Rexurdimento
http://dbpedia.org/resource/Rexurdimento an entity of type: WikicatNationalRevivals
Rexurdimento (resorgiment en català) és el nom amb què es coneix el segle xix (o la seva segona meitat) a la història de Galícia i expressa una trajectòria de recuperació no només literària, sinó també cultural, política i històrica. La inaugura la publicació el 1863 de , obra escrita íntegrament en gallec per na Rosalía de Castro (les obres anteriors són encabudes dins el nom genèric de Prerexurdimento). A na Rosalía cal afegir-li Eduardo Pondal, Valentín Lamas Carvajal i Manuel Curros Enríquez com els principals escriptors en gallec d'aquesta època.
rdf:langString
Se denomina Rexurdimento (en castellano, resurgimiento) a la etapa cultural de la historia de Galicia que se desarrolló a lo largo del siglo XIX y que tuvo como característica principal la revitalización de la lengua gallega como vehículo de expresión social y cultural tras el periodo de "ostracismo" que se conoce como séculos escuros. Se trata de un periodo simultáneo y similar al de la Renaixença catalana.
rdf:langString
Rexurdimento (euskaraz "berpiztea" edo "pizkundea") XIX. mendean eta Galizian garatutako kultur-mugimenduaren izena da, literaturaren arlokoa eta galizieraren ingurukoa bereziki, Erromantizismoak eta aurre-nazionalismo galiziarrak bultzatutakoa. Rexurdimentoak Kataluiniako Renaixençarekin eta Euskal Pizkundearekin parekotasunak ditu, garai beretsuan sortu eta garatu baitziren, antzeko testuinguruan. Espainiako Gerra Zibilak garai honen amaiera ekarri zuen, Katalunian eta Euskal Herrian gertatu bezala.
rdf:langString
The Rexurdimento (Galician for Resurgence) was a period in the History of Galicia during the 19th century. Its central feature was the revitalization of the Galician language as a vehicle of social and cultural expression after the so-called séculos escuros ("dark centuries") in which the dominance of Castilian Spanish was nearly complete. The Galician Rexurdimento coincides with the Catalan Renaixença.
rdf:langString
Le Rexurdimento (résurgence en français) est le nom donné à l'essor culturel, politique et historique de la Galice au XIXe siècle. La publication en 1863 de Cantares gallegos, une œuvre entièrement écrite en galicien par Rosalía de Castro, inaugure le Rexurdimento Pleno, les œuvres antérieures sont généralement classées comme précurseures. Rosalía, Eduardo Pondal, et Manuel Curros Enríquez sont les principaux écrivains galiciens de cette époque.
rdf:langString
Rexurdimento, que em galego significa Ressurgimento, foi um movimento cultural que ocorreu na Galiza na segunda metade do século XIX. Este movimento, ainda que fundamentalmente cultural, é considerado o embrião do nacionalismo galego. O nome provém da palavra galega rexurdir (em português, "ressurgir"). O caminho do Rexurdimento foi precedido por uma nova situação político-cultural na primeira metade do século XIX, a chamada época dos Precursores.
rdf:langString
Галиси́йское возрожде́ние (галис. Rexurdimento решурдиме́нто или исп. Resurgimiento ресурхимье́нто) — литературное и культурное движение Галисии 2-й половины XIX века, характеризующееся поиском идентичности, становлением и развитием национального самосознания галисийцев, началом борьбы за признание галисийского языка, до 1978 года официально считавшегося диалектом кастильского языка. В условиях доминирования кастильского языка бывший до того времени средством бытового общения галисийский язык возобновил и закрепил за собой статус литературного языка. Движение способствовало появлению галисийского национализма, выступавшего за предоставление политической и экономической автономии Галисии. Одновременно аналогичные процессы происходили в Каталонии — каталанское возрождение (Renaixença), и в С
rdf:langString
rdf:langString
Rexurdimento
rdf:langString
Rexurdimento
rdf:langString
Rexurdimento
rdf:langString
Rexurdimento
rdf:langString
Rexurdimento
rdf:langString
Rexurdimento
rdf:langString
Галисийское возрождение
xsd:integer
26326118
xsd:integer
1050768296
rdf:langString
Rexurdimento (resorgiment en català) és el nom amb què es coneix el segle xix (o la seva segona meitat) a la història de Galícia i expressa una trajectòria de recuperació no només literària, sinó també cultural, política i històrica. La inaugura la publicació el 1863 de , obra escrita íntegrament en gallec per na Rosalía de Castro (les obres anteriors són encabudes dins el nom genèric de Prerexurdimento). A na Rosalía cal afegir-li Eduardo Pondal, Valentín Lamas Carvajal i Manuel Curros Enríquez com els principals escriptors en gallec d'aquesta època. A la primera meitat del segle XIX Galícia fou l'escenari d'una sèrie d'esdeveniments que dibuixaren una nova situació politicocultural que preparà el camí per a l'anomenat Rexurdimento. Qualcuns esdeveniments històrics contribuïren a despertar la consciència nacionalista de molts de gallecs (no anomenada així llavors). Una d'elles fou la invasió francesa, que propicià la circulació de textos d'agitació popular escrits en gallec. La consiència d'una Galícia diferenciada de la resta d'Espanya anà augmentant progressivament. Aquesta estima a la identitat es manifestà en publicacions a les quals els escriptors i polítics valoraven allò que veien com a propi en oposició a allò exterior, considerat una amenaça. El 1856 tingué lloc el , en el que confraternitzaren estudiants i treballadors, i en el que el galleguisme prengué característiques revolucionàries. Es reivindicava el dret de Galícia a administrar els seus propis recursos, participant homes que tenien un gran protagonisme en el moviment regionalista gallec, com o el mateix Eduardo Pondal. Amb la publicació el 1853 del primer llibre escrit en llengua gallega en el segle xix, , es feu una passa important en el camí de la normalització literària gallega. El seu autor fou Xoán Manuel Pintos, que amb Francisco Añón, Manuel Murguía i altres, pertany al grup anomenat "els Precursors", que anticipava el moviment que havia de rebre el nom de "Rexurdimento" a la cultura gallega. Aquest Rexurdimento pròpiament dit només arribaria amb la publicació dels de Rosalía de Castro el 1863, l'obra que marcà la maduresa d'aquest "renaixement" de la cultura gallega. Altres escriptors destacats foren Curros Enríquez i Eduardo Pondal , que proporcionaren al gallec la prenitut literària que havia perdut segles enrere. La presència de la llengua gallega als diaris contribueix al prestigi de la llengua. El 1876 s'edita, promogut per Valentín Lamas Carvajal, O Tío Marcos da Portela, el considerat pioner dels diaris íntegrament en gallec. Aquest diari, de marcat caràcter anticaciquil, tingué un enorme èxit popular. Entre els anys 1886 i 1888 s'anà consolidant el periodisme a Galícia, amb l'aparició de noves iniciatives monolíngües: O Galiciano, a Pontevedra; A Monteira a Lugo; i As Burgas, a Ourense.
rdf:langString
Rexurdimento (euskaraz "berpiztea" edo "pizkundea") XIX. mendean eta Galizian garatutako kultur-mugimenduaren izena da, literaturaren arlokoa eta galizieraren ingurukoa bereziki, Erromantizismoak eta aurre-nazionalismo galiziarrak bultzatutakoa. Rexurdimentoak Kataluiniako Renaixençarekin eta Euskal Pizkundearekin parekotasunak ditu, garai beretsuan sortu eta garatu baitziren, antzeko testuinguruan. Rosalia de Castro izan zen garai hartako idazlerik azpimarragarriena, 1863an argitaratutako "Cantares Gallegos" lanak hastapena markatu zuelarik. Castelao poeta eta politikaria Rexurdimentoko azken aldean nabarmendu zen. Espainiako Gerra Zibilak garai honen amaiera ekarri zuen, Katalunian eta Euskal Herrian gertatu bezala.
rdf:langString
Se denomina Rexurdimento (en castellano, resurgimiento) a la etapa cultural de la historia de Galicia que se desarrolló a lo largo del siglo XIX y que tuvo como característica principal la revitalización de la lengua gallega como vehículo de expresión social y cultural tras el periodo de "ostracismo" que se conoce como séculos escuros. Se trata de un periodo simultáneo y similar al de la Renaixença catalana. Se reavivó el espíritu regional y la identidad subjetiva de las regiones españolas. La consideración de las lenguas no oficiales cambia y se revalorizan, contra la horma universalista de la Ilustración, las tradiciones, lenguas y dialectos autóctonos. En Galicia, chocan la lengua castellana, urbana y favorecida por la burguesía, y la lengua gallega, que se consideraba rural y campesina y que se encontraba sin cultivo literario y sometida a una gran diglosia. Aparece una conciencia nacional y se reivindica el idioma gallego como distintivo de la personalidad de Galicia.
rdf:langString
Le Rexurdimento (résurgence en français) est le nom donné à l'essor culturel, politique et historique de la Galice au XIXe siècle. La publication en 1863 de Cantares gallegos, une œuvre entièrement écrite en galicien par Rosalía de Castro, inaugure le Rexurdimento Pleno, les œuvres antérieures sont généralement classées comme précurseures. Rosalía, Eduardo Pondal, et Manuel Curros Enríquez sont les principaux écrivains galiciens de cette époque. Ce mouvement s'inscrit dans une vague de résurgences similaires dans la péninsule ibérique, comme le asturien ou les Renaixença catalane et valencienne.
rdf:langString
The Rexurdimento (Galician for Resurgence) was a period in the History of Galicia during the 19th century. Its central feature was the revitalization of the Galician language as a vehicle of social and cultural expression after the so-called séculos escuros ("dark centuries") in which the dominance of Castilian Spanish was nearly complete. The Galician Rexurdimento coincides with the Catalan Renaixença. Romanticism led to a revival of regionalism in the Iberian Peninsula. Languages besides the official Castilian Spanish were reevaluated. In contrast to the universalizing Age of Enlightenment, a positive value was placed on regional traditions, languages, and dialects. In Galicia, Castilian Spanish had become the language of the cities and of the bourgeoisie, while Galician had become a largely rural language without a live literary tradition. This created some degree of diglossia, with Castilian Spanish dominating literary and business use, and Galician being strictly a language of daily life.
rdf:langString
Галиси́йское возрожде́ние (галис. Rexurdimento решурдиме́нто или исп. Resurgimiento ресурхимье́нто) — литературное и культурное движение Галисии 2-й половины XIX века, характеризующееся поиском идентичности, становлением и развитием национального самосознания галисийцев, началом борьбы за признание галисийского языка, до 1978 года официально считавшегося диалектом кастильского языка. В условиях доминирования кастильского языка бывший до того времени средством бытового общения галисийский язык возобновил и закрепил за собой статус литературного языка. Движение способствовало появлению галисийского национализма, выступавшего за предоставление политической и экономической автономии Галисии. Одновременно аналогичные процессы происходили в Каталонии — каталанское возрождение (Renaixença), и в Стране Басков.
rdf:langString
Rexurdimento, que em galego significa Ressurgimento, foi um movimento cultural que ocorreu na Galiza na segunda metade do século XIX. Este movimento, ainda que fundamentalmente cultural, é considerado o embrião do nacionalismo galego. O nome provém da palavra galega rexurdir (em português, "ressurgir"). O caminho do Rexurdimento foi precedido por uma nova situação político-cultural na primeira metade do século XIX, a chamada época dos Precursores. Alguns acontecimentos históricos importantes contribuíram para despertar a consciência nacionalista de muitos galegos. Um deles foi a invasão francesa, que deu lugar à circulação de textos de agitação popular, escritos em galego. A consciência de uma Galiza diferenciada do resto da Espanha foi aumentando progressivamente. Esta procura da identidade manifestava-se em publicações nas quais os escritores e políticos valorizam aquilo que é próprio em oposição ao exterior, considerado como ameaça. Em 1856 ocorreu o banquete de Conxo, no qual confraternizaram estudantes e trabalhadores, e em que o galeguismo tomou características revolucionárias. Era reivindicado o direito da Galiza a administrar os seus próprios recursos, participando pessoas que teriam grande protagonismo no movimento nacionalista galego, como ou mesmo Eduardo Pondal. Com a publicação em 1853 do primeiro livro escrito em língua galega no século XIX, A gaita galega, deu-se um passo importante no sentido da normalização literária galega. O seu autor foi Xoán Manuel Pintos, que, junto com Francisco Añón, Manuel Murguía e outros, pertenceu ao grupo chamado dos Precursores, que anteciparia o "rexurdimento". O Rexurdimento propriamente dito chegou com a publicação de "Cantares Galegos" de Rosalía de Castro, em 1863, obra que marcaria a maturidade deste "renascimento" da cultura galega. Outros escritores destacados foram Curros Enríquez (Aires da miña terra, 1880) e Eduardo Pondal (Queixumes dos pinos, 1886), que proporcionaram ao galego a plenitude literária que tinha perdido alguns séculos antes.
xsd:nonNegativeInteger
9180
