Roman navy

http://dbpedia.org/resource/Roman_navy an entity of type: Thing

La marine militaire romaine (latin : classis) opéra depuis la première guerre punique, en 260 av. J.-C. jusqu'à la fin de l'Empire romain. Durant les guerres puniques, ou durant les autres conquêtes, spécialement à l'Est, la marine eut un rôle important. La mer Méditerranée conquise, la flotte romaine servit à combattre la piraterie endémique. Après le déclin de l'Empire romain d'Occident, la marine de l'Empire d'Orient combattit contre les invasions maritimes venues du nord, du sud et de l'ouest. rdf:langString
De Romeinse vloot opereerde tussen de Eerste Punische Oorlog en het einde van het West-Romeinse Rijk rdf:langString
ローマ海軍(ローマかいぐん)は、古代ローマの海軍。ラテン語で海軍あるいは艦隊をさす単語として「クラッシス」(Classis)がある。 rdf:langString
Flota rzymska (łac. classis) – siły morskie starożytnego Rzymu, których głównym zadaniem była obrona obszarów morskich i rzecznych państwa rzymskiego. Jej główne ośrodki znajdowały się w Rawennie i Misenum, mniejsze zaś w niektórych prowincjach nadmorskich i na Renie oraz Dunaju. Marynarze rekrutowali się z najniższych grup społeczeństwa rzymskiego, nawet spośród niewolników. Od czasów Klaudiusza we flocie mogli służyć tylko wyzwoleńcy i mieszkańcy nadmorskich prowincji. Dowódcami (praefecti classis) byli za Augusta jeszcze wyzwoleńcy, później ekwici. rdf:langString
Давньоримський флот — флот Давнього Риму, протягом віків був головною, а в перші сторіччя імперії і єдиною військово-морською силою в ІІ столітті до нашої ери — V столітті нашої ери. rdf:langString
تُشير البحرية الرومانية إلى القوات البحرية لروما القديمة. أدّت البحرية دورًا بارزًا في الغزو الروماني لحوض البحر الأبيض المتوسط، إلا أنها لم تحظَ بنفس مكانة الفيالق الرومانية البرية. عبر تاريخهم، بقي الرومان شعبًا مرتبطًا بالأرض، ولبناء سفنهم اعتمدوا بصورة جزئية على رعاياهم من ذوي المهارات البحرية الأكثر كالإغريق والمصريين. ونظرًا ذلك، لم تعتمد الدولة الرومانية على القوات البحرية بشكل كامل، واعتبرتها «غير رومانية» إلى درجة معينة. rdf:langString
La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga. Tot i tenir un paper decisiu en l'expansió romana per la Mediterrània, la marina romana no va tenir mai el prestigi de les legions romanes. Al llarg de la seva història els romans van ser un poble essencialment terrestre, i van deixar els temes nàutics en mans de pobles més familiaritzats amb la mar, com els grecs i els egipcis, per construir vaixells. Parcialment a causa d'això, la marina mai no va ser totalment valorada per l'estat romà, i es considerava «no romana». En l'antiguitat, les marines i les flotes comercials no tenien l'autonomia logística de l'actualitat. A diferència de les forces navals modernes, la marina romana, fins i tot en el seu apogeu, no va existir de forma autònoma, sinó qu rdf:langString
Als römische Marine oder römische Flotte (lateinisch classis Romana) bezeichnet man die Kriegsflotte der römischen Republik und des Kaiserreichs (ca. 300 v. Chr. bis 650 n. Chr.). Sie stellte neben den Legionen und den Auxiliartruppen die dritte Teilstreitkraft des römischen Militärs dar und setzte sich aus diversen See- und Flussflotten sowie Flottillen einzelner Legionseinheiten und eigenen Marineinfanterieeinheiten zusammen. rdf:langString
La Armada romana (en latín classis, literalmente flota) comprendió las fuerzas navales del Antiguo Estado Romano. A pesar de desempeñar un papel decisivo en la expansión romana por el Mediterráneo, la armada nunca tuvo el prestigio de las legiones romanas. A lo largo de su historia los romanos fueron un pueblo esencialmente terrestre, y dejaron los temas náuticos en manos de pueblos más familiarizados con ellos, como los griegos y los egipcios, para construir barcos y mandarlos. Parcialmente debido a esto, la armada nunca fue totalmente abrazada por el Estado Romano, y se consideraba «no romana».​ En la antigüedad, las armadas y las flotas comerciales no tenían la autonomía logística que en la actualidad. A diferencia de las fuerzas navales modernas, la armada romana, incluso en su apogeo, rdf:langString
The Roman navy (Latin: Classis, lit. 'fleet') comprised the naval forces of the ancient Roman state. The navy was instrumental in the Roman conquest of the Mediterranean Basin, but it never enjoyed the prestige of the Roman legions. Throughout their history, the Romans remained a primarily land-based people and relied partially on their more nautically inclined subjects, such as the Greeks and the Egyptians, to build their ships. Because of that, the navy was never completely embraced by the Roman state, and deemed somewhat "un-Roman". rdf:langString
La marina militare romana (in latino: classis), pur nascendo durante la prima guerra punica, cominciò a operare in modo permanente nel mar Mediterraneo e sui principali fiumi dell'Impero romano solo con l'avvento del principato di Augusto, fino a tutto il V secolo. rdf:langString
Ри́мский флот (лат. classis Romana) стал вершиной развития античных военно-морских сил. Не изобретая ничего принципиально нового, он вобрал в себя лучшие достижения покорённых народов, логически завершив и подытожив развитие морского дела в античности. — Флавий Вегеций Ренат. Краткое изложение военного дела, IV, 31. rdf:langString
A Marinha Romana (em latim: Classis, trad: "Frota") era a força naval da Roma Antiga. A marinha foi instrumental para as conquistas romanas da Bacia do Mediterrâneo, mas nunca teve o mesmo prestígio que as Legiões. Ao longo da história, os romanos se mantiveram como um povo baseado na terra firme e contaram como apoio naval as forças náuticas dos seus estados clientes ou nações submetidas, como os gregos ou os egípcios, que inicialmente foram os responsáveis por construírem os navios do império. Por causa disso, o Estado Romano nunca aceitou completamente sua marinha de guerra e a julgava como um tanto "não-Romana". rdf:langString
羅馬海軍 (拉丁語:Classis)乃古羅馬的海軍,這支海軍為羅馬在地中海開疆闢地,卻從未如同羅馬軍團享有同等特權,寰顧歷史羅馬人始終是個以土地為基礎的國家,羅馬征服希臘及埃及等地方後,由這些地方引進非凡的航海技術,從而發展及管理自身的艦隊。間接因為這個原因,羅馬人認為海軍並不是源自羅馬,在古代海軍及艦隊卻沒有自主權,古羅馬海軍就算在最全盛的時代,也從來沒有作為一支獨立自主的軍種,他們只不過是羅馬陸軍的輔助。 經過第一次布匿戰爭後羅馬海軍大規模的擴軍以及為羅馬的勝戰扮演積極的角色,也為羅馬共和國建立在地中海的霸權,公元前2世紀的前期羅馬欲摧毀迦太基以及在東地中海的希臘化諸王國,以完全掌控海上的各個島嶼使其成為「我们的海」,而羅馬海軍再次聲名大噪是在公元前1世紀剿滅海盜,隨內戰導致共和結束也使地中海再次分崩離析,公元前31年亞克興角戰役也是共和時期最後一次內戰,最後在奧古斯都的勝利下建立羅馬帝國。 在帝國時期地中海變成遼闊且和平的"羅馬湖",在缺乏海上敵人的狀況下海軍大多被削減,其任務也轉以打擊海上私掠為主,海軍也管理以及維持主要的河道像萊茵河以及多瑙河來支援陸軍。 rdf:langString
rdf:langString بحرية الإمبراطورية الرومانية
rdf:langString Marina romana
rdf:langString Römische Marine
rdf:langString Armada romana
rdf:langString Marine romaine
rdf:langString Marina militare romana
rdf:langString ローマ海軍
rdf:langString Romeinse vloot
rdf:langString Roman navy
rdf:langString Flota rzymska
rdf:langString Древнеримский флот
rdf:langString Marinha romana
rdf:langString 羅馬海軍
rdf:langString Давньоримський флот
xsd:integer 1849295
xsd:integer 1105705458
rdf:langString La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga. Tot i tenir un paper decisiu en l'expansió romana per la Mediterrània, la marina romana no va tenir mai el prestigi de les legions romanes. Al llarg de la seva història els romans van ser un poble essencialment terrestre, i van deixar els temes nàutics en mans de pobles més familiaritzats amb la mar, com els grecs i els egipcis, per construir vaixells. Parcialment a causa d'això, la marina mai no va ser totalment valorada per l'estat romà, i es considerava «no romana». En l'antiguitat, les marines i les flotes comercials no tenien l'autonomia logística de l'actualitat. A diferència de les forces navals modernes, la marina romana, fins i tot en el seu apogeu, no va existir de forma autònoma, sinó que va operar com un adjunt de l'exèrcit romà. La marina romana es va crear en temps de la República Romana. L'any 311 aC es va instituir la figura dels almiralls (Duoviri navals) per dirigir la petita marina romana, formada per uns pocs vaixells (birrems sobretot), i pels contingents marítims de les ciutats aliades que posseïen marina (com Nàpols). El 267 aC es van instituir els quatre qüestors de la marina (Classici quaestores), amb seus respectives en quatre ports: Ostia, Calis (a Campània), Ariminium (Rímini), i una altra seu de la qual el nom i situació no és conegut. En el transcurs de la Primera Guerra Púnica la marina romana es va desenvolupar enormement i va tenir un paper vital en la victòria romana i en l'ascensió de la República Romana a l'hegemonia de la Mediterrània. Durant la primera meitat del segle ii aC Roma va destruir Cartago i subjugà els regnes hel·lenístics de l'est de la Mediterrània, i amb això aconseguí el domini complet de totes les ribes del mar interior, que ells van anomenar Mare Nostrum. Les flotes romanes van tornar a tenir un paper preponderant en el segle i aC en les guerres contra els pirates i en les guerres civils romanes que van provocar la caiguda de la República, les campanyes es van estendre al llarg de tota la Mediterrània. En el 31 aC la gran Batalla d'Actium va posar fi a la quarta guerra civil romana amb la victòria final d'August i l'establiment de l'Imperi Romà. Durant el període imperial, la Mediterrània va ser un pacífic «llac romà» per l'absència d'un rival marítim, i la marina romana va quedar reduïda al patrullatge i a tasques de transport. No obstant això, en les fronteres de l'Imperi Romà, en les noves conquestes o, cada vegada més, en la defensa contra les invasions bàrbares, les flotes romanes van estar plenament implicades. El declivi de l'Imperi Romà al segle iii dC es va sentir en la marina romana, que va quedar reduïda a l'ombra de si mateixa, tant en grandària com en capacitat de combat. En les successives onades dels pobles bàrbars contra les fronteres de l'Imperi Romà, la marina romana només va poder tenir un paper secundari. Al començament del segle V d. C. les fronteres de l'Imperi Romà van ser traspassades i aviat van aparèixer regnes bàrbars a la vora de la Mediterrània occidental. Un d'ells, el dels vàndals, va crear una marina pròpia i va atacar les costes del Mediterrani, fins i tot va arribar a saquejar Roma, mentre les disminuïdes flotes romanes van ser incapaces d'oferir-hi resistència. L'Imperi Romà d'Occident es va enfonsar en el segle V d.C. i la posterior marina romana del durador Imperi Romà d'Orient és anomenada pels historiadors marina romana d'Orient.
rdf:langString تُشير البحرية الرومانية إلى القوات البحرية لروما القديمة. أدّت البحرية دورًا بارزًا في الغزو الروماني لحوض البحر الأبيض المتوسط، إلا أنها لم تحظَ بنفس مكانة الفيالق الرومانية البرية. عبر تاريخهم، بقي الرومان شعبًا مرتبطًا بالأرض، ولبناء سفنهم اعتمدوا بصورة جزئية على رعاياهم من ذوي المهارات البحرية الأكثر كالإغريق والمصريين. ونظرًا ذلك، لم تعتمد الدولة الرومانية على القوات البحرية بشكل كامل، واعتبرتها «غير رومانية» إلى درجة معينة. في العصور القديمة، لم تكن القوات البحرية والأساطيل التجارية تتمتع بالاستقلال على الصعيد اللوجيستي كما لدى السفن والأساطيل الحديثة. وعلى عكس القوات البحرية المعاصرة، لم تعمل البحرية الرومانية حتى في أوج أدائها باعتبارها قوات مستقلة، بل عملت كمُلحَق للجيش الروماني. خلال الحرب البونيقية الأولى، توسّعت البحرية الرومانية بشكل كبير، وأسهمت بشكل كبير في انتصار الرومان وبسْط الجمهورية الرومانية في نهاية الأمر هيمنتَها على البحر الأبيض المتوسط. خلال النصف الأول من القرن الثاني قبل الميلاد، عمِدت روما إلى تدمير قرطاج وإخضاع الممالك الهلنستية في شرق البحر الأبيض المتوسط، محققة بذلك السيطرة الكاملة على البحر الداخلي، الذي أطلقوا عليه اسم ماري نوستروم (بمعنى: بحرنا). برزت أهمية الأساطيل الرومانية مرة أخرى في القرن الأول قبل الميلاد في الحروب على القراصنة، وفي الحروب الأهلية التي أسقطت الجمهورية، والتي شملت حملاتها كافة البحر الأبيض المتوسط. في العام 31 قبل الميلاد، مثّلت معركة أكتيوم البحرية الكبرى آخر الحروب الأهلية، وتكللت بالنصر النهائي لأغسطس قيصر وإنشاء الإمبراطورية الرومانية. خلال حقبة الإمبراطورية الرومانية، أصبح البحر الأبيض المتوسط «بحيرة رومانية» يعمّها السلام في الغالب. لدى غياب الأعداء البحريين، غالبًا ما اقتصر تكليف القوات البحرية على مهمات الدوريات، ومكافحة القرصنة، والنقل. وفي المقام الأول، تمثّلت المهمة الأكثر حيوية للبحرية الرومانية في تأمين شحْن واردات الحبوب الرومانية وتسليمها إلى العاصمة بلا عوائق عبر البحر الأبيض المتوسط. كما اضطلعت البحرية بتأهيل وصيانة المراكب على الأنهار الحدودية الرئيسية، مثل نهر الراين والدانوب لإمدادات الجيش. على الحدود القصوى للإمبراطورية، خلال الغزوات الجديدة أو في حالات الدفاع أمام غزوات البرابرة المتزايدة، كانت الأساطيل الرومانية ما تزال منخرطة في حرب مفتوحة. ألحقت الأزمة الإمبراطورية في القرن الثالث خسائر فادحة بالقوات البحرية، والتي تحولت إلى كيان لا يُشبه ما كانت عليه في السابق، على مستوى الحجم والقدرة القتالية. عندما قرعَت موجات متتالية من المهاجرين على الحدود البرية للإمبراطورية المتهالكة، لم تتمكن البحرية سوى من تأدية دور ثانوي فحسب. مع بدايات القرن الخامس، اختُرقت الحدود الرومانية، ورَسى جنودُ ممالك البرابرة على السواحل الغربية للبحر الأبيض المتوسط. كما تمكّنت إحدى تلك الممالك، المملكة الوندالية وعاصمتها قرطاج، من إنشاء أسطول بحري، وأغارت على سواحل البحر الأبيض المتوسط، وحتى غزت روما، في حين لم تستطع الأساطيل الرومانية بأعدادها المتناقصة المقاومة. سقطت الإمبراطورية الرومانية الغربية في أواخر القرن الخامس. وعُرِفت القوات البحرية التابعة للإمبراطورية الرومانية الشرقية باسم البحرية البيزنطية.
rdf:langString Als römische Marine oder römische Flotte (lateinisch classis Romana) bezeichnet man die Kriegsflotte der römischen Republik und des Kaiserreichs (ca. 300 v. Chr. bis 650 n. Chr.). Sie stellte neben den Legionen und den Auxiliartruppen die dritte Teilstreitkraft des römischen Militärs dar und setzte sich aus diversen See- und Flussflotten sowie Flottillen einzelner Legionseinheiten und eigenen Marineinfanterieeinheiten zusammen. Als Besatzung der Schiffe wurden generell Freie bevorzugt. Nur in Ausnahmesituationen wurden auch Sklaven auf die Ruderbänke gesetzt, denen aber meistens vor oder nach ihrem Einsatz die Freiheit geschenkt wurde. Im Gegensatz zur populären Vorstellung von angeketteten Sträflingen, wie sie durch Spielfilme wie Ben Hur verbreitet wurde, war die Galeerenstrafe für verurteilte Verbrecher im Altertum gänzlich unbekannt. Sie trat erst ab dem 15. Jahrhundert insbesondere unter den Anrainerstaaten des Mittelmeerraums auf.
rdf:langString La Armada romana (en latín classis, literalmente flota) comprendió las fuerzas navales del Antiguo Estado Romano. A pesar de desempeñar un papel decisivo en la expansión romana por el Mediterráneo, la armada nunca tuvo el prestigio de las legiones romanas. A lo largo de su historia los romanos fueron un pueblo esencialmente terrestre, y dejaron los temas náuticos en manos de pueblos más familiarizados con ellos, como los griegos y los egipcios, para construir barcos y mandarlos. Parcialmente debido a esto, la armada nunca fue totalmente abrazada por el Estado Romano, y se consideraba «no romana».​ En la antigüedad, las armadas y las flotas comerciales no tenían la autonomía logística que en la actualidad. A diferencia de las fuerzas navales modernas, la armada romana, incluso en su apogeo, no existió de forma autónoma, sino que operó como un adjunto del Ejército romano. En el transcurso de la primera guerra púnica la armada fue expandida masivamente y jugó un papel vital en la victoria romana y en la ascensión de la República romana a la hegemonía en el Mediterráneo. Durante la primera mitad del siglo II a. C. Roma destruyó Cartago y subyugó los Reinos Helenísticos del este del Mediterráneo, logrando el dominio completo de todas las orillas del mar interior, que ellos llamaron Mare Nostrum. Las flotas romanas volvieron a desempeñar un papel preponderante en el siglo I a.C. en las guerras contra los piratas y en las guerras civiles que provocaron la caída de la República, cuyas campañas se extendieron a lo largo del Mediterráneo. En el 31 a. C. la gran batalla de Accio puso fin a las guerras civiles con la victoria final de César Augusto y el establecimiento del Imperio romano. Durante el período imperial el Mediterráneo fue un pacífico «lago romano» por la ausencia de un rival marítimo, y la armada quedó reducida mayormente a patrullaje y tareas de transporte.​ Sin embargo, en las fronteras del Imperio, en las nuevas conquistas o, cada vez más, en la defensa contra las invasiones bárbaras, las flotas romanas estuvieron plenamente implicadas. El declive del Imperio en el siglo III d. C. se sintió en la armada, que quedó reducida a la sombra de sí misma, tanto en tamaño como en capacidad de combate. En las sucesivas oleadas de los pueblos bárbaros contra las fronteras del Imperio la armada solo pudo desempeñar un papel secundario. A comienzos de siglo V d. C. las fronteras del imperio fueron quebradas y pronto aparecieron reinos bárbaros en las orillas del Mediterráneo occidental. Uno de ellos, el pueblo vándalo, creó una flota propia y atacó las costas del Mediterráneo, incluso llegó a saquear Roma, mientras las disminuidas flotas romanas fueron incapaces de ofrecer resistencia. El Imperio romano de Occidente colapsó en el siglo V d. C. y la posterior armada romana del duradero Imperio romano de Oriente es llamada por los historiadores Armada bizantina.
rdf:langString La marine militaire romaine (latin : classis) opéra depuis la première guerre punique, en 260 av. J.-C. jusqu'à la fin de l'Empire romain. Durant les guerres puniques, ou durant les autres conquêtes, spécialement à l'Est, la marine eut un rôle important. La mer Méditerranée conquise, la flotte romaine servit à combattre la piraterie endémique. Après le déclin de l'Empire romain d'Occident, la marine de l'Empire d'Orient combattit contre les invasions maritimes venues du nord, du sud et de l'ouest.
rdf:langString The Roman navy (Latin: Classis, lit. 'fleet') comprised the naval forces of the ancient Roman state. The navy was instrumental in the Roman conquest of the Mediterranean Basin, but it never enjoyed the prestige of the Roman legions. Throughout their history, the Romans remained a primarily land-based people and relied partially on their more nautically inclined subjects, such as the Greeks and the Egyptians, to build their ships. Because of that, the navy was never completely embraced by the Roman state, and deemed somewhat "un-Roman". In antiquity, navies and trading fleets did not have the logistical autonomy that modern ships and fleets possess, and unlike modern naval forces, the Roman navy even at its height never existed as an autonomous service but operated as an adjunct to the Roman army. During the course of the First Punic War, the Roman navy was massively expanded and played a vital role in the Roman victory and the Roman Republic's eventual ascension to hegemony in the Mediterranean Sea. In the course of the first half of the 2nd century BC, Rome went on to destroy Carthage and subdue the Hellenistic kingdoms of the eastern Mediterranean, achieving complete mastery of the inland sea, which they called Mare Nostrum. The Roman fleets were again prominent in the 1st century BC in the wars against the pirates, and in the civil wars that brought down the Republic, whose campaigns ranged across the Mediterranean. In 31 BC, the great naval Battle of Actium ended the civil wars culminating in the final victory of Augustus and the establishment of the Roman Empire. During the Imperial period, the Mediterranean became largely a peaceful "Roman lake". In the absence of a maritime enemy, the navy was reduced mostly to patrol, anti-piracy and transport duties. By far, the navy's most vital task was to ensure Roman grain imports were shipped and delivered to the capital unimpeded across the Mediterranean. The navy also manned and maintained craft on major frontier rivers such as the Rhine and the Danube for supplying the army. On the fringes of the Empire, in new conquests or, increasingly, in defense against barbarian invasions, the Roman fleets were still engaged in open warfare. The decline of the Empire in the 3rd century took a heavy toll on the navy, which was reduced to a shadow of its former self, both in size and in combat ability. As successive waves of the Völkerwanderung crashed on the land frontiers of the battered Empire, the navy could only play a secondary role. In the early 5th century, the Roman frontiers were breached, and barbarian kingdoms appeared on the shores of the western Mediterranean. One of them, the Vandal Kingdom with its capital at Carthage, raised a navy of its own and raided the shores of the Mediterranean, even sacking Rome, while the diminished Roman fleets were incapable of offering any resistance. The Western Roman Empire collapsed in the late 5th century. The navy of the surviving eastern Roman Empire is known as the Byzantine navy.
rdf:langString La marina militare romana (in latino: classis), pur nascendo durante la prima guerra punica, cominciò a operare in modo permanente nel mar Mediterraneo e sui principali fiumi dell'Impero romano solo con l'avvento del principato di Augusto, fino a tutto il V secolo. Anche se la marina militare fu fondamentale per la conquista romana del bacino del Mediterraneo, non godette mai del prestigio delle legioni romane. Nel corso della loro storia, i Romani rimasero principalmente ancorati alle truppe di terra, apprendendo invece da Cartaginesi, Greci ed Egizi l'arte del costruire le navi. Forse a causa di ciò la marina militare non fu mai del tutto assimilata dalla Repubblica romana. Nell'antichità, le marine militari o le flotte commerciali non avevano quell'autonomia logistica che oggi hanno invece le navi o le flotte moderne. A differenza delle moderne forze navali la marina romana, anche al suo apice, non ebbe mai ebbe un servizio autonomo; al contrario venne gestita come trasporto e completamento dell'esercito romano "di terra". Nel corso della prima guerra punica la flotta romana fu ampliata in modo estremamente massiccio e svolse un ruolo fondamentale nella vittoria romana della guerra e per la successiva conquista ed egemonia del Mediterraneo da parte della Repubblica romana. Nel corso poi della prima metà del II secolo a.C. Roma continuò a guerreggiare con Cartagine (fino alla sua distruzione) e soggiogare i regni ellenistici del Mediterraneo orientale, raggiungendo la completa egemonia del mar Mediterraneo (mare internum nostrum). Le flotte romane tornarono a ricoprire un ruolo di primo piano nel I secolo a.C., quando Gneo Pompeo Magno combatté i pirati (67 a.C.) e, ancora, durante le guerre civili che portarono alla caduta della Repubblica, e all'istituzione dell'impero romano con Ottaviano Augusto (battaglia di Azio del 31 a.C.). Durante il periodo imperiale il Mediterraneo divenne una sorta di "lago romano", in assenza di un nemico marittimo, tanto che il ruolo della marina fu ridotto per lo più al semplice pattugliamento, con lo scopo di tutelare commerci e trasporti marittimi. Ai margini dell'Impero, tuttavia, a supporto di nuove conquiste territoriali, le flotte romane continuarono a essere impiegate in guerra (per esempio durante la conquista della Germania o della Britannia). Il declino dell'impero nel III secolo, a causa dell'inizio delle invasioni barbariche, ebbe però una pesante ripercussione sulla marina, che fu notevolmente ridotta sia nei suoi effettivi, sia nelle sue capacità di combattimento. Agli inizi del V secolo le frontiere romane furono, infine, pesantemente sfondate, e i regni romano-barbarici apparvero sulle rive del Mediterraneo occidentale. Il regno vandalo riuscì poi nell'impresa, una volta costituita una propria flotta, di saccheggiare numerose province del mar Tirreno e la stessa Roma, mentre le flotte romane avevano diminuito la loro consistenza, tanto da risultare di scarsa resistenza. E se l'Impero romano d'Occidente crollò alla fine del V secolo, la marina militare romana d'Oriente continuò a esistere nell'Impero bizantino per quasi altri dieci secoli.
rdf:langString De Romeinse vloot opereerde tussen de Eerste Punische Oorlog en het einde van het West-Romeinse Rijk
rdf:langString ローマ海軍(ローマかいぐん)は、古代ローマの海軍。ラテン語で海軍あるいは艦隊をさす単語として「クラッシス」(Classis)がある。
rdf:langString Flota rzymska (łac. classis) – siły morskie starożytnego Rzymu, których głównym zadaniem była obrona obszarów morskich i rzecznych państwa rzymskiego. Jej główne ośrodki znajdowały się w Rawennie i Misenum, mniejsze zaś w niektórych prowincjach nadmorskich i na Renie oraz Dunaju. Marynarze rekrutowali się z najniższych grup społeczeństwa rzymskiego, nawet spośród niewolników. Od czasów Klaudiusza we flocie mogli służyć tylko wyzwoleńcy i mieszkańcy nadmorskich prowincji. Dowódcami (praefecti classis) byli za Augusta jeszcze wyzwoleńcy, później ekwici.
rdf:langString Ри́мский флот (лат. classis Romana) стал вершиной развития античных военно-морских сил. Не изобретая ничего принципиально нового, он вобрал в себя лучшие достижения покорённых народов, логически завершив и подытожив развитие морского дела в античности. Римский народ всегда имел наготове флот ради славы, пользы и величия своего государства, а не вследствие необходимости при каком-нибудь волнении; именно для того чтобы никогда не было такой необходимости, он всегда имел флот в готовности. Ведь никто не решается вызывать на войну или наносить обиду тому царству или народу, который, как он знает, может быстро оказать сопротивление и наказать за эту смелость. — Флавий Вегеций Ренат. Краткое изложение военного дела, IV, 31. История боевых традиций римского флота начинается в V веке до н. э. Первый случай применения римлянами боевых кораблей описывается Титом Ливием и относится к 426 году до н. э. — временам войны с Вейями. Имеется в виду битва у Фаден. Сам Ливий считает, что речь здесь шла о нескольких судёнышках, но это первое чёткое упоминание о боевых действиях римских кораблей. Конструктивно римские корабли практически не отличаются от финикийских и греческих. Но появляются и изменения. Корабли становятся больше, на них появляется артиллерия (лат. tormenta), штурмовые трапы-«вороны» (лат. corvus), боевые башни и постоянный отряд морской пехоты (лат. manipularii или лат. liburnarii).
rdf:langString A Marinha Romana (em latim: Classis, trad: "Frota") era a força naval da Roma Antiga. A marinha foi instrumental para as conquistas romanas da Bacia do Mediterrâneo, mas nunca teve o mesmo prestígio que as Legiões. Ao longo da história, os romanos se mantiveram como um povo baseado na terra firme e contaram como apoio naval as forças náuticas dos seus estados clientes ou nações submetidas, como os gregos ou os egípcios, que inicialmente foram os responsáveis por construírem os navios do império. Por causa disso, o Estado Romano nunca aceitou completamente sua marinha de guerra e a julgava como um tanto "não-Romana". Na antiguidade, marinhas e frotas mercantes não tinham a autonomia logística atualmente associada a navios e frotas dos tempos contemporâneos. Ao contrário das marinhas modernas, mesmo no auge do seu poder, a marinha romana nunca existiu como instituição autônoma mas operava como um adjunto do exército romano. Durante o curso da Primeira Guerra Púnica, a marinha romana foi drasticamente expandida e desempenhou um papel vital na vitória de Roma e garantiu a ascensão da República Romana pelo Mar Mediterrâneo. No curso dos dois últimos séculos antes de Cristo, Roma destruiu Cartago e depois subjugou os reinos helênicos a leste do Mediterrâneo, assumindo controle total e indisputado do Mare Nostrum. No último século da história republicana de Roma, a marinha lutou contra piratas e também nas guerra civis que dilaceraram a República Romana, travando batalhas por todo o Mediterrâneo. Em 31 a.C., a marinha de guerra romana lutou a decisiva Batalha de Áccio que encerrou o período de guerras civis na velha república, culminando na ascensão de Augusto e o estabelecimento do Império Romano. Durante o período Imperial, o Mediterrâneo ficou relativamente pacífico. Na ausência de um grande inimigo externo para combater, a marinha assumiu a função de patrulhar os mares e rios do império e tomar parte em atividades anti-pirataria e de transporte. A marinha ainda manuseava e mantinha embarcações nas regiões mais distantes do império, como nos rios Reno e Danúbio, frequentemente acompanhando a infantaria, carregando suprimentos para as campanhas militares. Nas margens do Império, nas novas conquistas ou na defesa contra as invasões bárbaras, a marinha romana ainda tomava parte nas guerras. Com o começo do declínio do Império, já no século III, a marinha começou a sofrer com descaso do Estado e das instituições, se tornando apenas uma sombra do que era no passado, tanto em tamanho quanto em habilidade de combate. Com as sucessivas migrações bárbaras, a marinha tomou um papel secundário enquanto o Império no Ocidente se desfazia. No começo do século V, as fronteiras romanas já haviam sido quebradas e reinos bárbaros estavam sendo firmados por todo o território do império, incluindo a costa do Mediterrâneo. Um deles, o Reino Vândalo, construiu sua própria marinha e começou a saquear as cidades costeiras, com a pequena frota romana remanescente oferecendo pouca resistência. A marinha romana no Ocidente caiu junto com o Império, no final do século V. Contudo, a marinha de guerra do Império Romano do Oriente continuou a existir na forma da Marinha bizantina.
rdf:langString Давньоримський флот — флот Давнього Риму, протягом віків був головною, а в перші сторіччя імперії і єдиною військово-морською силою в ІІ столітті до нашої ери — V столітті нашої ери.
rdf:langString 羅馬海軍 (拉丁語:Classis)乃古羅馬的海軍,這支海軍為羅馬在地中海開疆闢地,卻從未如同羅馬軍團享有同等特權,寰顧歷史羅馬人始終是個以土地為基礎的國家,羅馬征服希臘及埃及等地方後,由這些地方引進非凡的航海技術,從而發展及管理自身的艦隊。間接因為這個原因,羅馬人認為海軍並不是源自羅馬,在古代海軍及艦隊卻沒有自主權,古羅馬海軍就算在最全盛的時代,也從來沒有作為一支獨立自主的軍種,他們只不過是羅馬陸軍的輔助。 經過第一次布匿戰爭後羅馬海軍大規模的擴軍以及為羅馬的勝戰扮演積極的角色,也為羅馬共和國建立在地中海的霸權,公元前2世紀的前期羅馬欲摧毀迦太基以及在東地中海的希臘化諸王國,以完全掌控海上的各個島嶼使其成為「我们的海」,而羅馬海軍再次聲名大噪是在公元前1世紀剿滅海盜,隨內戰導致共和結束也使地中海再次分崩離析,公元前31年亞克興角戰役也是共和時期最後一次內戰,最後在奧古斯都的勝利下建立羅馬帝國。 在帝國時期地中海變成遼闊且和平的"羅馬湖",在缺乏海上敵人的狀況下海軍大多被削減,其任務也轉以打擊海上私掠為主,海軍也管理以及維持主要的河道像萊茵河以及多瑙河來支援陸軍。 在帝國末期出現新的征服者以及野蠻人的部落,羅馬船艦持續保衛開放的戰場,三世紀危機海軍開始徵收通行費以減少其本部的壓力,之後“歐洲民族大遷徙”衝擊帝國陸上的防線也使海軍不再處於次等地位,公元5世紀初羅馬必須阻擋野蠻人王國在西地中海的侵略,其中一支汪達爾-阿蘭王國也在地中海上掌握海軍並侵略羅馬城內,使羅馬船艦淪其所有,公元5世紀末繼承帝國西部西羅馬帝國覆亡,帝國東部的東羅馬帝國(拜占廷帝國)建立拜占廷海軍。
xsd:nonNegativeInteger 79253

data from the linked data cloud