarsch des einfachen Volkes) war ein Kampfmittel der Plebejer in den Römischen Ständekämpfen. Die Plebejer sollen mehrmals die Stadt verlassen und damit das wirtschaftliche Leben Roms lahmgelegt haben, um ihren politischen und sozialen Forderungen Nachdruck zu verleihen. Die erste secessio plebis fand angeblich 494 v. Chr. statt: Die Plebejer sollen auf den Mons Sacer gezogen sein, um so die Einrichtung des Amts der Volkstribunen durchzusetzen, was gelang. Auch das Amt der Ädilen soll damals eingerichtet worden sein. Einer von Titus Livius überlieferten Sage nach bewog sie der ehemalige Konsul Agrippa Menenius Lanatus zur Rückkehr, indem er ihnen die Fabel vom Magen und den Gliedern erzählte: Einst kam es zum Streit zwischen den Gliedern des menschlichen Körpers und dem Magen, weil die Glieder alle Arbeiten verrichteten, während der Magen dem Müßiggang frönte. Die Glieder weigerten sich, ihm weiterhin Nahrung zuzuführen. Weil sie jedoch selbst entkräftet wurden, erkannten sie, dass der Magen doch eine wichtige Aufgabe erfülle, indem er die Glieder versorgt. Ebenso würden auch der von den Patriziern beherrschte Senat und die Plebejer einander brauchen. Die zweite secessio plebis, diesmal auf den Aventin, soll sich im Jahr 450 oder 449 v. Chr. ereignet haben und hatte die Annahme des Zwölftafelgesetzes, die Abschaffung des Decemvirats und die Wiederherstellung des Volkstribunats zum Erfolg. Die dritte secessio plebis führte 287 v. Chr. auf das Ianiculum. Um sie zu beenden, setzte der Dictator Quintus Hortensius die Lex Hortensia durch, die die Anerkennung von Beschlüssen der Volksversammlung als Gesetze und die volle Gleichberechtigung der Plebejer mit sich brachte. Eine mögliche weitere secessio plebis könnte 445 v. Chr. mit dem Resultat der Annahme der Lex Canuleia, die fortan Ehen zwischen Patriziern und Plebejern zuließ, auf das Ianiculum geführt haben. Sie wird jedoch nur von Florus angedeutet. Da bei der Plünderung Roms durch die Gallier unter Brennus im Jahr 387 v. Chr. sämtliche Aufzeichnungen verloren gegangen waren, konnte Livius bei seiner Darstellung der ersten beiden secessiones nur auf mündliche Überlieferungen zurückgreifen, die er dementsprechend sagenhaft ausgeschmückt hat. In der historischen Forschung wird einerseits angenommen, dass Hintergrund jeweils ein Streik der Unterschichten war, die sich bei dieser Gelegenheit erstmals als soziale Einheit konstituierten (Plebs von lat. plere – anfüllen, also so viel wie die Menge). Dieser Streik kann sich im Sinne eines Generalstreiks auf jede wirtschaftliche Betätigung bezogen haben – Livius berichtet, dass Folge der ersten secessio eine Hungersnot gewesen sein soll – oder aber auf den Militärdienst. Andererseits ist auch eine massenhafte Kriegsdienstverweigerung wahrscheinlich. In der römischen Militärtaktik hatte sich spätestens in der Heeresreform des vorletzten Königs Servius Tullius († um 535 v. Chr.) der Übergang vom adligen Einzelkampf zur Classis-Taktik vollzogen, in der eine geschlossene Phalanx schwer bewaffneter Infanteristen den Feind förmlich niederzuwalzen suchte. Mit dieser Aufwertung der aus einfachen Leuten bestehenden Infanterie, die für ihre Ausrüstung selbst zu sorgen hatten, stieg bei den Römern wie auch bei allen anderen Völkern, die diese Kampfesweise einführten, auch deren Selbstbewusstsein: Sie ließen sich die politische Entrechtung durch die Patrizier und die ökonomische Ausbeutung nicht mehr bieten. Livius malt in der Vorgeschichte der ersten secessio exemplarisch einen schauerlichen Fall von Schuldknechtschaft aus. Für eine Deutung der ersten secessio 494 v. Chr. als Widerstand gegen die Rekrutierung spricht auch, dass sie vor dem Hintergrund äußerer militärischer Bedrohung durch die Latiner stattfand. Andere nehmen an, dass die konkreten Streikbewegungen mit einem symbolischen Zug zu einem Heiligtum, wie dem Tempel der Ceres am Aventin begonnen wurden, woraus sich dann der Mythos entwickelte, die gesamte Plebs hätte geschlossen das Stadtgebiet verlassen.
rdf:langString Η Secessio plebis (αποχώρηση των Πληβείων) ήταν μια άτυπη άσκηση της εξουσίας από τους πληβείους πολίτες της Ρώμης, παρόμοια με μια γενική απεργία που οδηγείται στα άκρα. Κατά τη διάρκεια της secessio plebis, οι πληβείοι απλά θα εγκατέλειπαν την πόλη μαζικά και θα άφηναν την αριστοκρατική τάξη στην τύχη της. Ως εκ τούτου, μια τέτοια απόσχιση ή αποχώρηση, σήμαινε ότι όλα τα καταστήματα και τα εργαστήρια θα έκλειναν και οι εμπορικές συναλλαγές θα έπαυαν σε μεγάλο βαθμό. Αυτό ήταν μια αποτελεσματική στρατηγική στην Σύγκρουση των Εξουσιών, λόγω της αριθμητικής δύναμης. Οι πληβείοι πολίτες αποτελούσαν τη συντριπτική πλειοψηφία του λαού της Ρώμης και παρήγαγαν τα περισσότερα από τα τρόφιμα και πόρους, ενώ ένας πατρίκιος πολίτης ήταν μέλος της μειονότητας της ανώτερης τάξης, το ισοδύναμο των γαιοκτημόνων των μετέπειτα εποχών. Συγγραφείς αναφέρουν διαφορετικούς αριθμούς για το πόσες αποσχίσεις υπήρξαν. Οι Cary & Scullard υποστηρίζουν πως υπήρξαν πέντε μεταξύ του 494 π.Χ. και του 287 π.Χ.
rdf:langString Se conoce como secessio plebis (lit. en latín: «secesión / separación de los plebeyos») a una acción de lucha social, similar a una huelga general llevada al extremo por parte de los plebeyos romanos, en el contexto de las luchas de poder entre plebeyos y patricios (conflicto de los órdenes) durante el periodo inicial de la República romana. Algunos cuentan tales secesiones ya sea entre las primeras huelgas de la historia,​​ o como una forma temprana de huelga general.​ Originalmente, sólo los patricios tenían todos los derechos propios de los ciudadanos romanos. Por ejemplo, solo ellos podían ser electos para desempeñar los diferentes cargos de “elección popular” en la magistratura de Roma (cuestores, pretores, cónsules, etc). Dado que el desempeño de esas funciones era el camino usual para llegar al Senado romano, la exclusión de los plebeyos significaba que ellos estaban, en la práctica, excluidos de la totalidad de posiciones de poder o influencia en la vida política y legislativa de la República (estando incluso prohibido el matrimonio entre patricios y plebeyos), a pesar de que, como ciudadanos romanos, tenían las obligaciones de tales (véase Cursus honorum). Durante una secesión, los plebeyos simplemente dejaban de llevar a cabo sus responsabilidades y/o trabajos “en masa”. Dado que ellos eran quienes mantenían la ciudad funcionando, tal “huelga” significaba que Roma se paralizaba. Adicionalmente, los plebeyos abandonaban la ciudad y anunciaban su intención de formar una nueva comunidad en las afueras de Roma. Diferentes autores tienen diferentes percepciones de cuantas secesiones ocurrieron, empezando en 494 a. C. Por ejemplo, mientras Tito Livio reconoce varias secesiones (ver más abajo), Scullard sugiere que "la tradición recuerda cinco tales secesiones entre 494 a. C. y, 287 a. C., no todas de ellas son históricas y muchos de sus detalles son falsos..."​ La secesión de 287 a. C. se convirtió en uno de los grandes hitos de la historia constitucional europea, dado que estableció el carácter válido o de norma jurídica del plebis scitum como un referéndum, sentando así las bases del mecanismo fundamental de consulta a la voluntad ciudadana que rige en el presente.​
rdf:langString Les sécessions de la plèbe (en latin : secessio plebis) sont l'exercice informel du pouvoir par les citoyens plébéiens romains, comparable à une grève. Durant une sécession, de nombreux citoyens abandonnent simplement la ville en signe d'opposition à l'ordre des patriciens. De l'institution de la République jusqu'aux guerres puniques, la plèbe et le patriciat luttent pour gouverner la Ville. La République romaine est une oligarchie dominée par la minorité des patriciens qui cherche à consolider leur position face à la masse de la plèbe. Cette dernière revendique davantage de droits et de pouvoirs : c'est le conflit des ordres. Il y a eu plusieurs sécessions de la plèbe tout au long de cette période de tensions politiques.
rdf:langString Secessio plebis (withdrawal of the commoners, or secession of the plebs) was an informal exercise of power by Rome's plebeian citizens, similar in concept to the general strike. During the secessio plebis, the plebs would abandon the city en masse in a protest emigration and leave the patrician order to themselves. Therefore, a secessio meant that all shops and workshops would shut down and commercial transactions would largely cease. This was an effective strategy in the Conflict of the Orders due to strength in numbers; plebeian citizens made up the vast majority of Rome's populace and produced most of its food and resources, while a patrician citizen was a member of the minority upper class, the equivalent of the landed gentry of later times. Authors report different numbers for how many secessions there were. Cary & Scullard state there were five between 494 BC and 287 BC.
rdf:langString 로마 평민의 철수 투쟁(Secessio plebis, 평민의 철수를 뜻함)는 고대 로마 평민 시민들이 벌인 시위를 이르며, 극단적인 총파업과 비슷하다고 볼 수 있다. 이들의 철수 투쟁이란 평민들은 귀족의 지배를 벗어나 무리지어 도시를 떠나는 것이었다. 도시에 평민 시민들이 없으므로, 자연히 모든 가게와 공방은 문을 닫았으며, 장사 활동도 거의 끊어지게 된다. 이 방법은 로마 공화정 초기 신분 투쟁 과정에서 효과가 있었는데, 로마 인구의 대다수를 이루던 이들은 수적으로 우세하며 대부분의 생산을 담당했으므로 소수 상류층인 귀족들로서는 당해낼 재간이 없었던 것이다. 저자에 따라 철수 투쟁이 몇번이나 일어났는지 다르게 쓰고 있다. 캐리와 스컬러드(p. 66)는 기원전 494년에서 기원전 287년까지 다섯 번의 철수 투쟁이 일어났다고 썼다.
rdf:langString La Secessio plebis o secessione della plebe, fu una forma di lotta politica adottata dalla plebe romana, tra il V ed il III secolo a.C., per ottenere una parificazione di diritti con i patrizi. La secessione consisteva nel fatto che la plebe abbandonava in massa la città. In questo modo tutti i negozi e le botteghe artigiane restavano chiuse ed inoltre non era possibile convocare le leve militari che in quel periodo facevano sempre più ricorso anche ai plebei. La prima secessione avvenne nel 494 a.C. e l'ultima nel 287 a.C. Sul numero esatto di secessioni non vi è accordo unanime fra gli storici. Quelle certe sono tre, ma secondo Floro le secessioni furono quattro (494-493; 451-449; 445; 376-371) La distruzione dell'archivio di stato avvenuta in occasione del sacco di Roma del 390 a.C. ha sicuramente contribuito a far sì che gli eventi avvenuti prima di quella data venissero ricordati con un misto di fatti reali e tradizioni popolari.
rdf:langString Secessio plebis (terugtrekking van het volk) was een informele uitoefening van macht van de (plebejische) burgers in het oude Rome, vergelijkbaar met een staking. Tijdens een secessio plebis verliet het plebs massaal de stad en de patriciërs. Dit was een effectieve strategie omdat de plebejische burgers het grootste deel van het volk uitmaakten en het grootste gedeelte van het voedsel produceerden. Het woord secessie bestaat vandaag de dag nog om terugtrekking uit een organisatie of land aan te geven.
rdf:langString Сеце́ссия (лат. secessio, от secedo — ухожу) — демонстративный уход плебеев (лат. secessio plebis) ранней Римской республики в 494, 449, 445, 342 и 287 годах до н. э. на Авентинский холм или Священную гору, в то время находившиеся за чертой города. Сецессия являлась эффективной формой борьбы плебеев против патрициев за свои политические и социальные права, поскольку массовый уход населения из Рима (а основная масса горожан состояла из плебса) парализовывал экономическую жизнь города. Вероятно уже после первой сецессии 494 г. до н. э. в Древнем Риме для защиты прав пришлого населения были введены должности народных трибунов и эдилов.
rdf:langString Secessão da plebe (em latim: secessio plebis) era um exercício informal de poder na Roma Antiga pelos cidadãos plebeus similar a uma greve geral levada ao extremo. Durante uma secessão, os plebeus simplesmente abandonavam a cidade em massa e abandonavam os patrícios à própria sorte. Portanto, uma secessão significava que todas as lojas e oficinas fechavam e todas as transações comerciais cessavam. Era uma estratégia muito efetiva durante o "Conflito das Ordens" por causa da força nos números; os plebeus eram a vasta maioria da população romana e produziam a grande maioria da comida e demais recursos enquanto um patrício era membro da classe alta minoritária. Há muitas variações sobre quantas vezes o evento ocorreu entre 494 a.C. e 287 a.C.
rdf:langString 平民脱离(拉丁語:Secessio plebis)是古罗马平民身份的公民非正式行使政治权力的运动,在概念上与总罢工类似。在平民脱离运动期间,平民会抛弃城市,以集体抗议的形式迁徙至其他地方,将贵族留下。在此期间,所有店铺都会关门,所有商业交易都中止。
rdf:langString Сецесія плебеїв (лат. secessio plebis — відокремлення плебеїв) — подібна до загального страйку соціальна боротьба плебеїв з патриціями у ранній період Римської республіки. Деякі вважають таке відокремлення або одними з перших страйків в історії, або як ранню форму загального страйку. Спочатку лише патриції мали всі права, властиві римським громадянам. Наприклад, лише вони могли бути обрані на різні посади «народних виборів» у судовій системі Риму (квестори, претори, консули тощо). Оскільки виконання цих функцій було звичайним способом досягти римського сенату, виключення плебеїв означало, що вони на практиці були виключені з усіх позицій влади чи впливу на політичне та законодавче житті республіки (була заборона на шлюб між патриціями і плебеями).Під час сецесії плебеї масово перестали виконувати свої обов'язки та/або роботу. Оскільки саме вони підтримували життя міста, такий «страйк» означав паралізування Риму. Крім того, плебеї покинули місто і оголосили про свій намір утворити нову громаду на околиці Риму.Різні автори мають різне уявлення про те, скільки сецесій відбулося, починаючи з 494 року до Р. Х. Наприклад Тіт Лівій визнає декілька сецесій, британський історик Говард Скаллард припускає, що «традиція фіксує п'ять таких сецесій між 494 до Р. Х. та 287 до Р.Х…».
xsd:nonNegativeInteger 13070

data from the linked data cloud