Rosetta (spacecraft)

http://dbpedia.org/resource/Rosetta_(spacecraft) an entity of type: Thing

Rosetta va ser una sonda espacial no tripulada de l'Agència Espacial Europea destinada a l'exploració continuada i detallada del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. Consisteix en dos parts principals: la sonda orbital Rosetta i la sonda de superfície Philae. La part orbital rep el nom de la famosa pedra de Rosetta, ja que s'espera que els resultats obtinguts ajudin a comprendre les primeres etapes de formació del sistema solar; per la seva banda, la sonda de superfície rep el nom de l'illa de Files, al Nil, un obelisc de la qual ajudà en el desxiframent de la pedra de Rosetta. Fou llançada el 2004 i entrà en òrbita al voltant del cometa el 2014 segons s'informà a través del seu perfil de Twitter. rdf:langString
로제타(영어: Rosetta)는 유럽 우주국 (ESA)의 혜성 탐사선이다. 2004년 3월 2일 프랑스령 기아나에서 아리안 5G + 로켓을 이용해 발사되었다. rdf:langString
Rosetta è stata una missione spaziale sviluppata dall'Agenzia spaziale europea, lanciata nel 2004 e finita nel 2016. L'obiettivo della missione fu, dopo un cambio dovuto alla posticipazione del lancio, lo studio della cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La missione era formata da due elementi: la sonda vera e propria Rosetta e il lander Philae, atterrato il 12 novembre 2014 sulla superficie della cometa 67P/Churyumov Gerasimenko. La missione si è conclusa il 30 settembre 2016, con lo schianto programmato dell'orbiter sulla cometa e disattivazione del segnale. rdf:langString
ロゼッタ(英語: Rosetta space probe, フランス語: Sonde spatiale Rosetta)とは、欧州宇宙機関(ESA)が打ち上げた探査機である。2004年3月2日にフランス領ギアナからアリアン5G+ロケットを用いて打ち上げられた。2014年8月にチュリュモフ・ゲラシメンコ彗星に到着し、11月12日に地表に着陸機のフィラエ (Philae) を投下した。フィラエは彗星の核への着陸に成功し、人類史上初の「彗星に着陸した探査機」となった。 rdf:langString
Rosetta är en rymdsond från ESA, uppsänd med en Ariane 5-raket den 2 mars 2004 från Centre Spatial Guyanais i Kourou, Franska Guyana. Rosettas mål är att studera kometen 67P/Churyumov-Gerasimenko på nära håll och under lång tid, med början år 2014. Forskarna hoppas bland annat att få svar på frågor som rör hur solsystemet skapades. Sonden har fått sitt namn efter Rosettestenen. rdf:langString
روزيتا (Rosetta) أو رشيد مسبار فضائي أطلقته وكالة الفضاء الأوروبية سنة 3 مارس 2004 لاستكشاف المذنب تشوري شوريموف-غيرازيمنكو. وصل المسبار (مركبة فضائية) روزيتا بالقرب من المذنب تشوري خلال شهر أغسطس 2014 وتموضع في مدار حوله. وفي شهر نوفمبر 2014 انفصل مسبار «فيلة» عن المركبة الفضائية روزيتا وهبط على سطح المذنب يوم 12 نوفمبر بغرض إجراء بعض التحليلات والأبحاث على مادته وخواصه الكيميائية والفيزيائية وإرسال المعلومات إلى الأرض. أهم هذه الأبحاث هي التأكد من النظرية التي تقول إن المياه على الأرض مصدرها المذنبات. استغرق سفر مركبة الفضاء رشيد وحمولتها إلى مذنب شوريموف-غيرازيمنكو نحو عشر سنوات. أثناء تلك الفترة قامت مركبة الفضاء بزيارة جرمين سماويين على الطريق بالمرور بالقرب من كل منهما وهما الكويكبان شتاينس 2867 ولوتيتيا. اشتق اسم المركبة الفضائية روزيتا من اسم حجر رشيد النصب الحجري المصري الشهير rdf:langString
Rosetta byla sonda Evropské kosmické agentury určená pro průzkum jádra komety 67P/Churyumov-Gerasimenko. Společně s přistávacím modulem Philae odstartovala 2. března 2004 a během své cesty k cíli mise absolvovala několik průletů kolem Země, Marsu a planetek (2867) Šteins a (21) Lutetia. Sonda byla pojmenována podle Rosettské desky, přistávací modul získal své jméno podle . rdf:langString
Η αποστολή Rosetta της ESA έχει σκοπό τη μελέτη του κομήτη 67P/Τσουριούμοφ-Γκερασιμένκο. Αποτελείται από δύο στοιχεία, τη ρομποτική διαστημοσυσκευή Ροζέττα και τη συσκευή προσεδάφισης Φίλαι. Η Ροζέττα αποτελεί το πρώτο σκάφος που τέθηκε σε τροχιά γύρω από κομήτη. Θα τον ακολουθήσει στην πορεία του γύρω από τον Ήλιο και θα πραγματοποιήσει τη λεπτομερέστερη μελέτη κομήτη που έχει γίνει μέχρι σήμερα από το διάστημα. Η αποστολή ενδέχεται να αποφέρει σημαντικά δεδομένα για την προέλευση και την ιστορία του ηλιακού μας συστήματος, ενώ για να υλοποιηθεί συνεργάστηκαν όλες οι χώρες-μέλη της Ε.Ε., καθώς και τρίτες χώρες. Η αρχική ιδέα για την αποστολή γεννήθηκε τη δεκαετία του 1980 και το χρονικό πλαίσιο της μελέτης, κατασκευής και εκτέλεσης της αποστολής καλύπτει σχεδόν τρεις δεκαετίες. rdf:langString
Rosetta estas kosmosondilo kreita kaj sendita kadre de spaca misio de la Eŭropa Kosma Agentejo (ESA), kies ĉefa celo estas kolekti datumojn pri la kerno de la kometo 67P/Ĉurjumov-Gerasimenko kaj ĝia konduto dum proksimiĝo al la Suno. La sondilo, kun 3-tuna maso je lanĉado, enorbitiĝis ĉirkaŭ la kometo kaj, post plurmonata observado, sendis Philae, etan 100-kilograman , kiu surteriĝis sur ĝian surfacon por analizi surloke la strukturon kaj konsiston de ĝia grundo. Rosetta estas grava projekto de ESA, kiu investis por ĝi pli ol miliardon da eŭroj. La eŭropa scienca komitato decidis pri ĝia konstruo en 1993, post forlaso de projekto komuna kun NASA, kun la celo plibonigi niajn konojn pri la , kies atestantoj estas kometoj. rdf:langString
Die Weltraummission Rosetta der ESA erforschte den Kometen Tschurjumow-Gerassimenko. Die gleichnamige Sonde startete am 2. März 2004, erreichte den Orbit des Kometen im August 2014 und verblieb in diesem mehr als zwei Jahre, währenddessen der Komet sein Perihel durchquerte. Sie setzte im November 2014 den Lander Philae aus, die erste Sonde, die auf einer Kometenoberfläche aufgesetzt hat. Am 30. September 2016 wurde Rosetta selbst gezielt auf dem Kometen zum Absturz gebracht, bevor die Energie der Sonde aufgrund des sich nun wieder von der Sonne entfernenden Kometen zur Neige ging. Auf dem Weg zum Kometen hatte Rosetta nach mehreren Swing-by-Manövern an Erde und Mars die Asteroiden (2867) Šteins und (21) Lutetia passiert und verbrachte anschließend auf dem sonnenfernsten Teil ihrer Bahn 957 rdf:langString
Rosetta ESAk sortutako zunda bat da, 2004ko martxoaren 2an espazioratua. Honen helburua 67P/Txuriumov-Gerasimenko kometaren inguruan orbitatzea da. Zunda honek abiadura handia behar duenez, Lurraren eta Marteren grabitate-indarrez baliatu da 2014an 67P/Txuriumov-Gerasimenko kometara iristeko, 6.500 miloi km egin ondoren. Europar Agentzia Espazialak (Alemanian) Rosetta zunda 3,4 km/s abiadurarekin Lurretik urruntzen zen heinean kontaktua mantentzen saiatu zen. Beraz orain arte bertan geratu diren aldaketa guztiak ikertzen egon dira. rdf:langString
Rosetta fue una sonda espacial de la Agencia Espacial Europea (ESA) lanzada el 2 de marzo de 2004.​ La misión de la sonda fue la de orbitar alrededor del cometa 67P/Churiumov-Guerasimenko en 2014 y 2015, enviando un módulo de aterrizaje, Philae, a la superficie del cometa. Tanto el orbitador como el aterrizador disponía de numerosos instrumentos científicos para analizar minuciosamente el cometa y sus características, uno de los cuales contaba con una perforadora para tomar muestras internas. Los instrumentos científicos incluían diversos espectrómetros especializados en diferentes aspectos, que analizaban la superficie del cometa, la coma y los gases expulsados. Se hicieron recuentos y estadísticas de las formas, colores, velocidades etc, de las partículas expulsadas. También incluía la m rdf:langString
Rosetta est une mission spatiale de l'Agence spatiale européenne (ASE/ESA) dont l'objectif principal est de recueillir des données sur la composition du noyau de la comète 67P/Tchourioumov-Guérassimenko (surnommée « Tchouri ») et sur son comportement à l'approche du Soleil. La proportion de matière organique contenue dans ce noyau s'est avérée s'élever à 40 %.La sonde spatiale, d'une masse de trois tonnes, s'est placée en orbite autour de la comète puis, après une période d'observation de plusieurs mois, a envoyé, le 12 novembre 2014, un petit atterrisseur, Philae, se poser sur sa surface pour analyser, in situ, la composition de son sol et sa structure. Rosetta constitue un projet phare pour l'ESA, qui y a investi plus d'un milliard d'euros. Le comité scientifique européen a décidé sa con rdf:langString
Rosetta adalah misi luar angkasa tak berawak milik Agensi Antariksa Eropa yang diluncurkan pada 2004 dengan tujuan menyelidiki Komet 67P/Churyumov-Gerasimenko. Rosetta terdiri dari dua elemen utama: Wahana Rosetta dan . Wahana antariksa tersebut juga melakukan flyby dan mempelajari asteroid-asteroid dalam perjalanan menuju komet. * l * b * s * l * b * s rdf:langString
Rosetta was a space probe built by the European Space Agency launched on 2 March 2004. Along with Philae, its lander module, Rosetta performed a detailed study of comet 67P/Churyumov–Gerasimenko (67P). During its journey to the comet, the spacecraft performed flybys of Earth, Mars, and the asteroids 21 Lutetia and 2867 Šteins. It was launched as the third cornerstone mission of the ESA's Horizon 2000 programme, after SOHO / Cluster and XMM-Newton. rdf:langString
Rosetta – sonda kosmiczna Europejskiej Agencji Kosmicznej (ESA), której zadaniem było wejście na orbitę wokół jądra komety 67P/Czuriumow-Gierasimienko i osadzenie na jego powierzchni lądownika. Sonda wykonywała badania in situ materii kometarnej oraz obserwacje zmian aktywności komety podczas jej zbliżania się do peryhelium i oddalania. Celem misji według pierwotnego planu lotu miała być kometa 46P/Wirtanen, jednak problemy z rakietą nośną spowodowały opóźnienie daty startu sondy o ponad rok i zmusiły do zmiany wybranego celu. rdf:langString
Rosetta was een ruimtesonde die werd gefinancierd door de ESA. Rosetta werd in 2014 in een baan om de komeet 67P/Tsjoerjoemov-Gerasimenko geplaatst om haar te bestuderen.In de eerste jaren na de lancering in 2004 is Rosetta een aantal keren rond de zon gevlogen. Daarbij passeerde ze een aantal keren de Aarde en Mars en maakte bij het passeren gebruik van een zwaartekrachtsslinger om snelheid te winnen. Daarna ging de ruimtesonde enkele jaren in "winterslaap" tot enkele maanden voor het bereiken van de eindbestemming. rdf:langString
Rosetta foi uma sonda espacial construída e lançada pela Agência Espacial Europeia (ESA) com a missão de encontrar-se no espaço e fazer um estudo detalhado do cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, que viaja entre as órbitas da Terra e de Júpiter. Ela integrava o conjunto de missões Horizon 2000 da agência espacial e foi a primeira sonda construída para orbitar e pousar num cometa. rdf:langString
«Розе́тта» (англ. Rosetta) — автоматическая межпланетная станция, предназначенная для исследования кометы. Разработана и изготовлена Европейским космическим агентством в сотрудничестве с NASA. Состоит из двух частей: собственно зонда «Розетта» (англ. Rosetta space probe) и спускаемого аппарата «Филы» (англ. Philae lander). rdf:langString
«Розетта» (англ. Rosetta) — космічний апарат, запущений Європейським космічним агентством 2 березня 2004 року. Мета польоту — дослідження комети Чурюмова-Герасименко, яку було відкрито 23 жовтня 1969 року Климом Чурюмовим у Києві. Апарат складається з двох частин: власне зонду «Розетта» (англ. Rosetta space probe), що вийшов на орбіту комети, та спускового модуля «Філи» (англ. Philae lander), який здійснив м'яку посадку на комету. Назва зонда походить від Розеттського каменю, за допомогою якого вчені змогли розшифрувати давньоєгипетські ієрогліфи. Місію апарата завершено 30 вересня 2016 року. rdf:langString
羅塞塔號(Rosetta)是歐洲太空總署組織的機器人空间探测器計劃,研究67P/楚留莫夫-格拉希门克彗星。2004年3月2日在蓋亞那太空中心發射,10年8個多月後進入彗星軌道,隨後其所攜帶的菲萊登陸器則於2014年11月12日在彗星上著陸。在2014年8月6日它接近到彗星約100 km(62 mi)的距離,並降低其相對速度為1 m/s(3.3 ft/s),從而成為意圖會合彗星而進入其軌道的第一個航天器。經過進一步的機動,計劃是接近到30 km(19 mi)後和大約6週後進入軌道。它是歐洲太空總署基礎任務的一部分,和它是被設計成既軌道環繞彗星又登陸彗星的第一個任務。 羅塞塔號于2004年3月2日格林威治時間07:17由亞利安五號運載火箭發射,在2014年8月6日到達彗星。羅塞塔號由兩個主要部件組成:羅塞塔探測器,其中帶有12個儀器,及菲萊登陸器,其中帶有另外的9個儀器。羅塞塔號的任務將軌道環繞67P/楚留莫夫-格拉希门克彗星17個月,並且被設計來完成對於彗星有史以來嘗試的最詳細的一個研究。任務是被從在德國達姆施塔特的歐洲太空運營中心(ESOC)控制。 在它飛向彗星的途中,飛船已經完成2小行星的飛掠任務。在2007年,罗塞塔号还进行了火星重力助推变轨(飞越)。 rdf:langString
rdf:langString روزيتا
rdf:langString Rosetta (nau espacial)
rdf:langString Rosetta (sonda)
rdf:langString Rosetta (Sonde)
rdf:langString Ροζέττα (διαστημόπλοιο)
rdf:langString Rosetta (kosmosondilo)
rdf:langString Rosetta (sonda espacial)
rdf:langString Rosetta (zunda)
rdf:langString Rosetta (wahana antariksa)
rdf:langString Rosetta (sonda spaziale)
rdf:langString Rosetta (sonde spatiale)
rdf:langString 로제타 (우주선)
rdf:langString ロゼッタ (探査機)
rdf:langString Rosetta (ruimtesonde)
rdf:langString Rosetta (spacecraft)
rdf:langString Rosetta (sonda kosmiczna)
rdf:langString Rosetta
rdf:langString Розетта (космический аппарат)
rdf:langString Rosetta (rymdsond)
rdf:langString 羅塞塔號
rdf:langString Розетта (космічний апарат)
rdf:langString Rosetta
rdf:langString Rosetta
xsd:integer 179100
xsd:integer 1124900443
rdf:langString from 7.8 bit/s
rdf:langString up to 91 kbit/s
xsd:integer 2004
rdf:langString Rosetta spacecraft
rdf:langString Artist's illustration of Rosetta
xsd:integer 300
rdf:langString File:Rosetta insignia.png
xsd:integer 180
xsd:gMonthDay --09-30
xsd:gMonthDay --03-02
rdf:langString Ariane 5G+ V-158
xsd:gMonthDay --03-02
rdf:langString Comet orbiter/lander
rdf:langString Herschel
xsd:integer 850
rdf:langString Horizon 2000
xsd:integer 28169
rdf:langString روزيتا (Rosetta) أو رشيد مسبار فضائي أطلقته وكالة الفضاء الأوروبية سنة 3 مارس 2004 لاستكشاف المذنب تشوري شوريموف-غيرازيمنكو. وصل المسبار (مركبة فضائية) روزيتا بالقرب من المذنب تشوري خلال شهر أغسطس 2014 وتموضع في مدار حوله. وفي شهر نوفمبر 2014 انفصل مسبار «فيلة» عن المركبة الفضائية روزيتا وهبط على سطح المذنب يوم 12 نوفمبر بغرض إجراء بعض التحليلات والأبحاث على مادته وخواصه الكيميائية والفيزيائية وإرسال المعلومات إلى الأرض. أهم هذه الأبحاث هي التأكد من النظرية التي تقول إن المياه على الأرض مصدرها المذنبات. استغرق سفر مركبة الفضاء رشيد وحمولتها إلى مذنب شوريموف-غيرازيمنكو نحو عشر سنوات. أثناء تلك الفترة قامت مركبة الفضاء بزيارة جرمين سماويين على الطريق بالمرور بالقرب من كل منهما وهما الكويكبان شتاينس 2867 ولوتيتيا. اشتق اسم المركبة الفضائية روزيتا من اسم حجر رشيد النصب الحجري المصري الشهير الذي ساعد على فك الحروف الهيروغليفية، يأمل العلماء أن تفك المركبة الفضائية ألغاز المجموعة الشمسية وكيف نشأ الماء على الأرض وغيرها بما ترسله إلينا من نتائج فحوصاتها. تحمل المركبة الفضائية روزيتا أو رشيد مسبارا من المقرر أن تسقطه على سطح المذنب وتبقى هي إلى أجل مسمى في مدار حول المريخ. يقوم المسبار - ويسمى فيلة باسم معبد فيلة في أسوان - بإجراء فحوصات على أرضية المذنب. من معبد فيلة بأسوان حصل علماء المصريات على لوحات ساعدت في فك طلاسم الكتابة الهيروغليفية أيضا.
rdf:langString Rosetta va ser una sonda espacial no tripulada de l'Agència Espacial Europea destinada a l'exploració continuada i detallada del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. Consisteix en dos parts principals: la sonda orbital Rosetta i la sonda de superfície Philae. La part orbital rep el nom de la famosa pedra de Rosetta, ja que s'espera que els resultats obtinguts ajudin a comprendre les primeres etapes de formació del sistema solar; per la seva banda, la sonda de superfície rep el nom de l'illa de Files, al Nil, un obelisc de la qual ajudà en el desxiframent de la pedra de Rosetta. Fou llançada el 2004 i entrà en òrbita al voltant del cometa el 2014 segons s'informà a través del seu perfil de Twitter.
rdf:langString Rosetta byla sonda Evropské kosmické agentury určená pro průzkum jádra komety 67P/Churyumov-Gerasimenko. Společně s přistávacím modulem Philae odstartovala 2. března 2004 a během své cesty k cíli mise absolvovala několik průletů kolem Země, Marsu a planetek (2867) Šteins a (21) Lutetia. Dne 6. srpna 2014 dorazila Rosetta ke kometě 67P/Churyumov-Gerasimenko a vstoupila na její oběžnou dráhu. Stala se tak prvním lidským tělesem, které obíhalo kometu. Dne 12. listopadu 2014 vypustila přistávací pouzdro Philae, které přistálo na kometárním jádře. Baterie modulu se ale o dva dny později vybily. Komunikace s pouzdrem Philae byla chvilkově obnovena v létě 2015, ale kvůli snižujícímu se množství solární energii byla ukončena v červenci 2015. Mise Rosetty byla ukončena dne 30. září 2016 řízeným dopadem na povrch jádra komety. Sonda byla pojmenována podle Rosettské desky, přistávací modul získal své jméno podle .
rdf:langString Η αποστολή Rosetta της ESA έχει σκοπό τη μελέτη του κομήτη 67P/Τσουριούμοφ-Γκερασιμένκο. Αποτελείται από δύο στοιχεία, τη ρομποτική διαστημοσυσκευή Ροζέττα και τη συσκευή προσεδάφισης Φίλαι. Η Ροζέττα αποτελεί το πρώτο σκάφος που τέθηκε σε τροχιά γύρω από κομήτη. Θα τον ακολουθήσει στην πορεία του γύρω από τον Ήλιο και θα πραγματοποιήσει τη λεπτομερέστερη μελέτη κομήτη που έχει γίνει μέχρι σήμερα από το διάστημα. Η αποστολή ενδέχεται να αποφέρει σημαντικά δεδομένα για την προέλευση και την ιστορία του ηλιακού μας συστήματος, ενώ για να υλοποιηθεί συνεργάστηκαν όλες οι χώρες-μέλη της Ε.Ε., καθώς και τρίτες χώρες. Η αρχική ιδέα για την αποστολή γεννήθηκε τη δεκαετία του 1980 και το χρονικό πλαίσιο της μελέτης, κατασκευής και εκτέλεσης της αποστολής καλύπτει σχεδόν τρεις δεκαετίες. Η Ροζέττα εκτοξεύτηκε στις 2 Μαρτίου 2004 από την διαστημική βάση της ESA στην Γαλλική Γουιάνα. Η αποστολή πέρασε επιτυχημένα κοντά από δύο αστεροειδείς, τον 2867 Στέινς τον Σεπτέμβριο του 2008 και τον 21 Λουτησία τον Ιούλιο του 2010. Στις 6 Αυγούστου 2014, η Ροζέττα έφτασε στον κομήτη Τσουριούμοφ-Γκερασιμένκο και τέθηκε σε τροχιά γύρω από αυτόν. Στις 12 Νοεμβρίου, η αποστολή πέτυχε την πρώτη επιτυχημένη προσεδάφιση πάνω σε κομήτη, όταν το Φίλαι, μετά από κάθοδο περίπου επτά ωρών, επικάθισε ομαλά πάνω στην επιφάνεια του 67Ρ.
rdf:langString Die Weltraummission Rosetta der ESA erforschte den Kometen Tschurjumow-Gerassimenko. Die gleichnamige Sonde startete am 2. März 2004, erreichte den Orbit des Kometen im August 2014 und verblieb in diesem mehr als zwei Jahre, währenddessen der Komet sein Perihel durchquerte. Sie setzte im November 2014 den Lander Philae aus, die erste Sonde, die auf einer Kometenoberfläche aufgesetzt hat. Am 30. September 2016 wurde Rosetta selbst gezielt auf dem Kometen zum Absturz gebracht, bevor die Energie der Sonde aufgrund des sich nun wieder von der Sonne entfernenden Kometen zur Neige ging. Auf dem Weg zum Kometen hatte Rosetta nach mehreren Swing-by-Manövern an Erde und Mars die Asteroiden (2867) Šteins und (21) Lutetia passiert und verbrachte anschließend auf dem sonnenfernsten Teil ihrer Bahn 957 Tage im „Winterschlaf“ (Deep Space Hibernation), aus dem sie am 20. Januar 2014 planmäßig „geweckt“ wurde. Ein wichtiges Ziel der Mission war die Erforschung der Frage, ob Kometen eine bedeutende Rolle für die Entstehung des Lebens auf der Erde gespielt haben könnten, insbesondere ob sie präbiotische Moleküle und Wasser zur Erde gebracht haben.
rdf:langString Rosetta estas kosmosondilo kreita kaj sendita kadre de spaca misio de la Eŭropa Kosma Agentejo (ESA), kies ĉefa celo estas kolekti datumojn pri la kerno de la kometo 67P/Ĉurjumov-Gerasimenko kaj ĝia konduto dum proksimiĝo al la Suno. La sondilo, kun 3-tuna maso je lanĉado, enorbitiĝis ĉirkaŭ la kometo kaj, post plurmonata observado, sendis Philae, etan 100-kilograman , kiu surteriĝis sur ĝian surfacon por analizi surloke la strukturon kaj konsiston de ĝia grundo. Rosetta estas grava projekto de ESA, kiu investis por ĝi pli ol miliardon da eŭroj. La eŭropa scienca komitato decidis pri ĝia konstruo en 1993, post forlaso de projekto komuna kun NASA, kun la celo plibonigi niajn konojn pri la , kies atestantoj estas kometoj. Rosetta estas la sesa kosmosondilo, kiu observas proksime kometon, sed ĝi estas la unua, kiu enorbitiĝis ĉirkaŭ ĝi, kaj kiu sendis surteriĝilon sur ĝian kernon. La misio estas teknika defio laŭ pluraj vidpunktoj. La distanco inter la Tero kaj la kometo postulas de la sondilo memstarecon dum la gravaj fazoj. La surteriĝilo devas sukcesi surteriĝi sur kometan kernon, kies konsisto kaj konduto estas nekonataj. Krome, ĝi devas transvivi, laŭ varmeca kaj energia vidpunkto, la grandajn variojn de la sunlumo kaŭzatajn de la trajektorio. Post unujara prokrasto pro misfunkcio de la lanĉo-veturilo, kiu devigis rezigni pri la unua celo, la kometo , Rosetta estis lanĉita de raketo Ariane 5 G+ la 2-an de marto 2004 el la gviana kosmodromo Kourou. Por atingi saman orbiton, kiel la kometo, la sondilo uzis kvarfoje de la Tero kaj Marso. Dum sia vojaĝo, la kosmosondilo superflugis la asteroidojn Šteins en 2008 kaj Luteco la 10-an de julio 2010, kies esplorado estis kromcelo cela misio. Rosetta estis tiam dormigita por 31 monatoj, por malgrandigi konsumadon de energio dum la sekcio de la trajektorio plej malproksima al la Suno. Ĝi estis reaktivigita en januaro de 2014, kaj komencis aron da manovroj por meti sin en la orbiton de la kometo, malpli ol 100 km de ĝi. La 6-an de aŭgusto 2014, la sondilo komencis la manovrojn por meti ĝin al la fina orbito ĉirkaŭ Ĉurjumov-Gerasimenko. La 12-an de novembro, pli ol dek jarojn post la lanĉo, Philae surteriĝis sur la grundon de la kometo por studi ĝiajn ecojn surloke. La ĉefŝipo devas daŭrigi esploradon de Ĉurjumov-Gerasimenko dum ĝis vojo ĉirkaŭ la suno ĝis la fino de la misio, planita por decembro de 2015.
rdf:langString Rosetta ESAk sortutako zunda bat da, 2004ko martxoaren 2an espazioratua. Honen helburua 67P/Txuriumov-Gerasimenko kometaren inguruan orbitatzea da. Zunda honek abiadura handia behar duenez, Lurraren eta Marteren grabitate-indarrez baliatu da 2014an 67P/Txuriumov-Gerasimenko kometara iristeko, 6.500 miloi km egin ondoren. Europar Agentzia Espazialak (Alemanian) Rosetta zunda 3,4 km/s abiadurarekin Lurretik urruntzen zen heinean kontaktua mantentzen saiatu zen. Beraz orain arte bertan geratu diren aldaketa guztiak ikertzen egon dira. Rosetta bi zatitan banatzen da, batetik laginak hartzeko atala eta bestetik lur hartzeko Philae izeneko aparailua. Kometa ikertzeaz gain, zundak, bidean aurkitutako bi asteroide ikertu ditu: (2867) Šteins eta (21) Lutetia. 1.300 milioi euro inguruko kostua izan zuen.
rdf:langString Rosetta fue una sonda espacial de la Agencia Espacial Europea (ESA) lanzada el 2 de marzo de 2004.​ La misión de la sonda fue la de orbitar alrededor del cometa 67P/Churiumov-Guerasimenko en 2014 y 2015, enviando un módulo de aterrizaje, Philae, a la superficie del cometa. Tanto el orbitador como el aterrizador disponía de numerosos instrumentos científicos para analizar minuciosamente el cometa y sus características, uno de los cuales contaba con una perforadora para tomar muestras internas. Los instrumentos científicos incluían diversos espectrómetros especializados en diferentes aspectos, que analizaban la superficie del cometa, la coma y los gases expulsados. Se hicieron recuentos y estadísticas de las formas, colores, velocidades etc, de las partículas expulsadas. También incluía la medición del núcleo por ondas de radio. La necesidad de ahorro de combustible obligó a planificar una compleja trayectoria de vuelo que incluyó tres sobrevuelos a la Tierra y uno a Marte para obtener sendas asistencias gravitatorias en cuatro vueltas al Sol cerca de la órbita terrestre, lo que le permitió ir ganando velocidad en cada una de ellos y así poder alcanzar la alejada órbita del cometa de destino. Rosetta alcanzó unos 108.000Km/h para su viaje y los mantuvo entre noviembre de 2009 y agosto de 2014, colocándose muy por delante de las sondas Voyager 1, New Horizons y Voyager 2 en velocidad. Aunque todas ellas quedaran muy cortas en comparación con la Helios B que alcanzó unos 252.900Km/h en abril de 1976 y que la sonda Solar Parker que ya ha alcanzado unos 324.000 en su primera aproximación a nuestra estrella (1 de noviembre de 2018). Se espera que en su paso más cercano al Sol llegue a unos 700.000Km/h, en 2025. La Rosetta, sin esta trayectoria y dichas asistencias gravitatorias, la cantidad de combustible necesario para alcanzar la órbita del cometa habría hecho impensable la misión. Tras suspenderse por problemas técnicos en dos ocasiones,​ la misión comenzó el 2 de marzo de 2004 a las 7:17 UTC cuando la sonda fue lanzada con un cohete Ariane 5 desde la base de lanzamiento de Kourou en la Guayana Francesa. El cohete Ariane ubicó exitosamente en una órbita elíptica (de 200 X 4000 km) la etapa superior y su carga. Cerca de dos horas después, a las 9:14 UTC, la etapa superior se encendió para alcanzar la velocidad de escape necesaria para vencer la atracción terrestre y entrar en una órbita heliocéntrica. 18 minutos después, la sonda Rosetta fue liberada.​ Los cometas reflejan la forma en que era primitivamente nuestro sistema solar, y han sufrido muy pocas modificaciones desde hace más de 4000 millones de años.​ Por eso estudiarlos es una tarea prioritaria para la ciencia. Hasta el proyecto de esta sonda, solamente se realizaron sobrevuelos a los cometas, y esta es la primera sonda que estudia detalladamente un cometa, tanto orbitando alrededor de él, como llegando a la superficie, lo que incluye la toma de muestras directamente​ y hacer estudios de forma coordinada entre la sonda madre y su módulo. Después de comenzar a orbitar el cometa, se desprendió un módulo, llamado Philae, que se posó sobre su superficie. El nombre de la sonda está inspirado en la piedra de Rosetta, y nombres egipcios en general, ya que, también, el nombre del módulo de aterrizaje, Philae, está inspirado en la antigua ciudad egipcia del mismo nombre (en la actualidad sumergida), donde existió un obelisco imprescindible y complementario en el descifrado del texto de la piedra Rosetta.​​ Al igual que la Piedra de Rosetta sirvió para desvelar los misterios de la escritura jeroglífica egipcia, se espera que la sonda Rosetta desvele muchos misterios del sistema solar.​ El 12 de noviembre del 2014, el módulo de aterrizaje Philae se posó exitosamente sobre el cometa 67P;​​ pero dos días después debió pasar a estado de hibernación por disponer de escasa energía, en razón de la reducida cantidad de luz solar recibida en su posición de aterrizaje. El 13 de junio de 2015, la sonda Philae salió de hibernación luego de haber acumulado energía suficiente en sus baterías.​ El 30 de septiembre de 2016 a las 11:19 GMT, Rosseta llevó a cabo su última maniobra iniciando su trayecto para colisionar sobre el cometa desde una altitud de 19 km. El destino de Rosetta era un punto en el lóbulo inferior de 67P/Churyumov-Gerasimenko, cerca de una zona de fosas activas en la región de Ma’at. El descenso brindó a Rosetta la oportunidad de estudiar el entorno de gas, polvo y plasma más cercano a la superficie del cometa, así como de capturar imágenes de muy alta resolución .​
rdf:langString Rosetta was a space probe built by the European Space Agency launched on 2 March 2004. Along with Philae, its lander module, Rosetta performed a detailed study of comet 67P/Churyumov–Gerasimenko (67P). During its journey to the comet, the spacecraft performed flybys of Earth, Mars, and the asteroids 21 Lutetia and 2867 Šteins. It was launched as the third cornerstone mission of the ESA's Horizon 2000 programme, after SOHO / Cluster and XMM-Newton. On 6 August 2014, the spacecraft reached the comet and performed a series of manoeuvers to eventually orbit the comet at distances of 30 to 10 kilometres (19 to 6 mi). On 12 November, its lander module Philae performed the first successful landing on a comet, though its battery power ran out two days later. Communications with Philae were briefly restored in June and July 2015, but due to diminishing solar power, Rosetta's communications module with the lander was turned off on 27 July 2016. On 30 September 2016, the Rosetta spacecraft ended its mission by hard-landing on the comet in its Ma'at region. The probe was named after the Rosetta Stone, a stele of Egyptian origin featuring a decree in three scripts. The lander was named after the Philae obelisk, which bears a bilingual Greek and Egyptian hieroglyphic inscription.
rdf:langString Rosetta adalah misi luar angkasa tak berawak milik Agensi Antariksa Eropa yang diluncurkan pada 2004 dengan tujuan menyelidiki Komet 67P/Churyumov-Gerasimenko. Rosetta terdiri dari dua elemen utama: Wahana Rosetta dan . Wahana antariksa tersebut juga melakukan flyby dan mempelajari asteroid-asteroid dalam perjalanan menuju komet. Wahana dinamai menurut Batu Rosetta, dengan harapan misi dapat membantu membuka kunci rahasia tentang bagaimana tata surya kita terlihat sebelum planet-planet terbentuk. Pendarat dinamai menurut pulau Sungai Nil, tempat sebuah obelisk, pengurai kode Batu Rosetta, ditemukan. * l * b * s * l * b * s
rdf:langString Rosetta est une mission spatiale de l'Agence spatiale européenne (ASE/ESA) dont l'objectif principal est de recueillir des données sur la composition du noyau de la comète 67P/Tchourioumov-Guérassimenko (surnommée « Tchouri ») et sur son comportement à l'approche du Soleil. La proportion de matière organique contenue dans ce noyau s'est avérée s'élever à 40 %.La sonde spatiale, d'une masse de trois tonnes, s'est placée en orbite autour de la comète puis, après une période d'observation de plusieurs mois, a envoyé, le 12 novembre 2014, un petit atterrisseur, Philae, se poser sur sa surface pour analyser, in situ, la composition de son sol et sa structure. Rosetta constitue un projet phare pour l'ESA, qui y a investi plus d'un milliard d'euros. Le comité scientifique européen a décidé sa construction en 1993, après l'abandon d'un projet commun avec la NASA, avec l'objectif d'améliorer notre connaissance du processus de formation du Système solaire, dont les comètes constituent des vestiges. Rosetta est la sixième sonde spatiale à observer une comète à faible distance, mais elle est la première à se placer en orbite autour de celle-ci et à poser un atterrisseur sur son noyau. La mission représente à plusieurs titres un défi technique. La distance entre la Terre et la comète nécessite que la sonde soit autonome durant les phases critiques. L'atterrisseur doit pouvoir réussir à se poser sur un noyau cométaire dont la constitution et le comportement sont inconnus. Enfin, la sonde doit survivre, au niveau thermique et énergétique, aux grandes variations d'amplitude de l'éclairage solaire imposées par sa trajectoire. En 2003, une défaillance du lanceur force le report du départ d'un an et l'abandon de l'objectif initial, la comète 46P/Wirtanen. Rosetta est finalement lancée par une fusée Ariane 5 G+ le 2 mars 2004 (9 h 14 UTC) en direction de la comète 67P/Tchourioumov-Guérassimenko. Pour se placer sur une orbite identique à celle de la comète, la sonde spatiale a recours à quatre reprises à l'assistance gravitationnelle de la Terre et de Mars. Pendant son périple, la sonde spatiale survole les astéroïdes Šteins en 2008 et Lutèce le 10 juillet 2010, dont l'étude constitue un objectif scientifique secondaire de la mission. Rosetta est alors mise en sommeil, pendant 31 mois, afin de réduire la consommation d'énergie durant la phase de sa trajectoire où elle se trouve le plus loin du Soleil. La sonde spatiale est réactivée en janvier 2014 puis se place sur une orbite identique à celle de la comète, à moins de 100 kilomètres de celle-ci. Le 6 août 2014, la sonde spatiale commence les manœuvres devant la mener à son orbite finale autour de Tchourioumov-Guérassimenko, puis largue le 12 novembre le petit atterrisseur Philae, qui recueille des données pendant 3 jours. La mission de l'orbiteur se poursuit autour de la comète, qui atteint son pic d'activité au moment de son passage au plus près du Soleil, le 13 août 2015. L'agence spatiale met fin à la mission de Rosetta le 30 septembre 2016, en posant l'engin sur le sol de la comète. Bien avant son achèvement, la sonde spatiale a largement atteint ses objectifs, et elle a donné lieu à de nombreuses découvertes inédites sur la structure et la composition de la comète.
rdf:langString Rosetta was een ruimtesonde die werd gefinancierd door de ESA. Rosetta werd in 2014 in een baan om de komeet 67P/Tsjoerjoemov-Gerasimenko geplaatst om haar te bestuderen.In de eerste jaren na de lancering in 2004 is Rosetta een aantal keren rond de zon gevlogen. Daarbij passeerde ze een aantal keren de Aarde en Mars en maakte bij het passeren gebruik van een zwaartekrachtsslinger om snelheid te winnen. Daarna ging de ruimtesonde enkele jaren in "winterslaap" tot enkele maanden voor het bereiken van de eindbestemming. Een kruising met Mars, waarbij geen zonlicht opgevangen kon worden, was niet voorzien maar werd eind februari 2007 onvermijdelijk toen de geplande lancering moest worden uitgesteld. Hierdoor hebben batterijen de systemen van energie moeten voorzien terwijl ze daarvoor niet ontworpen waren. Een kwartier lang was er geen contact tussen de sonde en de Aarde. De sonde bevond zich tijdens de passage op zo'n 250 kilometer boven de rode planeet. Rosetta bereikte in 2014 een baan om de komeet en verrichtte twee jaar onderzoek. Tevens bestudeerde de sonde hoe de coma (de "staart") van de komeet zich ontwikkelde terwijl de komeet de Zon naderde. Op 12 november maakte zich van de ruimtesonde een lander los, Philae genaamd, het doel een landing op de komeet te maken. Even na 16:30 uur Midden-Europese tijd landde Philae op de komeet en stuurde een bevestigingsbericht dat een half uur later op aarde werd ontvangen. Om te voorkomen dat de lander vanwege de zeer geringe zwaartekracht van de komeet na de landing weer terug de ruimte in zou stuiteren, was het de bedoeling dat Philae zich direct na de landing met drie ijsschroeven en twee harpoenen aan de bodem zou verankeren. Maar Philae stuiterde twee keer terug; zowel ijsschroeven als harpoenen functioneerden niet zoals verwacht.
rdf:langString 로제타(영어: Rosetta)는 유럽 우주국 (ESA)의 혜성 탐사선이다. 2004년 3월 2일 프랑스령 기아나에서 아리안 5G + 로켓을 이용해 발사되었다.
rdf:langString Rosetta è stata una missione spaziale sviluppata dall'Agenzia spaziale europea, lanciata nel 2004 e finita nel 2016. L'obiettivo della missione fu, dopo un cambio dovuto alla posticipazione del lancio, lo studio della cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La missione era formata da due elementi: la sonda vera e propria Rosetta e il lander Philae, atterrato il 12 novembre 2014 sulla superficie della cometa 67P/Churyumov Gerasimenko. La missione si è conclusa il 30 settembre 2016, con lo schianto programmato dell'orbiter sulla cometa e disattivazione del segnale.
rdf:langString ロゼッタ(英語: Rosetta space probe, フランス語: Sonde spatiale Rosetta)とは、欧州宇宙機関(ESA)が打ち上げた探査機である。2004年3月2日にフランス領ギアナからアリアン5G+ロケットを用いて打ち上げられた。2014年8月にチュリュモフ・ゲラシメンコ彗星に到着し、11月12日に地表に着陸機のフィラエ (Philae) を投下した。フィラエは彗星の核への着陸に成功し、人類史上初の「彗星に着陸した探査機」となった。
rdf:langString Rosetta – sonda kosmiczna Europejskiej Agencji Kosmicznej (ESA), której zadaniem było wejście na orbitę wokół jądra komety 67P/Czuriumow-Gierasimienko i osadzenie na jego powierzchni lądownika. Sonda wykonywała badania in situ materii kometarnej oraz obserwacje zmian aktywności komety podczas jej zbliżania się do peryhelium i oddalania. Misja Rosetta była misją kluczową w ramach realizowanego przez ESA programu badań kosmicznych Horizon 2000. W jej realizacji z ESA współpracowały narodowe agencje kosmiczne z kilku krajów europejskich oraz NASA. Celem misji było przeprowadzenie badań mających pomóc w poznaniu pochodzenia komet, powiązań między materią kometarną i materią międzygwiazdową oraz ich znaczenia dla powstania Układu Słonecznego. Celem misji według pierwotnego planu lotu miała być kometa 46P/Wirtanen, jednak problemy z rakietą nośną spowodowały opóźnienie daty startu sondy o ponad rok i zmusiły do zmiany wybranego celu. W trakcie rozpoczętej w 2004 roku misji, sonda Rosetta wykonała obserwacje dwóch mijanych w bliskiej odległości planetoid, (2867) Šteins (w 2008 r.) i (21) Lutetia (w 2010 r.) oraz dokonała przelotu obok Marsa i trzykrotnych przelotów obok Ziemi, w celu wykonania manewrów asysty grawitacyjnej. W sierpniu 2014 roku Rosetta dotarła w pobliże komety 67P/Czuriumow-Gierasimienko i weszła na orbitę wokół jej jądra. Z pokładu sondy został uwolniony lądownik Philae, który po raz pierwszy w historii wylądował na powierzchni komety. 30 września 2016 sonda dokonała kontrolowanego upadku na powierzchnię komety.
rdf:langString «Розе́тта» (англ. Rosetta) — автоматическая межпланетная станция, предназначенная для исследования кометы. Разработана и изготовлена Европейским космическим агентством в сотрудничестве с NASA. Состоит из двух частей: собственно зонда «Розетта» (англ. Rosetta space probe) и спускаемого аппарата «Филы» (англ. Philae lander). Космический аппарат запущен 2 марта 2004 года к комете 67P/Чурюмова — Герасименко. Выбор кометы был сделан из соображений удобства траектории полёта (см. ). «Розетта» — первый космический аппарат, который вышел на орбиту кометы. В рамках программы 12 ноября 2014 года произошла первая в мире мягкая посадка спускаемого аппарата на поверхность кометы. Основной зонд «Розетта» завершил свой полёт 30 сентября 2016 года, совершив жёсткую посадку на комету 67P/Чурюмова — Герасименко.
rdf:langString Rosetta foi uma sonda espacial construída e lançada pela Agência Espacial Europeia (ESA) com a missão de encontrar-se no espaço e fazer um estudo detalhado do cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, que viaja entre as órbitas da Terra e de Júpiter. Ela integrava o conjunto de missões Horizon 2000 da agência espacial e foi a primeira sonda construída para orbitar e pousar num cometa. Lançada em 2 de março de 2004 da base de Kourou, na Guiana Francesa, no topo de um foguete Ariane 5 G+, a sonda atingiu seu alvo na metade de 2014. A nave compreendia duas partes, a sonda espacial Rosetta, que carregava 11 instrumentos, e o pousador-robótico Philae, que transportava mais dez. A sonda tinha como objetivo orbitar o cometa 67P por 17 meses e foi construída para fazer o mais detalhado estudo de um cometa até então. A sonda recebeu este nome em homenagem à Pedra da Roseta, que após sua descoberta em 1799 auxiliou no entendimento dos hieróglifos egípcios. O módulo pousador foi batizado com o nome da ilha de Philae, no rio Nilo, onde foi descoberto um obelisco que também contribuiu para decifrar os hieróglifos de Rosetta. Após seu lançamento, a espaçonave orbitou o Sol cinco vezes, realizou dois sobrevoos de asteroides e um sobrevoo de Marte, enviando dados e imagens. Depois do sobrevoo do planeta vermelho em 2007, em setembro de 2008 ela sobrevoou o asteroide 2867 Šteins e em julho de 2010 o asteroide 21 Lutetia. Depois de passar 31 meses em estado de "hibernação" no espaço, num modo de rotação estabilizada com todos os equipamentos desligados, à exceção do computador de bordo, numa órbita a caminho de seu encontro final, ela foi religada com sucesso em 20 de janeiro de 2014 pelos cientistas da ESA a partir do Centro Europeu de Operações Espaciais (ESOC), em Darmstadt, Alemanha, enviando de volta seu primeiro sinal após mais de dois anos e meio. Em 6 de agosto de 2014, ela tornou-se a primeira sonda espacial na história a acompanhar a órbita de um cometa. Em 12 de novembro, o módulo pousador Philae separou-se da nave e pousou no Churyumov-Gerasimenko depois de sete horas de manobras de aproximação no espaço, às 16:03 UTC, tornando-se o primeiro objeto artificial a pousar na superfície de um cometa. As comunicações entre a sonda e o aterrissador foram cessadas em 27 de julho de 2016, e em 30 de setembro do mesmo ano a missão foi finalizada com a sonda sendo então impactada contra a superfície do cometa, na região conhecida como Ma'at.
rdf:langString Rosetta är en rymdsond från ESA, uppsänd med en Ariane 5-raket den 2 mars 2004 från Centre Spatial Guyanais i Kourou, Franska Guyana. Rosettas mål är att studera kometen 67P/Churyumov-Gerasimenko på nära håll och under lång tid, med början år 2014. Forskarna hoppas bland annat att få svar på frågor som rör hur solsystemet skapades. Sonden har fått sitt namn efter Rosettestenen.
rdf:langString 羅塞塔號(Rosetta)是歐洲太空總署組織的機器人空间探测器計劃,研究67P/楚留莫夫-格拉希门克彗星。2004年3月2日在蓋亞那太空中心發射,10年8個多月後進入彗星軌道,隨後其所攜帶的菲萊登陸器則於2014年11月12日在彗星上著陸。在2014年8月6日它接近到彗星約100 km(62 mi)的距離,並降低其相對速度為1 m/s(3.3 ft/s),從而成為意圖會合彗星而進入其軌道的第一個航天器。經過進一步的機動,計劃是接近到30 km(19 mi)後和大約6週後進入軌道。它是歐洲太空總署基礎任務的一部分,和它是被設計成既軌道環繞彗星又登陸彗星的第一個任務。 羅塞塔號于2004年3月2日格林威治時間07:17由亞利安五號運載火箭發射,在2014年8月6日到達彗星。羅塞塔號由兩個主要部件組成:羅塞塔探測器,其中帶有12個儀器,及菲萊登陸器,其中帶有另外的9個儀器。羅塞塔號的任務將軌道環繞67P/楚留莫夫-格拉希门克彗星17個月,並且被設計來完成對於彗星有史以來嘗試的最詳細的一個研究。任務是被從在德國達姆施塔特的歐洲太空運營中心(ESOC)控制。 探測器以羅塞塔石碑為命名,希望此任務能幫助解開行星形成前的太陽系的謎。而登陸器以尼羅河中小島的名字菲萊命名,有一塊方尖碑在那裡被發現且協助解讀羅塞塔石碑。對羅塞塔石碑和方尖碑的象形文字的比較,催化埃及的書寫系統的解密。同樣,人們希望這些飛船將導致更好的理解彗星和早期太陽系。 在它飛向彗星的途中,飛船已經完成2小行星的飛掠任務。在2007年,罗塞塔号还进行了火星重力助推变轨(飞越)。 罗塞塔号的菲莱登陆器于2014年11月12日在彗星上登陆,就是67P/楚留莫夫-格拉希门克彗星,成为有史以来第一个在彗星上的成功受控登陆的探测器。天体物理学家伊丽莎白·皮尔逊说,虽然菲莱登陆器的未来是不确定的,但是轨道器罗塞塔号是任务的主力,并且它的工作将继续。
rdf:langString «Розетта» (англ. Rosetta) — космічний апарат, запущений Європейським космічним агентством 2 березня 2004 року. Мета польоту — дослідження комети Чурюмова-Герасименко, яку було відкрито 23 жовтня 1969 року Климом Чурюмовим у Києві. Апарат складається з двох частин: власне зонду «Розетта» (англ. Rosetta space probe), що вийшов на орбіту комети, та спускового модуля «Філи» (англ. Philae lander), який здійснив м'яку посадку на комету. Назва зонда походить від Розеттського каменю, за допомогою якого вчені змогли розшифрувати давньоєгипетські ієрогліфи. У серпні 2014 року апарат вперше в історії підійшов упритул до комети та супроводжуватиме її до Сонця, а 12 листопада 2014 року на поверхню її ядра здійснив м'яку посадку спусковий апарат «Філи». Місію апарата завершено 30 вересня 2016 року.
rdf:langString Deorbited
rdf:langString Rosetta mission insignia
rdf:langString ESA Solar System insignia for Rosetta
xsd:gMonthDay --03-04
xsd:gMonthDay --08-06
rdf:langString Sais, Ma'at region
xsd:nonNegativeInteger 133782
xsd:string 2004-006A
xsd:date 2004-03-02
xsd:string 28169

data from the linked data cloud