Regiment of Hibernia

http://dbpedia.org/resource/Regiment_of_Hibernia an entity of type: Abstraction100002137

El Regiment Ultònia va ser un regiment de l'exèrcit espanyol (1709 - 1818) reclutat entre irlandesos que van fugir després de la derrota dels catòlics a mans de Guillem III d'Orange-Nassau l'any 1691. Inicialment eren uns 14.000, encara que van arribar a ser 20.000. Després del Tractat d'Utrecht el nombre es va reduir a 5.000. La majoria dels exiliats irlandesos es van establir a França però també van lluitar en altres exèrcits europeus, instal·lat a Rússia, Àustria i Espanya. L'Associació de Reservistes Voluntaris Catalans Ultònia porta el seu nom com a record. rdf:langString
El Regimiento Ultonia fue un regimiento del ejército español (1709 - 1818) reclutado entre irlandeses que huyeron después de la derrota de los católicos a manos de Guillermo de Orange en el año 1691. Inicialmente eran unos 14.000, aunque llegaron a ser 20.000. Después del tratado de Utrecht el número se redujo a 5.000. La mayoría de los exiliados irlandeses se establecieron en Francia pero también lucharon en otros ejércitos europeos, instalándose en Rusia, Austria y España. rdf:langString
The Regimiento Hibernia ("Regiment of Hibernia") was one of the Spanish army's foreign regiments (Infantería de línea extranjera). Known by many in Spain as "O'Neill's Regiment", it was formed in 1709 from Irishmen who fled their own country in the wake of the Flight of the Earls and the penal laws and who became known as the Wild Geese - a name which has become synonymous in modern times for Irish mercenaries and soldiers throughout the world. The Irish regiments in Spanish service were disbanded in 1818 at the request of their British allies. rdf:langString
rdf:langString Regiment of Hibernia
rdf:langString Regiment Ultònia
rdf:langString Regimiento Ultonia
xsd:integer 17591173
xsd:integer 1119887072
rdf:langString El Regiment Ultònia va ser un regiment de l'exèrcit espanyol (1709 - 1818) reclutat entre irlandesos que van fugir després de la derrota dels catòlics a mans de Guillem III d'Orange-Nassau l'any 1691. Inicialment eren uns 14.000, encara que van arribar a ser 20.000. Després del Tractat d'Utrecht el nombre es va reduir a 5.000. La majoria dels exiliats irlandesos es van establir a França però també van lluitar en altres exèrcits europeus, instal·lat a Rússia, Àustria i Espanya. Segons el noble irlandès , cap del Regiment Ultònia, al segle xvii molts irlandesos van ser perseguits per causes religioses i polítiques si no és que canviessin la religió catòlica per la protestant. Moltes famílies van emigrar (Sarfield, O'Sulivan, Bulers, Clonard, O'Donell, etc.) I diverses van venir a Espanya allistant-se en l'exèrcit espanyol amb permís del rei Felip V d'Espanya. En aquella època la fam era un problema recurrent i la gent feia qualsevol cosa per aconseguir un petit sou, per això molts irlandesos van venir a Espanya, país catòlic, sense que això fos res inusual. És lògic que les famílies emigressin per viure millor, i els components del Regiment Ultònia lluitar pel poc diners que guanyaven, ja que eren mercenaris i van lluitar en diversos llocs del món, com Mèxic, Àfrica o Nàpols. Durant els tres setges de Girona (1808-1809) ocorreguts durant la Guerra del Francès, el Regiment Ultònia fou un dels protagonistes destacats de la defensa de la ciutat. L'Associació de Reservistes Voluntaris Catalans Ultònia porta el seu nom com a record.
rdf:langString El Regimiento Ultonia fue un regimiento del ejército español (1709 - 1818) reclutado entre irlandeses que huyeron después de la derrota de los católicos a manos de Guillermo de Orange en el año 1691. Inicialmente eran unos 14.000, aunque llegaron a ser 20.000. Después del tratado de Utrecht el número se redujo a 5.000. La mayoría de los exiliados irlandeses se establecieron en Francia pero también lucharon en otros ejércitos europeos, instalándose en Rusia, Austria y España. Según el noble irlandés Guillermo Lyons, jefe del Regimiento Ultonia, en el siglo XVII muchos irlandeses fueron perseguidos por causas religiosas y políticas a menos que cambiaran la religión católica por la protestante. Muchas familias emigraron (Sarfield, O'Sulivan, Bulers, Clonard, O'Donell, etc.) y varias vinieron a España alistándose en el ejército español con permiso del rey de España Felipe V. Durante los tres asedios sufridos por Gerona durante la Guerra de la Independencia, podemos observar que entre los protagonistas destacados estaba el Regimiento Ultonia. En aquella época el hambre era un problema constante y la gente hacía cualquier cosa para conseguir un pequeño sueldo; por eso muchos irlandeses vinieron a España sin que ello fuera nada inusual. Es muy lógico que aquellas familias emigraran para vivir mejor, y los componentes del Regimiento Ultonia lucharon por el poco dinero que ganaban, ya que vivían de su paga y lucharon en cualquier país del mundo, como México, África o Nápoles.Hoy en día la Asociación de Reservistas Voluntarios Catalanes "Ultonia", lleva en recuerdo su nombre.
rdf:langString The Regimiento Hibernia ("Regiment of Hibernia") was one of the Spanish army's foreign regiments (Infantería de línea extranjera). Known by many in Spain as "O'Neill's Regiment", it was formed in 1709 from Irishmen who fled their own country in the wake of the Flight of the Earls and the penal laws and who became known as the Wild Geese - a name which has become synonymous in modern times for Irish mercenaries and soldiers throughout the world. Although the Wild Geese are more associated with the French Army and are indeed seen as the precursors of the French Foreign Legion the regiment of Hibernia was one of many Irish regiments to serve in the Spanish army. The Wild Geese began fighting for Spain during the Eighty Years' War. The first Irish units in the service of Spain were formed in 1587 as the Tercio Irlanda ("Irish Brigade"), formed from defectors from the English army. Due to the number of wars Spain was involved in during the early 18th century the country could not provide itself with enough soldiers for its own campaigns. This was also exacerbated by the severe loss of manpower as a result of a plague epidemic. Diplomatic approaches were made to a number of countries with requests for the recruitment of mercenaries to fight for Spain. Swiss, Germans, Italians and Walloons were recruited but the Spanish were particularly keen to engage Irishmen because of their reputation as soldiers. The Confederation of Kilkenny established licences for the recruitment of Irishmen to fight for the King of Spain. The Irish regiments in Spanish service were disbanded in 1818 at the request of their British allies.
xsd:nonNegativeInteger 5524

data from the linked data cloud