Rwandan Revolution
http://dbpedia.org/resource/Rwandan_Revolution an entity of type: Thing
الثورة الرواندية وتُعرف أيضًا بثورة الهوتو أو الثورة الاجتماعية أو رياح التدمير هي فترة من العنف العرقي في رواندا بين عامي 1959 و1961 بين الهوتو والتوتسي، وهما اثنين من أكبر ثلاث مجموعات إثنية في رواندا. شهدت الثورة على تحول البلاد من مستعمرة بلجيكية فيها ملكية من التوتسي إلى جمهورية مستقلة تسيطر عليها مجموعة الهوتو.
rdf:langString
La Revolució ruandesa, també coneguda com la Revolució social o vent de destrucció, (kinyarwanda muyaga), va ser un període de violència ètnica a Ruanda entre 1959 i 1961 entre hutus i tutsis dos dels tres grups ètnics de Ruanda. La revolució va veure la transició del país d'una colònia belga amb una monarquia tutsi a una república independent dominada pels hutus.
rdf:langString
La révolution rwandaise, aussi connue sous le nom de révolution hutu, révolution sociale ou vent de destruction (kinyarwanda : Muyaga), a été une période de violence « ethnique » au Rwanda de 1959 à 1961 entre les hutus et les tutsis, les deux plus importants des trois groupes « ethniques » au Rwanda. La révolution a vu le pays passer d'une colonie belge avec une monarchie tutsie à une république indépendante dominée par les hutus.
rdf:langString
The Rwandan Revolution, also known as the Hutu Revolution, Social Revolution, or Wind of Destruction (Kinyarwanda: muyaga), was a period of ethnic violence in Rwanda from 1959 to 1961 between the Hutu and the Tutsi, two of the three ethnic groups in Rwanda. The revolution saw the country transition from a Belgian colony with a Tutsi monarchy to an independent Hutu-dominated republic.
rdf:langString
Revolusi Rwanda, juga dikenal dengan nama angin kehancuran, (Kinyarwanda: muyaga), adalah periode kekerasan etnis di Rwanda yang berlangsung dari tahun 1959 hingga 1961. Peristiwa ini merupakan puncak dari ketegangan antara kelompok Hutu dan Tutsi. Kekerasan dimulai pada November 1959, setelah peristiwa pemukulan politikus Hutu oleh Tutsi. Karena mengira Mbonyumutwa tewas, sekelompok Hutu memulai serangan sistematis terhadap orang Tutsi. Revolusi ini menghancurkan struktur kekuasaan di Rwanda dengan membubarkan monarki, yang dikepalai oleh seorang (raja) Tutsi, dan digantikan oleh republik yang dipimpin oleh Hutu. Kepala suku dan wakil kepala suku Tutsi digantikan oleh Hutu. Banyak penduduk Tutsi yang tewas selama revolusi, sementara lainnya mengungsi ke negara tetangga. Pada tahun 1965,
rdf:langString
Revolução Ruandesa, também conhecida como a Revolução Social ou Vento da Destruição (quiniaruanda: muyaga), foi um período de violência étnica em Ruanda entre 1959 e 1961 entre os hutus e os tutsis, dois dos três grupos étnicos em Ruanda. A revolução viu a transição do país de uma colônia belga com uma monarquia tutsi para uma república independente dominada pelos hutus.
rdf:langString
Социа́льная револю́ция в Руа́нде (англ. Rwanda's Social Revolution), также известная как Руанди́йская револю́ция (англ. Rwandan Revolution; фр. Révolution rwandaise), Револю́ция ху́ту (англ. Hutu revolution), Социа́льная револю́ция ху́ту (англ. Hutu social revolution) или «Ве́тер разруше́ния» (руанда umuyaga wo kurimbuka, англ. Wind of destruction), — период истории Руанды с 1959 по 1961 год, который характеризовался взаимным насилием между двумя основными национально-этническими группами страны — хуту и тутси, развившимся на почве этнической и национальной ненависти. Итогом стало преобразование Руанды из подконтрольной Бельгии монархии во главе с династией тутси родом из клана в независимую республику под контролем хуту.
rdf:langString
rdf:langString
الثورة الرواندية
rdf:langString
Revolució ruandesa
rdf:langString
Revolusi Rwanda
rdf:langString
Révolution rwandaise
rdf:langString
Rwandan Revolution
rdf:langString
Социальная революция в Руанде
rdf:langString
Revolução Ruandesa
xsd:integer
27660506
xsd:integer
1124168168
rdf:langString
الثورة الرواندية وتُعرف أيضًا بثورة الهوتو أو الثورة الاجتماعية أو رياح التدمير هي فترة من العنف العرقي في رواندا بين عامي 1959 و1961 بين الهوتو والتوتسي، وهما اثنين من أكبر ثلاث مجموعات إثنية في رواندا. شهدت الثورة على تحول البلاد من مستعمرة بلجيكية فيها ملكية من التوتسي إلى جمهورية مستقلة تسيطر عليها مجموعة الهوتو. حُكمت رواندا من قبل ملكية من التوتسي منذ القرن الثامن عشر على الأقل بسياسات مترسخة موالية للتوتسي ومناهضة للهوتو. تعاقبت ألمانيا وبلجيكا في السيطرة على رواندا حتى بدايات القرن العشرين، إذ حكمت الأمتين الأوربيتين البلاد من خلال الملوك وسياسة مرسخة داعمة للتوتسي. بعد عام 1945، تطورت نخبة مناهضة من الهوتو أدت إلى تدهور العلاقات بين المجموعات. تحركت قيادة التوتسي من أجل استقلال سريع لتعزيز سلطتها، ودعت نخبة الهوتو لانتقال السلطة من التوتسي إلى الهوتو (وهو موقف تنامى دعمه من قبل الكنيسة الرومانية الكاثوليكية والحكومة الاستعمارية). بدأت الثورة في نوفمبر عام 1959، بسلسلة من التمردات والحرائق المتعمدة في منازل التوتسي بعد الهجوم على أحد القيادات الفرعية للهوتو، دومينيك مبونيوموتوا، من قبل متطرفين التوتسي. انتشر العنف بسرعة على طول البلاد. سعى الملك وسياسيو التوتسي من أجل هجوم معاكس للاستيلاء على السلطة وطرد الهوتو والبلجيكيين لكنهم أحبِطوا من قبل الكولونيل البلجيكي غاي لوغيست الذي أحضِر من قبل الحاكم الاستعماري. أعاد لوغيست تأسيس القانون والنظام بادئًا برنامج للترويج وحماية نخبة الهوتو. استبدل البلجيكيون بعد ذلك العديد من زعماء وقادة التوتسي بالهوتو، وجعلوا من الملك كيغيلي الخامس ملكًا صوريًا؛ فر كيغيلي لاحقًا من البلاد. رغم العنف المضاد للتوتسي، نظمت بلجيكا انتخابات محلية في منتصف ستينيات القرن العشرين. سيطرت أحزاب الهوتو على معظم المقاطعات ما أنهى الثورة بصورة فعلية. أعلن لوغيست وقائد الهوتو غريغوري كايباندا رواندا جمهوريةً متمتعة بالحكم الذاتي عام 1961، وأصبحت البلاد جمهوريةً مستقلة عام 1962. تسببت الثورة بهجرة 336 ألف من التوتسي على الأقل إلى البلدان المجاورة حيث عاشوا لاجئين هناك. رغم سعي المنفيين للعودة مباشرةً إلى رواندا، فقد انقسموا بين أولئك الساعين للمفاوضات وأولئك المتمنين بإسقاط النظام الجديد. أنشأ بعض المنفيين مجموعات مسلحة (أطلِق عليها لقب إنينزي أو الصراصير من قبل حكومة الهوتو) شنت هجمات داخل رواندا. حدث أكبر هجوم في أواخر عام 1963 عندما اقترب هجوم مفاجئ من كيغالي. قاتلت الحكومة وهزمت المتمردين وقتلت الآلاف من التوتسي المتبقين في رواندا. لم يشكل اللاجئون خطرًا بعد ذلك حتى تسعينيات القرن العشرين، عندما أشعلت الجبهة الوطنية الرواندية من لاجئي التوتسي حربًا أهلية وأجبرت حكومة الهوتو على المفاوضات. أدى ذلك إلى تصاعد في تطرف الهوتو والإبادة الجماعية عام 1994، وفيها قُتل نصف مليون من التوتسي قبل أن تسيطر الجبهة الرواندية الوطنية على البلاد.
rdf:langString
La Revolució ruandesa, també coneguda com la Revolució social o vent de destrucció, (kinyarwanda muyaga), va ser un període de violència ètnica a Ruanda entre 1959 i 1961 entre hutus i tutsis dos dels tres grups ètnics de Ruanda. La revolució va veure la transició del país d'una colònia belga amb una monarquia tutsi a una república independent dominada pels hutus. Ruanda havia estat governat per una monarquia tutsi des d'almenys el segle xviii, amb polítiques protutsi i antihutu. Alemanya i Bèlgica van controlar successivament Ruanda a principis del segle xx, les dues nacions europees governaven a través dels reis i perpetuant una política protutsi. Després de 1945 es va desenvolupar una contra-elit hutu que va provocar el deteriorament de les relacions entre els grups. El lideratge tutsi agitava per una ràpida independència per tal de consolidar el seu poder, i l'elit hutu va demanar la transferència del poder dels tutsis als hutu (una postura cada vegada més recolzada per l'Església Catòlica i el govern colonial). La revolució va començar al novembre de 1959, amb una sèrie de disturbis i atacs d'incendis provocats a les llars tutsi després de l'atac de l'únic subcapità hutu Dominique Mbonyumutwa pels extremistes tutsis. La violència es va estendre ràpidament per tot el país. El rei i els polítics tutsis van intentar un contraatac per apoderar-se del poder i expulsar als hutus i els belgues, però van ser frustrats pel coronel belga , que havia estat portat pel governador colonial. Logiest va restableix la llei i l'ordre, començant un programa per promoure i protegir l'elit hutu. Els belgues van reemplaçar llavors a molts caps i subcaps tutsis per Hutu, reduint al rei Kigeli V de Ruanda a l'estat de mera figura; Kigeli va fugir més tard del país. Malgrat la contínua violència antitutsi, Bèlgica va organitzar eleccions locals a mitjan 1960. Els partits hutus van obtenir el control de gairebé totes les comunitats, i van acabar amb la revolució efectiva. Logiest i el líder hutu Grégoire Kayibanda van declarar Ruanda com a república autònoma el 1961, i el país es va independitzar el 1962. La revolució va provocar que almenys 336.000 tutsis fugissin als països veïns, on vivien com a refugiats. Encara que els exiliats es van mobilitzar per a un retorn immediat a Ruanda, es van dividir entre els que buscaven la negociació i els que desitjaven derrocar el nou règim. Alguns exiliats formaven grups armats (anomenats inyenzi o "escarabats" pel govern hutu) que van llançar atacs contra Ruanda. El més gran va ocórrer a la fi de 1963, quan es va apropar un atac sorpresa a Kigali. El govern va lluitar de nou, va derrotar els inyenzi i va matar milers de tutsis restants a Ruanda. Els refugiats no van plantejar més amenaça fins a la dècada de 1990, quan una Guerra Civil ruandesa iniciada pel refugi tutsi, el Front Patriòtic Ruandès (FPR) va obligar al govern hutu a negociar. Això va provocar l'augment de l'extremisme hutu i el genocidi ruandès de 1994, en el qual centenars de milers de tutsi van ser assassinats abans que el FPR prengués el control.
rdf:langString
La révolution rwandaise, aussi connue sous le nom de révolution hutu, révolution sociale ou vent de destruction (kinyarwanda : Muyaga), a été une période de violence « ethnique » au Rwanda de 1959 à 1961 entre les hutus et les tutsis, les deux plus importants des trois groupes « ethniques » au Rwanda. La révolution a vu le pays passer d'une colonie belge avec une monarchie tutsie à une république indépendante dominée par les hutus. Le Rwanda était gouverné par une monarchie tutsie depuis au moins le XVIIIe siècle, avec des politiques pro-tutsi et anti-hutu enracinées. L'Allemagne et la Belgique ont successivement contrôlé le Rwanda au début du XXe siècle, les deux nations européennes gouvernant par l'intermédiaire des rois et perpétuant une politique pro-tutsi. Après 1945, une contre-élite hutu se développa, conduisant à la détérioration des relations entre les groupes. Les dirigeants tutsis ont fait campagne pour une indépendance rapide afin de consolider leur pouvoir, et l'élite hutue a appelé au transfert du pouvoir des tutsis aux hutus (une position de plus en plus soutenue par l'Église catholique romaine et le gouvernement colonial). La révolution a commencé en novembre 1959, avec une série d'émeutes et d'incendies criminels contre des maisons tutsis à la suite de l'attaque de l'un des rares sous-chefs hutus, Dominique Mbonyumutwa, par des extrémistes tutsis. La violence s'est rapidement répandue dans tout le pays. Le roi et les politiciens tutsis ont tenté une contre-attaque pour prendre le pouvoir et ostraciser les hutus et les belges. Cependant, ils ont été contrecarrés par le colonel Guy Logiest, nommé par le gouvernement belge pour rétablir la loi et l'ordre, en lançant un programme de promotion et de protection de l'élite hutu. Les belges ont ensuite remplacé de nombreux chefs et sous-chefs tutsis par des hutus, en ne laissant au roi tutsi Kigeli V qu'un statut symbolique ; Kigeli a ensuite fui le pays. Malgré la poursuite des violences anti-Tutsi, la Belgique a organisé des élections en juin 1960. Les partis hutus ont pris le contrôle de presque toutes les communes, mettant ainsi fin à la révolution. Le colonel Logiest et le chef hutu Grégoire Kayibanda ont déclaré le Rwanda république autonome en 1961 et le pays est devenu indépendant en 1962. La révolution a poussé au moins 336 000 tutsis à fuir en exil dans les pays voisins, où ils vécurent en tant que réfugiés. Bien que les exilés fassent l'agitation pour un retour immédiat au Rwanda, ils sont partagés entre ceux qui cherchent à négocier et ceux qui souhaitent renverser le nouveau régime. Certains exilés ont formé des groupes armés (appelés inyenzi, ou « cafards », par le gouvernement hutu) qui ont lancé des attaques contre le Rwanda. La plus importante a eu lieu à la fin de l'année 1963, lorsqu'une attaque surprise s'est approchée[style à revoir] de Kigali. Le gouvernement a riposté, battant les rebelles et tuant des milliers de tutsis restants au Rwanda. Aucune autre menace n'a été posée par les réfugiés jusque dans les années 1990, lorsqu'une guerre civile a été déclenchée par le Front patriotique rwandais (FPR) des réfugiés tutsis, ce qui a forcé le gouvernement hutu à entamer des négociations. Cela a conduit à une montée de l'extrémisme hutu et au génocide de 1994, au cours duquel entre 800 000 et 1 million de personnes, quasiment toutes Tutsies, ont été tuées avant que le FPR ne prenne le contrôle du pays.
rdf:langString
The Rwandan Revolution, also known as the Hutu Revolution, Social Revolution, or Wind of Destruction (Kinyarwanda: muyaga), was a period of ethnic violence in Rwanda from 1959 to 1961 between the Hutu and the Tutsi, two of the three ethnic groups in Rwanda. The revolution saw the country transition from a Belgian colony with a Tutsi monarchy to an independent Hutu-dominated republic. Rwanda had been ruled by a Tutsi monarchy since at least the 18th century, with entrenched pro-Tutsi and anti-Hutu policies. Germany and Belgium successively controlled Rwanda through the early 20th century, with both European nations ruling through the kings and perpetuating a pro-Tutsi policy. After 1945, a Hutu counter-elite developed, leading to the deterioration of relations between the groups. The Tutsi leadership agitated for speedy independence to cement their power, and the Hutu elite called for the transfer of power from Tutsi to Hutu, a stance increasingly supported by the Roman Catholic Church and the colonial government. The revolution began in November 1959, with a series of riots and arson attacks on Tutsi homes following the attack of one of the few Hutu sub-chiefs, Dominique Mbonyumutwa, by Tutsi extremists. Violence quickly spread throughout the country. The king and Tutsi politicians attempted a counterattack to seize power and ostracise the Hutu and the Belgians but were thwarted by Belgian colonel Guy Logiest, who was brought in by the colonial governor. Logiest reestablished law and order, beginning a programme to promote and protect the Hutu elite. The Belgians then replaced many Tutsi chiefs and sub-chiefs with Hutu, consigning King Kigeli V to figurehead status; Kigeli later fled the country. Despite continued anti-Tutsi violence, Belgium organized local elections in mid-1960. Hutu parties gained control of nearly all communes, effectively ending the revolution. Logiest and Hutu leader Grégoire Kayibanda declared Rwanda an autonomous republic in 1961, and the country became independent in 1962. The revolution caused at least 336,000 Tutsi to flee to neighbouring countries, where they lived as refugees. Although the exiles agitated for an immediate return to Rwanda, they were split between those seeking negotiation and those wishing to overthrow the new regime. Some exiles formed armed groups (called inyenzi, or "cockroaches", by the Hutu government), who launched attacks into Rwanda. The largest occurred in late 1963, when a surprise attack approached Kigali. The government fought back, defeating the rebels and killing thousands of the remaining Tutsi in Rwanda. No further threat was posed by the refugees until the 1990s, when a civil war initiated by the Tutsi-refugee Rwandan Patriotic Front (RPF) forced the Hutu government into negotiations. This led to a rise in Hutu extremism and the 1994 genocide, in which over 500,000 Tutsi were killed before the RPF took control.
rdf:langString
Revolusi Rwanda, juga dikenal dengan nama angin kehancuran, (Kinyarwanda: muyaga), adalah periode kekerasan etnis di Rwanda yang berlangsung dari tahun 1959 hingga 1961. Peristiwa ini merupakan puncak dari ketegangan antara kelompok Hutu dan Tutsi. Kekerasan dimulai pada November 1959, setelah peristiwa pemukulan politikus Hutu oleh Tutsi. Karena mengira Mbonyumutwa tewas, sekelompok Hutu memulai serangan sistematis terhadap orang Tutsi. Revolusi ini menghancurkan struktur kekuasaan di Rwanda dengan membubarkan monarki, yang dikepalai oleh seorang (raja) Tutsi, dan digantikan oleh republik yang dipimpin oleh Hutu. Kepala suku dan wakil kepala suku Tutsi digantikan oleh Hutu. Banyak penduduk Tutsi yang tewas selama revolusi, sementara lainnya mengungsi ke negara tetangga. Pada tahun 1965, 130.000 (sepertiga dari semua Tutsi) mengungsi ke Zaire, Uganda, Tanzania, dan Burundi. Pengungsi tersebut nantinya menjadi pemberontak Tutsi, salah satunya Front Patriotik Rwanda. Diperkirakan 20.000 hingga 100.000 orang Tutsi tewas terbunuh, dan ribuan lainnya, termasuk sang Mwami, mengungsi ke Uganda sebelum komando Belgia menghentikan kekerasan. Beberapa orang Belgia dituduh bersekongkol dengan Hutu.
rdf:langString
Социа́льная револю́ция в Руа́нде (англ. Rwanda's Social Revolution), также известная как Руанди́йская револю́ция (англ. Rwandan Revolution; фр. Révolution rwandaise), Револю́ция ху́ту (англ. Hutu revolution), Социа́льная револю́ция ху́ту (англ. Hutu social revolution) или «Ве́тер разруше́ния» (руанда umuyaga wo kurimbuka, англ. Wind of destruction), — период истории Руанды с 1959 по 1961 год, который характеризовался взаимным насилием между двумя основными национально-этническими группами страны — хуту и тутси, развившимся на почве этнической и национальной ненависти. Итогом стало преобразование Руанды из подконтрольной Бельгии монархии во главе с династией тутси родом из клана в независимую республику под контролем хуту. Революция началась в ноябре 1959 года с серии нападений, поджогов домов и этнических столкновений, совершённых хуту после того, как группа экстремистов из числа тутси совершила нападение на их вождя Доминика Мбоньюмутву. В ответ тутси попытались добиться скорейшей независимости и изгнать хуту и бельгийцев из страны, но в этом им помешал властвовавший в регионе бельгийский полковник . Бельгийцы стали поддерживать замещение тутси хуту, проводя массовые переназначения и чистки в государственном аппарате. Король Кигели V превратился из фактического правителя страны в номинального властителя, который на деле не имел никакой власти; позже он и вовсе бежал из страны. На фоне продолжающегося этнического насилия бельгийцы организовали выборы, на которых победили националисты-хуту, собрав более 70 % поддержки. В 1961 году страна стала автономной республикой, а год спустя получила независимость. Революция оказала большое влияние не только на Руанду, но и на ряд других стран региона Великих Африканских озёр. Некоторые историки называют это событие ключевым в истории региона. Оно унесло жизни около ста тысяч человек, не менее 336 тысяч человек стали беженцами. В дальнейшем партизанские отряды тутси пытались вернуть себе власть, порождая новые всплески этнического насилия. В 1990 году самая крупная из группировок, сформированных из беглецов, — Руандийский патриотический фронт — развязала полномасштабную гражданскую войну, которая привела к ещё более серьёзному обострению межнациональных отношений в стране и геноциду. В итоге РПФ во главе с Полем Кагаме одержал победу и вернул власть тутси. На 2022 год данная военизированная группировка, преобразованная в партию, остаётся главной правящей силой в стране.
rdf:langString
Revolução Ruandesa, também conhecida como a Revolução Social ou Vento da Destruição (quiniaruanda: muyaga), foi um período de violência étnica em Ruanda entre 1959 e 1961 entre os hutus e os tutsis, dois dos três grupos étnicos em Ruanda. A revolução viu a transição do país de uma colônia belga com uma monarquia tutsi para uma república independente dominada pelos hutus. Ruanda tinha sido governada por uma monarquia tutsi pelo menos desde o século XVIII, com políticas arraigadas anti-hutus e pró-tutsis. A Alemanha e a Bélgica controlaram sucessivamente Ruanda através do início do século XX, com ambos os países europeus governando através de reis e perpetuando uma política pró-tutsi. Depois de 1945, desenvolveu-se um contra-elite hutu, levando à deterioração das relações entre os grupos. A liderança tutsi ansiava pela rápida independência para consolidar seu poder e a elite hutu pedia pela transferência de poder dos tutsis para os hutus (uma postura cada vez mais apoiada pela Igreja Católica Romana e o governo colonial). A revolução começou em novembro de 1959 com uma série de tumultos e ataques incendiários em casas de tutsis após relatórios falsos do assassinato de um subchefe hutu por ativistas tutsis. A violência se espalhou rapidamente por todo o país. O rei e os políticos tutsis tentaram um contra-ataque para tomar o poder e ostracizar os hutus e os belgas, mas foram frustrados pelo coronel belga , que foi trazido pelo governador colonial. Logiest restabeleceu a ordem pública, iniciando um programa para promover e proteger a elite hutu. Os belgas, em seguida, substituíram muitos chefes e subchefes tutsis com hutus, confiando ao Rei Kigeli V (1936 – 2016) o status de figura decorativa; Kigeli depois fugiu do país. Apesar da continuação da violência anti-tutsi, a Bélgica organizou eleições locais em meados de 1960. Os partidos hutus assumiram o controle de quase todas as communes, efetivamente terminando a revolução. Logiest e o líder hutu Grégoire Kayibanda declararam Ruanda uma república autônoma em 1961 e o país tornou-se independente em 1962. A revolução levou pelo menos 336 mil tutsis a fugir para os países vizinhos, onde viviam como refugiados. Embora os exilados ansiavam para um retorno imediato a Ruanda, estavam divididos entre aqueles que procuravam negociação e aqueles que pretendiam derrubar o novo regime. Alguns exilados formaram grupos armados (chamados inyenzi ou "baratas", pelo governo hutu), que lançaram ataques em Ruanda. Os maiores ocorreram no final de 1963, quando um ataque surpresa se aproximou de Kigali. O governo reagiu, derrotando os inyenzi e matando milhares dos tutsis restantes em Ruanda. Nenhuma outra ameaça seria representada pelos refugiados até os anos 1990, quando uma guerra civil iniciada pelos refugiados tutsis da Front Patriotique Rwandais (FPR) forçou o governo hutu a negociações. Isto levou a um aumento do extremismo hutu e do genocídio de 1994, em que centenas de milhares de tutsis foram mortos antes que a FPR assumisse o controle.
xsd:nonNegativeInteger
49853
