Scar literature

http://dbpedia.org/resource/Scar_literature an entity of type: WikicatChineseLiteraryGenres

La literatura de les cicatrius (xinès simplificat: 伤痕 文学; xinès tradicional: 傷痕 文學; pinyin: Shānghén wénxué) és un moviment literari que va aparèixer a la Xina a finals dels anys setanta durant el ressorgiment de la llibertat, que va seguir el final de la Revolució Cultural. Aquest període està marcat per la mort de Mao Zedong el 1976, les seves crítiques oficials i el judici a la Banda del Quatre, els darrers defensors de la Revolució Cultural. Molts escriptors van exorcitzar un passat marcat pel realisme socialista i la literatura oficial, oferint una visió crua i directa de la societat xinesa, marcada en particular pels traumes de la Campanya de les Cent Flors i la condemna dels intel·lectuals que va seguir el Gran Salt Endavant i la fam, finalment la Revolució Cultural. rdf:langString
أدب الجرحى أو أدب الندبات (بالصينة: 伤痕文学) هو نوع من الأدب الصيني ظهر في أواخر السبعينيات خلال فترة " Boluan Fanzheng "، بعد فترة وجيزة من وفاة ماو تسي تونغ، يصور معاناة الكوادر والمثقفين خلال التجارب المأساوية للثورة الثقافية وحكم عصابة الأربعة. rdf:langString
La literatura de las cicatrices​ (chino: 伤痕 文学, pinyin: shānghén wénxué) es un género de literatura china que surgió a finales de los años 1970, poco después de la muerte de Mao Zedong, retratando los sufrimientos de profesionales e intelectuales durante los horrores del periodo de la Revolución Cultural y el gobierno de la Banda de los Cuatro.​ rdf:langString
Scar literature or literature of the wounded (Chinese: 伤痕文学; pinyin: shānghén wénxué) is a genre of Chinese literature which emerged in the late 1970s during the "Boluan Fanzheng" period, soon after the death of Mao Zedong, portraying the sufferings of cadres and intellectuals during the experiences of the Cultural Revolution and the rule of the Gang of Four. rdf:langString
傷痕文学(しょうこんぶんがく)は、1978年から1980年にかけ、中国の文壇で主導的地位を占めた文学思潮 (文学潮流)。名称は、廬新華による短篇小説「傷痕」に由来する。一連の文学作品は、文化大革命の悲惨さを描いている。 rdf:langString
伤痕文学泛指中国大陸於1970年代末期“拨乱反正”时期开始的一种文学创作思想(潮流),是中国大陸在“文化大革命”结束后最先出现的一种文学现象,為1980年代中國大陸的文學思潮的主流。主要是表现文化大革命為人们带来的精神物质上的巨大伤害以及对国家民族前途的反思,是一个具有历史转折意义的文学现象,在当时有广泛影响。 rdf:langString
Narbenliteratur (chinesisch: 伤痕文学; Pinyin: shānghén wénxué) ist ein Begriff aus der chinesischen Literatur. Er fasst die unmittelbar nach der Kulturrevolution während der Boluan-Fanzheng-Periode entstandenen literarischen Werke, in denen mit den Verbrechen der Kulturrevolution abgerechnet wird. rdf:langString
La littérature des cicatrices (chinois simplifié : 伤痕文学 ; chinois traditionnel : 傷痕文學 ; pinyin : Shānghén wénxué) est un mouvement littéraire apparu en Chine à la fin des années 1970 lors du regain de liberté, vis-à-vis des intellectuels et des écrivains notamment, qui suivit la fin de la révolution culturelle. Cette période est marquée par la mort de Mao Zedong en 1976, sa critique officielle et le procès de la bande des quatre, derniers défenseurs de la révolution culturelle. Beaucoup d'écrivains ont alors exorcisé un passé marqué par le réalisme-socialiste et la littérature officielle, en offrant une vision crue et directe de la société chinoise, marquée notamment par les traumatismes de la campagne des cent fleurs et la condamnation des intellectuels qui s'ensuivit, le Grand Bond en av rdf:langString
Literatura ran i blizn (chin. upr. 伤痕文学, chin. trad. 傷痕文學, pinyin shānghén wénxué) – nurt w literaturze chińskiej przełomu lat 70. i 80. XX wieku, będący zapisem trudnych doświadczeń rewolucji kulturalnej (1966-1976). rdf:langString
Literatura de cicatriz ou literatura de feridos é um gênero da literatura chinesa, que surgiu no final da década de 1970, logo após a morte de Mao Tsé-Tung, que retrata o sofrimento de intelectuais durante as trágicas experiências da Revolução Cultural e do governo da Gangue dos Quatro. O primeiro exemplar do gênero é a história de "Cicatriz" (1978) de Lu Xinhua, que atacava a hipocrisia e a corrupção dos oficiais. O contro de 1977 de Liu Xinwu, "O Monitor de Classe" (班主任), também é descrito como o pioneiro da literatura de cicatriz, embora esta avaliação seja disputada. rdf:langString
rdf:langString أدب الجرحى
rdf:langString Literatura de les cicatrius
rdf:langString Narbenliteratur
rdf:langString Literatura de las cicatrices
rdf:langString Littérature des cicatrices
rdf:langString 傷痕文学
rdf:langString Literatura ran i blizn
rdf:langString Scar literature
rdf:langString Literatura de cicatriz
rdf:langString 伤痕文学
rdf:langString Scar Literature
xsd:integer 10695510
xsd:integer 1121295311
rdf:langString no
rdf:langString 伤痕文学
rdf:langString *Cultural Revolution *Boluan Fanzheng Movement *Political persecution *Trauma
rdf:langString Shānghén wénxué
rdf:langString shānghén wénxué
rdf:langString 伤痕文学
rdf:langString 傷痕文學
xsd:integer 1978
rdf:langString La literatura de les cicatrius (xinès simplificat: 伤痕 文学; xinès tradicional: 傷痕 文學; pinyin: Shānghén wénxué) és un moviment literari que va aparèixer a la Xina a finals dels anys setanta durant el ressorgiment de la llibertat, que va seguir el final de la Revolució Cultural. Aquest període està marcat per la mort de Mao Zedong el 1976, les seves crítiques oficials i el judici a la Banda del Quatre, els darrers defensors de la Revolució Cultural. Molts escriptors van exorcitzar un passat marcat pel realisme socialista i la literatura oficial, oferint una visió crua i directa de la societat xinesa, marcada en particular pels traumes de la Campanya de les Cent Flors i la condemna dels intel·lectuals que va seguir el Gran Salt Endavant i la fam, finalment la Revolució Cultural.
rdf:langString أدب الجرحى أو أدب الندبات (بالصينة: 伤痕文学) هو نوع من الأدب الصيني ظهر في أواخر السبعينيات خلال فترة " Boluan Fanzheng "، بعد فترة وجيزة من وفاة ماو تسي تونغ، يصور معاناة الكوادر والمثقفين خلال التجارب المأساوية للثورة الثقافية وحكم عصابة الأربعة.
rdf:langString Narbenliteratur (chinesisch: 伤痕文学; Pinyin: shānghén wénxué) ist ein Begriff aus der chinesischen Literatur. Er fasst die unmittelbar nach der Kulturrevolution während der Boluan-Fanzheng-Periode entstandenen literarischen Werke, in denen mit den Verbrechen der Kulturrevolution abgerechnet wird. Namensgeberin für diese literarische Bewegung ist die Erzählung Narben (伤痕 ‚Shanghen‘), in deren Mittelpunkt das Schicksal eines zu Beginn der Kulturrevolution sechzehnjährigen Mädchens namens Xiaohua steht. Diese wendet sich von ihrer als Verräterin verurteilten Mutter ab und meldet sich zur Arbeit aufs Land. Acht Jahre lang verweigert sie ihrer Mutter jeden Kontakt. Für Xiaohua hätte ein Festhalten an ihrer Mutter Isolation bedeutet. Einzig die Entscheidung gegen die Mutter bringt ihr die Anerkennung durch ihre Umgebung. Als sie, nach der Verhaftung der Viererbande im Jahr 1976, von der Unschuld ihrer Mutter erfährt, kommt sie um Stunden zu spät, um die Mutter noch einmal lebend zu sehen. Die Geschichte endet mit der Beteuerung, niemals die Schuldigen an dem ihrer Mutter zugefügten Unrecht zu vergessen und die neue politische Führung beim Neuaufbau des Landes zu unterstützen. Mit dem Erscheinen dieser Geschichte setzte eine Debatte über die Aufgabe der Literatur bei der Bewältigung gesellschaftlicher Missstände ein und begann die literarische Verarbeitung der Kulturrevolution. Frühe Werke der Narbenliteratur waren oft gefühlvoll und mit Stereotypen überfrachtet. Oft wurde auch ein aufgesetzt wirkender optimistischer Schluss angefügt.
rdf:langString La literatura de las cicatrices​ (chino: 伤痕 文学, pinyin: shānghén wénxué) es un género de literatura china que surgió a finales de los años 1970, poco después de la muerte de Mao Zedong, retratando los sufrimientos de profesionales e intelectuales durante los horrores del periodo de la Revolución Cultural y el gobierno de la Banda de los Cuatro.​
rdf:langString La littérature des cicatrices (chinois simplifié : 伤痕文学 ; chinois traditionnel : 傷痕文學 ; pinyin : Shānghén wénxué) est un mouvement littéraire apparu en Chine à la fin des années 1970 lors du regain de liberté, vis-à-vis des intellectuels et des écrivains notamment, qui suivit la fin de la révolution culturelle. Cette période est marquée par la mort de Mao Zedong en 1976, sa critique officielle et le procès de la bande des quatre, derniers défenseurs de la révolution culturelle. Beaucoup d'écrivains ont alors exorcisé un passé marqué par le réalisme-socialiste et la littérature officielle, en offrant une vision crue et directe de la société chinoise, marquée notamment par les traumatismes de la campagne des cent fleurs et la condamnation des intellectuels qui s'ensuivit, le Grand Bond en avant et la famine, enfin la révolution culturelle. Après la « poésie obscure » des années 1970, forme d'expression clandestine dite aussi « école de Menglong », la littérature des cicatrices assure une transition en forme d'exutoire, avant l'apparition d'auteurs engageant une recherche identitaire, et parfois un dialogue avec l'Occident.
rdf:langString Scar literature or literature of the wounded (Chinese: 伤痕文学; pinyin: shānghén wénxué) is a genre of Chinese literature which emerged in the late 1970s during the "Boluan Fanzheng" period, soon after the death of Mao Zedong, portraying the sufferings of cadres and intellectuals during the experiences of the Cultural Revolution and the rule of the Gang of Four.
rdf:langString 傷痕文学(しょうこんぶんがく)は、1978年から1980年にかけ、中国の文壇で主導的地位を占めた文学思潮 (文学潮流)。名称は、廬新華による短篇小説「傷痕」に由来する。一連の文学作品は、文化大革命の悲惨さを描いている。
rdf:langString Literatura ran i blizn (chin. upr. 伤痕文学, chin. trad. 傷痕文學, pinyin shānghén wénxué) – nurt w literaturze chińskiej przełomu lat 70. i 80. XX wieku, będący zapisem trudnych doświadczeń rewolucji kulturalnej (1966-1976). Nurt ten był jednym z pierwszych po zakończeniu jesienią 1976 r. Wielkiej Proletariackiej Rewolucji Kulturalnej zjawisk w literaturze Chin, które dały początek tworzeniu dzieł rozliczeniowych w duchu krytycznym wobec wydarzeń uprzedniej dekady. Jego powstanie przypadło na okres przejściowy między dominacją socjalizmu rewolucyjnego a polityką reform i otwarcia Chin na świat w okresie rządów Deng Xiaopinga (邓小平). Choć zdania na temat dokładnych ram czasowych i klasyfikacji poszczególnych utworów jako należących do literatury ran i blizn są podzielone, część badaczy zalicza do niej nawet niektóre pozycje wydane w drugiej połowie lat 80. XX wieku.
rdf:langString Literatura de cicatriz ou literatura de feridos é um gênero da literatura chinesa, que surgiu no final da década de 1970, logo após a morte de Mao Tsé-Tung, que retrata o sofrimento de intelectuais durante as trágicas experiências da Revolução Cultural e do governo da Gangue dos Quatro. O primeiro exemplar do gênero é a história de "Cicatriz" (1978) de Lu Xinhua, que atacava a hipocrisia e a corrupção dos oficiais. O contro de 1977 de Liu Xinwu, "O Monitor de Classe" (班主任), também é descrito como o pioneiro da literatura de cicatriz, embora esta avaliação seja disputada. A maioria dos autores desse gênero estavam em seus trinta ou quarenta anos à época; eles trabalhavam como escritores e editores assalariadas, e publicaram suas obras em revistas literárias patrocinadas pelo Estado. A indignação moral que expressavam em suas obras ressoava com o público, contribuindo para a sua popularidade. O crescimento da literatura de cicatriz correspondeu com a Primavera de Pequim, um período de maior abertura na sociedade chinesa; A literatura de cicatriz tem sido descrita como um "segundo Movimento das Cem Flores". Embora a literatura de cicatriz centre-se no trauma e na opressão, e tenha sido descrito como muito negativa, o amor e a fé se mantiveram-se como seus principais temas; e seus praticantes normalmente não se opõem ao comunismo, mas mantém a fé na capacidade do Partido de retificar tragédias do passado, e "abraçam o amor como uma chave para a resolução de problemas sociais". Independentemente, embora os seus escritos tenham sido saudada como um renascimento da tradição do realismo socialista nas artes, na verdade, representavam uma ruptura com a tradição, dado que não estavam mais sujeito ao controle do partido, e não estava sob uma obrigação de servir à educação política das massas. No entanto, a literatura de cicatriz não recebeu um passe livre da cúpula do governamental; devido às suas críticas ao Partido Comunista e ao próprio Mao, bem como por sua exposição de problemas sociais, o movimento se viu sob o ataque de conservadores desde o início de 1979. Eventos tais como o julgamento de sinalizaram aos escritores que havia limites para a discussão dos erros do passado e do Partido, e após o julgamento da Gangue dos Quatro, o clima político voltou a se tornar mais pesado, de forma significativa. Eventualmente, o governo começou a reprimir a literatura de cicatriz como parte de uma campanha mais ampla contra o "liberalismo burguês". Deng Xiaoping forneceu um importante apoio para essa campanha de repressão, apesar de que seu retorno à política chinesa após sua desgraça política e sua vitória sobre o rival Hua Guofeng dependiam fortemente do repúdio ao Maoísmo ultra-esquerdista, inerente a literatura de cicatriz, e de sua influência sobre a opinião pública.A campanha contra a literatura de cicatriz era, ela próprio, diferente no sentido de que, ao contrário das campanhas anteriores contra o liberalismo, as críticas oficiais foram geralmente limitadas a ataques ao seu conteúdo, ao invés de denúncias de indivíduos. Nem todas as obras de autores que viveram a Revolução Cultural podem ser classificado como literatura de cicatriz. , em particular, é famoso por seu idealismo em relação às suas experiências durante a Revolução Cultural; suas obras têm sido descritas como as refutações para o "negativismo da cicatriz literatura".
rdf:langString 伤痕文学泛指中国大陸於1970年代末期“拨乱反正”时期开始的一种文学创作思想(潮流),是中国大陸在“文化大革命”结束后最先出现的一种文学现象,為1980年代中國大陸的文學思潮的主流。主要是表现文化大革命為人们带来的精神物质上的巨大伤害以及对国家民族前途的反思,是一个具有历史转折意义的文学现象,在当时有广泛影响。
xsd:nonNegativeInteger 7788

data from the linked data cloud