Romanesque architecture

http://dbpedia.org/resource/Romanesque_architecture an entity of type: Thing

حينما بدأت الإمبراطورية الرومانية في الاضمحلال، وبدأ الطراز الرومانسكي في الظهور في أقطار غرب أوروبا والتي كانت لا تزال تحت سيطرة روما، وحددت المواقع الجغرافية لهذه البلاد كثير من مظاهر الطراز وخصائصه. وفضلاً عن أن هذا الطراز من أصل روماني حيث أشتق اسمه، فإنه يدين بعض الشئ إلى العمارة البيزنطية، ولا ريب أن وجود الكثير من المباني الرومانية في إيطاليا وجنوب فرنسا كان له أكبر الأثر على معالم العمارة الرومانسكية في هذه المنطقة، حيث يضعف هذا التأثير في شمال فرنسا وألمانيا وإنجلترا لعدم وجود مباني رومانية في هذه المناطق. rdf:langString
Romaniko estas epoko en la evoluo de la arto en okcidenta Eŭropo proksimume inter 950 kaj 1250. Ĝi sekvis la karolidan arton kaj poste cedis sian lokon al gotiko. La Skeldo-Gotiko estas regiona frugotika transira stilo de la romanika al la gotika arĥitekturo en la preĝejkonstruo, kiu aperis ĉefe en la nuna Belgujo. La Skeldo-Gotiko estis krom la gotikaj katedraloj en Francujo infludona por la evoluo de la brikogotiko en norda Germanujo kaj ĉe la suda baltamara regiono. rdf:langString
Arkitektura erromanikoa edo erromarra arkitektura-estilo bat da, Europan jaioa eta Behe Erdi Aroko urteetan garatua (950 ingurutik XII. menderaino). Egungo 10 euroko billeteetan ageri den arkitektura-mota da. rdf:langString
Foirm ailtireachta a bhí leitheadúil in iarthar na hEorpa ón 10ú-12ú céad, a fuair an t-ainm de bhrí gur úsáideadh gnéithe Rómhánacha cosúil le colúin is áirsí cruinne, bíodh is gur úsáideadh iad ar bhealaí neamh-Rómhánacha chun cúlbhánna, aghaidheanna, túir is coirp le han-chuid sraitheanna stuabhealaí a mhaisiú. Ag druidim chun deireadh na ré sin, ba chomhartha é úsáid na mboghtaí iomaireacha go raibh tús le foirmeacha Gotacha ailtireachta. Is iad na heaglaisí ollmhóra boghtacha atá maisithe go hiontach le dealbhóireacht, cosúil leis na hardeaglaisí i nDurham Shasana is i Santiago de Compostela na Spáinne, na séadchomharthaí is fearr ollásaí san ailtireacht seo. rdf:langString
Arsitektur Romanesque adalah gaya arsitektur dari Eropa Abad Pertengahan, ditandai oleh pelengkung setengah lingkaran, dan berkembang menjadi gaya arsitektur Goth, ditandai dengan pelengkung berujung, yang dimulai pada abad ke-12. Tidak ada kesepakatan mengenai waktu berawalnya gaya Romanesque, dan pengusulan waktunya beragam mulai dari abad ke-6 sampai abad kesepuluh, tetapi contoh-contohnya dapat ditemukan di seluruh penjuru Eropa, sehingga menjadikan arsitektur Romanesque sebagai gaya arsitektur pan-Eropa pertama sejak Arsitektur Imperial Romawi. Gaya Romanesque di Inggris disebut sebagai . rdf:langString
로마네스크 건축 양식은 9세기 후반에 일어나 12세기에 고딕 양식으로 발전한 유럽의 건축을 설명하는 용어이다. 잉글랜드의 로마네스크 건축은 이라고도 불린다. 로마네스크 건축은 그 당시의 잦은 전쟁으로 인한 석재구조를 사용함으로 육중한 특질, 두꺼운 벽, 둥근 아치, 튼튼한 기둥, 그로인 볼트, 큰 탑과 장식적인 아케이드(늘어선 기둥 아래의 공간)로 잘 알려져 있다. 모든 건물은 명확히 정의된 형태를 가지고 상당수가 규칙적이고 대칭적인 평면을 가진다. 그래서 전체적인 외관은 그 뒤를 잇는 고딕 건축에 비교하면 단조로워 보인다. 이 양식은 지역적 특징과 다른 재료들에도 불구하고, 유럽 전역에 잘 알려져 있다. 고딕양식은 중세의 대표적인 양식이라서 종교적인 성향이 강한데 로마네스크는 그런 경향으로 가는 길목에 있는 양식이라서 인간과 이성, 자연의 고대를 지나 신비의 세계, 신앙의 세계를 드러내고자 하는 특색을 가진다. 이 시기에는 많은 성들이 지어졌지만, 이 시기에서 가장 중요한 것은 많은 숫자가 아직도 남아있는, 미완성인 것도 더러 있고 현재도 흔히 쓰이는 거대한 수도원 교회이다. rdf:langString
ロマネスク建築(ロマネスクけんちく、英: Romanesque architecture)は、中世西ヨーロッパの建築様式である。時代区分としては、おおよそ1000年から1200年頃までのゴシック建築以前の建築を指す。同時代のビザンティン建築と同じく、教会堂建築において最高の知識・技術・芸術が集約されており、彫刻や絵画は聖堂を装飾するための副次的要素であった。ロマネスク建築の建築物は大陸全体で見られ、帝政ローマ建築以来初めての汎ヨーロッパ建築様式とも言える。 ロマネスクという言葉は、美術史・建築史において、19世紀以降使われるようになった用語である。直訳すると「ローマ風の」という意味であるが、当初は「堕落し粗野になったローマ風の建築様式」という蔑称としての側面が強く、その芸術的・建築的価値が評価されるようになるのは20世紀になってからである。   rdf:langString
Romaanse architectuur is de benaming voor een stijlperiode in de architectuur in Europa die duurde van ca. 1000 tot ca. 1200. Kenmerkend is onder andere het gebruik van rondbogen bij raam- en deuropeningen en gewelven. rdf:langString
L'architettura romanica è lo stile del creare proprio dell'arte romanica, che si diffuse in Europa nell'XI e XII secolo, fino all'affermazione dell'arte gotica, cioè verso la metà del XII secolo in Francia e con persistenze maggiori negli altri paesi europei. L'aggettivo "romanico" è un adattamento italiano di "roman", vocabolo creato agli inizi dell'Ottocento in Francia per indicare le lingue e le letterature romanze o neolatine. Charles de Gerville introdusse "roman" anche nel linguaggio architettonico e il termine ebbe fortuna: in breve tempo si definì romanica tutta la cultura figurativa che in Francia si era sviluppata dopo i Romani fino alla fioritura dell'architettura gotica. In seguito la definizione di "romanico" fu riferita solamente alla produzione tra X e XIII secolo. rdf:langString
Med romansk arkitektur (även kallad romanik) avses arkitektur i det medeltida Europa uppförd under 1000- och 1100-talen. Den romanska arkitekturen var den första stilen i Europas konsthistoria sedan det romerska riket som fanns representerad över hela kontinenten. Denna enhetlighet blev möjlig genom att medeltidsmänniskor i större omfattning än tidigare började färdas över Europa: handelsmän, adelsmän, riddare, konstnärer och bönder lämnade sina hemtrakter för att föra krig, bedriva affärer och, inte minst, för att genomföra pilgrimsfärder, i synnerhet till Santiago de Compostela i Galicien i nordvästra Spanien. rdf:langString
Романский стиль (от лат. romanus — римский) — художественный стиль, господствовавший в Западной Европе (а также затронувший некоторые страны Восточной Европы) в XI—XII веках (в ряде мест — и в XIII веке), один из важнейших этапов развития средневекового европейского искусства. Наиболее полное выражение этот стиль нашёл в архитектуре. Главная роль в романском стиле отводилась суровой крепостной архитектуре: монастырским комплексам, церквям, замкам. Основными постройками в этот период становятся храм-крепость и замок-крепость, располагающиеся на возвышенных местах, господствующих над местностью. rdf:langString
罗曼式建筑(法語:Architecture romane,又译罗马式建筑、罗马风建筑、似罗马建筑)为欧洲中世纪一种以为特征的建筑风格,并从12世纪开始逐渐过渡到以为特征的哥特式建筑。虽然对于这一风格的起源时间有从6世纪到10世纪等不同的提议,尚未达成共识,但其建筑实例遍及欧洲大陆,使其成为自古罗马建筑之后第一种风靡欧洲的建筑形式。在英格兰,这一风格在传统意义上更倾向于指诺曼式建筑。 罗曼式建筑兼有西罗马和拜占庭建筑的特色,并因其结实的质量、厚重的墙体、半圆形的拱券、坚固的、拱形的穹顶、巨大的塔楼以及富于装饰的而知名,显得雄浑而庄重。每座建筑有明确、清晰的形式,并且常常采用规则对称的平面,所以在与随后的哥特式建筑比较时,总体上会有一种质朴的形象。尽管有地域特征和材料差异,这一形式仍可以在欧洲各处被识别。 很多城堡建设在这一时期,但是这一数目被教堂远远超过。那些修道院、教堂很大一部分依旧完好。 rdf:langString
Рома́нський стиль (від лат. romanus — римський) — художній стиль в архітектурі, що панував у Європі (переважно західній) в X—XII ст. (у деяких місцях — і в XIII ст.), один із найважливіших етапів розвитку середньовічної архітектури. Термін «романський стиль» увів на поч. XIX ст. Арсісс де Комон у своїй праціEssai sur l'architecture religieuse du moyen-âge, particulièrement en Normandie,, який встановив зв'язок архітектури XI—XII ст. із давньоримською. rdf:langString
L'arquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament, s'accepta que es desenvolupà durant els segles xi i xii, malgrat que se'n troben exemples del segle x i que l'ús de l'estil subsisteix durant el xiii, i que alguns autors han datat el seu inici en el segle viii incloent-hi les construccions preromàniques. Artísticament, és normal dividir el període medieval en preromànic fins al segle x, durant l'alta edat mitjana, romànic durant la primera meitat de la baixa edat mitjana i gòtic el posterior. A partir d'inicis del II mil·lenni, l'estil es difon, ràpidament i homogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va envair la societat europea occidental, i és considerada el primer rdf:langString
Románský sloh se prosadil ve stavitelství a výtvarném umění v zemích západní, jižní a střední Evropy v 11.-13. století. Východ Evropy byl v té době ovlivněn byzantským stylem. V architektuře šlo o postupně rozvíjenou, v rámci Evropy a dané epochy víceméně jednotnou tradici konstruování staveb a použití materiálu. Termín „románská“ v sobě zahrnuje pokus vyjádřit vztah tohoto stavebního slohu k stavebnímu slohu antického Říma, jímž byl do značné míry inspirován a sdílel s ním některé stavební prvky (viz klasickou řádovou architekturu). rdf:langString
La arquitectura románica fue el primer gran estilo arquitectónico creado en la Edad Media en Europa después de la decadencia de la civilización grecorromana. Su desarrollo estaba completamente establecido alrededor de 1060, pero los primeros signos de cambio fueron diferentes según las regiones y no hay consenso sobre una fecha para sus inicios, que van desde el siglo VI hasta el siglo XI. Tendrá varias etapas, fundamentalmente dos, conocidas como primer románico (o románico temprano o lombardo) y segundo románico (o alto románico o románico maduro). La arquitectura gótica fue el estilo que le sucedió gradualmente a partir del siglo XII. rdf:langString
L'architecture romane est le premier grand style créé au Moyen Âge en Europe après le déclin de la civilisation gréco-romaine. Son développement est pleinement établi vers 1060 mais les premiers signes de mutation sont différents suivant les régions et il n'y a pas de consensus sur une date des débuts qui vont du VIe au XIe siècle. L'architecture gothique est le style qui lui succède progressivement à partir du XIIe siècle. Le dynamisme monastique, de profondes aspirations religieuses et morales, la spiritualité des routes de pèlerinages dans une Europe rendue à la paix président à la naissance de l'art roman et contribuent à en faire un style vraiment neuf et doué d'une profonde originalité. La volonté de libérer l'Église de la tutelle de pouvoirs séculiers, les croisades, la reconquête c rdf:langString
Romanesque architecture is an architectural style of medieval Europe characterized by semi-circular arches. There is no consensus for the beginning date of the Romanesque style, with proposals ranging from the 6th to the 11th century, this later date being the most commonly held. In the 12th century it developed into the Gothic style, marked by pointed arches. Examples of Romanesque architecture can be found across the continent, making it the first pan-European architectural style since Imperial Roman architecture. The Romanesque style in England and Sicily is traditionally referred to as Norman architecture. rdf:langString
Architektura romańska rozwijała się w X-XIII wieku w krajach Europy. Termin „romańska” został wprowadzony dopiero w XIX wieku, najpierw w filologii dla określenia grupy języków wywodzących się z łaciny, później dla sztuki i architektury bazującej na dokonaniach architektury starożytnego Rzymu. Okres trwania architektury romańskiej jest różny w poszczególnych państwach. Nie da się precyzyjnie określić momentu zakończenia tej tendencji stylowej. Najwcześniej, bo już w połowie XII wieku, od tego stylu zaczęli odchodzić budowniczowie w Île-de-France, jednocześnie jednak z narodzinami gotyku powstawały wspaniałe przykłady budowli romańskich w Burgundii. Na rubieżach Europy tendencje romańskie w architekturze będą trwały jeszcze przez cały XIII wiek. rdf:langString
A arquitetura românica (AO 1945: arquitectura românica) é o estilo arquitectónico que surgiu na Europa, mais precisamente no Ducado da Normandia, no século X, fortemente inspirado na Arquitetura da Roma Antiga Republicana (509 a.C. - 27 a.C.) e evoluiu para o estilo gótico por volta do ano 1100. Caracteriza-se por construções austeras e robustas, com paredes grossas e minúsculas janelas, cuja principal função era resistir a ataques de exércitos inimigos e invasões bárbaras. rdf:langString
rdf:langString Romanesque architecture
rdf:langString عمارة رومانسكية
rdf:langString Arquitectura romànica
rdf:langString Románská architektura
rdf:langString Romanika arkitekturo
rdf:langString Arquitectura románica
rdf:langString Arkitektura erromaniko
rdf:langString Ailtireacht Rómhánúil
rdf:langString Arsitektur Romanesque
rdf:langString Architecture romane
rdf:langString Architettura romanica
rdf:langString ロマネスク建築
rdf:langString 로마네스크 건축
rdf:langString Architektura romańska
rdf:langString Romaanse architectuur
rdf:langString Arquitetura românica
rdf:langString Романская архитектура
rdf:langString Romansk arkitektur
rdf:langString 罗曼式建筑
rdf:langString Романська архітектура
rdf:langString Romanesque architecture
xsd:integer 52686
xsd:integer 1112800617
rdf:langString Top: Lessay Abbey in Normandy; Middle:Collegiate church in Tum, Poland; Bottom: Maria Laach Abbey, Germany
rdf:langString Catholic Europe
xsd:date 2006-02-14
xsd:date 2010-10-16
xsd:integer 10
rdf:langString L'arquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament, s'accepta que es desenvolupà durant els segles xi i xii, malgrat que se'n troben exemples del segle x i que l'ús de l'estil subsisteix durant el xiii, i que alguns autors han datat el seu inici en el segle viii incloent-hi les construccions preromàniques. Artísticament, és normal dividir el període medieval en preromànic fins al segle x, durant l'alta edat mitjana, romànic durant la primera meitat de la baixa edat mitjana i gòtic el posterior. A partir d'inicis del II mil·lenni, l'estil es difon, ràpidament i homogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va envair la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari europeu després de l'arquitectura romana antiga, darrere la qual s'havien desenvolupat diversos estils, propis de determinats llocs i períodes. Des del període gòtic cap a la fi del segle xviii, l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre atenció especial, fins que, a inicis del xix, el romanticisme suscita l'interès arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'. Les edificacions d'estil romànic són hereves de l'arquitectura romana i les seves derivades paleocristiana, preromàniques, romana d'Orient, armènia, carolíngia i , amb l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. A sud del continent —nord d'Itàlia, franja mediterrània francesa i Catalunya—, els artistes continuen les tradicions mediterrànies heretant les produccions paleocristianes; al nord —França i Alemanya fonamentalment—, els antecedents més immediats i decisius són els renaixements carolingi i l'otonià. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle xii a França i més endavant a la resta d'Europa, per l'arquitectura gòtica. És en les esglésies, el tipus de construcció més practicat en l'època i del qual en romanen més testimonis en el present, on es troben gairebé totes les seves característiques i pot seguir-se la seva evolució. A Catalunya, poden distingir-se dues etapes en el seu desenvolupament, el primer romànic, que inclou el romànic llombard, més auster, i un segon romànic, el romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen ambdós estils. L'arquitectura cistercenca, desenvolupada a partir de mitjan segle xii, tot i considerar-se un estil propi, reflecteix patrons romànics de transició al gòtic. Sovint, especialment a les nostres contrades, les edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle xiii. El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'ús de la coberta de pedra, ja utilitzada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'església en , mitjançant l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Altres trets en són: l'arc de punt rodó, la volta de canó, la solidesa de la seva fàbrica, amb murs molt gruixuts; plantes i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; pilars i/o columnes sovint, especialment aquestes últimes, coronats amb capitells més o menys decorats que suporten arcuacions, sostres de fusta o voltes, i alguns elements com portades, capçaleres... També utilitza, però, les voltes d'aresta, els arcs apuntats i les voltes de creueria, que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estranya la reutilització d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'època romana. Malgrat que avui veiem esglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tenir les parets arrebossades i, sovint, plenes de pintures amb colors cridaners.
rdf:langString Románský sloh se prosadil ve stavitelství a výtvarném umění v zemích západní, jižní a střední Evropy v 11.-13. století. Východ Evropy byl v té době ovlivněn byzantským stylem. V architektuře šlo o postupně rozvíjenou, v rámci Evropy a dané epochy víceméně jednotnou tradici konstruování staveb a použití materiálu. Termín „románská“ v sobě zahrnuje pokus vyjádřit vztah tohoto stavebního slohu k stavebnímu slohu antického Říma, jímž byl do značné míry inspirován a sdílel s ním některé stavební prvky (viz klasickou řádovou architekturu). Relativní rozšířenost slohu a vzájemná podobnost stavebních struktur po Evropě byla umožněna poměrně značnou mobilitou středověkého lidu. Navzdory mnoha moderním představám o životě před průmyslovou revolucí nejen šlechta a rytíři, ale i kupci, řemeslníci, mniši a misionáři putovali Evropou a roznášeli a sdíleli tak mimo jiné znalosti potřebné ke konstrukci staveb.
rdf:langString حينما بدأت الإمبراطورية الرومانية في الاضمحلال، وبدأ الطراز الرومانسكي في الظهور في أقطار غرب أوروبا والتي كانت لا تزال تحت سيطرة روما، وحددت المواقع الجغرافية لهذه البلاد كثير من مظاهر الطراز وخصائصه. وفضلاً عن أن هذا الطراز من أصل روماني حيث أشتق اسمه، فإنه يدين بعض الشئ إلى العمارة البيزنطية، ولا ريب أن وجود الكثير من المباني الرومانية في إيطاليا وجنوب فرنسا كان له أكبر الأثر على معالم العمارة الرومانسكية في هذه المنطقة، حيث يضعف هذا التأثير في شمال فرنسا وألمانيا وإنجلترا لعدم وجود مباني رومانية في هذه المناطق.
rdf:langString Romaniko estas epoko en la evoluo de la arto en okcidenta Eŭropo proksimume inter 950 kaj 1250. Ĝi sekvis la karolidan arton kaj poste cedis sian lokon al gotiko. La Skeldo-Gotiko estas regiona frugotika transira stilo de la romanika al la gotika arĥitekturo en la preĝejkonstruo, kiu aperis ĉefe en la nuna Belgujo. La Skeldo-Gotiko estis krom la gotikaj katedraloj en Francujo infludona por la evoluo de la brikogotiko en norda Germanujo kaj ĉe la suda baltamara regiono.
rdf:langString La arquitectura románica fue el primer gran estilo arquitectónico creado en la Edad Media en Europa después de la decadencia de la civilización grecorromana. Su desarrollo estaba completamente establecido alrededor de 1060, pero los primeros signos de cambio fueron diferentes según las regiones y no hay consenso sobre una fecha para sus inicios, que van desde el siglo VI hasta el siglo XI. Tendrá varias etapas, fundamentalmente dos, conocidas como primer románico (o románico temprano o lombardo) y segundo románico (o alto románico o románico maduro). La arquitectura gótica fue el estilo que le sucedió gradualmente a partir del siglo XII. El dinamismo monástico, las profundas aspiraciones religiosas y morales y la espiritualidad de las rutas de peregrinación en una Europa que había recobrado la paz, presidieron el nacimiento del arte románico y contribuyeron a convertirlo en un estilo verdaderamente nuevo, dotado de una profunda originalidad. La voluntad de liberar a la Iglesia de la tutela de los poderes seculares, las cruzadas, la reconquista cristiana en España con el colapso del califato de Córdoba, la desaparición del patrocinio real y principesco hicieron del arte románico el arte de toda la cristiandad medieval. La arquitectura románica se desarrolló en una vasta área que iba desde la mitad norte de España hasta Irlanda, Escocia y la mitad de Escandinavia. La Europa del Este, los países eslavos desde Polonia a Eslovaquia, Bohemia y Moravia, Hungría y Eslovenia también adoptaron este estilo así como el conjunto de Italia con sus islas. Este espacio correspondía a la influencia de la Iglesia romana en la Edad Media, al área ocupada por la gran familia de los pueblos romano-germánicos, de los eslavos occidentales y de algunas reliquias étnicas. Los primeros centros del arte románico ya eran visibles alrededor del año mil: en Cataluña, en las estribaciones norte y sur de la parte oriental de los Pirineos; en la Lombardía, que se extendía desde la llanura central del Po hasta la Italia meridional; en Borgoña, en la zona fluvial del Saona; en Normandía, cerca del Canal de la Mancha; en el curso del bajo Rin hasta el Mosela; en la Alta Renania, desde Basilea hasta Maguncia; y en la Baja Sajonia entre el Elba y el Weser. Otras regiones conocieron un desarrollo más tardío de la arquitectura románica, cuya originalidad eclosionó en el siglo XI, como Westfalia, Toscana, Apulia, Provenza y Aquitania. Entre 1042 y 1066, Eduardo el Confesor, cuya madre era normanda, introdujo el arte románico en Inglaterra y después de la conquista de Inglaterra en 1066, los normandos integraron aportes anglosajones en el arte anglonormando. En una Europa rural con escasos recursos materiales y técnicos, en ese período se construyeron muchos castillos y fortalezas, pero fueron muchas más las nuevas iglesias levantadas en ciudades y aldeas. Los monasterios y abadías constituían verdaderas factorías de desarrollo económico. Las más significativas fueron las grandes iglesias abaciales, muchas de ellas todavía en pie, más o menos completas y con frecuencia en uso,​ destacando el empuje de una innovadora y ambiciosa abadía borgoñona, Cluny, que desde allí irradiara a todo el continente. La enorme cantidad de iglesias construidas en el período románico fue sucedida por el período todavía más ocupado de la arquitectura gótica, que reconstruyó, parcial o totalmente, la mayoría de las iglesias románicas en áreas prósperas como Inglaterra y Portugal. Los mayores grupos de edificios románicos que se conservan están en las áreas que fueron menos prósperas en los periodos que siguieron, incluyendo partes de la Francia meridional, de la España norteña y de la Italia rural. La supervivencia de casas y palacios románicos no fortificados seculares, y de los cuartos domésticos de los monasterios es mucho más rara, pero en ellos se utilizaron y adaptaron las mismas características encontradas en los edificios religiosos, a una escala doméstica. A nivel técnico, se pasó de la piedra partida con martillo al aparejo de piedra tallada y al desarrollo del pilar compuesto. En el plano arquitectónico, el arte románico introdujo la fachada armónica, la cabecera con deambulatorio, las bóvedas de medio cañón y apuntadas, de aristas y crucería con sus contrafuertes. La arquitectura románica combinó varias características de los edificios antiguos romanos y bizantinos con otras tradiciones locales, siendo reconocible por su cualidad masiva, sus gruesos muros, la falta de la escultura, los arcos de medio punto y los pilares robustos, las bóvedas de aristas, las grandes torres y las arcadas decorativas, a veces con banda lombarda. Básicamente de esa época se conserva una arquitectura religiosa en piedra, que estilísticamente es posible caracterizar por el uso del arco de medio punto como la reinterpretación del antiguo arco romano. Las columnas que soportan los arcos son generalmente cilíndricas y están rematadas con capiteles a menudo tallados con representaciones de animales, plantas y símbolos o más o menos geométricos. Cada edificio tiene formas claramente definidas, con frecuencia de una planta muy regular y simétrica; el aspecto general es de simplicidad en comparación con los edificios góticos que les van a seguir. El estilo se puede identificar a través de Europa, a pesar de las características nacionales y regionales y de los diferentes materiales empleados. El concepto de «arte románico» apareció en Francia por primera vez en 1818. Los especialistas alemanes hacen remontar el nacimiento del arte románico justo después del arte otoniano y reservan el término estilo románico para la última fase de su evolución arquitectónica. La arquitectura románica en Inglaterra se conoce tradicionalmente como arquitectura normanda. * Los grandes monumentos románicos declarados Patrimonio de la Humanidad * La basílica de Saint-Remi, en Reims, Francia (siglos XI-XIII) * La basílica de Vézelay (1120-1150), obra maestra de la escultura y arquitectura románica borgoñonas * Duomo de Módena (1099-1319), obra de Lanfranco y Wiligelmus, soberbio ejemplo de románico temprano * La Piazza dei Miracoli de Pisa, con el Baptisterio (1152-1363), la Catedral (1063-1118) y, al fondo, la Torre inclinada, uno de los mejores conjuntos urbanos del mundo * Catedral de Espira (1030-1061), catedral imperial y edificio románico en pie más grande del mundo * Catedral de Durham (1093-1104), conserva casi su aspecto desde la época normanda * Iglesia de San Clemente de Tahull (Lérida), influencia lombarda en el románico catalán
rdf:langString Arkitektura erromanikoa edo erromarra arkitektura-estilo bat da, Europan jaioa eta Behe Erdi Aroko urteetan garatua (950 ingurutik XII. menderaino). Egungo 10 euroko billeteetan ageri den arkitektura-mota da.
rdf:langString L'architecture romane est le premier grand style créé au Moyen Âge en Europe après le déclin de la civilisation gréco-romaine. Son développement est pleinement établi vers 1060 mais les premiers signes de mutation sont différents suivant les régions et il n'y a pas de consensus sur une date des débuts qui vont du VIe au XIe siècle. L'architecture gothique est le style qui lui succède progressivement à partir du XIIe siècle. Le dynamisme monastique, de profondes aspirations religieuses et morales, la spiritualité des routes de pèlerinages dans une Europe rendue à la paix président à la naissance de l'art roman et contribuent à en faire un style vraiment neuf et doué d'une profonde originalité. La volonté de libérer l'Église de la tutelle de pouvoirs séculiers, les croisades, la reconquête chrétienne en Espagne avec l'effondrement du califat de Cordoue, la disparition du mécénat royal ou princier font de l'art roman l'art de toute la chrétienté médiévale. L'architecture romane s'est développée sur un vaste espace qui s'étend depuis la moitié nord de l'Espagne jusqu'à l'Irlande, l'Écosse et la moitié de la Scandinavie. L'Est de l'Europe, les pays slaves de la Pologne à la Slovaquie, la Bohême et la Moravie, la Hongrie et la Slovénie adoptent aussi ce style comme l'ensemble de l'Italie avec ses îles. Cet espace correspond à l'influence de l'Église romaine au Moyen Âge, à la grande famille des peuples romano-germaniques, des Slaves de l'Ouest et de quelques reliques ethniques. Les premiers foyers d'art roman se manifestent déjà vers l'an mille, en Catalogne sur les contreforts nord et sud de la partie orientale des Pyrénées, en Lombardie étendue de la plaine centrale du Pô à l'Italie du sud, en Bourgogne dans la zone fluviale de la Saône, en Normandie près de la Manche, sur le cours inférieur du Rhin jusqu'à la Moselle, la haute Rhénanie de Bâle à Mayence et la Basse Saxe entre l'Elbe et la Weser. D'autres régions connaissent un développement plus tardif de l'architecture romane, dont l'originalité éclate au XIe siècle, comme la Westphalie, la Toscane, les Pouilles, la Provence et l'Aquitaine. Entre 1042 et 1066 Édouard le Confesseur dont la mère est normande introduit l'art roman en Angleterre et après la conquête de l'Angleterre en 1066, les Normands intègrent des apports anglo-saxons dans l'art anglo-normand. Sur le plan technique, on passe de la pierre cassée au marteau à l'appareil de pierre taillée et la mise au point de la pile composée. Sur le plan architectural, l'art roman introduit la façade harmonique, le chevet à déambulatoire, les voûtes en berceau plein-cintre et brisé, la voûte d'arêtes et la croisée d'ogives avec leurs contrebutements. La terminologie « art roman » apparaît en France pour la première fois en 1818. Les spécialistes allemands font remonter la naissance de l'art roman après l'art ottonien et réservent le terme style roman à la dernière phase de l'évolution architecturale. L'architecture romane est en Angleterre traditionnellement dénommée architecture normande.
rdf:langString Foirm ailtireachta a bhí leitheadúil in iarthar na hEorpa ón 10ú-12ú céad, a fuair an t-ainm de bhrí gur úsáideadh gnéithe Rómhánacha cosúil le colúin is áirsí cruinne, bíodh is gur úsáideadh iad ar bhealaí neamh-Rómhánacha chun cúlbhánna, aghaidheanna, túir is coirp le han-chuid sraitheanna stuabhealaí a mhaisiú. Ag druidim chun deireadh na ré sin, ba chomhartha é úsáid na mboghtaí iomaireacha go raibh tús le foirmeacha Gotacha ailtireachta. Is iad na heaglaisí ollmhóra boghtacha atá maisithe go hiontach le dealbhóireacht, cosúil leis na hardeaglaisí i nDurham Shasana is i Santiago de Compostela na Spáinne, na séadchomharthaí is fearr ollásaí san ailtireacht seo.
rdf:langString Arsitektur Romanesque adalah gaya arsitektur dari Eropa Abad Pertengahan, ditandai oleh pelengkung setengah lingkaran, dan berkembang menjadi gaya arsitektur Goth, ditandai dengan pelengkung berujung, yang dimulai pada abad ke-12. Tidak ada kesepakatan mengenai waktu berawalnya gaya Romanesque, dan pengusulan waktunya beragam mulai dari abad ke-6 sampai abad kesepuluh, tetapi contoh-contohnya dapat ditemukan di seluruh penjuru Eropa, sehingga menjadikan arsitektur Romanesque sebagai gaya arsitektur pan-Eropa pertama sejak Arsitektur Imperial Romawi. Gaya Romanesque di Inggris disebut sebagai .
rdf:langString Romanesque architecture is an architectural style of medieval Europe characterized by semi-circular arches. There is no consensus for the beginning date of the Romanesque style, with proposals ranging from the 6th to the 11th century, this later date being the most commonly held. In the 12th century it developed into the Gothic style, marked by pointed arches. Examples of Romanesque architecture can be found across the continent, making it the first pan-European architectural style since Imperial Roman architecture. The Romanesque style in England and Sicily is traditionally referred to as Norman architecture. Combining features of ancient Roman and Byzantine buildings and other local traditions, Romanesque architecture is known by its massive quality, thick walls, round arches, sturdy pillars, barrel vaults, large towers and decorative arcading. Each building has clearly defined forms, frequently of very regular, symmetrical plan; the overall appearance is one of simplicity when compared with the Gothic buildings that were to follow. The style can be identified right across Europe, despite regional characteristics and different materials. Many castles were built during this period, but they are greatly outnumbered by churches. The most significant are the great abbey churches, many of which are still standing, more or less complete and frequently in use. The enormous quantity of churches built in the Romanesque period was succeeded by the still busier period of Gothic architecture, which partly or entirely rebuilt most Romanesque churches in prosperous areas like England and Portugal. The largest groups of Romanesque survivors are in areas that were less prosperous in subsequent periods, including parts of southern France, rural Spain and rural Italy. Survivals of unfortified Romanesque secular houses and palaces, and the domestic quarters of monasteries are far rarer, but these used and adapted the features found in church buildings, on a domestic scale.
rdf:langString 로마네스크 건축 양식은 9세기 후반에 일어나 12세기에 고딕 양식으로 발전한 유럽의 건축을 설명하는 용어이다. 잉글랜드의 로마네스크 건축은 이라고도 불린다. 로마네스크 건축은 그 당시의 잦은 전쟁으로 인한 석재구조를 사용함으로 육중한 특질, 두꺼운 벽, 둥근 아치, 튼튼한 기둥, 그로인 볼트, 큰 탑과 장식적인 아케이드(늘어선 기둥 아래의 공간)로 잘 알려져 있다. 모든 건물은 명확히 정의된 형태를 가지고 상당수가 규칙적이고 대칭적인 평면을 가진다. 그래서 전체적인 외관은 그 뒤를 잇는 고딕 건축에 비교하면 단조로워 보인다. 이 양식은 지역적 특징과 다른 재료들에도 불구하고, 유럽 전역에 잘 알려져 있다. 고딕양식은 중세의 대표적인 양식이라서 종교적인 성향이 강한데 로마네스크는 그런 경향으로 가는 길목에 있는 양식이라서 인간과 이성, 자연의 고대를 지나 신비의 세계, 신앙의 세계를 드러내고자 하는 특색을 가진다. 이 시기에는 많은 성들이 지어졌지만, 이 시기에서 가장 중요한 것은 많은 숫자가 아직도 남아있는, 미완성인 것도 더러 있고 현재도 흔히 쓰이는 거대한 수도원 교회이다.
rdf:langString ロマネスク建築(ロマネスクけんちく、英: Romanesque architecture)は、中世西ヨーロッパの建築様式である。時代区分としては、おおよそ1000年から1200年頃までのゴシック建築以前の建築を指す。同時代のビザンティン建築と同じく、教会堂建築において最高の知識・技術・芸術が集約されており、彫刻や絵画は聖堂を装飾するための副次的要素であった。ロマネスク建築の建築物は大陸全体で見られ、帝政ローマ建築以来初めての汎ヨーロッパ建築様式とも言える。 ロマネスクという言葉は、美術史・建築史において、19世紀以降使われるようになった用語である。直訳すると「ローマ風の」という意味であるが、当初は「堕落し粗野になったローマ風の建築様式」という蔑称としての側面が強く、その芸術的・建築的価値が評価されるようになるのは20世紀になってからである。  
rdf:langString Romaanse architectuur is de benaming voor een stijlperiode in de architectuur in Europa die duurde van ca. 1000 tot ca. 1200. Kenmerkend is onder andere het gebruik van rondbogen bij raam- en deuropeningen en gewelven.
rdf:langString L'architettura romanica è lo stile del creare proprio dell'arte romanica, che si diffuse in Europa nell'XI e XII secolo, fino all'affermazione dell'arte gotica, cioè verso la metà del XII secolo in Francia e con persistenze maggiori negli altri paesi europei. L'aggettivo "romanico" è un adattamento italiano di "roman", vocabolo creato agli inizi dell'Ottocento in Francia per indicare le lingue e le letterature romanze o neolatine. Charles de Gerville introdusse "roman" anche nel linguaggio architettonico e il termine ebbe fortuna: in breve tempo si definì romanica tutta la cultura figurativa che in Francia si era sviluppata dopo i Romani fino alla fioritura dell'architettura gotica. In seguito la definizione di "romanico" fu riferita solamente alla produzione tra X e XIII secolo.
rdf:langString Architektura romańska rozwijała się w X-XIII wieku w krajach Europy. Termin „romańska” został wprowadzony dopiero w XIX wieku, najpierw w filologii dla określenia grupy języków wywodzących się z łaciny, później dla sztuki i architektury bazującej na dokonaniach architektury starożytnego Rzymu. Okres trwania architektury romańskiej jest różny w poszczególnych państwach. Nie da się precyzyjnie określić momentu zakończenia tej tendencji stylowej. Najwcześniej, bo już w połowie XII wieku, od tego stylu zaczęli odchodzić budowniczowie w Île-de-France, jednocześnie jednak z narodzinami gotyku powstawały wspaniałe przykłady budowli romańskich w Burgundii. Na rubieżach Europy tendencje romańskie w architekturze będą trwały jeszcze przez cały XIII wiek. Po nastaniu nowego milenium rozpoczęto na szeroką skalę wznoszenie nowych kościołów. Właśnie budownictwo sakralne odegrało największą rolę w kształtowaniu się nowego stylu architektonicznego, nazwanego stylem romańskim. Kościoły pełniły w tym okresie podwójną rolę: były ośrodkami kultu oraz często spełniały funkcję obronną, dając schronienie podczas oblężeń. Użycie kamienia, jako najczęściej stosowanego budulca, i obronny charakter budowli miały duży wpływ na kompozycję bryły budowli. Kościół romański to budynek złożony z prostych brył (prostopadłościanów, walców, ostrosłupów) o surowym, ciężkim i monumentalnym charakterze. Grube mury i wąskie otwory okienne i drzwiowe, masywne wieże, podkreślają obronność założeń. Rzeźba i malarstwo są podporządkowane architekturze. Ponowne zainteresowanie się architekturą klasyczną i znaczny rozwój sztuki budowlanej pozwoliły na powstanie wielu monumentalnych dzieł. Nie powielano jednak wzorów antycznych. Na kształtowanie się architektury romańskiej, oprócz architektury starożytnego Rzymu, znaczny wpływ wywarła architektura wczesnego chrześcijaństwa i architektura przedromańska, a zwłaszcza dziedzictwo okresu karolińskiego. Zasięg architektury romańskiej przekroczył granice Cesarstwa Zachodniego, obejmując także Europę Środkowo-Wschodnią i Skandynawię. Jej wzorce wraz z krucjatami dotarły także do Syrii i Palestyny. W okresie romańskim po raz pierwszy od czasów starożytnych ukształtował się w miarę jednolity styl, obejmujący swoim wpływem tak duży obszar.
rdf:langString A arquitetura românica (AO 1945: arquitectura românica) é o estilo arquitectónico que surgiu na Europa, mais precisamente no Ducado da Normandia, no século X, fortemente inspirado na Arquitetura da Roma Antiga Republicana (509 a.C. - 27 a.C.) e evoluiu para o estilo gótico por volta do ano 1100. Caracteriza-se por construções austeras e robustas, com paredes grossas e minúsculas janelas, cuja principal função era resistir a ataques de exércitos inimigos e invasões bárbaras. As conquistas de Sancho de Navarra e Aragão, alargando o seu domínio, desimpediram o que viria a ser o famoso «caminho francês» para Santiago de Compostela, cuja célebre catedral (posteriormente reconstruída em 1705) é o mais acabado monumento peninsular da nova arquitectura românica, obedecendo ao padrão dos templos de peregrinação, como São Saturnino de Toulouse. O alçado da alta nave de Santiago inscreve os arcos redondos, o andor do trifório, e colunas adossadas à parede, de onde arrancam os arcos torais da sua abóbada de berço.
rdf:langString Med romansk arkitektur (även kallad romanik) avses arkitektur i det medeltida Europa uppförd under 1000- och 1100-talen. Den romanska arkitekturen var den första stilen i Europas konsthistoria sedan det romerska riket som fanns representerad över hela kontinenten. Denna enhetlighet blev möjlig genom att medeltidsmänniskor i större omfattning än tidigare började färdas över Europa: handelsmän, adelsmän, riddare, konstnärer och bönder lämnade sina hemtrakter för att föra krig, bedriva affärer och, inte minst, för att genomföra pilgrimsfärder, i synnerhet till Santiago de Compostela i Galicien i nordvästra Spanien.
rdf:langString Романский стиль (от лат. romanus — римский) — художественный стиль, господствовавший в Западной Европе (а также затронувший некоторые страны Восточной Европы) в XI—XII веках (в ряде мест — и в XIII веке), один из важнейших этапов развития средневекового европейского искусства. Наиболее полное выражение этот стиль нашёл в архитектуре. Главная роль в романском стиле отводилась суровой крепостной архитектуре: монастырским комплексам, церквям, замкам. Основными постройками в этот период становятся храм-крепость и замок-крепость, располагающиеся на возвышенных местах, господствующих над местностью.
rdf:langString 罗曼式建筑(法語:Architecture romane,又译罗马式建筑、罗马风建筑、似罗马建筑)为欧洲中世纪一种以为特征的建筑风格,并从12世纪开始逐渐过渡到以为特征的哥特式建筑。虽然对于这一风格的起源时间有从6世纪到10世纪等不同的提议,尚未达成共识,但其建筑实例遍及欧洲大陆,使其成为自古罗马建筑之后第一种风靡欧洲的建筑形式。在英格兰,这一风格在传统意义上更倾向于指诺曼式建筑。 罗曼式建筑兼有西罗马和拜占庭建筑的特色,并因其结实的质量、厚重的墙体、半圆形的拱券、坚固的、拱形的穹顶、巨大的塔楼以及富于装饰的而知名,显得雄浑而庄重。每座建筑有明确、清晰的形式,并且常常采用规则对称的平面,所以在与随后的哥特式建筑比较时,总体上会有一种质朴的形象。尽管有地域特征和材料差异,这一形式仍可以在欧洲各处被识别。 很多城堡建设在这一时期,但是这一数目被教堂远远超过。那些修道院、教堂很大一部分依旧完好。
rdf:langString Рома́нський стиль (від лат. romanus — римський) — художній стиль в архітектурі, що панував у Європі (переважно західній) в X—XII ст. (у деяких місцях — і в XIII ст.), один із найважливіших етапів розвитку середньовічної архітектури. Термін «романський стиль» увів на поч. XIX ст. Арсісс де Комон у своїй праціEssai sur l'architecture religieuse du moyen-âge, particulièrement en Normandie,, який встановив зв'язок архітектури XI—XII ст. із давньоримською.
xsd:nonNegativeInteger 127649

data from the linked data cloud