Rafael Ferrer (Jesuit)

rdf:langString Rafael Ferrer (jesuïta)

rdf:langString Rafael Ferrer (València, 1570 - , Perú, 1611) va ser un jesuïta, missioner i explorador valencià. El seu pare l'havia destinat a una carrera militar, però ell va entrar en la Companyia de Jesús, i el 1593 va ser enviat a Quito, Equador. El 1602 va penetrar en territori dels cofán, un poble que vivia a setanta llegües a l'est de Quito, en la zona de l'alt Aguarico. Al cap de tres anys, els indígenes de nombroses aldees disperses havien estat agrupats en uns pocs assentaments i convertits al cristianisme, i el territori circumdant va ser obert als colons. El 1605, per ordre del virrei de Quito, Ferrer va recórrer sol l'Aguarico, s'endinsà entre les tribus del riu Napo i arribà al Marañón. Va ser ben rebut pels indis, i d'aquest viatge, que va durar dos anys i set mesos, durant els quals es dedicà a remuntar els distints afluents i a explorar-ne les riberes, va tornar amb un mapa de la conca del Napo i un herbari que va presentar al virrei, i redactà una relació detallada de l'expedició. Va ser nomenat governador i primer magistrat dels cofán, i va rebre el títol de cap de les missions dels cofán. Després d'un període de descans en la missió, va viatjar cap al nord de Quito a través de boscos inexplorats, i va descobrir el riu Putumayo. El 1610 va tornar a treballar entre els indis, doblant els seus esforços en la civilització de les poques tribus cofán que encara no estaven dins de l'àrea de la seua influència. Va trobar la mort quan tornava d'una breu estada a Quito, travessant un riu molt cabalós, en caure del tronc que hi feia de pont, mogut a propòsit pels dos indis que l'acompanyaven, que actuaren així induïts per un dels caps tribals, en represàlia per l'obstinació del frare a obligar-lo a renunciar a la poligàmia. Poc després s'estengué per les missions la llegenda segons la qual el pare Ferrer, abans de desaparéixer endut pel corrent, romangué una bona estona assegunt damunt l'aigua, amb els braços en alt, predicant per als seus assassins. Deixà un Arte de la Lengua Cofana (Quito, 1642), i la traducció del catecisme i d'unes seleccions dels Evangelis per a tots els diumenges de l'any en l'idioma dels cofán'’.