Retributive justice
http://dbpedia.org/resource/Retributive_justice an entity of type: Thing
Право государства карать и наказывать лиц, преступивших закон, с давних пор является предметом внимания философов. Было разработано достаточно много философских теорий, посвящённых наказанию: его природе, целям и воздействию.
rdf:langString
應報，或译为應報理論、應報主義或應報式正義(英語：Retributive Justice)是刑罰學的理論之一，認為因果報應是自然的理性，而刑罰的理由即僅只是犯罪的應報。在刑罰理論中，通常亦等同於絕對理論。
rdf:langString
Justícia retributiva és una teoria de la justícia que sosté que el càstig proporcionat és una resposta moralment acceptable a la falta o crim, independentment que aquest càstig produïsca o no beneficis tangibles. És la justícia que es mostra indiferent davant alguns càstigs.
rdf:langString
Retributivní justice je tradiční koncept trestního soudnictví, který se zaměřuje spíše na potrestání (retribuci) pachatele než na obnovení předchozích poměrů. Důležitý je trest, zejména trest odnětí svobody (v některých zemích i trest smrti), nikoli tresty alternativní nebo např. mediace či probace. V tomto konceptu je vlastně primární obětí stát, skutečná oběť, poškozený, je do jisté míry přehlížena. Jde tak o odchylný koncept od novějšího konceptu obnovující (restorativní) justice.
rdf:langString
Justicia retributiva o retribucionismo es una teoría de la justicia —y más en concreto una teoría de la pena— que sostiene que la retribución proporcional es una respuesta moralmente aceptable a la falta o crimen, independientemente de que esta medida produzca o no beneficios y/o perjuicios tangibles. También puede definirse, en sentido negativo, como la imposibilidad de aplicar una pena si no ha existido la infracción o crimen en primer lugar (conocido como Principio de Retributividad o por su cita en latín: Nulla poena sine crimine)
rdf:langString
Retributive justice is a theory of punishment that when an offender breaks the law, justice requires that they suffer in return, and that the response to a crime is proportional to the offence. As opposed to revenge, retribution—and thus retributive justice—is not personal, is directed only at wrongdoing, has inherent limits, involves no pleasure at the suffering of others (i.e., schadenfreude, sadism), and employs procedural standards. Retributive justice contrasts with other purposes of punishment such as deterrence (prevention of future crimes) and rehabilitation of the offender.
rdf:langString
Vedergällningsteorin är inom juridiken den straffteori, enligt vilken straffets ändamål endast är att tillfoga brottslingen ett lidande för det brott som denne har begått. Något ändamål därutöver är eller bör inte vara normerande för dess användning.
rdf:langString
rdf:langString
Justícia retributiva
rdf:langString
Retributivní justice
rdf:langString
Justicia retributiva
rdf:langString
Retributive justice
rdf:langString
Теории уголовного наказания
rdf:langString
Vedergällningsteori
rdf:langString
應報理論
xsd:integer
191987
xsd:integer
1113219910
rdf:langString
Justícia retributiva és una teoria de la justícia que sosté que el càstig proporcionat és una resposta moralment acceptable a la falta o crim, independentment que aquest càstig produïsca o no beneficis tangibles. És la justícia que es mostra indiferent davant alguns càstigs. En ètica i dret, el "principi de proporcionalitat de la pena" (en anglès expressat en la màxima "Let the punishment fit the crime") afirma que la severitat de la pena ha de ser raonable i proporcional a la gravetat de la infracció. El concepte està present en la majoria de les cultures del món. Per exemple, en la llei de Moisés, específicament dins del Deuteronomi 19:17-21, que inclou els càstigs de "vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu" (en suma, "amidada per mesura", "middah ke-neged middah"). No obstant això, el principi de proporcionalitat de la pena no necessàriament exigeix que el càstig siga equivalent a la falta, com en l'anterior Llei del Talió. Els filòsofs del dret penal han contrastat el amb l'utilitarisme. Per als utilitaristes, la pena té una finalitat teleològica, justificada per la seua capacitat per a arribar a beneficis futurs, per exemple la reducció dels índexs de criminalitat. Per als retribucionistes, en canvi, el càstig té un caràcter retrospectiu, d'acord amb la conducta criminal del passat que es castiga, i estrictament destinat a sancionar d'acord amb la gravetat d'aquesta conducta. La gravetat de la conducta criminal pot calcular-se, segons els retribucionistes, pel nivell de dany causat, la quantitat d'avantatge injustament adquirit o pel "desequilibri moral" provocat.
rdf:langString
Retributivní justice je tradiční koncept trestního soudnictví, který se zaměřuje spíše na potrestání (retribuci) pachatele než na obnovení předchozích poměrů. Důležitý je trest, zejména trest odnětí svobody (v některých zemích i trest smrti), nikoli tresty alternativní nebo např. mediace či probace. V tomto konceptu je vlastně primární obětí stát, skutečná oběť, poškozený, je do jisté míry přehlížena. Jde tak o odchylný koncept od novějšího konceptu obnovující (restorativní) justice. S pojmem retribuce se lze setkat i v extendované podobě, jako s plošným potrestáním na základě kolektivní viny, např. poražených a kolaborantů po skončení války.
rdf:langString
Justicia retributiva o retribucionismo es una teoría de la justicia —y más en concreto una teoría de la pena— que sostiene que la retribución proporcional es una respuesta moralmente aceptable a la falta o crimen, independientemente de que esta medida produzca o no beneficios y/o perjuicios tangibles. También puede definirse, en sentido negativo, como la imposibilidad de aplicar una pena si no ha existido la infracción o crimen en primer lugar (conocido como Principio de Retributividad o por su cita en latín: Nulla poena sine crimine) La justicia y derecho, el principio de proporcionalidad de la pena (en inglés expresado en la máxima Let the punishment fit the crime) afirma que la severidad de la pena debe ser razonable y proporcional a la gravedad de la infracción. El concepto está presente en la mayoría de las culturas del mundo. Por ejemplo, en la ley de Moisés, específicamente dentro del Deuteronomio 19:17-21, que mide tal retribución de «vida por vida, ojo por ojo, diente por diente, mano por mano, pie por pie» (en suma, «medida por medida», «measure to measure and so on»). Sin embargo, el principio de proporcionalidad de la pena no necesariamente exige que el cumplimiento sea equivalente a la falta, como en la anterior ley del talión. Los filósofos del derecho penal han contrastado el retribucionismo con el utilitarismo. Para los utilitaristas, la pena tiene una finalidad teleológica, justificada por su capacidad para alcanzar beneficios futuros, por ejemplo la reducción de los índices de criminalidad, o . Para los retribucionistas, en cambio, la pena tiene un carácter retrospectivo, acorde con la conducta criminal del pasado en la retribución, y estrictamente destinado a sancionar de acuerdo con la gravedad de dicha conducta. La gravedad de la conducta criminal puede distinguir, según los retribucionistas, por el nivel de daño causado, la cantidad de ventaja injustamente adquirida o por el «desequilibrio moral» provocado bajo el sustento de que se ha cometido un crimen".
rdf:langString
Retributive justice is a theory of punishment that when an offender breaks the law, justice requires that they suffer in return, and that the response to a crime is proportional to the offence. As opposed to revenge, retribution—and thus retributive justice—is not personal, is directed only at wrongdoing, has inherent limits, involves no pleasure at the suffering of others (i.e., schadenfreude, sadism), and employs procedural standards. Retributive justice contrasts with other purposes of punishment such as deterrence (prevention of future crimes) and rehabilitation of the offender. The concept is found in most world cultures and in many ancient texts. Classical texts advocating the retributive view include Cicero's De Legibus (1st century BC), Kant's Science of Right (1790), and Hegel's Philosophy of Right (1821). The presence of retributive justice in ancient Jewish culture is shown by its mention in the law of Moses, which refers to the punishments of "life for life, eye for eye, tooth for tooth, hand for hand, foot for foot" in reference to the Code of Hammurabi. Documents assert similar values in other cultures. However, the judgment of whether a punishment is appropriately severe can vary greatly across cultures and individuals.
rdf:langString
Vedergällningsteorin är inom juridiken den straffteori, enligt vilken straffets ändamål endast är att tillfoga brottslingen ett lidande för det brott som denne har begått. Något ändamål därutöver är eller bör inte vara normerande för dess användning. I motsats till den tidigare mera primitiva straffrättsskipningen då straffets utkrävande övervägande framstår som en den enskildes med samhällsmaktens bemyndigande eller av samhällsmyndigheten själv utövad hämndeakt, senare endast till viss grad modifierad genom talionsgrundsatsen, inlägges i denna teori tillika ett krav på, att detta lidande skall vara till sin intensitet så vitt möjligt graderat efter graden av skuld hos den skyldige.
rdf:langString
Право государства карать и наказывать лиц, преступивших закон, с давних пор является предметом внимания философов. Было разработано достаточно много философских теорий, посвящённых наказанию: его природе, целям и воздействию.
rdf:langString
應報，或译为應報理論、應報主義或應報式正義(英語：Retributive Justice)是刑罰學的理論之一，認為因果報應是自然的理性，而刑罰的理由即僅只是犯罪的應報。在刑罰理論中，通常亦等同於絕對理論。
xsd:nonNegativeInteger
16308